Mans lliures

Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart intenten sortir de la presó. Com Oriol Junqueras, hi són de forma provisional i per un delicte de rebel·lió i sedició que incorpora un escenari de violència que no només no van propiciar sinó que, a més, sempre van voler evitar. La violència, al procés, l'ha posada l'Estat, amb la guerra bruta, les garrotades de l'1-O i els empresonaments. Per sortir, i en una clara demostració de fins a quin punt el seu cas és polític i injust, l'exconseller i els caps visibles de l'ANC i Òmnium van renunciar explícitament a la via unilateral davant el jutge Pablo Llarena. Una via, la de tirar pel dret, que, per bé que no és la més desitjable, és hores d'ara la única possible si es vol convertir Catalunya en República. Sobre el que van dir al Suprem, que ara haurà de decidir si els deixa lliures sota fiança i participar als plens o no, n'escriuen aquesta informacióBernat Surroca i Irene Ramentol. Llegiu també l'opinió d'Esteve Plantada.

Les seves posicions són ben lícites, però també és cert que si, com a diputats, Sànchez i Forn es comprometen a no apostar per vies unilaterals i a acatar per complet la Constitució, hipotequen l'acció política dels seus companys aquesta legislatura. És precisament per això que Carme Forcadell, que va obtenir escó per ERC, no ha volgut repetir com a presidenta del Parlament. Seguirà sent, això sí, diputada rasa, una situació ben atípica per a qui ha estat la segona autoritat del país.

No se sap encara què passarà aquesta legislatura, però no sembla que Rajoy estigui disposat a dialogar sobre res i, si cal seguir avançant, caldrà fer-ho amb polítics que tinguin les mans lliures en tots els fronts o que no se sentin hipotecats. El procés ja ha aconsellat (o forçat) la retirada de molts d'ells. Els repassa Oriol March en aquest reportatge.

Els partits es posen a punt. Els partits ultimen els detalls de la vida parlamentària a falta de saber com acabarà el serial sobre la presidència del Govern i el Parlament i de què dirà el Suprem. En el primer cas hi tindran molt a veure els dictàmens jurídics, que no sembla que hagin de ser massa favorables a investir Carles Puigdemont a la distància, i en el segon ahir apareixia el nom del diputat d'ERC, Ernest Maragall, per presidir la cambra. Avui es reuneixen a Brussel·les els diputats de Junts per Catalunya i decidiran com s'organitzarà el grup parlamentari. Servirà també per començar a aclarir el futur dels consellers Rull i Turull i saber quin paper es reserva a figures com Elsa Artadi o Eduard Pujol. Llegiu aquesta informació.

Cançó per obrir joc. Cada dilluns arrenquem amb una cançó que, si pot ser, tingui a veure amb l'actualitat. Envieu els vostres suggeriments a [email protected] o simplement contestant aquest correu per obrir la setmana que inaugura una legislatura per ara incerta. 


Vist i llegit

Líbero és una revista de futbol que dirigeix el periodista madrileny Diego Barcala i que es caracteritza per estar ben escrita i elegantment compaginada, i que incorpora també temes de cultura i moda. El darrer número l'ha dedicat al Barça i al Madrid i a la relació entre Catalunya i Espanya. Expliquen què va passar amb el reportatge que, per encàrrec de Mediapro, Josep Guardiola va fer el 2006 amb José Luis Rodríguez Zapatero i l'anècdota d'un sopar de la plantilla del Reial Madrid a l'estranger que va presidir Tarradellas. Aquí en podeu fer un tast i comprar-la.


 El passadís

Ahir Laura Borràs, que el 21-D va ser escollida diputada de Junts per Catalunya, es va acomiadar del seu equip mentre ha estat al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Ens expliquen que hi va haver, fins i tot, plors d'alguns dels treballadors perquè Borràs ha deixat un bon record a la institució que promou la literatura en la nostra llengua. Passades les emocions del comiat, les converses les presidien les travesses per saber qui la succeirà. Hi ha dos noms damunt la taula, i no precisament vinculats a l'antiga Convergència: Bel Olid, que va ser candidata de la CUP, i Marina Espasa.


 L'efemèride

Amb la retirada de les tropes que comandava el general Gómez de Salazar, tal dia com avui de fa 41 anys es posava fi a la presència espanyola al Sàhara i a un segle de presència colonial al continent. Aquell dia de 1976, setmanes després de la mort de Franco, una inestable Espanya lliurava el Sàhara al Marroc incomplint els seus compromisos, tal com va explicar Pep Martí. Així ho va narrar en aquell moment TVE deixant clar que la retirada era "honrosa".


 L'aniversari

És un dels periodistes catalans més coneguts, però també dels que té menys predicament al nostre país. Avui fa 57 anys que naixia a Barcelona el periodista i jurista Francisco Marhuenda, que en l'actualitat dirigeix el diari La Razón i és habitual en les tertúlies polítiques de La Sexta i ho era a les de 13TV fins que va ser acomiadat. Marhuenda no amaga les seves simpaties pel PP. De fet, entre 1995 i 1996 en va ser diputat al Parlament. Amb l'arribada dels conservadors a la Moncloa, Rajoy se'l va endur de cap de gabinet i el va fer director general. Després tornaria al món del periodisme. Fa mesos va perdre els papers en un debat a La Sexta on s'abordava el tema del franquisme.

​
Fes clic aquí per subscriure't-hi