14
de gener
del
2018
Actualitzat
el
15
de gener
a les
10:40h
Un saqueig de més de 30 milions d'euros, dos saquejadors confessos, el finançament de CDC en el punt de mira i una xifra, 3%, que va esmicolar el miratge de l'oasi català i va aixecar la catifa sota la qual havia campat la corrupció. La sentència del cas Palau irromprà en plena arrencada de la legislatura, vuit anys i mig després que el desfalc de la institució sortís a la llum. Són dos els grans interrogants als quals l'Audiència de Barcelona donarà resposta aquest dilluns: si Fèlix Millet i Jordi Montull -amb 82 anys i 75 anys respectivament- aniran o no a la presó i l'abast de l'impacte que la decisió del jutge tindrà sobre Convergència, que té les seus embargades com a responsable a títol lucratiu.
La sentència farà evident fins a quin punt la inculpació de CDC en el presumpte cobrament de comissions que van fer Millet i Montull s'acaba traduint en una condemna menor de l'esperada. El fiscal es va esmerçar des de l'inici en demostrar que la formació tenia un "pacte criminal estable" amb la constructora Ferrovial per cobrar comissions a través del Palau a canvi de concessió d'obra pública. I els dos espoliadors del Palau, que van utilitzar diners de la institució per pagar-se viatges de luxe, obres a les seves propietats o cobrir les despeses del casament de les filles de Millet, entre d'altres escàndols, han contribuït a assenyalar Convergència a canvi d'obtenir una rebaixa de la pena. Han estat jutjats pels delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals, apropiació indeguda, falsedat documental i frau fiscal.
L'extresorer de CDC Daniel Osàcar arriba a l'Audiència de Barcelona. Foto: ACN
Els fruits del pacte amb el fiscal Ulled
Les confessions del dos exresponsables de la institució musical ja els van servir perquè el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled rebaixés a la meitat la petició de condemna dels 27 anys a mig inicials a 14 anys i 9 mesos en el cas de l'expresident de la institució, i 10 anys i 10 mesos per a qui va exercir com la seva mà dreta. Com a atenuants va argumentar la "confessió" i la "disminució" del dany comès, malgrat que també va fixar per a ells una multa de 22 milions d'euros, 3,3 milions menys del que inicialment va sol·licitar pel desfalc.
Del pacte de Millet i Montull amb el fiscal se'n va beneficiar especialment Gemma Montull, exdirectora financera del Palau. Després de la confessió del seu pare, va passar a ser considerada pel ministeri públic "còmplice" i no "coautora" de l'espoli, amb la qual cosa, dels 26 anys i mig de presó inicials va passar a demanar-li dos, a més de 24 mesos més que poden ser substituïts per una multa amb una quota diària de 20 euros, a més de la multa de deu milions. De fet, aquest era el principal objectiu de Jordi Montull: confessar per evitar l'entrada a la presó de la seva filla.
Jordi Montull i Gemma Montull arribant a la Ciutat de la Justícia aquest dilluns Foto: Adrià Costa
CDC, en el punt de mira
Pitjors perspectives té l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, a qui el fiscal va denominar com a "gallet de la pistola" durant l'exposició del seu informe final. Segons Ulled, l'exdirigent convergent actuava en nom del partit per cobrar comissions il·legals a canvi de facilitar adjudicació d'obra pública, uns diners que Ferrovial pagava utilitzant suposadament el Palau de la Música com a intermediari. Després de les confessions de Millet i Montull, el fiscal anticorrupció va demanar per a ell vuit anys de presó i una multa de 20 milions d'euros, una pena lleugerament superior a l'inicial. Osàcar va sorprendre durant el judici amb un al·legat final en el qual va demanar clemència, tot assegurant que "sempre" ha portat el Palau al "cor".
Ulled encara va anar més enllà en el seu intent de demostrar que hi havia un "pacte criminal estable" entre CDC i Ferrovial per cobrar comissions a través del Palau de la Música. No només va aconseguir centrar el judici del cas en el presumpte finançament irregular de Convergència, sinó que en el seu escrit d'acusació va apuntar directament al PDECat tot reclamant que, o bé Convergència o bé "la formació que l'hagi succeït", torni els 6,6 milions d'euros amb els quals considera que es va finançar il·lícitament el partit. Caldrà veure què decideix el jutge i quins efectes polítics té sobre el PDECat, tenint en compte que Artur Mas ja va dimitir com a president del partit fa tot just sis dies. L'advocat de CDC, Xavier Melero, ja va admetre que, com a responsable civil a títol lucratiu, es podien reclamar al partit 2,4 milions procedents del Palau, una quantitat significativament inferior al que demana el fiscal.
Daniel Osàcar sortint de la Ciutat de la Justícia amb Fèlix Millet de fons Foto: Adrià Costa
De la revelació de Pasqual Maragall a l'escàndol
La data del 23 de juliol del 2009 ha marcat un abans i un després en la política catalana. A tres quarts d'onze del matí desenes d'agents dels Mossos irrompien al Palau de la Música per escorcollar les oficines de la Fundació i endur-se la documentació que va permetre acreditar el desfalc. Catalunya se situava al rovell de l'ou del mapa de la corrupció. Quatre dies més tard, Millet va dimitir i es posava fi a un regnat en el qual ell i Montull havien fet i desfet a plaer amb la tresoreria de l'entitat. Els dos han estat, fins ara, només 13 dies a la presó.
Una investigació d'Hisenda per controlar els bitllets de 500 euros va ser la que va fer saltar totes les alarmes. Els inspectors van detectar que només entre els anys 2003 i 2004 es van retirar quantitats ingents de diners del Palau i van estirar del fil per posar en safata a la fiscalia un forat molt superior. La magnitud de tot plegat s'ha traduït en 16 acusats, dues acusacions públiques, quatre acusacions particulars i/o populars, cinc responsables civils a títol lucratiu i 11 entitats jurídiques com a responsables civils subsidiàries. Davant l'estupefacció de la societat catalana, es va omplir de contingut aquella afirmació amb la qual l'any 2005 l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall va deixar mut el Parlament, tot adreçant-se a la Convergència liderada per Artur Mas: "Vostès tenen un problema i es diu 3%".