11
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
17:04h
La portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, en roda de premsa al Parlament Foto: Sara González
La investidura a distància de Carles Puigdemont no genera adhesions fora de l'independentisme. L'han rebutjat de ple els partits constitucionalistes, que ja avisen que presentarien un recurs als tribunals per invalidar-la, i també els "comuns", que aquest dijous han advertit que qualsevol "interpretació creativa" del reglament del Parlament situaria el país, de nou, en un "bloqueig". De fet, els propis lletrats de la cambra no veuen viable la modalitat d'investidura que posa sobre la taula Junts per Catalunya.
Un nou recurs del Constitucional que tombés la investidura, insisteixen els "comuns", suposaria "dos mesos més de processisme gratuït" que no estan disposats a avalar. "No ens podem permetre ni un sol dia més que el país estigui aturat i que l'aboquem de nou a la intervenció de les institucions", ha sentenciat la portaveu in pectore de Catalunya en Comú-Podem, Elisenda Alamany, que ha reivindicat que el president de la Generalitat ha de governar des de Catalunya i no des de Brussel·les. "Estavellar-se contra la paret" de nou, ha dit, no pot ser la tònica de la legislatura que tot just arrenca.
Tres són les prioritats del grup de Xavier Domènech per a l'inici de la legislatura: "blindar" la inversió social, reactivar l'economia i encarar una "relació bilateral" amb el govern espanyol.
Veto a Puigdemont en qualsevol escenari
Per començar a contrarestar l'excepcionalitat amb la qual arrenca la legislatura, Alamany ha defensat que tant els electes que estan a la presó com a Brussel·les haurien de poder ser al Parlament "per exercir el seu càrrec". Tot i això, els "comuns" han reiterat que no pensen investir president ni Carles Puigdemont ni Inés Arrimadas en cap escenari. Tampoc en cas d'un eventual empat a causa de l'impediment d'alguns dels processats per votar i garantir la majoria independentista. Així doncs, un dels primers requisits perquè els "comuns" s'avinguessin a negociar una eventual investidura amb els independentistes seria que Carles Puigdemont deixés de ser el presidenciable.
Més enllà dels noms, Alamany ha insistit que la majoria independentista té l'obligació d'arromangar-se per veure com fa "avançar el país en termes nacionals i socials". El suport dels "comuns" dependrà, ha dit, de la capacitat del nou govern de plantejar un projecte "seriós per guanyar sobirania real i no simbòlica".
Més informació en uns minuts.
Malgrat l'acord de mínims segellat per JxCat i ERC i que inclou mantenir prioritàriament la majoria independentista a la mesa del Parlament, Alamany ha assegurat que les converses amb totes les formacions "segueixen obertes". Els "comuns" han reivindicat poder mantenir Joan Josep Nuet en aquest òrgan de la cambra per garantir "la pluralitat". No tenen a hores d'ara cap proposta "ferma", però no donen totes les portes per tancades. Especialment a l'espera de saber si els independentistes tindran o no majoria de cara a la investidura. "Més enllà d'un seient, que no és un caprici, seria expressió de com s'ha de desenvolupar la legislatura", ha conclòs la portaveu.