Procés català: reportatge

Les baixes a la primera fila del procés impacten en l'inici de la legislatura

Forcadell i Mas, que aquesta setmana han anunciat la renúncia als seus càrrecs, exemplifiquen el cost dels processos judicials

Els comiats se sumen a l'aval a la Constitució expressat per Forn i Sànchez davant del Tribunal Suprem

Cs i PSC assenyalen que els independentistes «no troben ningú» per presidir el Parlament

| 11/01/2018 a les 20:00h
Especial: Els reportatges de NacióDigital
Arxivat a: Política, Neus Munté, reportatge, Santi Vila, Jordi Jané, Parlament de Catalunya, procés català, Anna Simó, Carles Mundó, Artur Mas, Carme Forcadell, Ramona Barrufet, Neus Lloveras, Lluís Corominas, Miquel Buch
La gestió del 21-D no està sent senzilla per a l'independentisme. A la dificultat de les negociacions, marcada per la pressió de la justícia espanyola sobre Carles Puigdemont i la situació d'empresonament i exili dels principals dirigents del país, s'hi ha sumat una pluja fina de renúncies a primera fila. L'última en deixar les seves responsabilitats ha estat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que en la roda de premsa de comiat ha volgut deixar clar que la nova etapa requereix "una figura lliure de processos judicials".

Al llarg dels últims mesos, de fet, destacats alts càrrecs del sobiranisme han anat desapareixent gradualment de la primera fila. És el cas dels consellers que van deixar el càrrec al juliol -Neus Munté i Jordi Jané, entre d'altres- i dels presidents de les principals entitats municipalistes, que preveuen abandonar les responsabilitats en les properes setmanes. Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipus (ACM) ho farà el 20 de gener, mentre que Neus Lloveras, cap de files de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), preveu dir adeu en un termini curt de temps.

Al reguitzell de baixes s'hi suma l'estratègia judicial de Jordi Sànchez, número dos de Junts per Catalunya, i Joaquim Forn, conseller d'Interior i també diputat electe, de renunciar a la unilateralitat davant del Tribunal Suprem. Tots dos han deixat clar que renunciaran a l'escó en el cas que el seu grup aposti -de nou- per la via unilateral. Malgrat això, la justícia espanyola no afluixa: ja ha demanat a exconsellers com Munté, Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget que declarin al Suprem pels preparatius del referèndum.

La dinàmica judicial impactarà de ple en la legislatura, i influirà de ple en la formació del nou Govern. Quin programa podran defensar els encausats que formin part de l'executiu? És una pregunta que caldrà resoldre en els propers dies, tenint en compte que el primer debat d'investidura se celebrarà a partir del 31 de gener. El procés i la pressió dels tribunals espanyols, de moment, es van cobrant víctimes.

Carme Forcadell

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, als passadissos de l'hemicicle Foto: Adrià Costa


La seva trajectòria exemplifica el pas del sobiranisme del carrer a les institucions. Després de presidir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) des de la fundació -2012- fins al 2015, es va enrolar a Junts pel Sí com a número dos i, en la legislatura sorgida del 27-S, ERC la va proposar com a presidenta del Parlament. No ha tingut un mandat precisament senzill: els viaranys del procés han tensionat al màxim les costures legals de la cambra i sobre ella pesa una querella per sedició, rebel·lió i malversació de fons públics arran de la declaració de la independència. El Tribunal Suprem la va enviar a la presó, però en va sortir gràcies al pagament d'una fiança de 150.000 euros. Ara seguirà com a diputada rasa.
Artur Mas

Artur Mas, en la roda de premsa a la seu del PDECat Foto: PDECat


"La nova etapa que s'obre requereix nous lideratges", deia dimarts Artur Mas a l'hora d'abandonar la presidència del PDECat. El dirigent nacionalista feia aquest pas a pocs dies de la sentència del cas Palau, però també un cop havia conegut que el Tribunal Suprem l'investiga per haver participat en el comitè estratègic de l'1-O. Ja va ser inhabilitat dos anys pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel 9-N i el Tribunal de Comptes li ha embargat el pis en la causa que investiga una presumpta malversació de fons públics en la jornada de participació. No deixa la política, diu, però sí la primera fila.
Neus Munté

La portaveu del Govern, Neus Munté, en roda de premsa Foto: ACN


L'exconsellera de la Presidència va deixar el càrrec al juliol després de discrepar amb Carles Puigdemont sobre el rumb del procés i l'estratègia que dissenyava amb l'estat major del procés. L'adeu de Mas la converteix en presidenta interina del PDECat fins que la militància voti qui ha de prendre el relleu definitiu. El seu futur passa per ser candidata a l'alcaldia de Barcelona, tot i que encara no s'ha obert oficialment el procés de primàries. La idea del partit és tenir resolta la qüestió a finals de març, però el calendari de la investidura encara condiciona el full de ruta de la formació. En tot cas, el seu futur en política nacional, que havia intentat revifar anant a les llistes del PDECat al Parlament -abans que es formés Junts per Catalunya-, sembla ara truncat.
Carles Mundó

Carles Mundó Foto: Adrià Costa


El conseller de Justícia, un dels dirigents amb més projecció dins d'ERC, va anunciar dimarts que renunciava a l'acta i que deixava la política. Tornarà a fer d'advocat, la seva professió, després d'aconseguir dues fites durant el mandat: tancar la presó Model de Barcelona i impulsar l'anul·lació dels judicis del franquisme. Mundó va sonar com a alternativa a Forcadell per a la presidència del Parlament, però el seu nom sortia més de la cuina de Junts per Catalunya que la d'ERC. Segons el seu entorn, allunyar-se de la primera fila de la política li permetrà més tranquil·litat i, de passada, digerir el pas per la presó. ERC perd un dels seus valors més sòlids.
Santi Vila

Santi Vila a la Trobada d'Economia de S'Agaró Foto: ACN


Va passar, en pocs dies, de voler ser candidat del PDECat a convertir-se repudiat per la plana major del sobiranisme. L'exconseller d'Empresa i Coneixement va dimitir la nit abans de la declaració de la independència, i en els dies previs es va esforçar -parlant amb Madrid i amb Puigdemont- per tal d'arribar a un acord polític que permetés convocar eleccions a Catalunya i evitar la posada en marxa de l'article 155 de la Constitució. A diferència dels seus companys de Govern, Vila -a instàncies de la defensa- va respondre preguntes de la Fiscalia i va voler deixar clar davant l'Audiència Nacional que l'executiu no havia gastat ni un euro en el referèndum.
Jordi Jané

Jordi Jané, conseller d'Interior Foto: ACN


Va ser conseller d'Interior fins al juliol, però feia mesos que la confiança mútua amb Puigdemont estava tocada. Ben connectat amb Madrid, Jané tenia posat el termòmetre en el poder judicial espanyol i va preferir deixar el Govern abans que arrenquessin les hostilitats de debò entre la Generalitat i la Moncloa. Ha tornat a treballar al departament d'Interior, on fa de coordinador de seguretat pública.
Francesc Homs

Francesc Homs, al Parlament Foto: Adrià Costa


La inhabilitació d'un any i un mes que li va imposar el Tribunal Suprem pel 9-N el van portar a deixar de ser diputat al Congrés, on exercia de cap de files del PDECat. Fidel col·laborador de Mas al partit -on va ser vicesecretari d'estratègia en l'etapa de CDC- i al Govern -conseller de la Presidència-, està allunyat de la primera fila des de fa mesos.
Lluís Corominas

Lluís Corominas, president del grup parlamentari de Junts pel Sí Foto: ACN


Durant anys, Corominas va ser un dels principals dirigents de l'antiga Convergència i del PDECat. El final de la legislatura passada ha estat també el tancament de la seva carrera política. Diputat al Parlament des del 2003, en l'última fase de la legislatura va ser president del grup parlamentari de Junts pel Sí, des del qual va impulsar la declaració de la independència. El 9 de novembre va quedar en llibertat sota fiança després de declarar al Tribunal Suprem.
Anna Simó

Anna Simó Foto: Adrià Costa


Dirigent d'ERC de llarga trajectòria, consellera amb el tripartit i a la mesa del Parlament durant les dues últimes legislatures, Simó ha deixat la primera línia política després de rebre, com els seus companys, la querella de la Fiscalia General de l'Estat. El Suprem va dictar llibertat amb fiança de 25.000 euros per a ella, Lluís Corominas i Ramona Barrufet, que també abandonen la política. En una entrevista a NacióDigital, Simó va deixar clar que en la propera legislatura "la via unilateral cap a la independència és impossible".
Ramona Barrufet

Ramona Barrufet, en una declaració institucional Foto: ACN


Secretària quarta de la mesa durant l'anterior legislatura i dirigent lleidatana del PDECat, va ser la representant sobiranista que més es va desmarcar de la declaració d'independència en la declaració al Tribunal Suprem del 9 de novembre. Ha deixat la política després de deixar clar, també, que havia acatat el 155 aplicat per Mariano Rajoy.
Neus Lloveras

Neus Lloveras a l'acte «Referèndum és democràcia» a Montjuïc Foto: Adrià Costa


L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú va anunciar ahir que no repetirà com a candidata al càrrec, el qual ocupa des del 2011, i aquesta decisió comportarà també que deixi -més d'hora que tard- la presidència de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). La Fiscalia es va querellar contra ella per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics arran de la convocatòria del referèndum i les comunicacions que va tenir amb els ajuntaments per tal que fessin costat a l'1-O. 
Miquel Buch

Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l'ACM, a La Garriga Foto: Junts per Catalunya


Alcalde de Premià de Mar fins fa un mes, el dia 20 de gener deixarà la presidència de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). La decisió la tenia presa des de fa mesos, però no va voler plegar abans del referèndum perquè considerava que la seva feina era acompanyar el procés fins a la fase decisiva. És una de les cares visibles de Moment Zero, influent corrent intern del PDECat, i tindria opcions de ser diputat en cas que la llista de Junts per Catalunya tingués baixes en els primers compassos de legislatura.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

No perdonarem
Anònim, 11/01/2018 a les 20:41
+25
-18
Xantatges i amenaças de més presor de l,estat i govern dictador mafiós espanyol
Mai més a Espanya no perdonarem
Organització mafiosa
Antoni Ferret, 11/01/2018 a les 22:06
+8
-22
És el cas d'una sèrie de persones que s'han confabulat per marginar la gent de Catalunya i, sobre aquesta base, assegurar una elit amb plens poders, més enllà de les eleccions que, tal com es fan, s'han de guanyar per força. El cas és assegurar un control sobre el país, considerat un bé propi. En aquestes condicions, que vagin plegant és cosa sana. De fet, haurien de plegar TOTS.
Poques esperances.
Anònim, 11/01/2018 a les 22:19
+17
-19
Doncs ara que s'ha vist com eren els de la "primera fila". Imagineu-vos governats pels de la segona...
Per llogar-hi cadires.
O menteixen al jutge... o menteixen al poble...
Anònim, 11/01/2018 a les 22:39
+16
-8
O menteixen als dos!
El seny s'imposa
Anònim, 11/01/2018 a les 22:43
+11
-19
Penso que és bo que tornem a la realitat i lluitem pels drets per la via legal. L' Artur, la Carme, els Jordis estan fent un exercici de coherencia. La via unilateral no ens està donant els ressultats que esperàvem i aixó ens ha de fer reflexionar si aturem la estrategia vigent o si comencem converses d'alta política amb dirigents d'altres colors i ideologies.
pregunto
Anònim, 11/01/2018 a les 23:45
+13
-9
entonces , parece que no sera necesario meter a dos millones de catalanes en la carcel para acabar con el pruces , no?.
jordi puig.
Anònim, 11/01/2018 a les 23:47
+12
-9
se necesitan voluntarios valientes para ir sustituyendo a los dirigentes que vayan entrando en prision.

no se , me da que la gente anda muy baja de moral para hacer algo mas que llevar lazitos.
Endavant
Tanet, 11/01/2018 a les 23:56
+15
-11
Tenir molt respecte per les persones que ens han portat fins on som. Ho estan pagant de manera molt injusta. Si de veritat creiem amb el que vam votar i seguirem votant, ni un pas enrera. Nosaltres a defensar la nostra ruta i com que aquests ja han obert un gran camí al final trobarem allò tan deditjat. No defallim!! I penseu que no serà fàcil. Força i ànim.
Fluixos
Anònim, 12/01/2018 a les 00:22
+9
-10
Colla de fluixos... Que vergonya!!
Tota batalla té baixes. Perquè en la batalla per la Independència de Catalunya hauria de ser diferent?
almogaver.cat, 12/01/2018 a les 00:38
+18
-8
Coneix al teu enemic i coneix-te a tu mateix i en mil batalles, mai perillaràs. Aixi que:
Res a retreure. Bona Sort en allò que emprenguin. Però tinc l'impressió que l'espanya els traurà una volta i una altra a les professons mediàtiques a fer de "Arrepentidos catalanes" i si volguessin parlar seriosament, els faran callar amb "Si fuisteun traidor confeso... que nos vas a decir...Mejor sigue el guion y haznos reir payaso catalang" És a dir, res a acabat per ells, més bé, tot comença.
Per altra banda catalans, molt s'ha aconseguit durant cinc anys en mobilitzar milions de ciutadans, hem desafiat (i encara estem de peus vers un miserable i lladre estat, que no respecta ni les seves pròpies lleis, ni la seva Constitució.
Hem aconseguit demostrar que la seva parapolicial g.in-civil és inútil, sols apte per reprimir gent honrada., " hacer peinaos" encara estant estabornits de com es van amagar més de 4000 urnes (amb la logística que comporta)
Com l'1-0 vàrem votar i en conseqüència vàrem aconseguir la República Catalana, posteriorment proclamada pel nostre President Puigdemont
Com hem demostrat que la justícia espanyolera és de vergonya. I ho saben. (Varen retirar la demanda a Europa de recerca i captura del nostre President a l'exili.
No està malament oi?, i si tenim baixes, el mal que rep la fatxa postura espanyolista es demolidora.
Estem de peus Catalans i estem guanyant. I GUANYAREM!
VISCA LA REPUBLICA CATALANA LIURE!!!!


300 anys més
B. Runner, 12/01/2018 a les 07:08
+17
-10
No tenim por, deien. Ni un pas enrera, deien.
El ridícul ha estat monumental.
Ha quedat palés les mentides i enganys processistes i la catadura moral dels personatges.
300 anys més.
Acta est Fabula.
un pas al costat
Anònim, 12/01/2018 a les 09:08
+3
-0
Deixeu les vostres cadires hi que si posint gent mes valenta i sobretot amb més dignitat.
El poble a estat molt més a l'alçada que els politics.
Sensacionalista
Anònim, 12/01/2018 a les 09:12
+3
-0
Trobo que barregen personatges i situacions molt diferents per crear una atmosfera apocalíptica, Crec que sensacionalista es poc.
avergonzados
David Martinez, 12/01/2018 a les 09:14
+3
-0
Si, possiblemente 300 años más de ciudadanos avergonzados te permenecer por obligación a un pais mal llamado nación.
Proces
Anònim, 12/01/2018 a les 10:45
+0
-3
Game Over.
Ni oblit ni perdó
M. Dolors, 12/01/2018 a les 11:53
+4
-0
Com més repressió d'aquest estat, més indignació i ràbia. No ho podré perdonar mai. A mi no em faran baixar el cap ni em faran desdir del que crec i penso. Boicot a l'estat espanyol. Fa molt temps que jo m'el he imposat. No penso trepitjar una terra on no ens respecten als catalans. Un estat i un govern que es comporta així amb part del seu territori, no es mereix cap respecte ni cap obediencia dels ciutadans d'aquest territori. Pasi el que pasi, no em rendiré. No ens rendirem!!.
Era de preveure...
ANONYMOUS, 14/01/2018 a les 01:32
+0
-0
Ja tornarem... Poble armat... poble respectat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
Sara González | 4 comentaris
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
01/01/1970
Es tracta d'una iniciativa que reivindicar l'idioma com a element de cohesió social a la societat catalana
01/01/1970
Terricabras es queixa al portaveu i director de comunicació Jaume Duch per la informació "errònia" i "esbiaixada" que s'ha ofert sobre una denúncia per "discriminació lingüística" al Comitè de Peticions
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Jordi Borràs signant llibres | E. Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
Crònica d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses
Albert Alemany
Albert Alemany | 1 comentari
01/01/1970
Les imatges de la diada del llibre i la rosa del fotoperiodista Albert Alemany
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
Al Video Instan tenen un catàleg de més de 44.000 pel·lícules | Albert Alcaide
Jordi Bes | 3 comentaris
01/01/1970
L'emblemàtic Video Instan de Barcelona deixarà el carrer Enric Granados per evitar una pujada de l'arrendament d'un 266% | Inicia una campanya de micromecenatge per finançar el trasllat a un local del mateix Eixample i obrir-hi un cinema de petit format