Procés català: reportatge

Les baixes a la primera fila del procés impacten en l'inici de la legislatura

Forcadell i Mas, que aquesta setmana han anunciat la renúncia als seus càrrecs, exemplifiquen el cost dels processos judicials | Els comiats se sumen a l'aval a la Constitució expressat per Forn i Sànchez davant del Tribunal Suprem

per Oriol March, 11 de gener de 2018 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La gestió del 21-D no està sent senzilla per a l'independentisme. A la dificultat de les negociacions, marcada per la pressió de la justícia espanyola sobre Carles Puigdemont i la situació d'empresonament i exili dels principals dirigents del país, s'hi ha sumat una pluja fina de renúncies a primera fila. L'última en deixar les seves responsabilitats ha estat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que en la roda de premsa de comiat ha volgut deixar clar que la nova etapa requereix "una figura lliure de processos judicials".

Al llarg dels últims mesos, de fet, destacats alts càrrecs del sobiranisme han anat desapareixent gradualment de la primera fila. És el cas dels consellers que van deixar el càrrec al juliol -Neus Munté i Jordi Jané, entre d'altres- i dels presidents de les principals entitats municipalistes, que preveuen abandonar les responsabilitats en les properes setmanes. Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipus (ACM) ho farà el 20 de gener, mentre que Neus Lloveras, cap de files de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), preveu dir adeu en un termini curt de temps.

Al reguitzell de baixes s'hi suma l'estratègia judicial de Jordi Sànchez, número dos de Junts per Catalunya, i Joaquim Forn, conseller d'Interior i també diputat electe, de renunciar a la unilateralitat davant del Tribunal Suprem. Tots dos han deixat clar que renunciaran a l'escó en el cas que el seu grup aposti -de nou- per la via unilateral. Malgrat això, la justícia espanyola no afluixa: ja ha demanat a exconsellers com Munté, Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget que declarin al Suprem pels preparatius del referèndum.

La dinàmica judicial impactarà de ple en la legislatura, i influirà de ple en la formació del nou Govern. Quin programa podran defensar els encausats que formin part de l'executiu? És una pregunta que caldrà resoldre en els propers dies, tenint en compte que el primer debat d'investidura se celebrarà a partir del 31 de gener. El procés i la pressió dels tribunals espanyols, de moment, es van cobrant víctimes.

Carme Forcadell

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, als passadissos de l'hemicicle Foto: Adrià Costa


La seva trajectòria exemplifica el pas del sobiranisme del carrer a les institucions. Després de presidir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) des de la fundació -2012- fins al 2015, es va enrolar a Junts pel Sí com a número dos i, en la legislatura sorgida del 27-S, ERC la va proposar com a presidenta del Parlament. No ha tingut un mandat precisament senzill: els viaranys del procés han tensionat al màxim les costures legals de la cambra i sobre ella pesa una querella per sedició, rebel·lió i malversació de fons públics arran de la declaració de la independència. El Tribunal Suprem la va enviar a la presó, però en va sortir gràcies al pagament d'una fiança de 150.000 euros. Ara seguirà com a diputada rasa.
Artur Mas

Artur Mas, en la roda de premsa a la seu del PDECat Foto: PDECat


"La nova etapa que s'obre requereix nous lideratges", deia dimarts Artur Mas a l'hora d'abandonar la presidència del PDECat. El dirigent nacionalista feia aquest pas a pocs dies de la sentència del cas Palau, però també un cop havia conegut que el Tribunal Suprem l'investiga per haver participat en el comitè estratègic de l'1-O. Ja va ser inhabilitat dos anys pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel 9-N i el Tribunal de Comptes li ha embargat el pis en la causa que investiga una presumpta malversació de fons públics en la jornada de participació. No deixa la política, diu, però sí la primera fila.
Neus Munté

La portaveu del Govern, Neus Munté, en roda de premsa Foto: ACN


L'exconsellera de la Presidència va deixar el càrrec al juliol després de discrepar amb Carles Puigdemont sobre el rumb del procés i l'estratègia que dissenyava amb l'estat major del procés. L'adeu de Mas la converteix en presidenta interina del PDECat fins que la militància voti qui ha de prendre el relleu definitiu. El seu futur passa per ser candidata a l'alcaldia de Barcelona, tot i que encara no s'ha obert oficialment el procés de primàries. La idea del partit és tenir resolta la qüestió a finals de març, però el calendari de la investidura encara condiciona el full de ruta de la formació. En tot cas, el seu futur en política nacional, que havia intentat revifar anant a les llistes del PDECat al Parlament -abans que es formés Junts per Catalunya-, sembla ara truncat.
Carles Mundó

Carles Mundó Foto: Adrià Costa


El conseller de Justícia, un dels dirigents amb més projecció dins d'ERC, va anunciar dimarts que renunciava a l'acta i que deixava la política. Tornarà a fer d'advocat, la seva professió, després d'aconseguir dues fites durant el mandat: tancar la presó Model de Barcelona i impulsar l'anul·lació dels judicis del franquisme. Mundó va sonar com a alternativa a Forcadell per a la presidència del Parlament, però el seu nom sortia més de la cuina de Junts per Catalunya que la d'ERC. Segons el seu entorn, allunyar-se de la primera fila de la política li permetrà més tranquil·litat i, de passada, digerir el pas per la presó. ERC perd un dels seus valors més sòlids.
Santi Vila

Santi Vila a la Trobada d'Economia de S'Agaró Foto: ACN


Va passar, en pocs dies, de voler ser candidat del PDECat a convertir-se repudiat per la plana major del sobiranisme. L'exconseller d'Empresa i Coneixement va dimitir la nit abans de la declaració de la independència, i en els dies previs es va esforçar -parlant amb Madrid i amb Puigdemont- per tal d'arribar a un acord polític que permetés convocar eleccions a Catalunya i evitar la posada en marxa de l'article 155 de la Constitució. A diferència dels seus companys de Govern, Vila -a instàncies de la defensa- va respondre preguntes de la Fiscalia i va voler deixar clar davant l'Audiència Nacional que l'executiu no havia gastat ni un euro en el referèndum.
Jordi Jané

Jordi Jané, conseller d'Interior Foto: ACN


Va ser conseller d'Interior fins al juliol, però feia mesos que la confiança mútua amb Puigdemont estava tocada. Ben connectat amb Madrid, Jané tenia posat el termòmetre en el poder judicial espanyol i va preferir deixar el Govern abans que arrenquessin les hostilitats de debò entre la Generalitat i la Moncloa. Ha tornat a treballar al departament d'Interior, on fa de coordinador de seguretat pública.
Francesc Homs

Francesc Homs, al Parlament Foto: Adrià Costa


La inhabilitació d'un any i un mes que li va imposar el Tribunal Suprem pel 9-N el van portar a deixar de ser diputat al Congrés, on exercia de cap de files del PDECat. Fidel col·laborador de Mas al partit -on va ser vicesecretari d'estratègia en l'etapa de CDC- i al Govern -conseller de la Presidència-, està allunyat de la primera fila des de fa mesos.
Lluís Corominas

Lluís Corominas, president del grup parlamentari de Junts pel Sí Foto: ACN


Durant anys, Corominas va ser un dels principals dirigents de l'antiga Convergència i del PDECat. El final de la legislatura passada ha estat també el tancament de la seva carrera política. Diputat al Parlament des del 2003, en l'última fase de la legislatura va ser president del grup parlamentari de Junts pel Sí, des del qual va impulsar la declaració de la independència. El 9 de novembre va quedar en llibertat sota fiança després de declarar al Tribunal Suprem.
Anna Simó

Anna Simó Foto: Adrià Costa


Dirigent d'ERC de llarga trajectòria, consellera amb el tripartit i a la mesa del Parlament durant les dues últimes legislatures, Simó ha deixat la primera línia política després de rebre, com els seus companys, la querella de la Fiscalia General de l'Estat. El Suprem va dictar llibertat amb fiança de 25.000 euros per a ella, Lluís Corominas i Ramona Barrufet, que també abandonen la política. En una entrevista a NacióDigital, Simó va deixar clar que en la propera legislatura "la via unilateral cap a la independència és impossible".
Ramona Barrufet

Ramona Barrufet, en una declaració institucional Foto: ACN


Secretària quarta de la mesa durant l'anterior legislatura i dirigent lleidatana del PDECat, va ser la representant sobiranista que més es va desmarcar de la declaració d'independència en la declaració al Tribunal Suprem del 9 de novembre. Ha deixat la política després de deixar clar, també, que havia acatat el 155 aplicat per Mariano Rajoy.
Neus Lloveras

Neus Lloveras a l'acte «Referèndum és democràcia» a Montjuïc Foto: Adrià Costa


L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú va anunciar ahir que no repetirà com a candidata al càrrec, el qual ocupa des del 2011, i aquesta decisió comportarà també que deixi -més d'hora que tard- la presidència de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). La Fiscalia es va querellar contra ella per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics arran de la convocatòria del referèndum i les comunicacions que va tenir amb els ajuntaments per tal que fessin costat a l'1-O. 
Miquel Buch

Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l'ACM, a La Garriga Foto: Junts per Catalunya


Alcalde de Premià de Mar fins fa un mes, el dia 20 de gener deixarà la presidència de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). La decisió la tenia presa des de fa mesos, però no va voler plegar abans del referèndum perquè considerava que la seva feina era acompanyar el procés fins a la fase decisiva. És una de les cares visibles de Moment Zero, influent corrent intern del PDECat, i tindria opcions de ser diputat en cas que la llista de Junts per Catalunya tingués baixes en els primers compassos de legislatura.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació