Forcadell: «El nou moment polític requereix una figura nova lliure de processos judicials»

La presidenta del Parlament confirma que no repetirà en el càrrec i reivindica que no s'ha "doblegat" ni "cedit" per poder mantenir la "llibertat d'expressió" a la cambra

Carme Forcadell, en roda de premsa al Parlament
Carme Forcadell, en roda de premsa al Parlament | ACN
11 de gener del 2018
Actualitzat el 12 de gener a les 10:43h
"El nou moment polític requereix una figura nova lliure de processos judicials. Deixo el càrrec orgullosa de la feina feta". Carme Forcadell ha anunciat, tal i com ha avançat NacióDigital, que no repetirà en el càrrec de presidenta del Parlament. Ho ha fet amb una emotiva declaració i de balanç del seu pas al capdavant de la institució i també amb una ratificació de totes les seves accions malgrat els processos judicials que recauen sobre les seves espatlles.   

Que aquesta havia de ser una legislatura curta i gens plàcida no li ha vingut de nou a l'exlíder de l'ANC. Però sí que la negativa al diàleg del govern espanyol hagi acabat derivant en una causa per rebel·lió i la suspensió de l'autonomia de Catalunya. Forcadell ha reconegut que "el principal repte" que ha tingut la mesa del Parlament des del 27 de setembre del 2015 ha estat "preservar la sobirania del Parlament, garantir que el debat i de la paraula fossin lliures i que no hi hagués lloc per a la censura". No ha estat una tasca precisament fàcil i ha tingut dures conseqüències tant per a ella com als membres sobiranistes de la mesa. Tot plegat, ha dit, per un govern espanyol que té "fòbia" al debat i al diàleg. "Abans d'acceptar una censura o vetar un debat per por a represàlies hauria dimitit", ha etzibat.

Cap pista sobre el seu relleu

"Puc dir orgullosa que no ens hem doblegat, que no hem cedit i que ens hem mantingut ferms en les nostres obligacions de mantenir el debat lliure en aquest Parlament", ha assegurat. Forcadell no ha volgut donar pistes sobre qui hauria de ser el seu relleu ni com hauria d'actuar. Només li ha deixat, de fet, un encàrrec: procurar que els debats que estan al carrer, ja sigui sobre la independència o sobre la igualtat entre dones i homes, puguin fer-se amb tota normalitat a la cambra. "El dia que obrim la porta a la censura ja no la podrem tancar", ha alertat. 

Forcadell ha esquivat pronunciar-se sobre la viabilitat d'una investidura a distància de Carles Puigdemont, una opció que els lletrats del Parlament no avalen d'entrada. I ha deixat clar que ella no demanarà cap informe als lletrats. 

L'actuació "constant" del Constitucional

L'encara presidenta de la institució ha reivindicat les 26 lleis que s'han aprovat ens els dos anys que ha durat la legislatura, però ha tingut una menció especial per al Tribunal Constitucional, que ha suspès 12 d'aquestes lleis, fins i tot algunes que no havien rebut cap vot en contra. "Això evidencia el límit de les polítiques que es poden fer a Catalunya en el marc autonòmic", ha advertit. Una afirmació en la qual es constata que considera que l'actual estatus polític català acaba sent un corsé a l'hora de legislar. 

A l'hora de mencionar algunes d'aquestes 26 lleis aprovades, no ha fet referència ni a la del referèndum ni a la de transitorietat, però sí a la de la renda garantida, la protecció de l'habitatge en risc d'exclusió, la del canvi climàtic o la de l'agència catalana de protecció social.

No era partidària de forçar el reglament

Forcadell, segons fonts consultades per NacióDigital, ja havia transmès que una interpretació forçada del reglament per permetre a Puigdemont sotmetre's a la investidura l'allunyaria de seguir en el càrrec. En aquest sentit, ERC encarregarà un informe jurídic sobre la viabilitat d'un debat d'aquest tipus sense el candidat presencialment a la cambra, mentre que els lletrats del Parlament ho hauran d'avaluar un cop constituïda la mesa, és a dir, a partir del 17 de gener, perquè és aquest òrgan qui els ho ha d'encomanar. Fonts coneixedores de l'opinió dels lletrats asseguren que, d'entrada, no veuen viable una investidura a distància.

Cal recordar que sobre l'exlíder de l'ANC hi pesa una querella per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics imposada per la Fiscalia General de l'Estat que ja la va dur, després de declarar davant del Tribunal Suprem, a passar una nit a la presó d'Alcalá Meco. En va sortir gràcies al pagament d'una fiança de 150.000 euros finançada gràcies a la caixa de solidaritat.