Barcelona: memòria històrica

​Colau, a l'homenatge a un col·legi bombardejat: «L'escola pública catalana no es toca»

Barcelona recorda l'Escola del Mar en el 80è aniversari de la seva destrucció a la Barceloneta per les bombes de l'aviació feixista italiana

, Barcelona | 10/01/2018 a les 13:45h
Especial: Barcelona
Arxivat a: Societat, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Ada Colau, memòria històrica, Barceloneta, Escola del Mar, escola catalana, educació, ensenyament, Guerra Civil, bombardeigs, bombardejos
Ada Colau, Núria Andreu i Gerardo Pisarello a l'homenatge a l'Escola del Mar | Jordi Bes
Barcelona ha retut homenatge aquest dimecres a l'Escola del Mar, coincidint amb el 80è aniversari del bombardeig de l'aviació feixista italiana durant la Guerra Civil que va suposar la destrucció de l'edifici on estava a la Barceloneta. En un acte amb uns 200 alumnes de set centres davant la platja d'aquest barri, l'alcaldessa, Ada Colau, ha reivindicat que el centre, l'esperit del qual perviu en altres col·legis, "va ser i és un referent de la renovació pedagògica de Barcelona i Catalunya", i ha tornat a defensar el model d'escola pública catalana, ara en ple procés per constituir el Parlament que ha de donar pas a la formació d'un nou Govern.

La primera edil ha considerat l'homenatge com "un acte d'afirmació", a més de record. Per a Colau, l'escola catalana és "un dels principals tresors democràtics de casa nostra", i ha remarcat: "Ahir com avui diem sempre que l'escola pública catalana no es toca perquè és nostra". Considera que se li deu "moltíssim" a aquest model, i també ella mateixa. S'ha mostrat convençuda del fet que l'educació que hi va rebre en valors democràtics i d'igualtat d'oportunitats té "molt a veure" amb el fet que hagi pogut ser la primera alcaldessa malgrat ser algú "d'origen popular que no coneixia ningú poderós i que no havia participat mai en política".

L'Escola del Mar va ser una iniciativa municipal que es va inaugurar el 26 de gener del 1922, i la va fundar el pedagog Pere Vergés. El centre, construït en fusta davant del mar, oferia un sistema de renovació pedagògica, on es posava l'accent en la formació integral i es promovia l'autonomia i la participació de l'alumnat. Colau ho ha exemplificat amb el fet que el càstig corporal no existia, cosa "excepcional" per l'època, i que els alumnes feien la migdiada prenent el sol, pràctica que ha considerat molt saludable. "Mai hi ha d'haver càstig corporal", ha agregat.

A la Guerra Civil, el 7 de gener del 1938 l'aviació italiana va bombardejar i destruir l'escola. Va continuar la seva tasca primer provisionalment en una torreta a Montjuïc i després, des del 1948, al barri del Guinardó. No obstant això, el traspàs del control de les escoles municipals al govern franquista que va promoure l'alcalde Josep Maria de Porcioles va fer que el 1965 es creés una nova escola privada a Esplugues de Llobregat per preservar la renovació pedagògica que Vergés havia iniciat a la Barceloneta.

Treballar "per a tots" i no només els més intel·ligents

El centre d'Esplugues, ara concertat, és l'Escola Garbí, el nom de la revista que es publicava al col·legi a la Barceloneta. A l'acte ha participat Núria Andreu, antiga alumna i mestra de l'Escola del Mar, i filla d'una alumna de la primera promoció. Tenia tres anys quan van bombardejar-la, i va començar a anar a classe a Montjuïc. Ha rememorat que Vergés els deia als mestres que calia treballar "per a tots" i no només per als alumnes més intel·ligents, i que era necessari cultivar el sentit de la responsabilitat. "Una persona responsable ho serà tota la vida", els insistia. Com a testimoni, s'ha instal·lat un faristol de record al passeig de la Barceloneta.
 

L'Escola del Mar el 1936-37 abans del bombardeig. Foto: Autor desconegut/Arxiu Fotogràfic de Barcelona

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
Jorge Fernández Díaz, en una imatge d'arxiu | EP
01/01/1970
El que va ser el titular del ministeri d'Interior es troba a la UCI en empitjorar el seu estat de salut
01/01/1970
USPAC denuncia que el ministeri d'Interior impedeix que es convoqui el Consell de la Policia per "castigar" el cos català
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme