Literatura

Una volta al mite de Jesús: relacions amb Maria Magdalena, casat, fuster i amb fills

Adesiara publica en català la polèmica "L'última temptació de Crist", una obra que porta Jesús a tenir relacions a tres bandes i a casar-se amb Maria, germana de Llàtzer

per Esteve Plantada, 14 de gener de 2018 a les 16:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Fotograma de «L'última temptació de Crist», de Martin Scorsese, que adapta l'obra de Nikos Kazantzakis


Nikos Kazantzakis (1883-1957) va ser un dels grans noms de les lletres europees del darrer segle. Poeta, dramaturg, novel·lista i filòsof, és conegut per la pel·lícula Zorba, el grec, basada en una de les seves novel·les, Vida i aventures d'Alexis Zorbàs. Però també va ser l'autor d'una altra història –també amb versió cinematogràfica, en aquest cas dirigida per Martin Scorsese– que li va provocar força maldecaps, L'última temptació de Crist (1951), ara editada en català per Adesiara.


El llibre va ser prohibit, i l'autor, perseguit. Entre les raons, una reescriptura dels evangelis que proposa Crist com un home que ha realitzat la divinitat. Sigui com sigui, és una obra que encara avui genera opinions confrontades. "El que la fa tan excepcional és que ens proposa una biografia psicològica del personatge", tal com explica Ernest Marcos, professor de filologia grega a la Universitat de Barcelona.

Tradicionalment, els autors que han entrat al tema sempre han evitat aquesta visió del fill de Déu, que normalment ha vist la seva vida relatada a través de testimonis, indagant en el cercle, en els parents, en els deixebles. "Però aquí, l'autor agafa la problemàtica d'una persona on hi conviuen dues natures diferents, en una cohabitació molt complexa entre la part humana –la carn– i la divina –l'esperit–". El llibre aborda la inseguretat en la pròpia identitat "amb una valentia i temeritat inusitada", remarca Marcos.

Un Crist apassionat i una Verge Maria "amargada"

Kazantzakis dramatitza els elements dels evangelis amb una intenció nova: la lluita que condueix Crist fins a l'última temptació. "És la felicitat de la vida normal. A la creu, en un desmai, se li apareix un dimoni que el porta a fer una vida mundana durant 30 anys". Una vida on té relacions amb Maria Magdalena, on es casa amb Maria, germana de Llàtzer, i on té una relació a tres bandes, fills i treballa de fuster. Tot això per, en l'últim moment, ser capaç de dir que no i retornar a la creu".

 
"L'autor ho conjuga tot: Buda, Marx, Lenin, Nietzsche. A l'obra, veiem un ego exagerat, la lluita que va viure Crist fins a l'extrem", subratlla Marcos, que assenyala que la reescriptura de la història també afecta d'altres personatges, com la Verge Maria, aquí irreconeixible. "És una mare desesperada i amargada, que té un fill que li nega els plaers de la vida, com són tenir nora, néts, una continuïtat de vida o una estabilitat". Els apòstols tampoc es queden curts i "deixen Crist a l'estacada i es barallen pel seu lloc".

Hi ha, però, un personatge que surt ben parat de l'aposta creativa: Judes. El traïdor per excel·lència capgira l'estigma que l'acompanya des que va vendre Jesús per unes monedes. "És un personatge totalment diferent al de la nostra tradició. Déu necessitava algú que el traís. I el més fidel, l'únic que té la força suficient, és Judes. Això el fa ser el més estimat per Crist". L'exemple més clar d'una mirada que encara sona nova a uns personatges cabdals en la història moderna d'occident. Potser allò que va del mite a la concreció de la humanitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació