Ciència en societat: anàlisi

Els grans reptes científics per al 2018

Nous antibiòtics i la cara oculta de la Lluna, entre les recerques que marcaran l'any

| 10/01/2018 a les 10:20h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, càncer, recerca, ciència, ciència en societat, salut
Una investigadora en un centre hospitalari | Arxiu ND
Un canvi en el número de l’any provoca memòries dels descobriments científics del que acaba i projeccions per al que comença. Us en presentem una selecció.

La resistència als antibiòtics. L’ús excessiu i inapropiat d’antibiòtics ha accelerat l’aparició de resistències de bacteris a aquests medicaments, fins al punt d’esdevenir una de les principals amenaces per a la salut pública mundial. S’estima que actualment moren set-centes mil persones l’any per infeccions que fa anys es tractaven sense dificultat, i que la xifra podria augmentar a deu milions de persones en tres dècades. Es busquen nous tractaments antimicrobians amb l’edició genètica de virus bacteriòfags mitjançant la tècnica CRISPR. Ara bé, ajudarà molt la conscienciació de la població per a fer un bon ús dels antibiòtics.


Teràpia gènica. Acabant 2017 es va conèixer el primer tractament per teràpia gènica en el pacient d’una malaltia rara. Durant 2018 es duran a terme assajos clínics per altres malalties genètiques com ara l’hemofília o l’anèmia falciforme, entre altres patologies que mai no han tingut tractaments eficaços. També s’ha provat tractament de malalties neurodegeneratives en ratolins. En tots els casos, per a inocular els gens en l’organisme s’inclouen en virus atenuats.

L’ús excessiu i inapropiat d’antibiòtics ha accelerat l’aparició de resistències de bacteris, fins al punt d’esdevenir una de les principals amenaces per a la salut pública mundial

Tractament immunològic del càncer. Seguint una altra recerca exitosa de 2017, s’espera que a l’abril d’enguany acabi el primer assaig en fase I per tractar el càncer de pulmó amb cèl·lules immunitàries, els gens de les quals han estat editats mitjançant la tècnica CRISPR. Si el resultat és exitós s’haurà mostrat la seguretat del tractament. Tot i això, abans de la seva comercialització mancaran encara dues fases per valorar l’eficàcia del producte i establir la relació dosi-resposta, i per avaluar la seguretat del tractament experimental respecte de tractaments clàssics.

L’Atles del Genoma del Càncer (TCGA). El 2005, el National Cancer Institute d’Estats Units  va impulsar el projecte de seqüenciar dels tumors neoplàsics més freqüents. Enguany es publicarà la seqüència de les regions que codifiquen proteïnes (exomes) de trenta-tres tumors. Combinant aquesta informació amb diferents dades d’onze mil pacients es comprendrà millor la genètica subjacent al càncer. Es podrà, per exemple, millorar la classificació dels subtipus de tumor i desenvolupar fàrmacs per a teràpies específiques.

Un investigador pren la dosi d'un medicament en un laboratori. Foto: Mike Blake/Reuters/ACN


El canvi climàtic. Els països que van signar el 2015 l'acord de París per reduir les emissions de gasos d'hivernacle es van comprometre que el 2018 farien un balanç dels esforços i les fites assolides; veurem com quedem respecte de la proposta que la temperatura mitjana global no sobrepassi més de 1,5-2 graus els nivells preindustrials. El Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, al seu torn, durant la Conferència de Nairobi celebrada l’abril de 2016, es va comprometre a emetre un informe sobre les conseqüències de l’augment de 1,5 graus de la temperatura i els efectes de l’emissió de gasos hivernacle.

La Via Làctia. El 2013 l’Agència Espacial Europea va posar en òrbita la sonda de la Missió Gaia, en la qual hi participa l’IEEC (ICC-UB). L’objectiu de Gaia és dibuixar el mapa galàctic més gran i més precís que existeix. Les dades recollides entre l’estiu de 2016 van ser lliurades el setembre de 2016, i van donar lloc a les primeres interpretacions. A l’abril d’enguany hi haurà el segon lliurament de dades, que s’espera que permeti conèixer la natura, la dinàmica i l’estructura espiral de la galàxia.

La sonda xinesa Chang'i-4 serà la primera que posarà un vehicle a la cara oculta de la Lluna

El Sol i la Lluna. A l’estiu està previst que la NASA enlairi la sonda Solar Probe Plus amb tres objectius principals: estudiar l’energia que accelera la corona i el vent solar, la dinàmica del plasma i els camps magnètics en el vent solar. Al març, la missió Chandrayaan-2, de l'Índia, a més d’orbitar entorn la Lluna durà una sonda d’aterratge que durà un petit ròver. Al desembre, la sonda xinesa Chang'i-4 serà la primera que posarà un vehicle a la cara oculta de la Lluna.

Més missions espacials. Seguirà la recerca d’exoplanetes a menys de 300 anys llum de distància de la Terra. Al juliol, l'Hayabusa-2, llançat el desembre de 2014 per l'Agència Japonesa d'Exploració de l'Espai, està previst que arribi a l’asteroide Ryugu; i, a l’agost, la Osiris-Rex, llançada el setembre de 2016 per la NASA, a l'asteroide Bennu. Es preveu que les dues missions duguin mostres a la Terra, ja la pròxima dècada.

Les unitats de mesura. Des de 1960, quan es va instaurar el Sistema Internacional d’Unitats, no hi ha hagut una revisió tan profunda. Les noves definicions que s’han proposat per a quatre unitats científiques bàsiques (l’amper, el kilogram, el grau Kelvin i el mol) es relacionen amb constants fonamentals de la natura, per comptes de relacionar-se amb constants abstractes o definicions arbitràries, com succeïa fins ara. Si en la Conferència General sobre Pesos i Mesures, que se celebrarà el novembre, els delegats de cinquanta-vuit països aproven les modificacions, les noves definicions entraran en vigor el maig de 2019.
 

Via làctia a l'estany Colomina. Foto: Jordi Peró

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Contingut relacionat

Cristina Junyent
07/02/2018
Cristina Junyent
30/11/2017

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Els joves pallaresos al Gran Canaria Arena, entre ells el Pau, el tercer per la dreta | Pau Vila
Jordi Ubach
01/01/1970
Parlem en exclusiva amb el jove de Tremp que va ser detingut el passat divendres per entrar una estelada a la Copa del Rei de bàsquet | Vila relata la seva violenta detenció i assegura que els fets pels que se l’acusa són falsos | El pallarès torna de Gran Canària amb antecedents i una multa de 720 euros
01/01/1970
El canvi, que escurça el termini, respon a la demanda reiterada de diferents sectors de la comunitat educativa
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
A la Rambla queden missatges als arbres mig any després de l'atemptat | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Els barcelonins vinculats a la via més emblemàtica de la ciutat intenten passar pàgina, però no amaguen que la por no ha desaparegut | "La gent que ho va viure sempre ho tindrà present", afirma el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip
La Rambla, mig any després de l'atemptat. | Adrià Costa
01/01/1970
Més enllà d'iniciatives municipals com les de Barcelona i Ripoll, l'estratègia de prevenció d'abast català continua sent una assignatura pendent | Els experts coincideixen que encara no s'ha fet una anàlisi clara dels motius pels quals joves aparentment integrats van cometre els atacs
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Ada Colau van comparèixer la mateixa nit de l'atemptat | ACN
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El Saló Verge de Montserrat es va convertir en el centre d'operacions a l'edifici governamental, mentre que a Interior s'hi va situar immediatament el gabinet de crisi | Junqueras va quedar retingut 25 minuts a Sant Vicenç dels Horts arran de l'Operació Gàbia que es va posar en marxa per capturar els autors materials
Jaume Collboni i Jaume Asens, en un ple de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Els gestos de solidaritat de l'Ajuntament amb els presos són l'últim episodi de la relació tensa entre els antics socis de govern al consistori | La distància també s'evidencia en la nova etapa al Parlament, i s'afegeix a la complexa convivència entre Podem i el PSOE
Membres de les candidatures que aspiren a conformar el secretariat, en la presentació del procés de renovació. | ACN
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
La relació amb Òmnium, ANC, PDECat i ERC és un dels punts de fricció entre les dues candidatures | Les opcions que competeixen pel nou secretariat nacional fan seus alguns plantejaments clàssics de Poble Lliure o Endavant
El número 22 del carrer d'en Roig on hi havia diversos «narcopisos» | Mariona Batllés
Jordi Bes | 3 comentaris
01/01/1970
​Els veïns organitzen una visita guiada pels carrers de la droga i la prostitució per reclamar més involucració de Colau: "L'actuació és insuficient" | Entitats com Acció Raval es desmarquen de la iniciativa i la inscriuen en la precampanya de les municipals: "No estem d'acord amb la politització del problema"
Mireia Boya, rebent suport a les portes del Tribunal Suprem | ACN
Sara González | 9 comentaris
01/01/1970
Mireia Boya (CUP) aposta per reivindicar la declaració d'independència i el referèndum de l'1-O mentre que la resta de dirigents encausats pel procés han acatat la Constitució per intentar evitar la presó
Beatriz Talegón | Josep M. Montaner
Pep Martí | 13 comentaris
01/01/1970
La periodista i exmilitant del PSOE assegura que "un Estat que empresona algú com Jordi Cuixart i té Urdangarin esquiant està ferit de mort" | "Si Espanya vol saber què és una democràcia, que viatgi a Bèlgica", explica Talegón, que va treballar set anys a les institucions comunitàries
Rajoy en la reunió amb la direcció del PP i els barons territorials. | Europa Press
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
Mariano Rajoy i Albert Rivera protagonitzen el pols més dur en el si de la dreta espanyola des de la fundació del Partit Popular el 1989 | El temor a la fuga de quadres cap a Ciutadans i la inquietud territorial pel finançament sumen neguit a la gestió interna dels populars