Ciència en societat: anàlisi

Els grans reptes científics per al 2018

Nous antibiòtics i la cara oculta de la Lluna, entre les recerques que marcaran l'any

per Cristina Junyent, 10 de gener de 2018 a les 10:20 |
Una investigadora en un centre hospitalari | Arxiu ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un canvi en el número de l’any provoca memòries dels descobriments científics del que acaba i projeccions per al que comença. Us en presentem una selecció.

La resistència als antibiòtics. L’ús excessiu i inapropiat d’antibiòtics ha accelerat l’aparició de resistències de bacteris a aquests medicaments, fins al punt d’esdevenir una de les principals amenaces per a la salut pública mundial. S’estima que actualment moren set-centes mil persones l’any per infeccions que fa anys es tractaven sense dificultat, i que la xifra podria augmentar a deu milions de persones en tres dècades. Es busquen nous tractaments antimicrobians amb l’edició genètica de virus bacteriòfags mitjançant la tècnica CRISPR. Ara bé, ajudarà molt la conscienciació de la població per a fer un bon ús dels antibiòtics.


Teràpia gènica. Acabant 2017 es va conèixer el primer tractament per teràpia gènica en el pacient d’una malaltia rara. Durant 2018 es duran a terme assajos clínics per altres malalties genètiques com ara l’hemofília o l’anèmia falciforme, entre altres patologies que mai no han tingut tractaments eficaços. També s’ha provat tractament de malalties neurodegeneratives en ratolins. En tots els casos, per a inocular els gens en l’organisme s’inclouen en virus atenuats.

L’ús excessiu i inapropiat d’antibiòtics ha accelerat l’aparició de resistències de bacteris, fins al punt d’esdevenir una de les principals amenaces per a la salut pública mundial

Tractament immunològic del càncer. Seguint una altra recerca exitosa de 2017, s’espera que a l’abril d’enguany acabi el primer assaig en fase I per tractar el càncer de pulmó amb cèl·lules immunitàries, els gens de les quals han estat editats mitjançant la tècnica CRISPR. Si el resultat és exitós s’haurà mostrat la seguretat del tractament. Tot i això, abans de la seva comercialització mancaran encara dues fases per valorar l’eficàcia del producte i establir la relació dosi-resposta, i per avaluar la seguretat del tractament experimental respecte de tractaments clàssics.

L’Atles del Genoma del Càncer (TCGA). El 2005, el National Cancer Institute d’Estats Units  va impulsar el projecte de seqüenciar dels tumors neoplàsics més freqüents. Enguany es publicarà la seqüència de les regions que codifiquen proteïnes (exomes) de trenta-tres tumors. Combinant aquesta informació amb diferents dades d’onze mil pacients es comprendrà millor la genètica subjacent al càncer. Es podrà, per exemple, millorar la classificació dels subtipus de tumor i desenvolupar fàrmacs per a teràpies específiques.


Un investigador pren la dosi d'un medicament en un laboratori. Foto: Mike Blake/Reuters/ACN


El canvi climàtic. Els països que van signar el 2015 l'acord de París per reduir les emissions de gasos d'hivernacle es van comprometre que el 2018 farien un balanç dels esforços i les fites assolides; veurem com quedem respecte de la proposta que la temperatura mitjana global no sobrepassi més de 1,5-2 graus els nivells preindustrials. El Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, al seu torn, durant la Conferència de Nairobi celebrada l’abril de 2016, es va comprometre a emetre un informe sobre les conseqüències de l’augment de 1,5 graus de la temperatura i els efectes de l’emissió de gasos hivernacle.

La Via Làctia. El 2013 l’Agència Espacial Europea va posar en òrbita la sonda de la Missió Gaia, en la qual hi participa l’IEEC (ICC-UB). L’objectiu de Gaia és dibuixar el mapa galàctic més gran i més precís que existeix. Les dades recollides entre l’estiu de 2016 van ser lliurades el setembre de 2016, i van donar lloc a les primeres interpretacions. A l’abril d’enguany hi haurà el segon lliurament de dades, que s’espera que permeti conèixer la natura, la dinàmica i l’estructura espiral de la galàxia.

La sonda xinesa Chang'i-4 serà la primera que posarà un vehicle a la cara oculta de la Lluna

El Sol i la Lluna. A l’estiu està previst que la NASA enlairi la sonda Solar Probe Plus amb tres objectius principals: estudiar l’energia que accelera la corona i el vent solar, la dinàmica del plasma i els camps magnètics en el vent solar. Al març, la missió Chandrayaan-2, de l'Índia, a més d’orbitar entorn la Lluna durà una sonda d’aterratge que durà un petit ròver. Al desembre, la sonda xinesa Chang'i-4 serà la primera que posarà un vehicle a la cara oculta de la Lluna.

Més missions espacials. Seguirà la recerca d’exoplanetes a menys de 300 anys llum de distància de la Terra. Al juliol, l'Hayabusa-2, llançat el desembre de 2014 per l'Agència Japonesa d'Exploració de l'Espai, està previst que arribi a l’asteroide Ryugu; i, a l’agost, la Osiris-Rex, llançada el setembre de 2016 per la NASA, a l'asteroide Bennu. Es preveu que les dues missions duguin mostres a la Terra, ja la pròxima dècada.

Les unitats de mesura. Des de 1960, quan es va instaurar el Sistema Internacional d’Unitats, no hi ha hagut una revisió tan profunda. Les noves definicions que s’han proposat per a quatre unitats científiques bàsiques (l’amper, el kilogram, el grau Kelvin i el mol) es relacionen amb constants fonamentals de la natura, per comptes de relacionar-se amb constants abstractes o definicions arbitràries, com succeïa fins ara. Si en la Conferència General sobre Pesos i Mesures, que se celebrarà el novembre, els delegats de cinquanta-vuit països aproven les modificacions, les noves definicions entraran en vigor el maig de 2019.
 

Via làctia a l'estany Colomina. Foto: Jordi Peró

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació