procés català

La Junta Electoral torpedina que els diputats a l'exili renunciïn a l'acta

L'organisme detalla a ERC que la cessió de l'acta s'ha de fer des de l'ambaixada espanyola o davant d'un notari belga i, posteriorment, que el tràmit sigui avalat per un notari espanyol

Aquesta trava podria dificultar que JxCat, ERC i CUP tinguessin majoria en la constitució del Parlament, però ja hauria d'estar resolt de cara a la investidura

Puigdemont avisa la UE que «el suport incondicional a Rajoy» no resol la situació

| 10/01/2018 a les 06:00h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Política, Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Toni Comín, ERC, Junta Electoral Central, procés català, Clara Ponsatí, Lluís Puig

Carles Puigdemont i els consellers Comín, Serret i Ponsatí. Foto: NacióDigital


L'independentisme podria perdre temporalment la majoria al Parlament en el seu ple de constitució de la setmana vinent. Tot i els 70 diputats que van sumar JxCat, ERC i la CUP el 21-D, la Junta Electoral posa traves als consellers a l'exili que van ser escollits parlamentaris perquè renunciïn a l'acta des de l'estranger i imposa uns tràmits que podria comportar que tant Carles Puigdemont com Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín i Meritxell Serret no només no puguin votar a distància, ni delegar el vot -no està previst al reglament, per a aquests casos-, sinó que tampoc no podran apartar-se perquè entrin altres diputats.

Així ho han confirmat a NacióDigital fonts dels republicans, que expliquen que la Junta Electoral els ha comunicat els tràmits a fer des de l'estranger per renunciar a l'acta un cop han presentat la renúncia del conseller de Justícia, Carles Mundó, que ha optat per deixar la política professional i tornar a exercir d'advocat. En aquell moment, segons expliquen, els ha detallat que aquells electes que no vulguin agafar l'acta o vulguin desprendre-se'n perquè corri la llista ho han de fer des de l'ambaixada espanyola o davant d'un notari belga i, posteriorment, que el tràmit sigui avalat per un notari espanyol.

D'aquesta manera, paradoxalment, és més senzill recollir l'acta que renunciar-hi, ja que els tràmits per ser diputat -entregar la credencial expedida per la Junta Electoral, prometre o jurar el respecte a la Constitució i l'Estatut, i presentar les declaracions d'activitats i béns- normalment es deleguen als empleats dels partits apoderats -tant els electes a l'exili o empresonats com els que no tenen problemes amb la justícia-, sense que hi hagi hagut cap problema fins ara. En canvi, per inhibir-se del tràmit o cessar, l'organisme reclamaria més gestions i fer-les personalment.

Sense possibilitat de recórrer

A més a més, les mateixes fonts expliquen que aquesta notificació s'ha fet de viva veu i, per tant, de manera informal. En no haver-hi res per escrit, per tant, hi ha més dificultats per recórrer aquest procediment i facilitar el tràmit als consellers exiliats, en cas que decideixin optar per apartar-se. Igualment, com que no hi ha precedents per a aquesta gestió, la Junta Electoral hauria innovat i optat per un nivell d'exigència més elevat que de costum, i sense possibilitat d'apel·lar. En tot cas, els republicans consideren que aquest tràngol pot restar vots de cara al ple de constitució del dia 17, però que ja hauria d'estar resolt per al d'investidura.

La renúncia dels quatre consellers és una de les opcions que tenen sobre la taula JxCat i ERC -i que Demòcrates ha defensat públicament- per garantir que entrin nous diputats que sí que puguin assistir als plens i, així, mantenir la majoria independentista. Sense les seves actes i la de Puigdemont, les dues candidatures i la CUP sumen 65 diputats, exactament els mateixos que Cs, PSC, Catalunya en Comú-Podem i PP. Si els exiliats no poden fer aquesta maniobra, per tant, la majoria independentista perilla. ERC es va limitar a afirmar dilluns que Comín i Serret "prendran la millor decisió personal per afavorir el bé col·lectiu" i no a una persona o partit concret.
 

Carles Puigdemont i els consellers a l'exili, en una compareixença des de Brussel·les. Foto: Junts per Catalunya


Sigui com sigui, Lluís Puig i Clara Ponsatí han estat els únics electes de JxCat que, per ara, no s'han acreditat com a diputats -Puigdemont sí que ho ha fet-, per bé que la formació assenyala que això no implica que ja hagin renunciat a fer-ho. En canvi, Comín sí que ha presentat les credencials, igual que el vicepresident català, Oriol Junqueras, en el seu cas des de la presó.

De fet, els vots dels empresonats també són claus, ja que, a més del líder d'ERC, han sortit escollits Jordi Sànchez i Joaquim Forn, en aquests casos per part del JxCat. Els dos últims compareixen el dia 11 davant del Tribunal Suprem i llavors sabran si poden sortir en llibertat provisional, tot i que el precedent de Junqueras no els fa ser massa optimistes. Si finalment cap dels tres és alliberat, demanaran poder assistir al ple per votar, per bé que només existeix el precedent que un pres va poder sortir per mirar de ser investit com a president, però no per exercir com a diputat amb normalitat.

El paper dels "comuns"

És en aquest sentit que el paper dels "comuns" juga un paper cabdal. De fet, fonts parlamentàries exposen que Cs ja hauria conegut amb més marge les exigències de la Junta Electoral cap als exiliats i, per això, havia reclamat amb insistència el suport de Catalunya en Comú-Podem al seu candidat, José María Espejo-Saavedra. Segons el reglament, un empat com el que s'hagués donat a 65 diputats -comptant que els presos poguessin votar- hauria permès triar com a president el diputat de la força majoritària, que en aquest cas és Ciutadans.

Tanmateix, els "comuns" han rebutjat unir els seus vots als dels unionistes i, per tant, han frustrat les aspiracions de Cs. De fet, aquest és un dels motius pels quals ERC pot plantejar que Catalunya en Comú-Podem pugui mantenir el seu lloc a la mesa. Aquest acord garantiria del tot que l'independentisme mantingués la presidència, però en canvi, perdria la majoria a la mesa, atès que hi tindria tres representants, els mateixos que Cs i PSC, mentre que el darrer lloc seria per als "comuns" -probablement, Joan Josep Nuet-. Tot i això, les converses són encara molt tendres i ERC voldria més garanties de tipus polític.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Massa complicat
Antoni Ferret, 10/01/2018 a les 09:51
+12
-17
Lo que el país necessita no és un "joc" on la sort depengui de l'atzar o d'un vot més o menys. Lo que es necessita és un pacte responsable de catalanitat, que asseguri trencar la polarització i fer un Govern que sigui realment representatiu. ERC està en una situació de gran responsabilitat. Si continua fent d'escolanet de la Màfia Catalana, sacrifica Catalunya.
Els inconvenients de no tenir llei electoral pròpia
B. Runner, 10/01/2018 a les 10:39
+13
-14
Aquest són els inconvenients de no tenir llei electoral pròpia, com la resta de CA. Catalonia is diferent i mai li ha interessat pels motius que tots coneixem (la sobrerepresentació electoral del rerefons agricola-ramader subvencionat) canivar-la fent ús de les seves competències. Prefereixen la llei española i la junta electoral española, quines paradoxes , oi?
Està clar que la llei electoral no és una infrastructura d'estat.
Potser caldria començar a construir la casa pels fonaments, no?
Com sempre el titol equivocat
Anònim, 10/01/2018 a les 10:48
+10
-35
Politics fugats de la justicia.
Qur m'ho expliqujn
AnònimACS, 10/01/2018 a les 11:32
+0
-2
Tabta democràcia em fa somiar .....
L'OMBRA DE LA POR ÉS ALLARGADA
Anònim, 10/01/2018 a les 12:08
+25
-5
L'estat español té molta por de l'independentisme. Va organitzar unes eleccions per tal que aquest les perdés... i les va guanyar. Ara tots a treballar per impedir que es compleixi la voluntat del poble català. Tot són impediments. O sigui que ara si volen dimitir de diputat electe ha de fer tràmits que deuen considerar prou llargs per espatllar-ho tot. Amb internet es poden fer en dos minuts, però, es clar, España viu en temps del Quixot.
No veig cap problema.
Anònim, 10/01/2018 a les 13:09
+18
-4
La solució és més que senzilla. No va cap diputat independentista a la sessió i no es pot ni constituir la taula. S'espera a que la paperassa acabi i aleshores endavant. Si volen jugar brut, juguem tots.
La Banca talla el Bacalla
Anònim, 10/01/2018 a les 15:34
+0
-3
la banca Espanyola Hi te molt a dir, pero no fen un gest simpatic de treure 155 això no serveix de res,
Una altra tupinada.
M.S., 10/01/2018 a les 16:38
+7
-3
Au, va! No em digueu qu això no és una tupinada electoral? Volen aconseguir amb trampes barroeres i dictatorials allò que no van aconseguir amb les eleccions il·legals del dia 21-D.
Caram
Anònim, 10/01/2018 a les 16:45
+8
-2
Potsersi ua esperaveu que ho posarien fácil. No veiueu que faran tantes trampes com podrán ?
Ejpaña
Anònim, 10/01/2018 a les 22:37
+2
-0
M. Rajoy... i després podem dir tot el que vulguem però M. Rajoy no està a la presó i es veu que encara l'estan buscant... la justícia és cega, sorda i guenya....dir que Ejpaña es un cachondeo es quedar-se molt curt.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Cartells en suport als presos polítics a Bàscara | Josep Maria Montaner
01/01/1970
Des del 16 d'octubre, quan Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser empresonats a Soto del Real, el sobiranisme ha passat de declarar la independència a gestionar, amb els aparells de l'Estat en contra, la majoria assolida el 21-D
01/01/1970
Els treballadors de la Corporació Catalana de Comunicació que no es vegin afectats per l'expedient de regulació s'hauran de rebaixar el sou d'un 30 a un 40% per posar-se al nivell dels treballadors d'Hermes.
01/01/1970
Colau diu en l'acte de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust que "la vida i l'amor han de guanyar la partida a l'odi i la destrucció"
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples