Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Procés català: reportatge

La retirada de Mas: del pas al costat a l'erosió del cas Palau

El president del PDECat, que també va ser líder de CDC, planteja apartar-se de la primera línia una setmana abans que es conegui la sentència del principal cas de corrupció jutjat a Catalunya

per Oriol March, 9 de gener de 2018 a les 17:29 |
Artur Mas i Helena Rakòsnik, després d'anunciar que feia «un pas al costat» | Ivan Giménez
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi va haver una fase que Artur Mas seguia sent "president" en tots els cercles relacionats amb Convergència. Carles Puigdemont era, encara, en "Carles" o en "Puigdemont", en funció de la proximitat que hi tingués l'interlocutor. És un exemple que serveix per identificar el pes que tenia –i que conserva– Mas en una formació que ell mateix es va encarregar de redissenyar al llarg del 2016. El líder del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) -almenys fins aquest dimarts- va renunciar a la reelecció després de veure que la CUP mantenia ferm el seu veto després de mesos de bloqueig. D'un dia per l'altre es va veure fora de Palau -avui en fa exactament dos anys- i ara el dirigent nacionalista es veu forçat a una segona retirada, aquest cop, de la direcció del partit.

La renúncia de Mas a la presidència del PDECat -que es farà efectiva aquesta tarda- es produeix una setmana abans que es conegui el contingut de la sentència del cas Palau. Mas, que també va ser el líder de l'antiga CDC, és conscient de l'abast que tindria una sentència inculpatòria per a la formació convergent. No és casualitat que l'expresident deixi la primera línia política pocs en la prèvia de la resolució del cas, el judici del qual va impactar en plena refundació convergent.


Les revelacions de Millet i Montull sobre el presumpte finançament irregular de Convergència -assenyalat la figura de Daniel Osàcar- ja van alimentar la pressió sobre Mas, president del PDECat i abans líder de CDC. L'oposició va forçar la seva compareixença al Parlament pel cas Palau. Conscients del lligam entre l'expresident de la Generalitat i Osàcar -era un dels seus homes de confiança a Convergència i el va convertir en tresorer-, els grups volien escrutar la responsabilitat política de Mas, que sempre ha negat irregularitats en la tresoreria de la formació. En més d'una ocasió havia posat "la mà al foc" pels extresorers del partit.

Quan Mas flirtejava amb l'opció de repetir com a candidat

Les primeres jornades del judici del cas Palau, que van posar el focus de la causa en el finançament de CDC, va alterar el guió que Mas havia prefixat. D'ençà del judici al 9-N, l'expresident havia multiplicat les seves aparicions públiques -a Catalunya, Madrid i l'estranger- i flirtejava amb l'opció de ser candidat en una eventual convocatòria electoral. En cap moment, s'havia autodescartat, com sí que havia passat amb Carles Puigdemont. De fet, en aquell moment Mas ja havia començat contactes amb els dirigents del PDECat per trobar substitut al president. El més ben situat, però, era ell.
 

Daniel Osàcar declarant en el judici del cas Palau Foto: Adrià Costa


No fa tants mesos que Mas encara duia sovint al damunt l'acord d'estabilitat que havien signat Junts pel Sí i la CUP, que va implicar el seu pas al costat. "D'això se'n podrien extreure moltes lliçons de psicoanalisme", exclamava somrient un excol·laborador seu darrerament. Eren temps en què una mostra diversa i representativa de dirigents del PDECat consultats assenyalava que s'havia pogut veure un expresident "ressentit" que "buscava el to" en l'escena actual. Havia fet d'ariet contra la CUP -en el debat pressupostari sempre ha situat com a línia vermella no apujar l'IRPF a Catalunya- i havia volgut tenir protagonisme tant en la campanya electoral espanyola com en tot el procés congressual de l'antiga CDC.

Repensar les sigles convergents

No es pot reconstruir la darrera etapa de Mas fora de la presidència de la Generalitat -a la qual hi va arribar l'any 2010 després de xocar dues vegades consecutives contra el mur del tripartit- sense traçar el recorregut de la refundació de Convergència. Quan Mas va proposar-se crear una plataforma destinada a eixamplar el sobiranisme, un dels plantejaments que hi havia damunt la taula era que el partit fos "absorbit" per aquesta iniciativa. Finalment, però, aquesta plataforma no va reeixir.

Mas tenia en ment una idea ambiciosa que li permetés pilotar el procés de repensament de CDC. Això també incloïa pensar en "lideratges nous", tal com va verbalitzar en reunions del consell nacional del partit. Diversos dirigents consultats asseguren que l'expresident ja havia donat el seu vist-i-plau a una candidatura per liderar el PDECat que pilotava al voltant de Jordi Turull, conseller del darrer Govern de Carles Puigdemont, i Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar, però finalment cap dels dos va acabar a la direcció executiva del PDECat.
 

Carles Puigdamont amb Artur Mas, al congrés fundacional de la nova Convergència Foto: Adrià Costa


En un viatge a Brussel·les, Mas va tenir una llarga conversa amb Marta Pascal, que en aquell moment era portaveu de Convergència, sobre el futur de la formació. "És allà quan comença a pensar en aquesta opció", rememora ara una font consultada. Malgrat això, pocs dies abans del congrés fundacional del PDECat, l'expresident va obrir la caixa dels trons en anunciar un tàndem presidencial amb Neus Munté. L'exconsellera, molt ben vista per l'aparell de CDC, va emergir de manera fulgurant en els mesos previs al congrés fent costat a l'opció de Turull i Buch, que en aquell moment també comptava amb el vist-i-plau de David Bonvehí, actual número dos de Pascal.

Pel PDECat Mas apostava pel tàndem Turull-Buch, però va haver de canviar i fer costat a Pascal i Bonvehí

"L'anunci del tàndem amb Munté va ser un error", han assenyalat a NacióDigital una desena de dirigents consultats en els darrers temps. "Va encendre encara més ens ànims. Sense aquell episodi, tota la polèmica del primer dia del congrés amb el nom no hagués passat", sostenen a la sala de màquines del PDECat. Mas va sortir del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, després del tancament del congrés, amb la sensació que hi havia hagut una "catarsi" fruit de la voluntat d'una renovació profunda després de passar pàgina a les sigles de CDC, obligada a refundar-se pel procés i els escàndols de corrupció. Una etapa que ara, amb el lideratge de Puigdemont força des de Brussel·les, queda com una etapa llunyana.

Quilòmetres i despatx

Els seus col·laboradors asseguren que, des de la seva renúncia a la presidència de la Generalitat ara fa dos anys, Mas s'ha fet un fart d'anar amunt i avall. Sopars amb empresaris, amb militants, amb agents socials i amb aquells col·lectius que li ho sol·liciten. També despatxa sovint des de la seva oficina al Palau Robert -on hi té una reproducció metàl·lica en tres dimensions del decret de convocatòria del 9-N- amb dirigents del partit i representants de la societat civil. Fins ara, no ha abandonat la primera línia política.
 

Puigdemont, Mas i Junqueras agafen el tren per anar a Madrid per fer costat a Homs Foto: @govern


El que no ha canviat és seu mètode procedimental a l'hora de prendre decisions. El relat és d'algú que el coneix bé: "A vegades, dubta de si tirar per una banda o l'altra. És aleshores quan agafa el telèfon i li comenta a algú de confiança que ha pres una determinació concreta. Amb la seva reacció calibra si va pel bon camí o ha de modificar el seu plantejament".

L'impuls del judici al 9-N

Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van ser jutjats del 6 al 10 de febrer del 2017 per la seva participació en la jornada del 9-N. Per aquest qüestió, han estat inhabilutats. Als jutjats, Mas hi va culminar una etapa marcada pel seu pas al costat i per la tria de Puigdemont, que ha imprès un estil diferent al del seu predecessor. "És l'únic polític de primer nivell que està retirat amb opcions de ser realment influent. Ni Jordi Pujol, ni José Montilla ni Pasqual Maragall, per motius diferents, són aptes en aquest moment", resumeix una font que l'ha tractat sovint. Ara, amb les turbulències del cas Palau ben a prop, cedeix el testimoni. En aquesta ocasió, del partit. Però no es retira definitivament de la política.
 

Rigau, Mas i Ortega, en una imatge recent Foto: ACN


 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació