procés català

Inici d'any amb turbulències al sector econòmic: del xoc a Foment al relleu a la Cambra de Comerç

Les tensions a la patronal, la transició a la Cambra de Comerç en espera d'unes noves eleccions i el bloqueig a la Fira de Barcelona dibuixen un escenari d'incertesa en les grans institucions

per Pep Martí, 10 de gener de 2018 a les 16:20 |
Joaquim Gay de Montellà amb Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu | Foment del Treball
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La incertesa a Catalunya no és només patrimoni de l'àmbit polític. L'escenari sorgit de les eleccions del 21-D coincideix amb un moment de transició en les principals institucions econòmiques de Catalunya. Foment del Treball, la gran patronal, travessa una forta crisi interna amb l'obertura d'un expedient informatiu a la Cecot, l'organització empresarial del Vallès, que pot desembocar en l'expulsió dels terrassencs.

Si Foment pot mostrar un senyal de divisió en un front empresarial que ha estat molt sensible a les tensions pròpies del procés sobiranista, la Cambra de Comerç s'encamina cap a un procés electoral que pot suposar la fi del llarg "regnat" de Miquel Valls. La Fira de Barcelona, per la seva banda, té esgotat el mandat del seu president, Josep Lluís Bonet, des del juliol passat.  


Un article 155 per a la Cecot?

Joaquim Gay de Montellà enfila el seu darrer any de mandat com a president de Foment del Treball. I pot ser que culmini la seva etapa amb una trencadissa interna dins de la patronal. A finals d'any, Foment ha de convocar eleccions per renovar la seva cúpula. Però, abans, la direcció haurà de decidir "què fer" amb la Cecot, a la qual s'ha donat un termini de quinze dies perquè es defensi de l'acusació d'incomplir les normes internes de funcionament de Foment, on es titlla els vallesans de dur les seves activitats fora del seu àmbit territorial. En el rerefons, una forta divisió sobre l'actitud a prendre davant el procés: hostilitat total des de Foment, respecte pel dret a decidir des de la Cecot.  

Mentre la Cecot es prepara per argumentar la seva lleialtat a Foment, dins de la junta de la gran patronal no tothom veu bé la decisió d'expedientar l'organització d'Antoni Abad. Aquest es va defensar bé, segons fonts dels presents, en la sessió de la directiva de dilluns passat. Nou membres de la junta van votar en contra de l'expedient, enfront els 42 que van fer costat a Gay. Però entre aquests, alguns van voler enviar un missatge a la Cecot perquè "faci els deures" i es mantingui dins de la disciplina territorial que li assenyala Foment, però no volen que s'acabi amb una expulsió.
   

Una figura important de Foment, gens hostil a Gay de Montellà, ha explicat a NacióDigital que "l'expedient no dona per feta l'expulsió, i en aquests moments que viu el país, seria un greu error que el xoc amb la Cecot culmini amb la seva sortida de Foment". "Ara el que cal és refer el diàleg intern i evitar donar una imatge de fractura dins de l'empresa catalana", afegeix la mateixa font.

El relleu de Gay de Montellà: Castells, Adell...

Elegit el 2010 per succeir Joan Rosell, Gay de Montellà ja no es pot tornar a presentar. No hi ha un candidat clar a la successió, però sí que ja fa temps que hi ha moviments subtils dins de la cúpula de l'entitat. Dos dels vicepresidents, Joan Castells i Ramon Adell, han manifestat en entorns propers que avaluen la situació i podrien ser aspirants en una elecció que, en aquest cas, seria disputada. Adell, catedràtic de la UB, és conseller de Gas Natural i manté bona sintonia amb Isidre Fainé.

Castells, de la Unió Catalana d'Entitats Asseguradores, va ser vicepresident del Barça i se li atribueix un perfil moderadament catalanista. Però poden sorgir altres candidats, a més d'Antoni Abad, que ha manifestat les seves aspiracions.

El final de l'era Valls a la Cambra?

Una altra institució que viurà un procés electoral serà la Cambra de Comerç. Aquí la gran incògnita és la continuïtat o no del seu president, Miquel Valls, elegit el 2002. Les eleccions s'han de celebrar abans de l'octubre. Cal que el nou Govern de la Generalitat les convoqui. De fet, la Cambra viu una situació anòmala, ja que s'havien de celebrar el 2014, però el Govern no va aprovar la llei de cambres. Sí que va aprovar a l'estiu un edicte amb unes normes electorals.
 

Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç. Foto: Adrià Costa


El procés de votació a la Cambra és molt enrevessat, ja que per ser elegit president cal haver estat abans elegit membre de l'assemblea, formada per 60 membres. Dos terços del ple són elegits pels diferents sectors econòmics, en un procés en què sol votar molt poca gent. Catorze llocs són per a les empreses que més contribueixen a la Cambra i sis provenen de les patronals. Però la principal incògnita és si Valls, de 75 anys, continuarà.

De moment, qui ha aixecat el dit per intentar una candidatura és l'advocat Ramon Masià, emparentat amb l'expresident Antoni Negre. Masià va ser un col·laborador de Valls, però ara hi està enfrontat i la seva voluntat de presentar-se ha generat tensions a la Cambra.  

Bloqueig a la Fira

Un altre tema pendent de resoldre en les institucions econòmiques catalanes és la successió de Josep Lluís Bonet al capdavant de la Fira de Barcelona. Bonet presideix el consell d'administració de la Fira i va esgotar el seu mandat el juliol passat. El també president de Freixenet encara no té substitut. La institució viu una situació anòmala que ja dura més de mig any

La Fira, consorci de titularitat pública, amb un consell general presidit per l'alcaldessa Ada Colau, té una estructura complexa que requereix del consens institucional. La Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra constitueixen el consorci que elegeix el president del consell d'administració, però la gestió concreta està en mans del comitè executiu, que dirigeix Constantí Serrallonga. La Cambra proposa el nom del president, però sempre amb el consens d'Ajuntament i Generalitat. Des del mes de març passat, però, no ha estat possible arribar a un acord.
 

El president de Freixenet moderant una taula rodona a l'acte de S'Agaró Foto: Europa Press


Un canvi aprofitant el 155?

El nom de Miquel Martí, president de Moventia i avalat inicialment per Miquel Valls, es va filtrar i va quedar al marge de la cursa per presidir la Fira. Però Martí, proper al sobiranisme (va presidir l'associació FemCat), és ben vist per diversos sectors que subratllen el seu perfil professional. El seu nom no es pot descartar. Quan es constitueixi el nou Govern català, tocarà tornar a obrir el tema Fira i cercar, altre cop, un perfil de consens.

Pel camí queda l'intent per part del govern espanyol d'aprofitar el període d'intervenció de la Generalitat per forçar l'elecció de nou president. El mes de desembre s'havia de fer un ple de la Fira, i va haver pressions de sectors governamentals perquè Colau convoqués el consell general i procedís a la substitució dels quatre consellers que han esgotat el seu mandat: Carles Vilarrubí, Enric Lacalle, Núria Bassi i Enric Crous.

El mateix Bonet va criticar l'alcaldessa per no fer-ho, però Colau va decidir esperar els resultats electorals i el nou Parlament. Mentrestant, van circulant noms: el d'Helena Guardans (empresa de serveis Sellbytel) circula amb força, com també el de Kim Faura, president de Telefónica a Catalunya.

La candidatura de Guardans, ben relacionada amb el PSC des que va formar part del patronat de la Fundació Barcelona Cultura creada per Ferran Mascarell, és ben vista a l'Ajuntament, on Colau ha criticat sovint la manca de dones a la Fira. A la Cambra veuen amb millor ulls el nom de Faura, considerat més sòlid empresarialment. La incògnita es resoldrà després de la formació del nou Govern, a no ser que la situació política s'empantanegui.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació