Canal Madrid: anàlisi

​El fiasco del 21-D enverina la batalla entre PP i Cs

«Els resultats electorals del 21-D han posat al descobert davant els ulls de la societat espanyola els errors de diagnòstic de La Moncloa»

Cs es menjaria el PP en unes noves eleccions a l'Estat, segons «El Español»

| 07/01/2018 a les 12:00h
Especial: 21 de desembre: eleccions Parlament 2017
Arxivat a: Política, PP, anàlisi, canal Madrid, Albert Rivera, Mariano Rajoy, Cs, eleccions Parlament 2017, Inés Arrimadas, Ciutadans
Rajoy i Rivera segellant l'acord entre PP i Cs | Flickr PP
La decisió del Tribunal Suprem de mantenir Oriol Junqueras a presó obre un 2018 políticament decadent per al president espanyol, Mariano Rajoy, que no només toparà amb les contraindicacions de la seva recepta a Catalunya, sinó que -contràriament al que pronosticaven els gurus de La Moncloa i el dimitit Jorge Moragas- haurà de continuar combatent l'independentisme català i, alhora, plantar cara a un Albert Rivera enfortit que li qüestiona el lideratge de la dreta espanyola. Dos fronts que se li poden multiplicar, perquè Rajoy sap que sense una pacificació política a Catalunya tindrà serioses dificultats per aprovar amb el PNB els pressupostos del 2018, i veu ara com la judicialització del conflicte encona qualsevol via de solució, fins i tot, en forma de reforma de la Constitució.

L'estratègia de La Moncloa per a Catalunya, amb l'aplicació del 155 i l'exili i empresonament de líders independentistes ha esdevingut un enorme fiasco polític que passarà factura a aquest tram final de la legislatura. Malgrat que l'Estat –amb el rei Felip VI al capdavant- es pot apuntar el tanto d'haver frenat el sec el procés, el rèdit polític per a Rajoy és negatiu: les urnes han rehabilitat la majoria independentista, han posat el PPC al llindar de la insignificància, han alimentat les perspectives de Rivera i han enfangat la legislatura espanyola, que previsiblement acabarà el 2019, un any abans del previst. Un negoci ruïnós que apropa la figura de Mariano Rajoy a la de l'ànec coix nord-americà (amortitzat políticament) i que ha encès les alarmes al PP, on no s'han fet els deures de la successió.

Els resultats electorals del 21-D han posat al descobert davant els ulls de la societat espanyola els errors de diagnòstic de La Moncloa. El primer, fiar únicament la resolució del conflicte a les institucions de l'Estat, que s'han vist forçades a actuar i que, com en el cas dels jutges amb Junqueras, ara enverinen qualsevol sortida política en termes convencionals. Un nou govern independentista, un potencial president electe a l'estranger i un vicepresident a la presó no són la millor carta de presentació quan es vol vendre als ciutadans que el problema està resolt gràcies a l'aplicació del 155.

El segon error: repetir el mantra que el procés era cosa de quatre polítics eixelebrats i d'uns quants adoctrinats per TV3. El 21-D (amb urnes i paperetes de veritat, segons els termes del PP i Cs) no només ha posat en evidència que això era fals, sinó que ha demostrat que l'estratègia de la por, la violència, l'amenaça de ruïna econòmica, els processos judicials i l'aïllament polític no han fet efecte sobre la meitat de la societat catalana que aposta per la independència. La 'majoria silenciosa' no existeix com a tal, i l'alternativa unionista no suma. Misteri resolt.

Dues premisses equivocades que fan perdre punts a Rajoy en favor de Rivera davant de la societat espanyola, que preferiria un president amb capacitat real de resolució dels conflictes. El líder de Cs ja té la mirada posada a les municipals i autonòmiques del 2019 –l'avantsala de les generals- i es presenta com una actualització 2.0 del sistema operatiu envellit i corrupte del PP. Aquesta serà una de les grans batalles del 2018: la d'un PP aferrat a les institucions que combat la irrupció d'un projecte més jove, amb menys càrregues i que connecta bé amb les classes mitjanes espanyoles. La dreta urbana i liberal contra la dreta rural i conservadora, amb Aznar i l'Íbex com a alers d'Albert Rivera, amb el PSOE i Podem com a convidats de pedra, i amb el clar objectiu d'un i altre de fer-se amb el control i el favor de les editorials a Madrid, clau per al desenllaç de la guerra de successió.

La gestió d'aquest nou front de batalla dibuixarà l'ocàs de la segona legislatura de Rajoy. Per si de cas, el president ha fet ús de la seva estratègia tradicional. No ha assumit errors a Catalunya, ha traslladat la pressió per intentar formar un govern impossible a Inés Arrimadas, i... una setmana després del 21-D el Tribunal de Comptes ha emès un informe on posa en dubte els números de Ciutadans. Podria ser la primera de moltes topades del partit de Rivera amb les estructures de l'Estat, controlades per la vella guàrdia, que es resisteixen a facilitar l'alternativa. Aquest 2018 serà també el de la guerra de la dreta contra la dreta. Rivera contra Rajoy. L'Íbex contra la cúria conservadora. Prepareu les crispetes.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

No podem mirar que passa a la meseta, nosaltre altre feina tenim.
Cartanya, 07/01/2018 a les 12:55
+21
-2
De crispetes res de res, passi el que passi (i jo dubto que el Ribera Governi Espanya), nosaltres continuarem, sense tenir clar el nostre futur com a Republica. La unitat independentista un dia sembla que si pero al altre, ja no ho ting tan clar. La manca de una confiança mutua, de estar units vingui el que vingui, fa que des de la meseta, encara es vegi la possibilitats de esberla al independentisme. Després de unes quantes setmanes de haver votat, els independentistes encara tenim molta feina per fer, i la primera es no defallir, tenim que esta al costat del nostre autèntic Govern, per que torni a Governar. Ells hi posaran mols pals a les nostres rodes, pero ara tambe sabem que mes violencia no la poden tornar aplicar,( si mes no amb l'uniforma) i nosaltres ho amb de saber aprofitar, per que pacíficament, tot torni a la normalitat, i tambe es clar la nostre Republica. I ja veurem que poden fer des de la meseta, amb tots els ulls del mon miran, que pasa aquí. Es un tasca mol feixuga pero que l' hem de saber fer si volem arribar a ser independents.
La verdadera batalla
Anònim, 07/01/2018 a les 13:06
+13
-5
Como hace unos días Le Monde, The New York Times o la BBC, ayer fue el diario británico The Times el que se interesó por este proyecto en ciernes.
.
Tabarnes, 07/01/2018 a les 14:15
+2
-12
Tabarnia está en la meseta o mas en la costa?


Saludos
El Grup Zeta i Godó donen suport a un estat putrefacte.
Vicenç Ramoneda, 07/01/2018 a les 14:24
+23
-1
Intenten guanyar tergiversant la realitat el que han perdut a les urnes, avui mateix intenten fer-nos creure que existeix la justícia a Espanya i avalen la resolució d'empresonament de Junqueras.
La manipulació informativa passa factura: Dura caiguda de vendes dels diaris unionistes. La Vanguardia, El Periódico, El País, ABC i La Razón cauen en comparació amb el 2016

Un exmagistrat del Suprem s'escandalitza amb els arguments per mantenir Junqueras empresonat.
Segons relatava l'exmagistrat i exfiscal del Tribunal Suprem, Martín Pallín, el que han fet els magistrats és "agafar una part de l'article" que regula el delicte de rebel·lió on es fa constar l'ús de la violència per justificar la seva decisió. Martín concreta, però, que aquesta justificació s'agafa amb pinces, ja que "en un Parlament no hi ha violència".
A més, el fet que el jutge Llarena exposi que hi ha un risc de reiteració delictiva per part del vicepresident és "complicat" d'acceptar. L'exmagistrat i fiscal del Suprem explica que se li fa complicat entendre que una activitat parlamentària, "la que sigui, sigui a Londres, París o aquí" que pugui "constituir una reiteració delictiva, ja que hi ha llibertat d'expressió: pels seus actes els jutjareu, no pel que diguin".
Pallín ha anat més enllà a l'hora de valorar la Declaració Unilateral d'Independència com un acte penal o criminal: "no ho puc compartir, perquè a un Parlament no es pot cometre un delicte de rebel·lió. Això es diu a Anglaterra, França o en qualsevol Parlament i es posen les mans al cap".
NEGRA NIT
Finni Pel Roig, 07/01/2018 a les 16:03
+10
-4
Guanyi Rivera o guanyi Rajoy , quin futur mes merdós que ens tocarà viure, no se pas quina camisa ens posaran si blau maó o negra. Sant Adolfo, Sant Benet o Sant Francesc .
Adeu espanya
Anònim, 07/01/2018 a les 16:07
+22
-2
Adéu Espanya ja us ho fereu
Visca la República Catalana
Ciutadans és el recanvi del PP
Anònim, 07/01/2018 a les 18:08
+20
-0
Quan la podridura del partit del sr Rajoy els acabi per fer desapareixer del mapa, ja tenen preparats els Ciudadanos per tenir tot "bien atado".
Què content que estarà l'Arcadi
Anònim, 07/01/2018 a les 18:17
+19
-1
I tots els ressentits de la progressia pija de BCN que va fundar Ciutadans i que han acabat avui militant al mateix projecte de la dreta espanyola més rància.

Ja deuen de somniar en posar el Boadella de ministru de cultura i el Francesc de Carreras de director de TVE.
La cosa va de dolent en pitjor
A. Fina Dament, 07/01/2018 a les 18:28
+11
-0
Preu per preu ja us ho fareu , fariseus .
Aquests de Ciudadanos no solucionaran res
Anònim, 07/01/2018 a les 19:12
+12
-0
Recuperar el nacionalisme espanyol és donar un argument més als qui volen marxar d'Espanya.
Taberna
Anònim, 07/01/2018 a les 19:37
+13
-0
Ciutadans a guanyat nomes a Barcelona, a Pedralbes, snt Gervasi etc las zonas ricas de Barna i tambe al carmel ,zona franca, vall debron quin contrasentit explotats voten igual que els seus explotadors
Las altres zonas de Barcelona, esquerra a guanyat a sants montjuich, gracia, les corts, nou barris etc
Si Junts pel si i esquerra republicana vesin anat junts, nomes vesin perdut a Pedralbes i sn Gervasi
TABARNIA
Anònim, 08/01/2018 a les 15:04
+3
-0
Es curios que els que volen tabernia , la majoris son españols que no viuen a Catalunya,quin contrasentit,aijo no te futur
C,s = PP
Anònim, 08/01/2018 a les 18:06
+2
-0
Son de família de primer grau ( pares,fills, germans ....) és a dir, com diuent al Pallars : "Qui és fill o germà d'un gat, o s'hi asembla de la cua o del cap" o aquell altre més conegut : "Sortir de foc per caure a les brasses"
Quién siembra vientos ........
Anònim, 08/01/2018 a les 18:13
+1
-0
Sr. M. Rajoy y colegas ( ya no se acordaban ? ), pués mire Usté

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
El desacord entre JxCat i ERC en la fórmula per investir Puigdemont ajorna fins a darrer moment la tria de la mesa del Parlament i la presidència de la cambra | Els republicans tenen diversos noms sobre la taula, en funció de com de generosa hagi de ser la interpretació que calgui fer del reglament
01/01/1970
El Secretariat de la Comissió de Peticions proposa que la majoria es declarin "inadmissibles" però els eurodiputats tenen l'última paraula i encara no s'han pronunciat de forma "oficial"
Ferran Casas | 1 comentari
01/01/1970
En tres setmanes no s'ha resolt cap de les incògnites de l'endemà del 21-D. Si se sabés de què va aquesta legislatura tot seria més senzill. Avui també són notícia les concentracions pels presos, la ressaca de la sentència del Palau, la nova vida de Rabell, la Guerra del Golf i Sergi Bruguera
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"
Carles Mundó, en una entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Considerat un dels valors més sòlids d'ERC, l'últim titular de Justícia torna a l'advocacia després d'haver tancat la Model i passar per la reclusió d'Estremera | Els rivals polítics li reconeixen solidesa i fiabilitat, fins al punt que té ascendent al partit i manté una relació fluïda amb el ministre Rafael Catalá
Carles Puigdemont, durant el seu primer i únic debat de política general com a president | Adrià Costa
Oriol March | 14 comentaris
01/01/1970
Les dificultats per reescollir Puigdemont generen un debat soterrat a la seva llista i al conjunt de l'independentisme, que afronta la legislatura amb baixes i el full de ruta per definir | El president podria no tornar per evitar la detenció i això forçaria que un conseller primer portés el dia a dia o un relleu