07
de gener
del
2018
Actualitzat
el
08
de gener
a les
19:58h
La decisió del Tribunal Suprem de mantenir Oriol Junqueras a presó obre un 2018 políticament decadent per al president espanyol, Mariano Rajoy, que no només toparà amb les contraindicacions de la seva recepta a Catalunya, sinó que -contràriament al que pronosticaven els gurus de La Moncloa i el dimitit Jorge Moragas- haurà de continuar combatent l'independentisme català i, alhora, plantar cara a un Albert Rivera enfortit que li qüestiona el lideratge de la dreta espanyola. Dos fronts que se li poden multiplicar, perquè Rajoy sap que sense una pacificació política a Catalunya tindrà serioses dificultats per aprovar amb el PNB els pressupostos del 2018, i veu ara com la judicialització del conflicte encona qualsevol via de solució, fins i tot, en forma de reforma de la Constitució.
L'estratègia de La Moncloa per a Catalunya, amb l'aplicació del 155 i l'exili i empresonament de líders independentistes ha esdevingut un enorme fiasco polític que passarà factura a aquest tram final de la legislatura. Malgrat que l'Estat –amb el rei Felip VI al capdavant- es pot apuntar el tanto d'haver frenat el sec el procés, el rèdit polític per a Rajoy és negatiu: les urnes han rehabilitat la majoria independentista, han posat el PPC al llindar de la insignificància, han alimentat les perspectives de Rivera i han enfangat la legislatura espanyola, que previsiblement acabarà el 2019, un any abans del previst. Un negoci ruïnós que apropa la figura de Mariano Rajoy a la de l'ànec coix nord-americà (amortitzat políticament) i que ha encès les alarmes al PP, on no s'han fet els deures de la successió.
Els resultats electorals del 21-D han posat al descobert davant els ulls de la societat espanyola els errors de diagnòstic de La Moncloa. El primer, fiar únicament la resolució del conflicte a les institucions de l'Estat, que s'han vist forçades a actuar i que, com en el cas dels jutges amb Junqueras, ara enverinen qualsevol sortida política en termes convencionals. Un nou govern independentista, un potencial president electe a l'estranger i un vicepresident a la presó no són la millor carta de presentació quan es vol vendre als ciutadans que el problema està resolt gràcies a l'aplicació del 155.
El segon error: repetir el mantra que el procés era cosa de quatre polítics eixelebrats i d'uns quants adoctrinats per TV3. El 21-D (amb urnes i paperetes de veritat, segons els termes del PP i Cs) no només ha posat en evidència que això era fals, sinó que ha demostrat que l'estratègia de la por, la violència, l'amenaça de ruïna econòmica, els processos judicials i l'aïllament polític no han fet efecte sobre la meitat de la societat catalana que aposta per la independència. La 'majoria silenciosa' no existeix com a tal, i l'alternativa unionista no suma. Misteri resolt.
Dues premisses equivocades que fan perdre punts a Rajoy en favor de Rivera davant de la societat espanyola, que preferiria un president amb capacitat real de resolució dels conflictes. El líder de Cs ja té la mirada posada a les municipals i autonòmiques del 2019 –l'avantsala de les generals- i es presenta com una actualització 2.0 del sistema operatiu envellit i corrupte del PP. Aquesta serà una de les grans batalles del 2018: la d'un PP aferrat a les institucions que combat la irrupció d'un projecte més jove, amb menys càrregues i que connecta bé amb les classes mitjanes espanyoles. La dreta urbana i liberal contra la dreta rural i conservadora, amb Aznar i l'Íbex com a alers d'Albert Rivera, amb el PSOE i Podem com a convidats de pedra, i amb el clar objectiu d'un i altre de fer-se amb el control i el favor de les editorials a Madrid, clau per al desenllaç de la guerra de successió.
La gestió d'aquest nou front de batalla dibuixarà l'ocàs de la segona legislatura de Rajoy. Per si de cas, el president ha fet ús de la seva estratègia tradicional. No ha assumit errors a Catalunya, ha traslladat la pressió per intentar formar un govern impossible a Inés Arrimadas, i... una setmana després del 21-D el Tribunal de Comptes ha emès un informe on posa en dubte els números de Ciutadans. Podria ser la primera de moltes topades del partit de Rivera amb les estructures de l'Estat, controlades per la vella guàrdia, que es resisteixen a facilitar l'alternativa. Aquest 2018 serà també el de la guerra de la dreta contra la dreta. Rivera contra Rajoy. L'Íbex contra la cúria conservadora. Prepareu les crispetes.
L'estratègia de La Moncloa per a Catalunya, amb l'aplicació del 155 i l'exili i empresonament de líders independentistes ha esdevingut un enorme fiasco polític que passarà factura a aquest tram final de la legislatura. Malgrat que l'Estat –amb el rei Felip VI al capdavant- es pot apuntar el tanto d'haver frenat el sec el procés, el rèdit polític per a Rajoy és negatiu: les urnes han rehabilitat la majoria independentista, han posat el PPC al llindar de la insignificància, han alimentat les perspectives de Rivera i han enfangat la legislatura espanyola, que previsiblement acabarà el 2019, un any abans del previst. Un negoci ruïnós que apropa la figura de Mariano Rajoy a la de l'ànec coix nord-americà (amortitzat políticament) i que ha encès les alarmes al PP, on no s'han fet els deures de la successió.
Els resultats electorals del 21-D han posat al descobert davant els ulls de la societat espanyola els errors de diagnòstic de La Moncloa. El primer, fiar únicament la resolució del conflicte a les institucions de l'Estat, que s'han vist forçades a actuar i que, com en el cas dels jutges amb Junqueras, ara enverinen qualsevol sortida política en termes convencionals. Un nou govern independentista, un potencial president electe a l'estranger i un vicepresident a la presó no són la millor carta de presentació quan es vol vendre als ciutadans que el problema està resolt gràcies a l'aplicació del 155.
El segon error: repetir el mantra que el procés era cosa de quatre polítics eixelebrats i d'uns quants adoctrinats per TV3. El 21-D (amb urnes i paperetes de veritat, segons els termes del PP i Cs) no només ha posat en evidència que això era fals, sinó que ha demostrat que l'estratègia de la por, la violència, l'amenaça de ruïna econòmica, els processos judicials i l'aïllament polític no han fet efecte sobre la meitat de la societat catalana que aposta per la independència. La 'majoria silenciosa' no existeix com a tal, i l'alternativa unionista no suma. Misteri resolt.
Dues premisses equivocades que fan perdre punts a Rajoy en favor de Rivera davant de la societat espanyola, que preferiria un president amb capacitat real de resolució dels conflictes. El líder de Cs ja té la mirada posada a les municipals i autonòmiques del 2019 –l'avantsala de les generals- i es presenta com una actualització 2.0 del sistema operatiu envellit i corrupte del PP. Aquesta serà una de les grans batalles del 2018: la d'un PP aferrat a les institucions que combat la irrupció d'un projecte més jove, amb menys càrregues i que connecta bé amb les classes mitjanes espanyoles. La dreta urbana i liberal contra la dreta rural i conservadora, amb Aznar i l'Íbex com a alers d'Albert Rivera, amb el PSOE i Podem com a convidats de pedra, i amb el clar objectiu d'un i altre de fer-se amb el control i el favor de les editorials a Madrid, clau per al desenllaç de la guerra de successió.
La gestió d'aquest nou front de batalla dibuixarà l'ocàs de la segona legislatura de Rajoy. Per si de cas, el president ha fet ús de la seva estratègia tradicional. No ha assumit errors a Catalunya, ha traslladat la pressió per intentar formar un govern impossible a Inés Arrimadas, i... una setmana després del 21-D el Tribunal de Comptes ha emès un informe on posa en dubte els números de Ciutadans. Podria ser la primera de moltes topades del partit de Rivera amb les estructures de l'Estat, controlades per la vella guàrdia, que es resisteixen a facilitar l'alternativa. Aquest 2018 serà també el de la guerra de la dreta contra la dreta. Rivera contra Rajoy. L'Íbex contra la cúria conservadora. Prepareu les crispetes.