06
de gener
del
2018
Actualitzat
el
07
de gener
a les
12:25h
Amb Oriol Junqueras empresonat i Carles Puigdemont a Brussel·les, l'excepcionalitat i la incertesa són els dos segells de la legislatura que tot just arrenca. A hores d'ara, és una incògnita com es formularà la investidura del president de la Generalitat -Puigdemont és l'única opció plantejada-, però Junts per Catalunya i ERC ja van apuntar en campanya que el seu projecte pivotarà preferentment a partir d'ara en la "bilateralitat". Això implica una inevitable revisió del full de ruta i, en conseqüència, una redefinició del paper que fins ara ha desenvolupat l'independentisme civil.
Les dues formacions que han exercit de locomotora durant tot el procés, ANC i Òmnium, els líders de les quals, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, continuen reclosos a Soto del Real, han començat a traçar ja camins diferenciats. L'Assemblea ha pres partit per Junts per Catalunya, amb l'argument de la restitució de Puigdemont. Més enllà del fet que Sànchez sigui el número dos de la llista del president, l'entitat va dir durant la campanya electoral que només reconeixeria Puigdemont al capdavant de la Generalitat. Aquest posicionament marca un abans i un després que afegeix més variables als reptes que l'ANC haurà d'encarar en els pròxims mesos.
De la transversalitat a prendre partit
Que Sànchez deixés la presidència de l'ANC per incorporar-se de número dos de la llista de Junts per Catalunya ja va ser, d'entrada, una situació nova. Cert és que Carme Forcadell va anar de número quatre a la candidatura de Junts pel Sí el 27-S del 2015, però va fer el pas quan ja havia acabat el mandat a l'entitat i en una llista conjunta dels dos principals partits independentistes.
Més enllà, però, de la decisió personal de Sànchez, el punt d'inflexió es produeix cinc dies abans de les eleccions del 21-D, quan l'entitat va entrar en campanya enviant una carta a les seves bases en la qual trasllada que només "reconeixerà" Puigdemont com a "president legítim". La missiva arribava just el dia en què ERC celebrava el seu míting central i en un context en el qual els republicans lideraven les enquestes mentre JxCat perdia pistonada.
Els vicepresidents d'Òmnium i de l'ANC, Marcel Mauri i Agustí Alcoberro, a una manifestació Foto: Adrià Costa
L'elecció d'un nou president
Agustí Alcoberro ha assumit de forma provisional la presidència de l'ANC, però en els pròxims mesos haurà d'encarar la tria d'un de nou. La reelecció de Sànchez no va ser precisament plàcida. De fet, l'aspirant més votada pels socis va ser Liz Castro -que era la candidata no oficialista-. Aquell maig del 2016 l'entitat ja va estar a punt d'implosionar per la profunda divisió dels 75 membres del secretariat nacional, que va pactar in extremis i va escollir Sànchez com a president per 40 vots a favor i 35 per a Castro, que va acabar plegant del màxim òrgan de l'entitat a finals del mes de gener de l'any passat. I és que les divisions internes a l'hora de confeccionar l'estratègia de l'entitat han provocat un degoteig de baixes de secretaris nacionals en els darrers mesos, a més dels cinc que van plegar per incorporar-se a les llistes electorals.
La bifurcació dels camins de l'ANC i d'Òmnium
Sànchez va assumir la presidència de l'ANC amb l'objectiu de recuperar la capacitat de "pressió política" i d'influència de l'entitat. Tant l'Assemblea com Òmnium han format part de l'anomenat estat major per a l'organització de l'1-O. Amb tot, davant el 21-D, les dues entitats han emprès camins diferenciats. "Des d'Òmnium tenim clar que el nostre paper ha de seguir vinculat a la societat civil, per això Jordi Cuixart no es va voler implicar en cap llista electoral", expliquen fonts de la junta nacional d'Òmnium. Afegeixen, a més a més, que en una legislatura que haurà de buscar l'estabilitat en la gestió, l'entitat seguirà amb la seva tradició de defensa de la llengua i la cultura, a més de seguir-se implicant en els "espais de mobilització d'alliberament del país".
Mentre que l'ens presidit per Cuixart intenta no implicar-se en el debat sobre com s'ha de formar el pròxim govern i es limita a afirmar que l'independentisme no es pot permetre un "desacord", l'ANC sí intenta influir. En plena discrepància interna de JxCat i d'ERC sobre si es pot ser membre del Govern sense estar físicament a Catalunya, l'ANC ha deixat caure la proposta d'un govern "mixt" presidit per Puigdemont amb consellers "sense cartera a l'exili" i altres consellers "a l'interior" del país al capdavant dels departaments.
Jordi Cuixart, aquest matí a l'Arc de Triomf de Barcelona Foto: Josep Maria Montaner
Resituar-se de la mà dels nous protagonistes
Si bé Òmnium prové d'una llarga trajectòria de defensa de la llengua i la cultura, l'ANC va néixer el 2012 amb vocació d'exercir de locomotora de l'independentisme civil. Les grans manifestacions massives de les Diades dels últims anys en organització conjunta amb Òmnium han estat mèrit seu. En un context, però, de redefinició del full de ruta dels partits independentistes l'entitat també haurà de readaptar-se al nou escenari.
Després d'haver estat un actor essencial dels grans moments d'ebullició del procés català, han sorgit nous protagonistes, com ara els CDR (comitès de defensa del referèndum, ara anomenats comitès de defensa de la República). Aquests nuclis d'organització ciutadana han aglutinat bona part del sector de l'independentisme civil que fa temps que reivindica accions sostingudes en el temps i autoorganització més enllà de les grans manifestacions en moments puntuals al llarg de l'any. De fet, en un inici l'ANC va discrepar de l'estratègia de tancar-se a les escoles per defensar els col·legis electorals de l'1-O.
En alguns territoris, l'auge dels CDR ha anat en detriment de la implicació en l'Assemblea, un factor que se suma a les baixes que s'han produït tant al secretariat nacional com a escala territorial. Conviure amb els nous actors emergits arran de l'organització del referèndum serà clau per amotllar-se al nou escenari polític.