05
de gener
del
2018
Actualitzat
el
06
de gener
a les
9:20h
La pròrroga dels pressupostos de l'Estat és el principal argument del govern espanyol per frustrar algunes de les principals mesures pactades i compromeses els darrers mesos. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, justifica la paràlisi per la manca de nous comptes en el que suposa una forma de pressió cap a l'oposició per asseure's a negociar i, en el mateix sac de les converses, hi posa la reforma del sistema de finançament o les retallades de transferències a les comunitats. En canvi, aquests mateixos pressupostos del 2017 es poden estirar tant com interessi si és per modificar despeses de determinats ministeris i, molt en especial, el de Defensa, sense ni tan sols passar pel Congrés.
D'aquesta manera, segons el darrer document sobre modificacions pressupostàries publicades pel mateix departament d'Hisenda, el ministeri que capitaneja María Dolores de Cospedal ha anat augmentant les seves partides fins al novembre en 1.349,2 milions d'euros en successius canvis aprovats en el consell de ministres i sense debat parlamentari. És el ministeri que més ha vist incrementar els seus crèdits, a molta distància del segon, el d'Hisenda -on només s'han apujat en 325,6 milions-, per bé que això ja és una constant dels darrers anys.
Efectivament, la desviació pressupostària en despesa militar ja no sorprèn a ningú, atès que els darrers deu anys el ministeri de Defensa ha gastat sempre entre 1.000 i 2.750 milions més del pressupostat -i sense aval del Congrés-. Per què? Bàsicament perquè els comptes aprovats mai no contemplaven les despeses en els programes especials d'armament (PEA) -grans inversions compromeses des de fa anys, per governs anteriors- o en les missions a l'estranger.
Revés del TC amb les modificacions
Tot i això, el Tribunal Constitucional va declarar il·legal el 2016 aquesta pràctica d'aprovar per decret l'augment de despesa per fer front als PEA, atès que considerava que aquests es podien preveure i incloure en els pressupostos, però no es va pronunciar pel que fa a les missions a l'exterior. Per això, aquell any ja no va poder recórrer a la mateixa fórmula i va ajornar aquella despesa al 2017, quan va haver d'incloure en els comptes el cost dels PEA de dos exercicis, cosa que explica l'increment pressupostari del ministeri en prop de 1.850 milions.
I és precisament sobre aquesta partida per a despesa militar un 32,1% superior a la de l'any anterior que Dolores de Cospedal ha anat sumant-hi fins a 1.349 milions extres, fins a disposar de 8.987,7 milions per gastar. I tot això sense descartar que, durant el desembre, encara hi hagués alguna modificació més.
Compromisos no complerts
Ara bé, aquesta elasticitat pressupostària no serveix a Montoro per a negociar un nou sistema de finançament -tal com s'havia compromès a fer aquest mateix 2017 davant de la conferència de presidents autonòmics- ni per a complir alguns compromisos pactats amb Cs com la cinquena setmana del permís de paternitat, la rebaixa de l'IRPF a les rendes més baixes, la reducció de l'IVA del cinema del 21% al 10% o les ajudes a les famílies amb fills de 0 a 3 anys per pagar l'escola bressol.
La pròrroga és també l'argument esgrimit pel govern espanyol per retallar les transferències a les comunitats autonòmiques per a l'any vinent respecte el que havia anunciat al Consell de Política Fiscal i Financera. En concret, la Generalitat rebrà 780 milions menys del previst en una decisió que l'executiu català considera "sense sentit".
L'altra retallada a la Generalitat
És una xifra que equival a una mica més de la meitat del que el consell de ministres ha augmentat unilateralment la despesa militar, però no és l'única retallada imposada per l'Estat a Catalunya. Amb el tancament pressupostari imposat per Montoro a mitjans de setembre, que impedia a la Generalitat gastar en res que no es considerés serveis essencials fins a finals d'any, va limitar la despesa en 469,8 milions en els mesos que restaven. Fins a finals de novembre, el Govern va aconseguir desbloquejar 88,5 d'aquesta milions, motiu pel qual la retallada va quedar en 381,3 milions, mentre els crèdits per a l'exèrcit espanyol seguien creixent.
D'aquesta manera, segons el darrer document sobre modificacions pressupostàries publicades pel mateix departament d'Hisenda, el ministeri que capitaneja María Dolores de Cospedal ha anat augmentant les seves partides fins al novembre en 1.349,2 milions d'euros en successius canvis aprovats en el consell de ministres i sense debat parlamentari. És el ministeri que més ha vist incrementar els seus crèdits, a molta distància del segon, el d'Hisenda -on només s'han apujat en 325,6 milions-, per bé que això ja és una constant dels darrers anys.
Efectivament, la desviació pressupostària en despesa militar ja no sorprèn a ningú, atès que els darrers deu anys el ministeri de Defensa ha gastat sempre entre 1.000 i 2.750 milions més del pressupostat -i sense aval del Congrés-. Per què? Bàsicament perquè els comptes aprovats mai no contemplaven les despeses en els programes especials d'armament (PEA) -grans inversions compromeses des de fa anys, per governs anteriors- o en les missions a l'estranger.
Revés del TC amb les modificacions
Tot i això, el Tribunal Constitucional va declarar il·legal el 2016 aquesta pràctica d'aprovar per decret l'augment de despesa per fer front als PEA, atès que considerava que aquests es podien preveure i incloure en els pressupostos, però no es va pronunciar pel que fa a les missions a l'exterior. Per això, aquell any ja no va poder recórrer a la mateixa fórmula i va ajornar aquella despesa al 2017, quan va haver d'incloure en els comptes el cost dels PEA de dos exercicis, cosa que explica l'increment pressupostari del ministeri en prop de 1.850 milions.
I és precisament sobre aquesta partida per a despesa militar un 32,1% superior a la de l'any anterior que Dolores de Cospedal ha anat sumant-hi fins a 1.349 milions extres, fins a disposar de 8.987,7 milions per gastar. I tot això sense descartar que, durant el desembre, encara hi hagués alguna modificació més.
Compromisos no complerts
Ara bé, aquesta elasticitat pressupostària no serveix a Montoro per a negociar un nou sistema de finançament -tal com s'havia compromès a fer aquest mateix 2017 davant de la conferència de presidents autonòmics- ni per a complir alguns compromisos pactats amb Cs com la cinquena setmana del permís de paternitat, la rebaixa de l'IRPF a les rendes més baixes, la reducció de l'IVA del cinema del 21% al 10% o les ajudes a les famílies amb fills de 0 a 3 anys per pagar l'escola bressol.
La pròrroga és també l'argument esgrimit pel govern espanyol per retallar les transferències a les comunitats autonòmiques per a l'any vinent respecte el que havia anunciat al Consell de Política Fiscal i Financera. En concret, la Generalitat rebrà 780 milions menys del previst en una decisió que l'executiu català considera "sense sentit".
L'altra retallada a la Generalitat
És una xifra que equival a una mica més de la meitat del que el consell de ministres ha augmentat unilateralment la despesa militar, però no és l'única retallada imposada per l'Estat a Catalunya. Amb el tancament pressupostari imposat per Montoro a mitjans de setembre, que impedia a la Generalitat gastar en res que no es considerés serveis essencials fins a finals d'any, va limitar la despesa en 469,8 milions en els mesos que restaven. Fins a finals de novembre, el Govern va aconseguir desbloquejar 88,5 d'aquesta milions, motiu pel qual la retallada va quedar en 381,3 milions, mentre els crèdits per a l'exèrcit espanyol seguien creixent.