07
de gener
del
2018
Actualitzat
el
08
de gener
a la
13:06h
Es va sentir en una sala de maquillatge prèvia a un debat televisat de la campanya electoral. Algú li va comentar a Inés Arrimadas, la candidata de Ciutadans a la Generalitat, que l'endemà compartiria míting amb el seu cap, Albert Rivera. La resposta enigmàtica de la dirigent taronja va ser: "Ja veurem qui serà el cap". Sigui una boutade o no, el cert és que els resultats taronges el 21-D, quan Ciutadans va emergir com la primera força del Parlament, amb 36 diputats, han consolidat un doble lideratge en el partit unionista.
De compartir cartell a anar sola
La legislatura sorgida de les eleccions del 27-S del 2015 van suposar per a Ciutadans l'emergència de la figura política d'Inés Arrimadas. Aquella jove dirigent que va entrar al Parlament el 2012, sent quarta a la llista, va passar a cap de cartell tres anys més tard i es va convertir en líder de l'oposició en el moment en què Ciutadans va saltar de 9 a 25 diputats. En la campanya del 2015, però, era encara una figura nova i el seu rostre anava sempre "escortat" amb el del líder indiscutible, Albert Rivera.
Aquesta campanya ha vist una Arrimadas protagonitzant ella sola una part de la iconografia del partit unionista, senyal inequívoc de la seva posició conquerida. Alhora, la candidata ha actuat en tot moment com una militant disciplinada. En tots els mítings de la campanya en què ha compartit escenari amb Rivera, tret del primer acte, ha estat sempre aquest qui ha tancat les intervencions. A més a més, el discurs amb més càrrega política l'ha pronunciat Rivera. Una manera molt clara també d'evidenciar qui és a Ciutadans el líder indiscutit.
Rivera i Arrimadas en una de les manifestacions per la unitat d'Espanya a Barcelona. Foto: Adrià Costa
Mirant a Palau... i a la Moncloa
Arrimadas i Rivera han actuat fins ara a l'uníson i s'han complementat. Fins al punt que el líder de Ciutadans va designar la política de Jerez de la Frontera com a portaveu "nacional" de la formació a començaments del 2017. Arrimadas forma part del nucli dur del partit. En la campanya, ha estat envoltada dels homes de la més estricta lleialtat a Rivera, amb José Manuel Villegas, el secretari general i número dos de l'organització, al davant.
L'estratègia de Ciutadans per al 21-D es va basar en potenciar un doble presidencialisme: Arrimadas era presentada com la "presidenta", i així era saludada en els mítings per un públic enfervorit. Però alhora, el partit enfocava els comicis com unes primàries internes en el si de la dreta espanyola, mostrant Rivera com a presidenciable. Ella, mirant al Palau de la Generalitat. Rivera, de cara a la Moncloa.
I si Rivera ensopega?
Fins ara, els lideratges de Rivera i d'Arrimadas s'han consolidat retroalimentant-se i el resultat de Ciutadans a Catalunya impulsa els taronja en la seva pugna amb el PP a Espanya. Els sondejos que han anat apareixent després del 21-D assenyalen un afebliment del PP en favor de Ciutadans i com aquest partit supera Podem en intencions de vot. Però el futur és una incògnita, Mariano Rajoy ja ha donat mostres amb escreix de la seva capacitat de resistència i cal veure si la marca Ciutadans farà forat a l'Espanya profunda.
Les dues figures principals de Ciutadans han tingut "espai vital" per créixer sense limitar-se l'una a l'altra. La situació seria diferent si les expectatives de la formació taronja a Espanya quedessin curtes. Algú podria fer la comparació amb un Podem que, sota el lideratge de Pablo Iglesias, no acaba de fer-se amb tot l'espai que ambiciona, mentre apareix en el fons la figura d'Ada Colau. Però ara mateix això no passa d'una especulació. El cert és que el 21-D ha donat a Arrimadas un capital polític enorme i alhora, el bon resultat de Ciutadans ha catapultat la imatge de Rivera sobre l'escaquer espanyol.