El Tribunal Suprem tenia l'oportunitat de contribuir a rebaixar la tensió. I l'ha desaprofitada. Oriol Junqueras continuarà a la presó. Els magistrats de l'alt tribunal no han atès els arguments de la defensa -el dret a la representació política del líder d'ERC després d'obtenir 32 diputats el 21-D- i, per unanimitat, han decidit prolongar l'empresonament. Hi veuen perill de reiteració delictiva -com ja defensava la Fiscalia- i tornen a brandar un inexistent ús de la violència per assolir els objectius polítics, tot i que Junqueras va fer davant del tribunal l'enèsima aposta pel diàleg i es va definir com a "home de pau". El futur del dirigent republicà és ara mateix una incògnita. La resolució del Suprem també és un avís per a Carles Puigdemont, pendent de prendre una decisió sobre el seu retorn.
El front judicial s'encavalca amb les negociacions entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC per assolir un acord global que inclogui la presidència del Parlament, la configuració de la mesa, la presidència de la Generalitat i la formació del Govern. Després dels contactes a Brussel·les, les negociacions continuaran a Barcelona. Repetint la formulació de la campanya -Puigdemont va prometre que, si guanyava, tornaria a Catalunya-, JxCat insisteix que "només" hi ha una opció per pilotar l'executiu. ERC assenteix, però reclama concreció de com es durà terme. L'estira-i-arronsa, amb argumentaris de pressió que circulen per les redaccions, continuarà. La setmana que ve es començaran a resoldre incògnites.
Espanya suspèn en la lluita contra la corrupció. Degoteig de casos i, alhora, incapacitat i negligència per combatre'ls. El Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa (GRECO) ha qüestionat aquesta setmana, en el seu darrer informe, els esforços de les institucions espanyoles en la lluita contra la corrupció. El document revisa el nivell de compliment de l'Estat en l'aplicació de les recomanacions fetes ara fa quatre anys i mig per aquesta organització amb l'objectiu de prevenir i combatre les males pràctiques en l'esfera política i judicial. La conclusió de l'ens internacional és "globalment insatisfactòria", ja que considera que Espanya no ha pres les mesures necessàries, per exemple, per millorar la independència del poder judicial. Un debat plenalment vigent si ens fixem en la causa general contra l'independentisme.
Montoro i l'"ajuda" als catalans. El control de l'autogovern no s'aixecarà fins que hi hagi nou executiu, però el ministre continua decidit a controlar les finances de la Generalitat. L'última decisió del titular d'Hisenda ha tornat a ser lesiva per als interessos de les institucions catalanes: una nova tisorada de 780 milions d'euros en les partides previstes per a Catalunya per aquest 2018. El govern espanyol justifica la decisió per la pròrroga dels pressupostos estatals, un argument al qual el departament d'Economia no troba "cap sentit". De la pluja de milions que Mariano Rajoy pregonava mesos enrere a les retallades de Montoro: la realitat és molt tossuda.
Vist i llegit
Donald Trump no volia ser president dels Estats Units. Amb aquesta sentència, títol també d'aquesta peça de The New York Magazine, el periodista Michael Wolff revela l'estratègia electoral del magnat per adquirir màxima notorietat i l'arribada -convulsa i no desitjada- a Washington. Wolff, reporter experimentat i autor del llibre Fire and Fury: Inside the Trump White House, desgrana en el seu últim treball -amb desenes d'entrevistes fetes amb l'entorn del president- interioritats del comportament de Trump: la promesa a Melania que no guanyaria les eleccions, el neguit del matrimoni davant una eventual triomf la nit electoral o les primeres peticions quan va instal·lar-se a la Casa Blanca. Trump va decidir dormir en habitacions separades amb Melania -per primer cop des dels Kennedy-, va demanar afegir dues televions més a la seva estança, va reclamar menús a base de menjar ràpid i va renyar el personal de neteja per haver recollit la roba que deixava al terra de la seva cambra. Són contundents les aportacions de Steve Bannon, abans estratega electoral i ara enemic del president. Bannon descriu la personalitat estrambòtica de Trump, posa en dubte la seva capacitat i ridiculitza Ivanka, la filla de l'inquilí de la Casa Blanca. El president vol censurar el llibre, una reacció que ha animat les vendes.
La frase de la setmana
"No vull pensar en la possibilitat d’entrar a la presó". Fèlix Millet ha sabut aquesta setmana que el 15 de gener es farà pública la sentència del cas Palau i ja es veu a venir el desenllaç, acreditat com va quedar en el judici el desfalc de la institució que va presidir. En unes declaracions -sucoses- a Catalunya Ràdio, Millet va subratllar que té una salut fràgil -pateix "mal d'esquena" i li "costa molt caminar"- i també va revelar que va votar en les eleccions del 21-D. Això sí, sense afirmar a qui va entregar el seu suport. Hauria estat un altre titular, tant o més llaminer.
El nom propi
Anna Muzychuk és una estrella dels escacs. Té 27 anys i principis ferms. Ella i la seva germana Mariya, dos anys més joves, han renunciat als diners per atendre el que els dictava la consciència. Totes dues han renunciat a participar en el Campionat del Món a l'Aràbia Saudita per protestar per les exigències de vestuari fetes a les dones i pel veto a les jugadores israelianes. Les germanes hauran de renunciar a premis i títols, però amb la seva decisió han marcat una frontera de permissivitat. D'això se'n diu atendre els valors. "Només jo trio com em vesteixo", va afirmar Anna Muzychuk en una entrevista al diari El Mundo. Respecte.
Els imperdibles
Del referèndum de l'1 d'octubre n'hi ha molts documents gràfics que revelen -en contra del que va afirmar el ministre Alfonso Dastis a la BBC- que les càrregues policials als col·legis electorals van ser múltiples i severes. Però segurament el document audiovisual més ric és el que s'estrenarà dimarts al programa Sense ficció de TV3, un reportatge escrit i dirigit per Lluís Arcarazo, i produït per Mediapro. A NacióDigital ja l'hem pogut veure i us n'hem explicat els detalls en aquesta crònica de Bernat Surroca. El treball combina l'èxit de mobilització i organització ciutadana amb les imatges de violència policial. No us el perdeu. Que els Reis siguin generosos. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?