Cas Palau

«Acord criminal» pel 4% i penes de presó: les cinc claus de la sentència del cas Palau

La magistrada condemna Millet, els Montull i Osàcar a entrar a la presó després d'analitzar el saqueig de la institució cultural i les comissions irregulars de Convergència, que haurà d'abonar 6,6 milions d'euros per tràfic d'influències

per Sara González / Oriol March, 15 de gener de 2018 a les 13:31 |
Fèlix Millet, a la sortida del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de vuit anys i mig d'espera, el cas Palau ja és una carpeta judicial pràcticament tancada, a l'espera dels recursos que les parts vulguin presentar al Tribunal Suprem i la sentència ferma. La magistrada Montserrat Comas ha emès aquest dilluns el veredicte sobre el saqueig de la institució cultural, que ha acabat amb penes de presó i la constatació que existia un "acord criminal" de CDC amb la constructora Ferrovial per cobrar comissions il·legals a través del Palau de la Música.

Aquestes són les cinc claus de la sentència:


1. Penes i delictes, condemnat per condemnat

Fèlix Millet, cervell de tota la trama i saquejador confés del Palau, ha estat condemnat a nou anys i vuit mesos de presó, i una multa de 4,1 milions d'euros pel saqueig de la institució musical. A Jordi Montull, que va ser la seva mà dreta, la magistrada li imposa una pena de set anys i mig de presó, i una multa que frega els tres milions. Tot plegat, a més de retornar els 23 milions que la justícia considerada acreditat que van espoliar del Palau.


La filla de Montull, Gemma Montull, que era la directora financera de la institució, ha rebut una pena de quatre anys i mig de presó, tot i el pacte al qual va arribar amb la Fiscalia abans del judici. La sentència considera que el seu paper va ser indispensable per a la comissió dels delictes. Ell mateixa ha expressat la seva tristor per la sentència, que ha considerat "molt injusta", i ha explicat que els seus advocats estudiaran presentar un recurs. També s'ha mostrat decebut el seu pare, que ha dit que l'intent de pacte amb la Fiscalia "no ha servit per a res".
 

Gemma Montull i Jordi Montull, entrant al TSJC Foto: ACN


La sentència és clara. Recull, tal com ells mateixos van admetre, que Millet i Montull van utilitzar els diners del Palau per a finalitats privades. Des d'obres en domicilis particulars, viatges privats, casaments i compra de béns, a pagament de comissions a Convergència o pagaments de factures "per serveis no prestats" i el conseqüent frau a Hisenda.

Segons la resolució judicial, Millet i Montull, comptant amb la indispensable contribució de Gemma Montull, "van posar en pràctica una estratègia encaminada a disposar, il·lícitament, de quantiosos fons d'associació, fundació i consorci" per a despeses particulars o interessos aliens a la institució. Sobre els tres principals actors del Palau recauen els delictes continuats de malversació i apropiació indeguda, falsificació documental, falsedat comptable, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i delicte contra la Hisenda pública.

2. La responsabilitat de l'antiga Convergència

Si bé les penes de presó per als saquejadors confesos eren previsibles, més incerta era la de CDC. Durant el judici, el fiscal ja va apuntar que el Palau era "la canonada" per la qual transitaven els diners que Ferrovial "volia fer arribar" a CDC. La sentència ho considera provat. L'"acord criminal" es basava en què el partit cobrava comissions de la constructora a canvi d'adjudicar-li obra pública, uns diners que es cobraven a través del Palau. Aquestes quantitats cobrades eren el 4% de l'import total de l'obra concedida. El partit se'n quedava un 2,5% d'aquest pagament i la resta, l'1,5%, se la repartien els dos exresponsables del Palau.

Aquest "acord criminal" es va mantenir ininterrompudament des d'abans del 1999 i fins al 2009. Daniel Osàcar, extresorer de CDC, ha estat condemnat a quatre anys i cinc mesos de presó, a més d'una multa de 3,7 milions d'euros. Pel que fa al partit, la sentència estableix que Convergència ha d'abonar 6,6 milions d'euros -la mateixa quantitat que exigia el fiscal- pel decomís dels guanys obtinguts a través del tràfic d'influències.  
 

L'extresorer de CDC Daniel Osàcar arriba a l'Audiència de Barcelona Foto: ACN


La resolució del jutge estableix que una de les accions a través de les quals Millet i Montull van buscar i van obtenir enriquiment particular va ser un pacte amb l'extresorer de CDC Carles Torrent -que va morir l'any 2005- sense excloure la participació d'altres persones del partit que no han pogut ser completament identificades o de qui s'ha considerat prescrita la responsabilitat penal perquè Ferrovial pagués diners al partit a canvi d'adjudicació d'obra pública. 

Segons la sentència, Millet i Montull, juntament amb Gemma Montull, van contribuir al "desenvolupament, perfeccionament i manteniment" de l'entramat. "Van posar a disposició dels directius de Ferrovial i membres de CDC tota l'estructura econòmica del Palau de la Música, per a que poguessin ocultar el pagament i el cobrament, respectivament, de les comissions, sota la forma de patrocini els primers, i sota el conveni de col·laboració i pagament de factures per serveis no prestats per al Palau, els segons".

3. Veredicte nou anys després de l'esclat del cas

La instrucció del cas Palau va avançar lentament al jutjat número 30 de Barcelona. D'una banda, per la complexitat del procediment, i de l'altra, perquè va canviar de jutge instructor fins a cinc vegades. El primer en caure va ser Juli Solaz el gener de 2011 entre crítiques per la seva parsimònia en la investigació i perquè només va citar a declarar dues vegades Millet i Montull. El va substituir temporalment Miguel Ángel Tabares, que va imputar l'extresorer de Convergència Democràtica (CDC) Daniel OsàcarJosep Maria Pijuan va rebre l'encàrrec oficialment el maig del mateix any.
 
Aquest últim magistrat va fer 65 anys a finals del 2013, motiu pel qual es va jubilar després de ser un dels que més va avançar en la instrucció. I va tornar la substitució temporal amb Jaime Cornejo, que es va fer càrrec del cas fins el març de 2014, mes en què finalment José Julián García de Eulate va començar a conduir la recta final de la investigació fins al juliol del 2015.
 

Fèlix Millet, a la sortida del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Foto: ACN


Paral·lelament, també es va obrir una causa per l'afer de l'hotel del Palau que implicava Millet i Montull en un cas de tràfic d'influències per aconseguir la requalificació urbanística de la casa Agustí Valentí, molt a prop del Palau de la Música Catalana, amb l'objectiu de construir-hi un hotel de luxe. També van ser encausats l'aleshores tinent d'alcalde d'urbanisme del PSC a l'ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado, el gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, el lletrat Enric Lambies i l'arquitecte del projecte, Carles Díaz. Tots ells han acabat absolts. Millet i Montull, però, van arribar a ingressar a presó per aquest assumpte.

En la causa es van produir retards per formalismes processals i, fins i tot, es va estar a punt de tancar la instrucció abans d'hora si no fos perquè l'Audiència Provincial ho va evitar el juny de 2014. Diversos recursos contra la interlocutòria que posava fi a la fase d'instrucció van suposar l'últim retard, que va endarrerir la confirmació de l'obertura de la fase oral de judici fins al març de 2016. El judici no va començar fins a un any després, el març de 2017 i va acabar el juny següent. La sentència s'ha fet esperar sis mesos.

4. Què va passar al judici?

L'enjudiciament del cas Palau a la Ciutat de la Justícia va començar amb sorpreses. Poques hores abans que els acusats haguessin de seure davant el tribunal de la secció desena de l'Audiència de Barcelona, va sortir a la llum que els Montull havien pactat amb la Fiscalia confessar i incriminar CDC a canvi de rebaixes de penes.
 

Gemma Montull i el seu advocat, Jordi Pina, al TSJC Foto: ACN


Aquest factor va suposar un canvi de guió. Malgrat que el judici havia de centrar-se en el forat de més 30 milions que els dos espoliadors confessos del Palau van generar, la possibilitat que l'antiga Convergència es veiés esquitxada per les revelacions dels Montull va atraure el focus. Finalment, però, qui va inaugurar les acusacions contra els convergents va ser Millet, declarant i confessant en primer lloc. "Ferrovial feia donacions perquè els diners anessin a CDC a canvi d'obra pública", va afirmar. I Montull després va afegir: "Les comissions primer eren del 3%, però després del 4% perquè CDC volia més diners".


Aquestes revelacions van ser el fil conductor del judici fins al final. La Fiscalia va carregar les tintes contra l'antiga Convergència, declarant que "la bandera justifica gairebé qualsevol atropellament amb la cartera". El fiscal Emilio Sánchez Ulled, en el seu escrit final d'acusació, va arribar a assenyalar el PDECat reclamant els 6,6 milions que presumptament van finançar irregularment CDC a la "formació que l'hagi succeït". L'advocat de l'extresorer Daniel Osàcar va replicar que "la bandera del cas Palau és la pirata, no la catalana".

Més anecdòtiques però no menys destacables van ser les intervencions dels personatges secundaris de la trama. Els familiars de Millet i Montull immersos en el judici com a responsables civils a títol lucratiu es van desentendre del saqueig del Palau afirmant que mai en van saber res. "Que li reclamin també als convidats, no?", va arribar a indicar Clara Millet, sobre les despeses del seu casament sufragades pel Palau.

5. Quins canvis estratègics es van produir respecte la instrucció?

El reenfocament del judici cap al finançament irregular de CDC va arribar acompanyat d'una retirada de 36 testimonis procedents de l'àmbit polític, com l'aleshores president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, o els ex-consellers Felip Puig i Pere Macias. La versió de l'advocat de Convergència va ser que en un primer moment va considerar oportunes aquestes citacions perquè "durant la instrucció, la Fiscalia va demanar els expedients dels concursos" de les obres públiques que estaven sota sospita. Després, però, va veure que els testimonis havien perdut sentit després que, a partir de les diligències del ministeri públic, quedés clar que "les adjudicacions van ser correctes".

El final del judici va estar marcat per rebaixa de la Fiscalia en les peticions de pena per als espoliadors del Palau de la Música com a premi per les seves confessions que van acabar esquitxant CDC. El ministeri públic va acabar passant dels 27 anys i mig inicials a 14 anys i 9 mesos per a Millet i 10 anys i 10 mesos per a Montull. El fiscal Ulled, però, pràcticament va mantenir la multa demanada per als dos exresponsables del Palau amb una petició de 22 milions d'euros -3,3 milions menys del que va sol·licitar inicialment pel desfalc de la institució musical, xifrat en més de 30 milions.

Qui es va veure més beneficiada de l'acord amb la Fiscalia va ser la filla de l'ex-mà dreta de Millet, Gemma Montull. En l'informe final d'Ulled, l'ex-directora financera del Palau va passar de ser "coautora" de l'espoli a "còmplice", cosa que va tenir una important repercussió en la seva petició de pena: Gemma Montull va passar d'enfrontar-se a 26 anys i mig de presó a només dos, més 24 mesos que poden ser substituïts per una multa amb una quota diària de 20 euros, a més d'una altra sanció de deu milions. De fet, aquest era el principal objectiu de Jordi Montull des del principi: confessar i incriminar CDC per salvar la seva filla. A Montull el pacte no li ha acabat servint, perquè la seva filla ingressarà a presó amb la condemna establerta.
 

Fèlix Millet sortint de la Ciutat de la Justícia el primer dia de judici del cas Palau Foto: Isaac Meler

 
Les condemnes i les absolucions
- Fèlix Millet: nou anys i vuit mesos de presó pels delictes de malversació, falsedat documental i comptable, apropiació indeguda, delicte societari, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i delicte contra la hisenda pública, a més d'una multa de 4,12 milions. La sentència fixa que conjuntament amb Jordi Montull ha de retornar els 23,7 milions espoliats del Palau.

- Jordi Montull: set anys i sis mesos de presó per malversació, falsedat documental i comptable, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i delicte contra la hisenda pública i una multa de quasi tres milions d'euros. A més, els 23,7 milions d'euros que ha de retornar de forma compartida amb Millet.

- Gemma Montull: sobre l'exdirectora financera del Palau recauen quatre anys, sis mesos i 22 dies de presó per malversació, apropiació indeguda, falsedat documental i comptable, tràfic d'influències i blanqueig de capitals. A més, ha d'abonar una indemnització de 2,73 milions juntament amb Millet i Montull. Queda absolta, però, del delicte contra la hisenda pública.

- Daniel Osàcar: l'extresorer de CDC ha estat condemnat a quatre anys i cinc mesos de presó pels delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals en concurs amb falsedat documental i comptable. A més, ha d'abonar una multa de 3,7 milions d'euros.

- CDCla sentència exigeix el pagament dels 6,6 milions d'euros cobrats de Ferrovial en concepte de comissions il·legals a través del Palau. 

- Pedro Buenaventura: l'exdirectiu de Ferrovial ha estat absolt per prescripció dels delictes societari d'administració deslleial i de tràfic d'influències.

- Juan Elízaga: l'altre exdirectiu de Ferrovial també ha estat absolt per prescripció dels delictes societari d'administració deslleial i de tràfic d'influències.         

- Rosa Garicano: l'exdirectora general del Palau ha quedat absolta de tots els delictes que se li imputaven. 


- Raimón Bergós: l'assessor jurídic de Millet és castigat amb dos anys de presó i una multa de 7.500 euros per falsedat en document mercantil. Queda absolt de malversació i apropiació indeguda. 

- Santigo Llopart: l'altre assessor jurídic de Millet rep una condemna d'un any i nou mesos de presó i multa de 2.700 euros per delicte continuat de falsedat en document mercantil. Queda absolt de malversació i apropiació indeguda. 

- Miguel Giménez-Salinas: la pena d'aquest empresari és de vuit mesos de presó i multa de tres mesos, amb quota diària de 10 euros (900 euros) per delicte continuat de falsedat en document mercantil comès per particular. 

- Juan Manuel Parra: la pena d'aquest empresari és de vuit mesos de presó i multa de tres mesos, amb quota diària de 10 euros (900 euros) per delicte continuat de falsedat en document mercantil comès per particular. 

- Pedro Luis Rodríguez: un any i nou mesos de presó i multa de 2.700 euros per un delicte continuat de falsedat en document mercantil és la pena imposada a aquest empresari.

- Vicente Muñoz: l'empresari ha estat condemnat a un any i nou mesos de presó i una multa de 2.700 euros per un delicte continuat de falsedat en document mercantil.

- Juan Antonio Menchénl'empresari ha estat condemnat a un any i nou mesos de presó i una multa de 2.700 euros per un delicte continuat de falsedat en document mercantil. 

- Edmundo Quintana: l'assessor fiscal de Millet ha estat condemnat a vuit mesos de presó i al pagament d'una multa de 135.000 euros. Ha estat absolt dels delictes de malversació de diners públics, apropiació indeguda i falsedat en document mercantil.

- Marc Martí: absolt per prescripció del delicte de falsedat en document mercantil.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació