06
de gener
del
2018
Actualitzat
el
07
de gener
a les
6:13h
Xavier García Albiol s'ha pres aquests dies unes petites vacances. El president del PP català, que tant va haver d'esperar per fer-se amb el timó del seu partit, passa el dol d'uns resultats electorals que han deixat els populars amb només quatre escons -en tenien 11 en l'anterior legislatura- i condemnats al grup mixt del Parlament.
Els qui coneixen Albiol asseguren que en cap moment va fer intent d'aferrar-se al càrrec després del veredicte de les urnes del 21-D. Des de la primera hora va posar la presidència de la formació a Catalunya a disposició dels seus companys. Va ser Mariano Rajoy qui li va demanar que continués mentre s'aclareix el panorama postelectoral. A curt termini, Albiol perdrà la seva condició de senador per designació del Parlament. Però una cosa està clara: la seva mirada es dirigeix a Badalona, la ciutat que li ha donat més alegries en la seva carrera política i que un dia, ja fa temps, el va fer alcalde.
La nostàlgia de la vara
Albiol té nostàlgia de l'etapa d'alcalde de Badalona. Va ser des d'aquesta ciutat, ara governada per l'esquerra, des d'on va construir la base de la seva carrera política. El 1991 va ser elegit com a únic regidor del PP. Des d'aleshores, va anar incrementant la presència del PP al consistori, fins assolir els 11 regidors el 2011 i fer-se amb la vara d'alcalde. Quatre anys més tard, una aliança de la resta de forces va arrabassar-li l'alcaldia, que va passar a Dolors Sabater, de Guanyem Badalona.
A Badalona, els d'Albiol també van notar l'efecte taronja el 21-D. Ciutadans va guanyar i va obtenir un contundent 31,04% dels vots enfront el 8,29% del PP. Però a les municipals del 2015, quan a molts municipis de l'àrea metropolitana, els d'Albert Rivera van començar a foradar el sòl electoral del PP, a Badalona no hi va haver color: Albiol va treure 10 regidors per només 1 de Cs. Albiol està convençut que en les municipals del 2019 podrà recuperar terreny i aspira a recuperar l'alcaldia.
Dolors Montserrat (si hi ha noves eleccions) o Alejandro Fernández
Fonts del PP expliquen que l'escenari que s'obrirà amb la sortida del primer pla d'Albiol dependrà de si s'entra en un nou període electoral a Catalunya o s'estabilitza un nou executiu sobiranista. Unes noves eleccions posarien en safata la candidatura del PP a la Generalitat en mans de la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, la dirigent del partit amb més projecció institucional en aquests moments.
Però tot canvia si la situació política a Catalunya s'estabilitza i es forma nou Govern en base a la majoria independentista assolida el 21-D. Aleshores, des del PP tenen clar que el lideratge del partit ha de recaure en qui sigui l'home fort en el grup parlamentari.
Amb un Albiol en línia de sortida, és el diputat per Tarragona Alejandro Fernández, portaveu en l'anterior legislatura, qui té tots els números per liderar el PP. Fernández és persona amb suport entre les bases i coneixedor del reglament parlamentari. Bon orador, polític hàbil, encaixa en el perfil que ara mateix requereix el PP: duresa argumental i més ductilitat en les formes que Albiol. Una dada a tenir en compte és que en aquests moments, segons fonts del partit, Fernández i Montserrat mantenen una bona sintonia personal.
Des de sectors del PP es retreu a qui ha estat cap de llista la seva frase "¡a por ellos!" amb què va començar la campanya electoral, i les declaracions reclamant que es tanqués TV3 i es reobrís amb "gent normal". Unes sortides de to que van obligar el candidat a anar corregint les seves paraules cada dia.
Grup parlamentari?
Passar d'onze a quatre diputats significarà per al PP formar part del grup mixt. Previsiblement, en companyia amb la CUP, amb el mateix nombre d'escons. La possibilitat que ERC pugui oferir un dels seus diputats als cupaires per facilitar que l'esquerra anticapitalista disposi de grup propi -opció llençada per Gabriel Rufián- ha fet que dins del PP s'hagi encès la llum de l'esperança. Cediran el PSC o, encara més, Ciutadans, un dels seus parlamentaris perquè el PP pugui tenir grup propi? Això sembla ara per ara inimaginable.
Els qui coneixen Albiol asseguren que en cap moment va fer intent d'aferrar-se al càrrec després del veredicte de les urnes del 21-D. Des de la primera hora va posar la presidència de la formació a Catalunya a disposició dels seus companys. Va ser Mariano Rajoy qui li va demanar que continués mentre s'aclareix el panorama postelectoral. A curt termini, Albiol perdrà la seva condició de senador per designació del Parlament. Però una cosa està clara: la seva mirada es dirigeix a Badalona, la ciutat que li ha donat més alegries en la seva carrera política i que un dia, ja fa temps, el va fer alcalde.
La nostàlgia de la vara
Albiol té nostàlgia de l'etapa d'alcalde de Badalona. Va ser des d'aquesta ciutat, ara governada per l'esquerra, des d'on va construir la base de la seva carrera política. El 1991 va ser elegit com a únic regidor del PP. Des d'aleshores, va anar incrementant la presència del PP al consistori, fins assolir els 11 regidors el 2011 i fer-se amb la vara d'alcalde. Quatre anys més tard, una aliança de la resta de forces va arrabassar-li l'alcaldia, que va passar a Dolors Sabater, de Guanyem Badalona.
A Badalona, els d'Albiol també van notar l'efecte taronja el 21-D. Ciutadans va guanyar i va obtenir un contundent 31,04% dels vots enfront el 8,29% del PP. Però a les municipals del 2015, quan a molts municipis de l'àrea metropolitana, els d'Albert Rivera van començar a foradar el sòl electoral del PP, a Badalona no hi va haver color: Albiol va treure 10 regidors per només 1 de Cs. Albiol està convençut que en les municipals del 2019 podrà recuperar terreny i aspira a recuperar l'alcaldia.
Dolors Montserrat (si hi ha noves eleccions) o Alejandro Fernández
Fonts del PP expliquen que l'escenari que s'obrirà amb la sortida del primer pla d'Albiol dependrà de si s'entra en un nou període electoral a Catalunya o s'estabilitza un nou executiu sobiranista. Unes noves eleccions posarien en safata la candidatura del PP a la Generalitat en mans de la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, la dirigent del partit amb més projecció institucional en aquests moments.
Però tot canvia si la situació política a Catalunya s'estabilitza i es forma nou Govern en base a la majoria independentista assolida el 21-D. Aleshores, des del PP tenen clar que el lideratge del partit ha de recaure en qui sigui l'home fort en el grup parlamentari.
Alejandro Fernández, al costat de Xavier García Albiol. Autor: PP.
Amb un Albiol en línia de sortida, és el diputat per Tarragona Alejandro Fernández, portaveu en l'anterior legislatura, qui té tots els números per liderar el PP. Fernández és persona amb suport entre les bases i coneixedor del reglament parlamentari. Bon orador, polític hàbil, encaixa en el perfil que ara mateix requereix el PP: duresa argumental i més ductilitat en les formes que Albiol. Una dada a tenir en compte és que en aquests moments, segons fonts del partit, Fernández i Montserrat mantenen una bona sintonia personal.
Des de sectors del PP es retreu a qui ha estat cap de llista la seva frase "¡a por ellos!" amb què va començar la campanya electoral, i les declaracions reclamant que es tanqués TV3 i es reobrís amb "gent normal". Unes sortides de to que van obligar el candidat a anar corregint les seves paraules cada dia.
Grup parlamentari?
Passar d'onze a quatre diputats significarà per al PP formar part del grup mixt. Previsiblement, en companyia amb la CUP, amb el mateix nombre d'escons. La possibilitat que ERC pugui oferir un dels seus diputats als cupaires per facilitar que l'esquerra anticapitalista disposi de grup propi -opció llençada per Gabriel Rufián- ha fet que dins del PP s'hagi encès la llum de l'esperança. Cediran el PSC o, encara més, Ciutadans, un dels seus parlamentaris perquè el PP pugui tenir grup propi? Això sembla ara per ara inimaginable.