Any 2018: Literatura

De Màrius Serra a Svetlana Aleksiévitx: 10 llibres que marcaran l'inici del 2018

L'edició del primer volum dels contes de Víctor Català, el manifest "feminista combatiu i demolidor" de Virginie Despentes, o el llibre més personal de Richard Ford, entre les novetats de l'any

per Esteve Plantada, 2 de gener de 2018 a les 19:00 |
Màrius Serra. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'any 2017 se'n va amb un bon bagatge de novetats, reedicions, descobertes i inèdits, i ens deixa a les portes d'un 2018 que també ve carregat de propostes interessants, tal com demostren les previsions editorials del primer semestre. D'entre tots els llibres, aquesta és la selecció dels 10 volums que arriben disposats a ser els protagonistes de l'inici de l'any literari.

La novel·la de Sant Jordi. Màrius Serra (Ara Llibres)


Després de D'on trec el temps i Res no és perfecte a Hawaii, Màrius Serra torna a la càrrega aquest 2018 amb una novel·la que arriba just per la festa de Sant Jordi i que suposa el seu debut de ficció a Ara Llibres. Una obra que, per sort de la seva ploma vívida i sagaç, promet ser una paròdia d'allò en què s'ha convertit la diada, amb morts, secrets, misteris, girs i humor.

Tots els contes, 1. Víctor Català (Club Editor)

Primer dels quatre volums de Víctor Català que Club Editor publicarà en tres anys. Aplega els reculls Jubileu (1951) i Vida mòlta (1950). Són els darrers relats que va publicar Caterina Albert, amb escenes en què la reflexió espurneja i personatges pastats per èpoques contradictòries, des de l’idealista de la Setmana Tràgica fins a l’aprofitat del franquisme. A cura de Blanca Llum Vidal i amb postfaci d'Enric Casasses.

Teoria King Kong. Virginie Despentes, trad. Marina Espasa (L'Altra Editorial)


"Escric des de la lletjor i per a les lletges, les velles, les camioneres, les frígides, les malfollades, les infollables, les histèriques, les tarades, totes les excloses el mercat de la bona noia. I començo per aquí perquè les coses quedin clares: no vinc a disculpar-me de res ni a queixar-me". Amb aquesta declaració de principis arrenca el llibre Teoria King Kong, de Virginie Despentes, un manifest feminista combatiu i demolidor, desacomplexat i contundent que ataca sense pèls a la llengua el discurs sobre l'experiència femenina, el matrimoni, la maternitat i altres temes tan polèmics com la violació, la prostitució i la pornografia.
 

Virginie Despentes. Foto: Adrià Costa


Venjaré la teva mort. Carme Riera (Edicions 62)

Carme Riera torna amb una novel·la d’intriga protagonitzada per Elena Martínez, una exdetectiu martiritzada pel sentit de culpabilitat que rememora un cas antic en el qual va contribuir a condemnar dues persones innocents. El resultat, una novel·la negra amb un punt d’humor similar al de Natura quasi morta on el "qui" és més important que el "com".

El doctor Fischer de Ginebra o la Festa de la Bomba. Graham Greene, trad. Josep Alemany (Edicions de 1984)

Edicions de 1984 aposta per començar l'any a l'engròs, amb un gran nom, Graham Greene. L’Alfred Jones és un vidu de més de cinquanta anys que s’enamora perdudament de l'Anna-Luise, una noia trenta anys més jove que ell que és la filla de l’excèntric doctor Fischer. Però, qui és el doctor Fischer? Una obra on l’amor i la passió es barregen amb la maldat per acabar convertint la comèdia negra en una sàtira de la societat corrompuda per la cobdícia.

Entre ells dos. Richard Ford (Anagrama / Empúries)

Aquest 2018 ens porta novetat de Richard Ford, un dels grans noms de la literatura internacional. I no és una aportació qualsevol: l'autor fa un retrat autobiogràfic i emocionant de la vida familiar als EUA de mitjans del segle XX. Mentre explora la percepció canviant que els nens tenen dels seus pares, també reflexiona sobre l’impacte de la pèrdua i la devoció. Escrit amb la bona mà que el caracteritza, Entre ells dos és tant un acte d’amor d’un fill cap als seus pares com una meditació redemptora sobre la família.
 

Najat El Hachmi. Foto: Adrià Costa


Mare de llet i mel, Najat El Hachmi (Edicions 62)

Mare de llet i mel narra en primera persona la vida d’una dona musulmana del Rif, la Fàtima, que ja adulta, casada i mare, deixa la seva família, el poblet on ha nascut, i emigra a Catalunya sola amb la seva filla. Dos anys després de La filla estrangera, la novel·la ens ofereix una visió exhaustiva i convincent de l’experiència de la immigració des del punt de vista d’una dona musulmana i, al mateix temps, ofereix un fresc d'allò que suposa ser dona avui dia en el món rural musulmà.

Avui he deixat la fàbrica. David Monteagudo (:Rata_)

L''èxit li va venir ja gran, passada la quarantena, mentre treballava en una fàbrica de cartrons. Potser això explica que no li hagi pujat al cap. Com a autor, Monteagudo domina el thriller amb tocs sobrenaturals, però també el retrat costumista, que amaneix esplèndidament les seves trames. En aquest cas, l'editorial :Rata_ publica una obra molt especial en la seva trajectòria, una mena de "diari de companyies i soledats", un compendi de microrrelats que funcionen com finestres al pensament del propi autor.

Istanbul, Istanbul. Burhan Sönmez (Periscopi)

Una novel·la sobre la creació, de la compassió i del triomf de la imaginació, on Burhan Sönmez explica la història de quatre presoners (l’Estudiant Demitray, el Doctor, Kamo el Barber i l’Oncle Küheylan) que seuen al calabós. Quan no són torturats, per passar l'estona s’expliquen històries plenes d’humor i tendresa sobre la ciutat, mentre en el relat comprovem com la vida subterrània acaba tenint el mateix patiment i esperança que el que hi ha a la part de dalt.

La guerra no té rostre de dona. Svetlana Aleksiévitx, trad. Marta Rebón (Raig Verd)

Raig Verd torna a apostar per Svetlana Alexiévich, premi Nobel de Literatura del 2015, i una de les seves millors obres. La guerra no té rostre de dona mostra una perspectiva de la guerra ignorada fins al moment: el del prop d'un milió de dones que també van combatre a la Segona Guerra mundial amb l'Exèrcit Roig i que la història sempre ha ignorat o, directament, silenciat. Records i testimonis d'una experiència al límit.
 

Svetlana Aleksiévitx, en la darrera visita al CCCB Foto: Esteve Plantada

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació