30
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
21:11h
L'afirmació conforme Ciutadans va aconseguir gastar 2,1 milions en la campanya del 21-D estalviant del pagament de cafès va fer esclafir de riure el públic del Preguntes freqüents. La comptabilitat d'un partit és molt més complexa i un informe fet públic pel Tribunal espanyol de Comptes fiscalitza l'activitat econòmica i l'adequació al marc legal durant els anys 2014 i 2015 de les formacions i les seves fundacions i, amb això, posa la lupa per primer cop en Cs. I s'endú algunes sorpreses.
No hi apareixen donacions exagerades ni ingressos desproporcionats irregulars, com s'havia especulat i com algun compte suposadament vinculat a Anonymous havia alimentat sense proves. El partit d'Albert Rivera va declarar aquell 2015 donacions de persones físiques per valor de 270.851 euros, no massa per sota d'ERC (231.316 euros) i molt per sota del PSC (877.120 euros) o CDC (649.531 euros), i en canvi, ingressa molt més en quotes d'afiliats (2.248.474 euros) i sobretot de subvencions electorals (10.262.476 euros).
Altra cosa és la gestió que es fa d'aquests recursos i com s'administren. I és que el Tribunal de Comptes deixa clar que els comptes anuals del 2015 presentats pels de Rivera "no reflecteixen adequadament la situació financera i patrimonial de la formació al tancament de l'exercici a causa de la importància quantitativa" de diversos errors. No és l'únic cas en què l'òrgan fiscalitzadors suspèn la comptabilitat d'un partit, ja que també ho fa amb la de CDC, IU, Compromís, Aralar, EH Bildu, Eusko Alkartasuna i el Partit Aragonès, però en cap dels casos detecta tantes irregularitats.
Grups autonòmics i locals exclosos
Així, per començar, l'informe alerta que "el procediment fiscalitzador queda delimitat per la no integració en els comptes anuals de l'activitat de part de l'organització institucional de la formació", la qual només inclou l'activitat econòmico-financera de 9 dels 12 grups parlamentaris i, en canvi, exclou la del valencià, l'extremeny i el de Castella i Lleó, així com també incorpora tan sols la de 241 grups d'entitats locals i deixa fora la d'uns altres 574, incloent cinc de diputacions provincials. L'any 2015, de fet, és el de les eleccions municipals i autonòmiques que permeten a Rivera fer el salt a l'Estat, una operació que, pel que sembla, no va anar acompanyada del rigor en un control financer centralitzat.
Això fa, per exemple, que no es computin en els comptes anuals els 145.272 euros cobrats de la Generalitat Valenciana, els 41.789 de la diputació de Màlaga o els 91.377 euros de diverses capitals de província, però tampoc 220.997 euros del Ministeri de l'Interior per a despeses de seguretat, 42.169 euros del Parlament Europeu o 678.023 euros del Parlament de Catalunya. Quantitats no menyspreables.
Ara bé, pel que fa als pagaments sí inclosos, les divergències també són notables i el Tribunal de Comptes assenyala que "s'han posat de manifest nombroses discordances entre la documentació justificativa facilitada per la formació i els registres comptables, observant omissions de moviments de tresoreria, errors en els seguiments de saldos i pagaments a creditors, així com duplicitats en la comptabilització de despeses".
Saldo amb nombrosos errors
Així mateix, apunta que "els saldos al tancament de l'exercici dels comptes titularitat dels grups institucionals contenen, amb caràcter general, nombrosos errors i omissions que afecten significativament a la seva representativitat i que obeeixen a una pluralitat de motius, entre els quals es troben errors en el registre comptable de subvencions rebudes, en els pagaments i despeses financeres, en les retirades d'efectiu, així com a pagaments registrats per duplicat o realitzats incorrectament".
D'aquesta manera, l'informe exposa que la tresoreria està dotada amb un saldo de 5.206.538 euros, els quals es distribueixen en 15.304 euros en fons d'efectiu en dotze caixes en un fons mantinguts en comptes bancaris de 5.191.234 euros. "De l'anàlisi dels arqueigs de caixa facilitades per una mostra dels grups institucionals resulta una infravaloració dels saldos en efectiu per un import conjunt de 5.919,49 euros", afegeix, una quantitat fins i tot superior a la de la tresoreria total.
L'anàlisi de la gestió de la despesa electoral també fa aflorar diverses irregularitats, com el fet que Cs "no va declarar com a despeses electorals un import acumulat de 166.281 euros" per partides que, per llei, hi haurien de constar. Així mateix, registra com a donacions pagaments per valor de 14.371 euros efectuats per terceres persones de factures electorals emeses a nom del partit, cosa que vulnera la llei de finançament dels partits, que determina que aquests no poden "acceptar que, directament o indirectament, terceres persones assumeixin de forma efectiva el cost de les despeses que generi la seva activitat", cosa que "podria constituir una irregularitat sancionable". D'aquesta quantitat, a més, no identifica donants que van pagar fins a 2.037 euros de les despeses electorals.
Igualment, la formació de Rivera s'hauria saltat la llei finançant altres despeses electorals valorades en 24.329 euros amb càrrec als pressupostos de diversos grups municipals i parlamentaris, uns pagaments no declarats i que evidentment no estan destinats al funcionament del grup institucional, com marca la normativa.
Personal de partit pagat per grups municipals
De la mateixa manera, alguns grups de Cs d'ajuntaments i diputacions haurien gastat uns 166.393 euros per al "pagament de remuneracions de personal" del partit, cosa que podria vulnerar la llei de bases del règim local. Les retribucions, de fet, són font de diverses irregularitats més, com que es van contractar 17 empleats temporals per a diverses campanyes electorals sense declarar-ho com a despesa electoral. El Tribunal de Comptes també detecta el pagament de nòmines per duplicat, que el grup de Gavà no va pagar IRPF ni cotitzacions socials a dos becaris que van cobrar 4.000 euros, o que el de Sant Cugat va registrar "incorrectament l'import de la nòmina de quatre mesos".
El llistat d'errors que detalla l'informe és notable, fins al punt que la desviació que detecta entre els comptes registrats i una correcta comptabilitat sumaria uns 9,6 milions d'euros, pel cap baix. D'aquests, 7,5 milions representen deutes a llarg termini amb entitats de crèdit que caldria que figuressin com a passiu corrent, ja que vencien el curs següent, però també hi ha que les "incidències derivades de la comptabilització de les fiances de les diverses seus de la formació ha originat que les despeses de l'exercici es trobin infravalorades en 191.875 euros i els passius en 176.132 euros", que "l'actiu no corrent de la formació es trobava sobrevalorat en 28.378,31 euros" o que els resultats de l'exercici es "troben sobrevalorats en un import net de 47.103 euros".
Per altra banda, Cs tenia saldos creditors per un import total de 108.990 euros "registrats per duplicat", mantenia registrat un deute a curt termini de 2.930 euros que ja feia més d'un any que estava cancel·lat, o s'han detectat obligacions fruit del lloguer de locals que no han tingut un reflex comptable com a despesa per un valor de 31.748 euros pel que fa a les seus de L'Hospitalet de Llobregat, Lleida, València o Madrid. Els comptes també presenten molts errors menors, com el registre incorrecte de 5.769 euros en la compra de material informàtic, mentre que la memòria no reflecteix -com hauria- l'existència "d'avals i garanties prestades per la formació a tercers, per import acumulat d'1.065.876 euros".
Finalment, pel que fa a les fundacions, Ciutadans només reconeix com a pròpia Tribuna Cívica, mentre que se'n desentén de dues més, l'associació Catalunya Constitucional, fundada per dirigents de Cs i que va cobrar subvencions com a entitat lligada al partit, però no ha presentat auditoria dels comptes, com marca la llei; ni l'associació Moviment Ciutadà per a la Regeneració. En aquest segon cas, els seus tres integrants de la junta també són dirigents de la formació liberal, va ser la plataforma que va servir perquè Rivera fes el seu primer tour per expandir el partit per l'Estat i, per si fos poc, el Tribunal de Comptes ha trobat factures comptabilitzades indegudament com a despesa de Cs i emeses a nom d'aquesta associació, per un import de 6.147 euros.
Tot i això, l'entitat Moviment Ciutadà per a la Regeneració no va presentar ni els comptes anuals ni l'informe de l'auditoria quan se li va ser requerit en primera instància i, de fet, Cs tan sols va lliurar en el darrer moment un llistat de donacions rebudes a nom d'aquesta associació durant el 2014. Massa tard, però, perquè poguessin ser fiscalitzades i avalades d'acord amb la llei en el present informe.
No hi apareixen donacions exagerades ni ingressos desproporcionats irregulars, com s'havia especulat i com algun compte suposadament vinculat a Anonymous havia alimentat sense proves. El partit d'Albert Rivera va declarar aquell 2015 donacions de persones físiques per valor de 270.851 euros, no massa per sota d'ERC (231.316 euros) i molt per sota del PSC (877.120 euros) o CDC (649.531 euros), i en canvi, ingressa molt més en quotes d'afiliats (2.248.474 euros) i sobretot de subvencions electorals (10.262.476 euros).
Altra cosa és la gestió que es fa d'aquests recursos i com s'administren. I és que el Tribunal de Comptes deixa clar que els comptes anuals del 2015 presentats pels de Rivera "no reflecteixen adequadament la situació financera i patrimonial de la formació al tancament de l'exercici a causa de la importància quantitativa" de diversos errors. No és l'únic cas en què l'òrgan fiscalitzadors suspèn la comptabilitat d'un partit, ja que també ho fa amb la de CDC, IU, Compromís, Aralar, EH Bildu, Eusko Alkartasuna i el Partit Aragonès, però en cap dels casos detecta tantes irregularitats.
Grups autonòmics i locals exclosos
Així, per començar, l'informe alerta que "el procediment fiscalitzador queda delimitat per la no integració en els comptes anuals de l'activitat de part de l'organització institucional de la formació", la qual només inclou l'activitat econòmico-financera de 9 dels 12 grups parlamentaris i, en canvi, exclou la del valencià, l'extremeny i el de Castella i Lleó, així com també incorpora tan sols la de 241 grups d'entitats locals i deixa fora la d'uns altres 574, incloent cinc de diputacions provincials. L'any 2015, de fet, és el de les eleccions municipals i autonòmiques que permeten a Rivera fer el salt a l'Estat, una operació que, pel que sembla, no va anar acompanyada del rigor en un control financer centralitzat.
Això fa, per exemple, que no es computin en els comptes anuals els 145.272 euros cobrats de la Generalitat Valenciana, els 41.789 de la diputació de Màlaga o els 91.377 euros de diverses capitals de província, però tampoc 220.997 euros del Ministeri de l'Interior per a despeses de seguretat, 42.169 euros del Parlament Europeu o 678.023 euros del Parlament de Catalunya. Quantitats no menyspreables.
Els comptes de Cs exclouen els 145.272 euros cobrats de la Generalitat Valenciana, 220.997 euros del ministeri de l'Interior o 678.023 euros del Parlament
Ara bé, pel que fa als pagaments sí inclosos, les divergències també són notables i el Tribunal de Comptes assenyala que "s'han posat de manifest nombroses discordances entre la documentació justificativa facilitada per la formació i els registres comptables, observant omissions de moviments de tresoreria, errors en els seguiments de saldos i pagaments a creditors, així com duplicitats en la comptabilització de despeses".
Saldo amb nombrosos errors
Així mateix, apunta que "els saldos al tancament de l'exercici dels comptes titularitat dels grups institucionals contenen, amb caràcter general, nombrosos errors i omissions que afecten significativament a la seva representativitat i que obeeixen a una pluralitat de motius, entre els quals es troben errors en el registre comptable de subvencions rebudes, en els pagaments i despeses financeres, en les retirades d'efectiu, així com a pagaments registrats per duplicat o realitzats incorrectament".
D'aquesta manera, l'informe exposa que la tresoreria està dotada amb un saldo de 5.206.538 euros, els quals es distribueixen en 15.304 euros en fons d'efectiu en dotze caixes en un fons mantinguts en comptes bancaris de 5.191.234 euros. "De l'anàlisi dels arqueigs de caixa facilitades per una mostra dels grups institucionals resulta una infravaloració dels saldos en efectiu per un import conjunt de 5.919,49 euros", afegeix, una quantitat fins i tot superior a la de la tresoreria total.
Publicitat electoral de Cs a Barcelona. Foto: Adrià Costa
L'anàlisi de la gestió de la despesa electoral també fa aflorar diverses irregularitats, com el fet que Cs "no va declarar com a despeses electorals un import acumulat de 166.281 euros" per partides que, per llei, hi haurien de constar. Així mateix, registra com a donacions pagaments per valor de 14.371 euros efectuats per terceres persones de factures electorals emeses a nom del partit, cosa que vulnera la llei de finançament dels partits, que determina que aquests no poden "acceptar que, directament o indirectament, terceres persones assumeixin de forma efectiva el cost de les despeses que generi la seva activitat", cosa que "podria constituir una irregularitat sancionable". D'aquesta quantitat, a més, no identifica donants que van pagar fins a 2.037 euros de les despeses electorals.
Igualment, la formació de Rivera s'hauria saltat la llei finançant altres despeses electorals valorades en 24.329 euros amb càrrec als pressupostos de diversos grups municipals i parlamentaris, uns pagaments no declarats i que evidentment no estan destinats al funcionament del grup institucional, com marca la normativa.
Personal de partit pagat per grups municipals
De la mateixa manera, alguns grups de Cs d'ajuntaments i diputacions haurien gastat uns 166.393 euros per al "pagament de remuneracions de personal" del partit, cosa que podria vulnerar la llei de bases del règim local. Les retribucions, de fet, són font de diverses irregularitats més, com que es van contractar 17 empleats temporals per a diverses campanyes electorals sense declarar-ho com a despesa electoral. El Tribunal de Comptes també detecta el pagament de nòmines per duplicat, que el grup de Gavà no va pagar IRPF ni cotitzacions socials a dos becaris que van cobrar 4.000 euros, o que el de Sant Cugat va registrar "incorrectament l'import de la nòmina de quatre mesos".
El llistat d'errors que detalla l'informe és notable, fins al punt que la desviació que detecta entre els comptes registrats i una correcta comptabilitat sumaria uns 9,6 milions d'euros, pel cap baix. D'aquests, 7,5 milions representen deutes a llarg termini amb entitats de crèdit que caldria que figuressin com a passiu corrent, ja que vencien el curs següent, però també hi ha que les "incidències derivades de la comptabilització de les fiances de les diverses seus de la formació ha originat que les despeses de l'exercici es trobin infravalorades en 191.875 euros i els passius en 176.132 euros", que "l'actiu no corrent de la formació es trobava sobrevalorat en 28.378,31 euros" o que els resultats de l'exercici es "troben sobrevalorats en un import net de 47.103 euros".
Les fiances i els arrendaments dels locals de Ciutadans també són fruit de nombrosos errors comptables
Per altra banda, Cs tenia saldos creditors per un import total de 108.990 euros "registrats per duplicat", mantenia registrat un deute a curt termini de 2.930 euros que ja feia més d'un any que estava cancel·lat, o s'han detectat obligacions fruit del lloguer de locals que no han tingut un reflex comptable com a despesa per un valor de 31.748 euros pel que fa a les seus de L'Hospitalet de Llobregat, Lleida, València o Madrid. Els comptes també presenten molts errors menors, com el registre incorrecte de 5.769 euros en la compra de material informàtic, mentre que la memòria no reflecteix -com hauria- l'existència "d'avals i garanties prestades per la formació a tercers, per import acumulat d'1.065.876 euros".
Rivera, Girauta i Asunción, a la presentació del «Movimiento Ciudadano». Foto: Roger Pi de Cabanyes
Finalment, pel que fa a les fundacions, Ciutadans només reconeix com a pròpia Tribuna Cívica, mentre que se'n desentén de dues més, l'associació Catalunya Constitucional, fundada per dirigents de Cs i que va cobrar subvencions com a entitat lligada al partit, però no ha presentat auditoria dels comptes, com marca la llei; ni l'associació Moviment Ciutadà per a la Regeneració. En aquest segon cas, els seus tres integrants de la junta també són dirigents de la formació liberal, va ser la plataforma que va servir perquè Rivera fes el seu primer tour per expandir el partit per l'Estat i, per si fos poc, el Tribunal de Comptes ha trobat factures comptabilitzades indegudament com a despesa de Cs i emeses a nom d'aquesta associació, per un import de 6.147 euros.
Tot i això, l'entitat Moviment Ciutadà per a la Regeneració no va presentar ni els comptes anuals ni l'informe de l'auditoria quan se li va ser requerit en primera instància i, de fet, Cs tan sols va lliurar en el darrer moment un llistat de donacions rebudes a nom d'aquesta associació durant el 2014. Massa tard, però, perquè poguessin ser fiscalitzades i avalades d'acord amb la llei en el present informe.