28
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
29
de desembre
a les
17:40h
Marta Llorens (Pla de Santa Maria, 1979) és la portaveu de la CUP a l'Ajuntament de Reus. Ha passat 20 hores tancada en una comissaria dels Mossos d'Esquadra i aquest matí s'ha negat a declarar davant la titular del jutjat d'instrucció número 2, que s'encarrega de la macrocausa en la qual està sent investigada per un presumpte delicte d'"incitació a l'odi". Està convençuda que no ha fet res i que tornaria a fer el mateix. Explica que des de la formació anticapitalista es va prendre la decisió que fins que no s'acabessin totes les possibilitats, fins i tot assumint una detenció, no es personarien a declarar davant una justícia que no els representa.
- S'esperaven que la detenció es produís dimecres i no avui al matí?
- No, no ens ho esperàvem. Nosaltres ens esperàvem la detenció, això sí, però també que potser hi hagués hagut una mica més de mediació per part dels Mossos d'Esquadra. Ara bé, al·leguen el fet que ha estat la jutgessa que s'ha mantingut ferma. Segons ens van dir, sí que van fer els tràmits que havien de fer però que va ser la magistrada qui va dictaminar la nostra detenció i per tant, havia de ser en el moment, en el lloc i l'hora que havia indicat.
- Els seus advocats van sol·licitar l'habeas corpus, que finalment se'ls hi va denegar.
- Exacte. Ens van negar l'habeas corpus que els nostres advocats van demanar perquè, ja que vam ser detinguts a les 12.20 del migdia, no haguéssim de passar la nit a la comissaria. I així poder declarar abans però, la mateixa jutgessa, que estava de guàrdia, no va voler baixar del burro.
- Considera que el fet que vostè i l'Oriol Ciurana no haguessin comparegut a declarar en dues vegades ha afectat en la denegació de l'habeas corpus?
- Segurament que sí. Nosaltres tot això ho enfoquem no només des d'un vessant jurídic sinó també polític. És un moment d'estira-i-arronsa. Òbviament, si no hem comparegut voluntàriament abans és perquè ho hem fet d'una manera política perquè primer, no hem comès cap delicte i segon, aquest marc legal no ens empara. Vam prendre la decisió que fins que no acabessin totes les possibilitats, fins i tot assumint una detenció, no ens personaríem a declarar
- Se senten perseguits?
- La sensació és que sí. Hi ha una persecució al moviment independentista en general perquè investiguen un delicte d'incitació a l'odi i veus que tot són forces independentistes o treballadors públics -curiosament bombers que van participar en les manifestacions-. Tot està quadrat i calculat. Òbviament, dins de les forces sobiranistes si parlem de la radicalitat independentista som nosaltres i, per tant, l'estira-i-arronsa màxim el farien amb aquesta opció política.
- Per què no amb ERC o el PDECat si també estan sent investigats en aquesta macrocausa?
- No el farien amb ERC o el PDECat perquè a la primera de canvi accedeixen, encara, a cedir o emparar-se amb una legalitat jurídica que és l'espanyola i no posen cap mena d'impediment. Des de la CUP veiem que som nosaltres la força que tensa i per això ens tenen al punt de mira.
- Com ha passat aquesta nit?
- Hem passat 19 hores tancats, que es diu ràpidament. Allà dins te n'adones que estàs en uns metres quadrats en els quals estàs despullada de tot -no físicament-, no tens cap contacte amb l'exterior i molta estona per pensar. Passes per moments de mantenir-te ferma i pensar que he arribat fins aquí i he d'assumir les conseqüències i després penses en la família, els companys. No deixes de patir, penses amb les persones que t'estimen, amb els meus pares que són grans. Tens moments de tot i que et privin de llibertat, que sigui una altra persona qui et tanqui la porta i que no siguis tu mateixa qui decideixes quan vols sortir o entrar et fa replantejar moltes coses.
- Aquestes coses que s'ha replantejat inclouen abandonar la lluita als carrers i el treball per aconseguir la independència?
- No, en absolut. Estic tranquil·la, em sento ferma i convençuda del que he fet. Crec amb el projecte de la radicalitat democràtica. La radicalitat es pot llegir de dues maneres, com a l'extrem oposat amb un altre però també significa anar a l'arrel del problema i si volem canvis, han de ser dràstics perquè ja se n'ocupa la socialdemocràcia d'apagar focs i fer "pedacets". Si vols canviar-ho d'arrel, has de fer opcions dràstiques que moltes vegades passen perquè pateixi fins i tot la teva persona. Però si tu hi creus i estàs convençuda, doncs no me'n sento i no me'n penedeixo i ho tornaria a fer.
- S'arriscaria a tornar a passar pel mateix, doncs?
- Sí i més encara quan m'acusen d'una cosa que no he fet i per tant, no és cap delicte i això és el surrealisme del fet. No he fet res dolent, ni ningú que estigui encausat en aquesta investigació, tot ha estat de forma pacífica. Volen vulnerar el nostre dret a la manifestació i d'expressió. Jo m'he manifestat pels desnonaments i l'avortament i t'asseguro que amb un context diferent això no estaria penat, ni de bon tros.
- Creuen que els poden arribar a condemnar pel delicte pel qual se'ls acusa?
- Doncs no et dic ni que sí ni que no. Estem en un moment de tants canvis sobtats i veient el que passa amb el Jordi Cuixart i el Jordi Sànchez, doncs no ho descarto. Ara bé, només penso en l'ara i aquí, en el moment. Això és una pantalla que he passat i no vull vaticinar el que passarà o pot passar perquè això és un no viure. Això és el que volen.
- Els fa por pensar en un futur?
- Òbviament em fa respecte però intento pensar en el dia a dia. Segons els advocats que ens assessoren, això hauria d'arxivar-se perquè la causa no s'aguanta per enlloc però aquesta és la seva visió, que segurament contradiu la de la jutgessa. Contemplo tots els escenaris i pot passar qualsevol cosa. Ara ja passem al següent pas que és el judici i veurem com acaba.
- S'esperaven que la detenció es produís dimecres i no avui al matí?
- No, no ens ho esperàvem. Nosaltres ens esperàvem la detenció, això sí, però també que potser hi hagués hagut una mica més de mediació per part dels Mossos d'Esquadra. Ara bé, al·leguen el fet que ha estat la jutgessa que s'ha mantingut ferma. Segons ens van dir, sí que van fer els tràmits que havien de fer però que va ser la magistrada qui va dictaminar la nostra detenció i per tant, havia de ser en el moment, en el lloc i l'hora que havia indicat.
- Els seus advocats van sol·licitar l'habeas corpus, que finalment se'ls hi va denegar.
- Exacte. Ens van negar l'habeas corpus que els nostres advocats van demanar perquè, ja que vam ser detinguts a les 12.20 del migdia, no haguéssim de passar la nit a la comissaria. I així poder declarar abans però, la mateixa jutgessa, que estava de guàrdia, no va voler baixar del burro.
- Considera que el fet que vostè i l'Oriol Ciurana no haguessin comparegut a declarar en dues vegades ha afectat en la denegació de l'habeas corpus?
- Segurament que sí. Nosaltres tot això ho enfoquem no només des d'un vessant jurídic sinó també polític. És un moment d'estira-i-arronsa. Òbviament, si no hem comparegut voluntàriament abans és perquè ho hem fet d'una manera política perquè primer, no hem comès cap delicte i segon, aquest marc legal no ens empara. Vam prendre la decisió que fins que no acabessin totes les possibilitats, fins i tot assumint una detenció, no ens personaríem a declarar
"Vàrem prendre la decisió que fins que no acabessin totes les possibilitats, fins i tot assumint una detenció, no ens personaríem a declarar"
- Se senten perseguits?
- La sensació és que sí. Hi ha una persecució al moviment independentista en general perquè investiguen un delicte d'incitació a l'odi i veus que tot són forces independentistes o treballadors públics -curiosament bombers que van participar en les manifestacions-. Tot està quadrat i calculat. Òbviament, dins de les forces sobiranistes si parlem de la radicalitat independentista som nosaltres i, per tant, l'estira-i-arronsa màxim el farien amb aquesta opció política.
Oriol Ciurana i Marta Llorens a les portes de l'Ajuntament de Reus abans de ser detinguts. Foto: Jonathan Oca
- Per què no amb ERC o el PDECat si també estan sent investigats en aquesta macrocausa?
- No el farien amb ERC o el PDECat perquè a la primera de canvi accedeixen, encara, a cedir o emparar-se amb una legalitat jurídica que és l'espanyola i no posen cap mena d'impediment. Des de la CUP veiem que som nosaltres la força que tensa i per això ens tenen al punt de mira.
- Com ha passat aquesta nit?
- Hem passat 19 hores tancats, que es diu ràpidament. Allà dins te n'adones que estàs en uns metres quadrats en els quals estàs despullada de tot -no físicament-, no tens cap contacte amb l'exterior i molta estona per pensar. Passes per moments de mantenir-te ferma i pensar que he arribat fins aquí i he d'assumir les conseqüències i després penses en la família, els companys. No deixes de patir, penses amb les persones que t'estimen, amb els meus pares que són grans. Tens moments de tot i que et privin de llibertat, que sigui una altra persona qui et tanqui la porta i que no siguis tu mateixa qui decideixes quan vols sortir o entrar et fa replantejar moltes coses.
"Que sigui una altra persona qui et tanqui la porta i que no siguis tu mateixa qui decideixes quan vols sortir o entrar et fa replantejar moltes coses"
- Aquestes coses que s'ha replantejat inclouen abandonar la lluita als carrers i el treball per aconseguir la independència?
- No, en absolut. Estic tranquil·la, em sento ferma i convençuda del que he fet. Crec amb el projecte de la radicalitat democràtica. La radicalitat es pot llegir de dues maneres, com a l'extrem oposat amb un altre però també significa anar a l'arrel del problema i si volem canvis, han de ser dràstics perquè ja se n'ocupa la socialdemocràcia d'apagar focs i fer "pedacets". Si vols canviar-ho d'arrel, has de fer opcions dràstiques que moltes vegades passen perquè pateixi fins i tot la teva persona. Però si tu hi creus i estàs convençuda, doncs no me'n sento i no me'n penedeixo i ho tornaria a fer.
- S'arriscaria a tornar a passar pel mateix, doncs?
- Sí i més encara quan m'acusen d'una cosa que no he fet i per tant, no és cap delicte i això és el surrealisme del fet. No he fet res dolent, ni ningú que estigui encausat en aquesta investigació, tot ha estat de forma pacífica. Volen vulnerar el nostre dret a la manifestació i d'expressió. Jo m'he manifestat pels desnonaments i l'avortament i t'asseguro que amb un context diferent això no estaria penat, ni de bon tros.
La portaveu de la CUP a l'Ajuntament de Reus, Marta Llorens, en una imatge d'arxiu Foto: Jonathan Oca
- Doncs no et dic ni que sí ni que no. Estem en un moment de tants canvis sobtats i veient el que passa amb el Jordi Cuixart i el Jordi Sànchez, doncs no ho descarto. Ara bé, només penso en l'ara i aquí, en el moment. Això és una pantalla que he passat i no vull vaticinar el que passarà o pot passar perquè això és un no viure. Això és el que volen.
"Només penso en l'ara i aquí, en el moment. Això és una pantalla que he passat i no vull vaticinar el que passarà o pot passar perquè això és un no viure"
- Els fa por pensar en un futur?
- Òbviament em fa respecte però intento pensar en el dia a dia. Segons els advocats que ens assessoren, això hauria d'arxivar-se perquè la causa no s'aguanta per enlloc però aquesta és la seva visió, que segurament contradiu la de la jutgessa. Contemplo tots els escenaris i pot passar qualsevol cosa. Ara ja passem al següent pas que és el judici i veurem com acaba.