La Internet del 2017: ciberatacs, «fake news» i bitcoins

Vam començar el 2017 anunciant que la Internet de les coses, els cotxes autònoms i els robots estarien més presents a les nostres vides. I certament aquests sectors han avançat però encara no formen part de la nostra quotidianitat. L’any que acomiadem ha servit per explorar -sobretot en congressos i debats- els avantatges d’aquestes tecnologies i valorar els prototips. 

En els entorns industrials sí que s'aprecia una maduresa de les "tecnologies intel·ligents". L'Smart City Congress d'enguany va mostrar drons i robots voladors per a inspeccions del clavegueram, que ajuden a reduir riscos laborals i a retallar despeses de manteniment. Igualment, els fanals i contenidors de brossa intel·ligents, que a partir de sensors estalvien energia, ja formen part del mobiliari urbà de Barcelona i de moltes altres ciutats catalanes.
 
El 2017 s'ha parlat sobretot d'algoritmes i de com aquests podrien haver fet brollar sense control les fake news (notícies falses). Igualment, s'han explicat les diferències entre bots i trolls, així com la relació d'aquests amb la campanya del 21-D. Però molt abans, al maig vam entendre les dimensions i pèrdues d'un ciberatac mundial. Telefònica va alertar com a mesura de precaució per protegir als seus clients. 

Ha estat també l'any del protagonisme del grup hacktivista Anonymous, que en defensa del procés català, ha tombat desenes de pàgines webs relacionades amb el govern espanyol. I, com a usuaris de la xarxa, hem sigut més conscients que mai de què suposa el bloqueig i tancament de webs institucionals, amb el logo de la Guàrdia Civil substituint la informació.

Per últim, el blockchain i les criptomonedes s'han mencionat molt i prometen substituir la Internet actual per una Xarxa sense intermediaris i totalment encriptada. Promeses que, en cas de complir-se, obligaran a entendre més el funcionament d'un món cada cop més complex i global. A continuació, fem una repassada més detallada de la Internet del 2017.

Ciberatacs a dojo

El WannaCry va afectar més de 150 països Foto: EP ​ El mes de maig vam assabentar-nos de què era un ciberatac mundial, “sense precedents”, segons l’Europol. Va afectar almenys 200.000 persones de 150 països. Entre ells Rússia, Taiwan i Espanya, en aquest ordre. I vam aprendre el nom del virus d'ordinador més perillós fins a la data: el WannaCry. Els hackers exigien el pagament de diners en bitcoins (criptomonedes) a canvi d'alliberar els sistemes. A Catalunya ens vam adonar perquè va infectar milers d’ordinadors de la xarxa interna de Telefònica i d’alguns dels seus clients, entre ells grans corporacions de l'IBEX35, l'administració pública i empreses privades. El Wannacry el va aturar un jove de 23 anys, el britànic Marcus Hutchins.   Després d’aquest incident s’ha arribat a parlar de la "popularització" dels ciberatacs. Que creixin els atacs no es deu al fet que Internet sigui més insegura sinó que aquests són més efectius. Es persegueix sobretot obtenir beneficis econòmics. Els experts clouen l'any alertant de la manca ciberseguretat "perquè només se li concedeix importància quan passen ciberatacs d'aquestes dimensions".

 

Blockchain, la tecnologia que ho revolucionarà tot

El bitcoin, la moneda virtual més popular del blockchain, ha cotitzat enguany fins a 16.000 dòlars Foto: Marco Verch (Flickr https://flic.kr/p/ZDQqm6)   La Internet del futur serà molt diferent de la que coneixem avui. Segons els pronòstics, serà completament encriptada, pagarem amb criptomonedes i estarà més preparada per resistir ciberatacs i robatoris. L'anomenarem Blockchain i no existirà només una, sinó moltes. Fent una analogia amb la història d'Internet ens trobem el 1992, és a dir, en els inicis d'aquest gran canvi. Però l'acceleració tecnològica que vivim farà que l'adopció sigui més ràpida. El bitcoin és la moneda més popular que opera sobre blockchain. Va aparèixer el 2009 i aquest 2017 ha arribat a cotitzar fins a 16.000 dòlars.  La potencialitat de la nova Internet es basa en tres principis: 1) Ningú pot modificar la informació publicada, ni variar, ni ocultar.   2) Les transaccions econòmiques són en temps real, sense intermediaris ni bancs. Aquí s'obren incògnites relacionades amb la confiança. Si el blockchain s’estableix com la tecnologia a través de la qual moure els diners a escala mundial, què passarà amb els bancs? I els usuaris, confiarem en una tecnologia de la qual no respon una entitat si hi ha un error? 3) Permet implementar accions condicionals automatitzades. Amb aquesta lògica operen actualment els Smart Contracts (contractes intel·ligents) que ja mouen milions de diners en monedes electròniques.  El passat mes de novembre es va crear l’Associació Blockchain Catalunya, per donar a conèixer tot el potencial d'aquesta tecnologia.

 

Anonymous i l'#OpCatalunya

L'#OpCatalunya va començar al setembre i encara continua Foto: Adrià Costa El grup hacktivista Anonymous s’ha marcat l’autoria dels atacs a una cinquantena de webs afins al govern espanyol. L'#OpCatalunya, en defensa de la independència, ha estat present en els darrers mesos i fins passat el 21-D. Una de les primeres accions va ser fer caure el web del Tribunal Constitucional. Poc abans de les eleccions, els hacktivistes van aconseguir infiltrar-se durant 20 dies a les xarxes informàtiques de l’empresa Indra, encarregada de la gestió i difusió del recompte de vots.   "Lluitem contra el feixisme espanyol i els atacs no s'aturaran", van explicar en exclusiva a NacióDigital. Els hacktivistes saben que les seves accions "molt possiblement mai ensorraran un govern. Però el nostre objectiu és fer que la gent prengui consciència de les injustícies. Volem que les persones que lluiten a primera línia sàpiguen que no estan sols".

 

Algoritmes, bots, trolls i «fake news»

Gràfica de la desinformació a Internet Foto: Freedom House La manipulació i la desinformació a les xarxes socials han jugat un paper clau a les eleccions d'almenys 18 països del món, segons l'estudi Freedom on the Net 2017. Aquest any hem sentit a parlar en innombrables ocasions de les notícies falses (fake news), dels bots i trolls, sobretot en campanyes electorals. Un bot és un compte automatitzat a Twitter o Facebook que difon informació simulant ser un humà. I s'anomena troll a aquella persona que publica comentaris ofensius a través de les xarxes socials. Segons l'estudi, en molts països, aquestes tàctiques són utilitzades "per governs i partits polítics". En els últims anys la pràctica s'ha tornat més sofisticada, amb productors de propaganda i comptes falsos que exploten les xarxes socials per assegurar una alta visibilitat". Google es veu obligat a alterar els seus algoritmes perquè les notícies falses i les procedents dels mitjans russos no surtin al primer lloc de les cerques. Aquests sistemes de manipulació són molt difícils de detectar i per tant de combatre, "donada la seva dispersió i gran quantitat de persones i bots emprats" que poden ser centenars o milers, segons el pressupost que s'hi dediqui. "Els efectes d'aquestes tècniques sobre la democràcia i l'activisme cívic són devastadors", assegura Freedom House, perquè "reforça la falsa percepció que la majoria de ciutadans donen suport a certs partits polítics o el govern, i les autoritats poden justificar repressions contra l'oposició".

 

La digitalització de la indústria

Pepper, un robot humanoide al Mobile World Congress Foto: José M. Gutiérrez   La digitalització dels processos productius està guanyant terreny, però no existeix encara cap regulació, ni evidències de com afectaran l'entrada dels robots al mercat laboral. La quarta revolució industrial (o indústria 4.0) provoca incertesa, temors i inseguretat.   "La robòtica i la intel·ligència artificial s'han convertit en una de les principals tendències tecnològiques del nostre segle", planteja la nova regulació de la Comissió Europea. Mentre assistim a l’arribada de la digitalització i les màquines controlades per ordinadors, s'albiren noves professions com enginyeries, programadors, analistes de dades o especialistes informàtics preparats pel control.  Catalunya fa anys que té digitalitzat el sector de l’automoció, així com la fabricació d’implants mèdics o d’electrodomèstics. “En processos d'alta precisió o molt repetitius, els robots milloren la productivitat”, explica Joan Guasch, responsable d’investigacions de la Indústria 4.0 a Eurecat. Les plantes de Seat i Amazon a Catalunya ja compten amb exèrcits de robots autònoms que subministren materials a les línies de fabricació. Per millorar l'ergonomia dels treballadors, Seat els fa servir per moure sense esforç els contenidors de la secció de planxisteria que fins ara havien manipulat manualment els operaris. Però encara resten molts anys per normalitzar la convivència laboral dels robots amb les persones.  Ja hi ha robots que ajuden a tasques domèstiques o residències Foto: Pal Robotics