27
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
28
de desembre
a les
19:07h
Tot i que l'independentisme ha conservat la majoria absoluta al Parlament, encara hi ha unes quantes incògnites que cal aïllar abans d'arrencar la legislatura. La principal és qui presidirà la Generalitat, actualment escapçada degut a l'aplicació de l'article 155, l'existència de presos polítics a Estremera i a Soto del Real i l'exili de cinc membres de l'executiu entre els quals el president de la institució, Carles Puigdemont. Junts per Catalunya, ERC i la CUP ja han encetat les negociacions per encarrilar la nova fase del procés, però fins que Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras no coneguin el seu futur judicial -i puguin actuar en conseqüència- no s'abordarà a fons la formació de Govern, segons diverses fonts consultades per NacióDigital.
Aquest dimecres ja hi ha hagut trobades, però la data clau és el 4 de gener, quan el Tribunal Suprem atendrà els recursos de la defensa de Junqueras i debatrà si el deixa en llibertat. Puigdemont, al seu torn, encara no té decidit si tornarà de Bèlgica, segons assenyalen fonts de la defensa. Es tracta d'un posicionament que té molts condicionants -familiars, polítics i humans, segons que detalla el seu entorn- i que s'acabarà de fixar en els propers dies.
Rajoy no esgotarà terminis
El Parlament s'ha de constituir abans del 23 de gener, però els actors de l'independentisme compten que Mariano Rajoy -excepcionalment encarregat de posar data l'inici oficial de la legislatura- convocarà els nous diputats entre el 15 i el 19 del mes vinent. La situació ideal és arribar a mitjans de gener amb tot resolt, però no serà senzill.
El motiu principal és la dificultat del retorn de Puigdemont, que s'implicarà en les converses al llarg de les properes hores. Sectors de la direcció del PDECat, per exemple, donen per fet que, malgrat el que es va dir en campanya quan es demanava el vot, "no tornarà" i que tampoc ho faran la resta de membres del Govern exiliats. El conseller de la Presidència, Jordi Turull, ha assenyalat aquest matí en una entrevista a Catalunya Ràdio que s'està explorant una investidura "telemàtica", però per això caldria una reforma del reglament que provocaria -com l'anterior, pensada per les lleis de desconnexió- un terrabastall parlamentari. "Que es plantegi això ja indica que no tornarà", recalca un coneixedor de les negociacions. En campanya, l'entorn del president confiava en que si Junqueras sortia això pugués aplanar un pacte amb la Fiscalia que li estalviés la presó provisional.
Els noms de Jordi Sànchez -que declara el dia 11 de gener davant del Suprem i podria sortir en llibertat el mateix dia, com el líder d'Òmnium, Jordi Cuixart, i el conseller Joaquim Forn- i d'Elsa Artadi -directora de campanya de Junts per Catalunya i de la màxima confiança de Puigdemont- apareixen en l'horitzó com a alternatives, tot i que a la candidatura del president no es vol parlar públicament de "plans B" i s'insisteix en pressionar Mariano Rajoy per fer possible el retorn. De fet, abans del 21-D, l'argumentari de la llista insistia que situar un cap de Govern alternatiu a Puigdemont era "avalar" l'article 155.
ERC repta Puigdemont a complir
És en aquest punt que ERC subratlla la necessitat d'aclarir la situació processal. Tocats per les crítiques rebudes per atrevir-se a plantejar alternatives "realistes" al Govern legítim durant la campanya davant la situació de Puigdemont i Junqueras, els republicans repten amb la boca petita Junts per Catalunya a complir la promesa de tornar un cop ha aconseguit situar-se en una posició per tornar a ser investit o, en cas contrari, confessar que no ho farà per abordar altres opcions de forma oberta. I en aquest sentit, els republicans asseguren que la millor opció per mantenir el format del Govern legítim és investir qui n'era el número dos, el vicepresident, és a dir, Junqueras, en cas que hagi sortit de la presó.
"La data del dia 4 és clau", destaca una font d'ERC, que confia que "la situació ha canviat" des que el Suprem va negar la llibertat sota fiança per al líder del partit, ja que, des de llavors, "ha assegurat diversos cops que no defensa la via ràpida i unilateral" i, a més, ha revalidat l'acta de diputat. Si no pogués sortir permanentment, l'alternativa podria ser que ho fes només temporalment, en els plens, tal com recull un informe del catedràtic de Dret Constitucional, Joan Vintró, que apunta que el candidat republicà podria assistir al debat d'investidura i assumir fins i tot la presidència. Seria més complicat, però, que pogués exercir de cap de l'executiu.
Cap al 50%-50%
De moment, però, Junts per Catalunya i ERC no estan parlant estrictament de noms per omplir les conselleries, sinó que se centren en el repartiment percentual del Govern. Segons fonts de la negociació, el PDECat ha volgut començar les converses defensant repetir el repartiment de pes de l'anterior legislatura -60% per a ells i 40% per a ERC-, però està disposat a arribar fins a una divisió igualitària -els republicans al·leguen que JxCat només va aconseguir 11.000 vots més que ells-. Un dels dissenys que tenen al cap els nacionalistes és que hi hagi sis departaments per a cada partit, amb la presidència per a Puigdemont -o a qui es designi com a alternativa, si arriba el cas- i conselleries rellevants per a ERC.
"Una de les claus és que el repartiment sigui equitatiu en número, però també en pressupost", sosté una font coneixedora dels contactes. Dirigents consultats especulen amb la possibilitat que el president tingui un càrrec "simbòlic" des de l'exterior, però tot dependrà de quin sigui el seu futur judicial. Sectors del PDECat sostenen que "ha de tornar" -a risc de ser detingut- perquè és el compromís que va adquirir en campanya. El portaveu adjunt d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, també ha declarat a La Sexta "amb tot el respecte" per a Puigdemont que "no es pot tenir un president per Skype".
Un dels condicionants és que bona part dels consellers de l'anterior legislatura tenen números de no seguir els propers anys. Hi ha casos especialment clars com el de Meritxell Borràs -Governació-, que ni tan sols va formar part de la llista de Junts per Catalunya. En el cas dels exiliats -Lluís Puig (Cultura), Toni Comín (Salut), Meritxell Serret (Agricultura) i Clara Ponsatí (Ensenyament)- tot dependrà de la seva situació judicial, ja que, com en el cas de Puigdemont, sobre ells hi pesa una ordre de detenció si posen un peu a Espanya. Fonts coneixedores de la situació indiquen que "no tornaran" i que alguns d'ells ja busquen futur professional a Bèlgica, però no hi ha res tancat. Josep Rull i Jordi Turull es perfilen com a homes clau dins del grup parlamentari de Junts per Catalunya, com Joaquim Forn.
La mesa del Parlament
La primera decisió concreta que haurà de prendre l'independentisme al Parlament és la composició de la mesa. Junts per Catalunya va posar sobre la taula que Carme Forcadell seguís al capdavant de la institució, però ella mateixa no ho té clar. De fet, en les últimes hores ha agafat, segons Europa Press, força el nom de Carles Mundó, conseller de Justícia, que va estar empresonat a Estremera fins el 4 de desembre. Els republicans però es neguen a especular sobre noms i es mantenen en que és Puigdemont el primer que ha d'aclarir la seva situació.
"Encara no hi ha res definitiu", assenyala un dirigent republicà sobre la possibilitat que Mundó presideixi la cambra, que subratlla que Forcadell encara ha de decidir a nivell personal fins a quin punt es vol implicar -ja va dubtar si integrar-se a la candidatura, a causa de al seva delicada situació judicial-. En tot cas, ERC vol abordar la negociació en global, aclarint primer qui ostentaria el lideratge de l'executiu.
El vot dels diputats exiliats i empresonats
Per tal que la llista presidencial, ERC i la CUP sumin majoria cal que que tots els seus diputats electes siguin al Parlament quan es voti, i això no està garantit arran de la situació judicial d'alguns d'ells. Aquesta circumstància fa que, segons fonts consultades per NacióDigital, "es pugui arribar a obligar els eventuals empresonats o exiliats a ni tan sols agafar l'acta". També hi ha sobre la taula una reforma exprés del reglament del Parlament per permetre la delegació del vot en cas d'exili o empresonament, o simplement fer una "lectura laxa" de l'actual redactat. Com que la mesa d'edat està en mans d'ERC, que disposa de dos dels tres membres (el més gran, Ernest Maragall, i la més jove, Rut Ribas), no els costaria massa, tot i que els altres partits ho podrien recórrer si fos massa forçat.
La qüestió està encara en debat i s'ha de resoldre aviat. De moment, aquest dimecres, Junts per Catalunya i els anticapitalistes s'han reunit al Parlament per abordar la nova legislatura. Per part de la llista presidencial hi havia Turull, Josep Rull, Elsa Artadi, Eduard Pujol i Albert Batet, mentre que la CUP ha estat representada pel candidat, Carles Riera, Natàlia Sànchez i Núria Gibert. Per part d'ERC, es dona per fet que una de les que parlarà serà la secretària general, Marta Rovira -que ara està malalta i no s'ha acostat al Parlament-, i la podria acompanyar l'ex-secretari general del departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda i ara diputat Josep Maria Jové, ja implicat en les dures negociacions del 2015 entre Junts pel Sí i la CUP.
Aquest dimecres ja hi ha hagut trobades, però la data clau és el 4 de gener, quan el Tribunal Suprem atendrà els recursos de la defensa de Junqueras i debatrà si el deixa en llibertat. Puigdemont, al seu torn, encara no té decidit si tornarà de Bèlgica, segons assenyalen fonts de la defensa. Es tracta d'un posicionament que té molts condicionants -familiars, polítics i humans, segons que detalla el seu entorn- i que s'acabarà de fixar en els propers dies.
Rajoy no esgotarà terminis
El Parlament s'ha de constituir abans del 23 de gener, però els actors de l'independentisme compten que Mariano Rajoy -excepcionalment encarregat de posar data l'inici oficial de la legislatura- convocarà els nous diputats entre el 15 i el 19 del mes vinent. La situació ideal és arribar a mitjans de gener amb tot resolt, però no serà senzill.
Les converses ja han arrencat de manera discreta, i al llarg dels propers dies està previst que hi participi Puigdemont
El motiu principal és la dificultat del retorn de Puigdemont, que s'implicarà en les converses al llarg de les properes hores. Sectors de la direcció del PDECat, per exemple, donen per fet que, malgrat el que es va dir en campanya quan es demanava el vot, "no tornarà" i que tampoc ho faran la resta de membres del Govern exiliats. El conseller de la Presidència, Jordi Turull, ha assenyalat aquest matí en una entrevista a Catalunya Ràdio que s'està explorant una investidura "telemàtica", però per això caldria una reforma del reglament que provocaria -com l'anterior, pensada per les lleis de desconnexió- un terrabastall parlamentari. "Que es plantegi això ja indica que no tornarà", recalca un coneixedor de les negociacions. En campanya, l'entorn del president confiava en que si Junqueras sortia això pugués aplanar un pacte amb la Fiscalia que li estalviés la presó provisional.
Els noms de Jordi Sànchez -que declara el dia 11 de gener davant del Suprem i podria sortir en llibertat el mateix dia, com el líder d'Òmnium, Jordi Cuixart, i el conseller Joaquim Forn- i d'Elsa Artadi -directora de campanya de Junts per Catalunya i de la màxima confiança de Puigdemont- apareixen en l'horitzó com a alternatives, tot i que a la candidatura del president no es vol parlar públicament de "plans B" i s'insisteix en pressionar Mariano Rajoy per fer possible el retorn. De fet, abans del 21-D, l'argumentari de la llista insistia que situar un cap de Govern alternatiu a Puigdemont era "avalar" l'article 155.
ERC repta Puigdemont a complir
És en aquest punt que ERC subratlla la necessitat d'aclarir la situació processal. Tocats per les crítiques rebudes per atrevir-se a plantejar alternatives "realistes" al Govern legítim durant la campanya davant la situació de Puigdemont i Junqueras, els republicans repten amb la boca petita Junts per Catalunya a complir la promesa de tornar un cop ha aconseguit situar-se en una posició per tornar a ser investit o, en cas contrari, confessar que no ho farà per abordar altres opcions de forma oberta. I en aquest sentit, els republicans asseguren que la millor opció per mantenir el format del Govern legítim és investir qui n'era el número dos, el vicepresident, és a dir, Junqueras, en cas que hagi sortit de la presó.
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras al Parlament Foto: Adrià Costa
"La data del dia 4 és clau", destaca una font d'ERC, que confia que "la situació ha canviat" des que el Suprem va negar la llibertat sota fiança per al líder del partit, ja que, des de llavors, "ha assegurat diversos cops que no defensa la via ràpida i unilateral" i, a més, ha revalidat l'acta de diputat. Si no pogués sortir permanentment, l'alternativa podria ser que ho fes només temporalment, en els plens, tal com recull un informe del catedràtic de Dret Constitucional, Joan Vintró, que apunta que el candidat republicà podria assistir al debat d'investidura i assumir fins i tot la presidència. Seria més complicat, però, que pogués exercir de cap de l'executiu.
Cap al 50%-50%
De moment, però, Junts per Catalunya i ERC no estan parlant estrictament de noms per omplir les conselleries, sinó que se centren en el repartiment percentual del Govern. Segons fonts de la negociació, el PDECat ha volgut començar les converses defensant repetir el repartiment de pes de l'anterior legislatura -60% per a ells i 40% per a ERC-, però està disposat a arribar fins a una divisió igualitària -els republicans al·leguen que JxCat només va aconseguir 11.000 vots més que ells-. Un dels dissenys que tenen al cap els nacionalistes és que hi hagi sis departaments per a cada partit, amb la presidència per a Puigdemont -o a qui es designi com a alternativa, si arriba el cas- i conselleries rellevants per a ERC.
JxCat estaria disposat a avançar cap a un major pes d'ERC en el Govern, on Puigdemont seria president i els republicans tindrien conselleries rellevants
"Una de les claus és que el repartiment sigui equitatiu en número, però també en pressupost", sosté una font coneixedora dels contactes. Dirigents consultats especulen amb la possibilitat que el president tingui un càrrec "simbòlic" des de l'exterior, però tot dependrà de quin sigui el seu futur judicial. Sectors del PDECat sostenen que "ha de tornar" -a risc de ser detingut- perquè és el compromís que va adquirir en campanya. El portaveu adjunt d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, també ha declarat a La Sexta "amb tot el respecte" per a Puigdemont que "no es pot tenir un president per Skype".
Un dels condicionants és que bona part dels consellers de l'anterior legislatura tenen números de no seguir els propers anys. Hi ha casos especialment clars com el de Meritxell Borràs -Governació-, que ni tan sols va formar part de la llista de Junts per Catalunya. En el cas dels exiliats -Lluís Puig (Cultura), Toni Comín (Salut), Meritxell Serret (Agricultura) i Clara Ponsatí (Ensenyament)- tot dependrà de la seva situació judicial, ja que, com en el cas de Puigdemont, sobre ells hi pesa una ordre de detenció si posen un peu a Espanya. Fonts coneixedores de la situació indiquen que "no tornaran" i que alguns d'ells ja busquen futur professional a Bèlgica, però no hi ha res tancat. Josep Rull i Jordi Turull es perfilen com a homes clau dins del grup parlamentari de Junts per Catalunya, com Joaquim Forn.
La mesa del Parlament
La primera decisió concreta que haurà de prendre l'independentisme al Parlament és la composició de la mesa. Junts per Catalunya va posar sobre la taula que Carme Forcadell seguís al capdavant de la institució, però ella mateixa no ho té clar. De fet, en les últimes hores ha agafat, segons Europa Press, força el nom de Carles Mundó, conseller de Justícia, que va estar empresonat a Estremera fins el 4 de desembre. Els republicans però es neguen a especular sobre noms i es mantenen en que és Puigdemont el primer que ha d'aclarir la seva situació.
Carme Forcadell i Carles Mundó al Parlament Foto: ACN
"Encara no hi ha res definitiu", assenyala un dirigent republicà sobre la possibilitat que Mundó presideixi la cambra, que subratlla que Forcadell encara ha de decidir a nivell personal fins a quin punt es vol implicar -ja va dubtar si integrar-se a la candidatura, a causa de al seva delicada situació judicial-. En tot cas, ERC vol abordar la negociació en global, aclarint primer qui ostentaria el lideratge de l'executiu.
El vot dels diputats exiliats i empresonats
Per tal que la llista presidencial, ERC i la CUP sumin majoria cal que que tots els seus diputats electes siguin al Parlament quan es voti, i això no està garantit arran de la situació judicial d'alguns d'ells. Aquesta circumstància fa que, segons fonts consultades per NacióDigital, "es pugui arribar a obligar els eventuals empresonats o exiliats a ni tan sols agafar l'acta". També hi ha sobre la taula una reforma exprés del reglament del Parlament per permetre la delegació del vot en cas d'exili o empresonament, o simplement fer una "lectura laxa" de l'actual redactat. Com que la mesa d'edat està en mans d'ERC, que disposa de dos dels tres membres (el més gran, Ernest Maragall, i la més jove, Rut Ribas), no els costaria massa, tot i que els altres partits ho podrien recórrer si fos massa forçat.
La qüestió està encara en debat i s'ha de resoldre aviat. De moment, aquest dimecres, Junts per Catalunya i els anticapitalistes s'han reunit al Parlament per abordar la nova legislatura. Per part de la llista presidencial hi havia Turull, Josep Rull, Elsa Artadi, Eduard Pujol i Albert Batet, mentre que la CUP ha estat representada pel candidat, Carles Riera, Natàlia Sànchez i Núria Gibert. Per part d'ERC, es dona per fet que una de les que parlarà serà la secretària general, Marta Rovira -que ara està malalta i no s'ha acostat al Parlament-, i la podria acompanyar l'ex-secretari general del departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda i ara diputat Josep Maria Jové, ja implicat en les dures negociacions del 2015 entre Junts pel Sí i la CUP.
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O Foto: Martí Albesa