Del 27 al 31, els millors dies de l'any a Barcelona

Han arribat el que potser una mica exageradament m’agrada qualificar com els millors dies de l’any: entre el 27 i el 31 de desembre. Sí, des de just després de Sant Esteve fins el dia de final d’any. Són dates especials, injectats d’un intangible difícil de descriure que té a veure amb un estat de l’ànima entre cansat, feliç i relaxat. Enmig de les festes, se celebrin o no, molt, a mitges, poc o gens, les acaballes dels tres-cents seixanta cinc dies, la imminència d’una data nova, sempre una mica misteriosa. Són idees que encara que un no ho vulgui li bullen a dins i suposen una íntima sensació de benestar fugisser.

Són dates especials, injectats d’un intangible difícil de descriure que té a veure amb un estat de l’ànima entre cansat, feliç i relaxat

No és el mateix, per exemple, caminar per Portal de l’Àngel el dia 23 o 24 de desembre a la tarda que el 27 o el 28 a la mateixa hora. Un percep que s’ha tret un pes de sobre. Un pes plaent, el del dia de Nadal, però pes al cap i a la fi. Esclar que els que celebren els Reis, en canvi, aquest pes plaent el deuen sentir amb més intensitat. És bonica aquesta gradació de pesos que t’impulsen a fer accions relacionades amb els dies especials.
 
La ciutat està engalanada. Hi ha les parades i els jocs de Plaça Catalunya, el Corte Inglés conserva una mica aquella tradició d’adorns que antany era fastuosa i ara és més discreta. Hi ha els guarniments lluminosos dels carrers que per molta energia que gastin em sembla que són una bona inversió de l’ajuntament. Perquè una ciutat que sap celebrar les festes –siguin quines siguin, religioses o paganes- és una ciutat on ve una mica més de gust viure-hi. Hi ha les fires de la Catedral i la Sagrada Família. L’olor dels avets ara ja s’ha esvaït però el flaire encara s’hi intueix. Comprar una figura de pessebre, un tió, una mica de molsa, uns ninotets per l’arbre de Nadal o l’estel de Natzaret que segueixen els Reis d’Orient, sempre serà una tradició confortable.

I què dir de la Fira de Sant Tomàs, a la Gran Via, on hi pots comprar xurros, joguines i llaminadures infinites? Una ciutat no és una ciutat com cal sense que s’hi tinguin contemplades les compres d’última hora, últim minut, últim segon. I la fira de Sant Tomàs –malgrat la ventada d'ahir- és la reina de l’últim segon. Veure persones carregades amb paquets més grans de l’habitual, amb aquelles capses rectangulars allargades a dins de les quals només hi pot haver un pernil. També això passa encara aquests dies especials perquè hi ha qui encara no s’ha endut el lot de Nadal a casa i serà ideal per a celebrar la nit de fi d’any.

Els àpats familiars són exigents i demanden llagostins, galets, caldo bullit amb paciència, capó farcit, canelons, entrants que no s’acabin mai

Als mercats la vida també és intensa aquests dies. Els àpats familiars són exigents i demanden llagostins, galets, caldo bullit amb paciència, capó farcit, canelons, entrants que no s’acabin mai. Els mercats llueixen diferent entre Sant Esteve i el 31. Si us hi fixeu ho veureu de seguida. La ciutat aquests dies és més bonica que mai. Hi fa fred i potser la netegen les ventades.

Aquests dies em fixo més amb els detalls. Em fixo més amb els parterres i les fonts de la Plaça Catalunya i amb les places de Gràcia més plenes d’infants. Amb les llibreries de vell, que tenen més visitants perquè hi ha una mica més de temps per matar. Amb els bars a la tarda perquè si hi ha calefacció el fred s’hi dissimula millor. Amb els grans magatzems perquè el brogit és més potent amb els regals amunt i avall. Amb les botigues de barri, perquè potser viuen instants de revifada.

Amb els rostres dels vianants, perquè sembla que no però semblen una mica més alegres. I amb l’ànima de la ciutat, que batega fort i s’espolsa els mals de l’any vell, d’aquest any lleig i boirós, que sense pena ni glòria se’ns escola entre els dits i entre els pensaments.