Procès català

El «leridanismo», la Tabàrnia del franquisme

L’any 1966, el franquisme va planificar un nou ordre territorial que separava Lleida de Catalunya per ubicar-la en una nova regió, el Valle del Ebro

El moviment lleidatà va nàixer al redós del règim i impulsava un recel contra Barcelona i un enfortiment d'una identitat pròpia allunyada del catalanisme

Tabàrnia o la idea de les «dues Catalunyes» quan no pots tombar l'independentisme

, Lleida | 27/12/2017 a les 17:12h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Política, Caliu Ilerdenc, catalanisme, franquisme, leridanismo, Lleida, Tabàrnia, Antonio Hernández Palmés
Visita de Franco a Lleida, l'any 1963 | Filmoteca Española
Tabàrnia és ara el neologisme de moda. Tarragona i Barcelona unides en un vocable inventat per l’unionisme que vol confrontar la "Catalunya constitucionalista" amb la que vol la separació amb Espanya, centrada en les comarques Girona i Lleida. L’ocurrència no és nova –al 2013 ja en parlava el "reputat" fòrum Forocoches- per molt que ara les xarxes li hagin donat tabola després de les eleccions del 21-D.

La Tabàrnia actual és una mena de seqüela moderna més improvisada del moviment que durant el franquisme es va impulsar a la Lleida de la postguerra, el “leridanismo”. El franquisme va encatifar el terreny perquè els simpatitzants del nou règim impulsessin i fessin créixer aquest concepte ideològic i cultural que fomentava un recel envers Barcelona per la seva capacitat eclipsant i, alhora, pretenia muscular la identitat de Lleida com un sentiment de pertinença únic i propi en base al folklorisme. Diaris i publicacions se’n feien ressò i ajudaven a consolidar el moviment, que niava en moltes famílies adinerades de la capital de Ponent.

"Ni catalana ni aragonesa, Lérida es leridana", deien les elits franquistes de la capital de Ponent quan n'animaven la desconnexió cultural i lingüística

La verdad hay que buscarla en la siguiente afirmación: ni catalana ni aragonesa, Lérida es leridana”, deia Antonio Hernández Palmés, conegut falangista i tresorer del Caliu Ilerdenc, l’elitista grup gastronòmic i literari nascut l’any 1941 per part d'Eduardo Aunós, (ministre de Treball durant la dictadura de Primo de Ribera), que governava la província a l'ombra gràcies a les influències dels seus membres, entre els quals hi havia tots els alcaldes que va tenir la ciutat durant el franquisme, des del 1939 al 1976.

La regió del "Valle del Ebro"

La corrent del “leridanismo” jugava amb el vent de cara, i la idea d’una Lleida allunyada culturalment de la resta de Catalunya i més propera econòmicament a l’Aragó va fixar-se per escrit l’any 1963 en un llibre del mateix Hernández Palmés; Lérida entre Aragón y Cataluña, en la geografía y en la historia la obra cumbre del leridanismo. Era la llavor d’un projecte que tres anys més tard naixia al redós del Consell Econòmic Sindical Nacional que reorganitzava el mapa de Catalunya per crear el Valle del Ebro, una nova regió traçada a partir de les conques fluvials que incorporava les tres províncies aragoneses, Navarra, la Rioja, Àlaba i també Lleida.

La consumació d’una Catalunya invertebrada es feia realitat poques setmanes després quan el Ministeri d’Educació va aprovar i posar al mercat dos llibres de text de Batxillerat en els quals hi apareixia el nou mapa espanyol amb Lleida dins del Valle del Ebro i que deixava Catalunya amb tres províncies. El nou dibuix geogràfic no va agradar a la societat lleidatana, que va protestar contra el projecte malgrat el suport que havia tingut per part dels prohoms del “leridanismo”, proclius a donar suport al govern franquista en aquesta qüestió.

Després de dues dècades jugant a l'equívoc el tardofranquisme va mirar de matar el tema el 1966 reafirmant la catalanitat de Lleida

La Diputació de Lleida va emetre un comunicat l’1 de desembre del 1966 per negar la separació de Lleida i reafirmar la catalanitat de la demarcació, una afirmació que va ser reforçada pels editorials de diaris com La Vanguardia i El Correo Catalán, contraris a la “ruptura” proposada pel règim. A Barcelona, el Centre Comarcal Lleidatà va organitzar conferències per reivindicar la catalanitat lleidatana, i autors com Trias Fargas o Joan Coromines van denunciar els motius polítics del projecte.

Ningú de Madrid no va respondre, per bé que el Valle del Ebro va quedar en un calaix dormint el son dels justos i Lleida va seguir amb Girona i també amb Tarragona i Barcelona, les dues demarcacions que avui semblen formar part d’un imaginari més propi de Tolkien o de Harry Potter; Tabàrnia.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

VA HOME... VAA...
Albert Moreno, 27/12/2017 a les 17:53
+30
-6
N'hi ha que els tenen quadrats...
Tan el cap com els collons...!!!
SALUT I REPÚBLICA CATALANA.
Bona fotografia: "Benvingut a Lleida"
Anònim, 27/12/2017 a les 18:42
+20
-30
1963: Franco és benvingut a Lleida.
Pels que dieu que no es podia parlar ni escriure en català.
L'any 1961 també...
Joan Jaume, 27/12/2017 a les 18:52
+7
-4
Ara que l'albiolisme és a punt de desaparèixer, Albiol hauria de plegar quan arriben els Reis, quatre tontos s'inventen un reducte on podrien sobreviure als canvis previstos amb la Republica catalana. L'any 1961, un grup de francesos s'havia inventat un territori dins la regió d'Orà, enclavement dins la República algeriana. Era com el saló del Titànic, el món a l'entorn necessitava mesures urgentes, però ells confiaben amb el decorum abans de ser diluïts dins els enderrocs de l'Imperi.
En català?
Anònim, 27/12/2017 a les 19:17
+16
-25
Per cert, pels que diuen que el català estava prohibit... que mirin la foto!!
Angel Ros
urticaria, 27/12/2017 a les 20:21
+19
-6
El senyor Ros és l'éreu del leridanismo.
El senyor Siurane, -ex-batlle- ja va teixir unes complicitats conegudes per tots amb els colpistes del Tejero. Aquest senyor, -Siurane- formae part del Comite Rojo, una mafia què està anclada en el leridanismo i han controlat la ciutat fins al dia d'avui, ells son els què catapulten al Ros a l'alcaldia, sabedors de la seua ambició i la seva lleialtat a Espanya.
ja en plena democràcia van intentar controlar el cinturo més importan de pobles què l'envolten i els més importans de la provincia, però no s'hen han sortit.
La filosofía bàsica què volien fer cuallar, era la mateixa del leridanismo, una Barna centralista i qué no tenia res a veure, ni culturalment, ni economicament ni sociologicament amb la provincia de Lléida, es dir, pretenien i, pretenen, -ara ja amb poca força- allunya psicologicament als lleidatans de la resta dels catalans.
I això està ben viu i present, representat pel senyor Ros, president del PSC i complce fins al moll de l'os del 155.
El senyor Pepe Borrell, va ser un altre colaboracionista amb el leridanismo i les seves elits, però d'això ja en parlarem un altre dia
Per l'anònim de les 27/12/2017 a les 19:17
Anònim, 27/12/2017 a les 20:49
+28
-10
El català estava prohibit. Sí. Però als afectes al règim se'ls permetia fer quatre escrits i pancartes perquè per mutu propi ja assumien el castellà en la seva vida diària. Sembla que no saps què és la PROPAGANDA. És el mateix que fa C's actualment posant pancartes i pronunciant algun discurs en català però fent-ho en castellà en els moments importants perquè una de les coses que més odien és la catalanitat.

T'ho resumeixo en una frase: espanyolitzar el català.

I encara et diré més: parla amb els teus avis, si et plau...
Com es que sempre escollim als tontos de classe.
lcd, 27/12/2017 a les 22:19
+24
-4
A Lleida hi ha gent catalana, que treballa per Catalunya des de la dignitat, la honestedat, i la lleialtat.

Aquests espanyolistes que viuen a Catalunya, mai tindrien que haver estat escollits perque són llops amb pell de corder.

Darrera alguna bona obra menor, sempre ens venen i algú els ha posat allà.
Aquelles forces vives que viuen de la bondat de la bona gent.
La gent d'estudis que es venen al millor postor.

Lleida és Terra Ferma per la seva gent, malgrat els traïdors que parlen totes les llengues i vesteixen tots els colors.

Rurals sí, tontos no. Els que ens venen són la gent de la ciutat i benestants que no saben el que es treballar.
Mirant el mapa, la tal "Falòrnia" és una ficció.
Anònim, 27/12/2017 a les 22:41
+14
-3
Per municipis, només apareixen uns quants punts tipus furóncols escampats que no permeten fer-ne cap lectura ni seriosa ni de "cachondeo".
Viva Barcelona y Tarragona separada de Cataluña
Anònim, 27/12/2017 a les 23:44
+8
-30
Cataluña nos roba. Estamos pagando las locuras de unos políticos que quieren empobrecer Barcelona. Estamos cansados de pagar sus tonterías... no entendéis que no es franquismo? Barcelona para los barceloneses!
Reus
Meliq Salau, 28/12/2017 a les 11:36
+14
-2
Els col·laboracionistes són minoria inclús a les comarques que ells mateixos assenyalen. També poden dibuixar Pedramina (o La Mina D’Albes) car és al barri barceloní de Pedralbes i al barri de La Mina (Sant Adrià del Besós) on C's té més % de vots. Si tampoc funciona poden fer PEARSÓNIA car l'avinguda Pearson a Pedralbes té més renda, però no sé si és nació.
Societat inCivil antiCatalana
Anònim, 28/12/2017 a les 12:33
+13
-1
Em sembla que són els mateixos que a l'època del Caudillo promovien el "leridanismo".
me parece que no os quereis enterar.
Anònim, 28/12/2017 a les 19:56
+1
-12
solo quiero añadir al titulo que tendreis tabania para rato. Los comentarios que he leido hacen un analisis muy superfiidial y me parece bien, es mejor que no seais concientes de su posible importancia.
"Tabàrnia" no és més que un globus sonda de la FAES-CNI.
Blai, nacionalista català., 29/12/2017 a les 11:39
+5
-1
L’estratagema de la FAES d’Aznar rau en esquarterar territorialment Catalunya en base a la immigració espanyola i tercermundista, contrària a la secessió de Catalunya. Es basa en quatre precedents: 1) La partició de Xipre. 2) La d’Irlanda. 3) La del Líban. 4) La de la regió croata de la Krajina, amb majoria sèrbia fins l’acabament de la darrera guerra balcànica. De tots quatre precedents, només ha reeixit l’expulsió dels serbis de Croàcia. Doncs bé, l’invent de la “Tabàrnia” l’ha parit l’enginyeria de la FAES, la qual, de moment, no ha assumit ni el PP, ni Ciudadanos, ni els sociates, ni Podemos-Comuns. Perquè “Tabàrnia” no deixa de ser un globus sonda dels serveis d’informació espanyols, vinculats estretament amb la FAES. Els quatre partits espanyols citats no acaben de fer-se’l seu perquè és d’allò més estrafolari i fa riure.
"Tabàrnia" no és més que un globus sonda de la FAES-CNI.
Blai, nacionalista català., 29/12/2017 a les 13:51
+4
-1
L’estratagema de la FAES d’Aznar rau en esquarterar territorialment Catalunya en base a la immigració espanyola i tercermundista, contrària a la secessió de Catalunya. Es basa en quatre precedents: 1) La partició de Xipre. 2) La d’Irlanda. 3) La del Líban. 4) La de la regió croata de la Krajina, amb majoria sèrbia fins l’acabament de la darrera guerra balcànica. De tots quatre precedents, només ha reeixit l’expulsió dels serbis de Croàcia. Doncs bé, l’invent de la “Tabàrnia” l’ha parit l’enginyeria de la FAES, la qual, de moment, no ha assumit ni el PP, ni Ciudadanos, ni els sociates, ni Podemos-Comuns. Perquè “Tabàrnia” no deixa de ser un globus sonda dels serveis d’informació espanyols, vinculats estretament amb la FAES. Els quatre partits espanyols citats no acaben de fer-se’l seu perquè és d’allò més estrafolari i fa riure.
El Barça també és tabania ?
Anònim, 09/01/2018 a les 10:13
+1
-0
????

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La seu d'Òmnium aquest matí | Joan Serra Carné
01/01/1970
L'institut armat, que actua per ordre del jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem, també ha entrat a la seu del CTTI
Mariano Rajoy, durant l'entrevista a Onda Cero | Onda Cero
01/01/1970
El president del govern espanyol insisteix que farà tot el possible perquè es compleixi la llei i Puigdemont no sigui president
La Meridiana, en una foto d'arxiu | Adrià Costa
01/01/1970
Les obres costaran 11 miions d'euros i englobaran el tram entre Glòries i el carrer Mallorca
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas | 11 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc