procés català

El Parlament recorrerà el 155 al TC amb els vots de JxSí i CSQEP

Lluís Corominas denuncia que "l'única conxorxa que hi havia era de l'Estat per empresonar idees", mentre que la CUP s'absté perquè afirma que el Constitucional no té cap legitimitat | L'unionisme reclama la fi de la via unilateral i assegura que l'independentisme va perdre les eleccions del 21-D, ja que no va assolir la majoria en vots

per Roger Tugas Vilardell, 27 de desembre de 2017 a les 11:16 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Diputació permanent del Parlament, debatent sobre el recurs al TC a l'aplicació del 155. Foto: ACN


"L'única conxorxa que hi havia és la conxorxa del govern espanyol per fer servir els organismes de l'Estat per anul·lar els organismes de Catalunya i empresonar les idees de Catalunya". Ho ha denunciat el president del grup de Junts pel Sí, Lluís Corominas, en el debat a la diputació permanent del Parlament sobre la petició de presentar un recurs al Tribunal Constitucional (TC) a l'aplicació del 155, després que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) hagi determinat que alguns dels seus elements vulneraven la Constitució. La proposta ha estat aprovada amb els vots de JxSí i Catalunya Sí que es Pot, l'oposició de Cs, PSC i PP, i l'abstenció de la CUP.


El dirigent independentista ho ha defensat en contraposició amb les denúncies contra els membres del Govern i altres imputats pel procés, a qui se'ls atribueix una conxorxa per vulnerar la llei i proclamar la independència, i basant-se en el fet que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, es vantés d'haver "escapçat" el moviment sobiranista gràcies a l'executiu central i el PP. Corominas, a més, s'ha basat en el CGE per assegurar que el 155 "vulnera l'ordenament jurídic vigent".

En concret, ha recordat que aquest article "havia d'incorporar totes les conseqüències que podien comportar no atendre el requeriment" inicial a Carles Puigdemont, però no n'incorporava cap, cosa que "posa en crisi tot l'equilibri institucional". Així mateix, ha denunciat que no calia dissoldre el Parlament, ja que això vulnera drets fonamentals i "tot allò que significa vulneració de drets, si no està expressament contemplada, és una vulneració de l'Estatut i la Constitució".

Igualment, ha lamentat que membres del govern espanyol ja hagin amenaçat amb tornar a aplicar el 155 i ha recordat que "l'ordenament jurídic ja tenia resposta davant l'aprovació de les lleis de desconnexió" abans de recórrer a aquest article. Així, abans d'acabar -en la seva darrera intervenció com a diputat- recordant els presos polítics i als membres del Govern exiliats, ha conclòs que el Parlament i el Govern s'han "dissolt de manera anòmala, a contra llei, per part del govern espanyol i fent una lectura restrictiva de drets fonamentals" i saltant-se "saltar-se l'ordenament jurídic que tan es posa en boca com a respectat per a tothom".

Carrizosa creu que Cs va guanyar el 21-D


Al seu torn, el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, ha recordat que el Govern"va ser objecte d'un requeriment previ que va ignorar i no va voler atendre", motiu pel qual "era necessari per a una correcta de l'article 155". De fet, ha assegurat com a exemple que el full de ruta de l'independentisme no gaudia del suport ciutadà, ha interpretat els resultats del 21-D per afirmar que "el Govern sortint ha perdut les eleccions, després d'enganyar els ciutadans, de marxar 3.000 empreses i de dividir la societat", obtenint el 47,5% dels vots, mentre que "Cs ha guanyat les eleccions". Així, ha subratllat que "un 53% s'aparta de l'opció rupturista".

Per això, ha reclamat als independentistes que "respectin la democràcia i a la majoria que s'ha pronunciat a favor del respecte a les lleis" i "no abusin de la seva injusta majoria parlamentari que els atorga una llei electoral injusta" -un sistema, de fet, que beneficia Cs-, ja que, si mantenen el procés, ha avisat que es "trobaran a la majoria de catalans enfront si volen seguir-nos arruïnant, dividint i saltant-se les lleis". I és que, recordant els plens del 6 i 7 de setembre que van permetre aprovar per lectura única les lleis de desconnexió ha denunciat que Junts pel Sí i la CUP "actuaven com a una piconadora contra els drets dels diputats" i, malgrat de la seva suspensió, es va fer el referèndum i es va proclamar la independència. "Davant una declaració d'independència què calia fer més enllà d'aplicar la Constitució i tornar a la democràcia?", s'ha preguntat.

Iceta no hi veia altra via

Igualment, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, s'ha oposat al recurs ja que ha reconegut que no veu "com s'hagués pogut aturar d'una altra manera un procés que va dividir la societat, va afeblir l'economia i va perjudicar la imatge de les institucions del país" i ha ironitzat que, mentre la legislatura passada va començar amb un resolució que restava legitimitat al TC per avançar en el procés, ara acaba presentant un recurs a l'alt tribunal, recobrant-li aquesta autoritat, segons el líder socialista.

Així mateix, Iceta ha afirmat que el 21-D ha evidenciat l'"absència d'una majoria social per a la independència" i ha reclamat als grups independentistes que abandonin "qualsevol temptació unilateral i il·legal" per evitar més "danys molt difícils de reparar damunt la convivència, l'economia i imatge". De fet, ha cridat a bastir "amplis consensos" si el Parlament se centra "en allò que veritablement importa, la prosperitat del país i el benestar dels ciutadans".

CSQEP demana tornar al diàleg

Per la seva banda, la diputada de Catalunya Sí que es Pot Marta Ribas ha demanat tornar en el nou mandat al "diàleg i la voluntat de resoldre el conflicte i no d'enquistar-lo", tot i que "sembla que es vulgui anar empitjorant-ho amb el 155 però també amb vies unilaterals i amb policies". En tot cas, ha donat suport al recurs, ja que, segons ha recordat, el seu grup s'oposa tant a la unilateralitat com al 155 i, de fet, Podem i En Comú Podem ja van portar l'aplicació de l'article.

De fet, Ribas ha lamentat que en realitat el que s'ha aplicat és una "esmena de l'Aliança Popular" que permetia anar molt més enllà del que es pretenia amb la Constitució, ja que considera que el Senat es va extralimitar. Ha confiat, amb això, que el TC posi límits a l'aplicació d'aquest article per evitar que es pugui tornar a aplicar amb altres comunitats, com ja va amenaçar de fer el PP, i ha lamentat que el Govern no pogués registrar ell mateix un recurs pel fet d'estar cessat.

El PP creu que el CGE avala el 155

Igualment, el diputat del PP Alejandro Fernández ha començat mirant també endavant i desitjant que l'"adhesió a una identitat no sigui condició per ser considerat ciutadà, veí o persona" i "no es torni a negar la catalanitat" de ningú. Així, malgrat que ha votat en contra del recurs i s'ha aferrat a un vot particular del CGE que justifica el 155, ha celebrat que el "ho presentin ja que és, de manera implícita, un reconeixement del TC i la seva legitimitat".

D'aquesta manera, el popular ha apuntat que el Consell de Garanties "no diu que l'aplicació sigui il·legal, diu que és una mesura desproporcionada", motiu pel qual interpreta que queda avalada. "I acatarem la sentència, ens agradi o no", ha conclòs, lamentant que alguns grups només els accepten si els és favorable.

La CUP resta legitimitat al TC

Finalment, la diputada de la CUP Gabriela Serra s'ha abstingut, ja que el seu grup no li reconeix "cap competència ni legitimitat" al TC i ha argumentat que el 155 "és un cop d'estat contra l'arquitectura institucional catalana, un Govern legítim i legal i uns càrrecs electes" i "els cops d'estat són sempre inconstitucionals", motiu pel qual no considera necessari recórrer-ho.

Així mateix, davant les crítiques al ple del 6 i 7 de setembre que han fet els grups unionistes, ha recordat que l'independentisme no va ocupar portades de tota la premsa internacional quan es van aprovar aquestes lleis, "sinó l'1-O quan les forces d'ocupació van colpejar i reprimir qui volia votar". "Aquest poble ha canviat, s'ha apoderat i ha après a dir prou i a oposar-se", ha aplaudit, i ha afirmat que el 155 s'explica per primer cop perquè, "per primer cop a la història d'aquest país democràtic, tanta gent de manera pacífica i no violenta ha estat capaç d'organitzar-se i de posar en crisi el règim del 78".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació