26
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
27
de desembre
a les
17:14h
Hi ha victòries amargues. La d'Inés Arrimadas n'és, sens dubte, un clar exemple. El triomf a les eleccions del 21-D ha estat indiscutible, però la consolidació de la majoria absoluta independentista suposa per a Ciutadans un mur infranquejable per assaltar la Generalitat tal com pretenia al capdavant del bloc del 155. La frustració s'ha expressat públicament a les xarxes aquests dies de Nadal. Fins a tal punt, que entre torrons i polvorons, l'espanyolisme més radical ha començat a alimentar el mite de Tabàrnia, una iniciativa que defensa l'escissió d'una part del territori perquè es constitueixi com a nova comunitat autònoma en mans del bloc constitucionalista.
Una de tantes idees iròniques que triomfen a les xarxes en dies de poca activitat però que té dues singularitats: que els dirigents de Ciutadans s'hi han aferrat i que recupera la idea de les dues Catalunyes -mapa inclòs- contraposant "ruralitat i cosmopolitisme" i un camp pretesament "subvencionat" a les zones més productives i menys compromeses amb la República.
El discurs del dèficit fiscal
D'on surt, però, el nom de Tabàrnia? Es tracta d'un neologisme format a partir dels noms de Tarragona i Barcelona, les dues demarcacions on més força tenen C's, PSC i PP. Els seus impulsors són l'entitat Barcelona is not Catalonia i a la seva web asseguren que són "més d'un centenar d'agrupacions, associacions i empreses", així com persones a títol particular, de tots els àmbits. Argumenten que estan en contra de la independència perquè perjudica especialment els interessos -polítics i fiscals- dels ciutadans del Tarragonès, el Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Oriental, Maresme, Garraf i Baix i Alt Penedès. Són les més industrioses del país, i per això defensen que s'haurien de constituir en una comunitat autònoma independent dins d'Espanya.
L'entitat demana un referèndum per demostrar que la Catalunya interior "vol una cosa" i Tabàrnia "en vol una altra". Un principi que xoca amb la Catalunya "un sol poble" que reivindiquen les formacions sobiranistes i que ha estat tronc central del catalanisme, també del PSC. Els promotors, molt aplaudits per Societat Civil Catalana, fins i tot han dissenyat una bandera que és fruit de la fusió de la de Barcelona i la de Tarragona i han trobat un ràpid ressò a mitjans com El Periódico, El País o Crónica Global.
En les darreres hores, Ciutadans s'ha aferrat a aquesta idea i els seus principals dirigents han reivindicat aquest concepte a través de les xarxes socials. La curiosa premissa sota la qual es mouen és clara: si la realitat territorial no els dona prou força per governar, crear un territori a mida pot ser la solució si l'independentisme segueix mantenint el pols. El referèndum acordat que interpel·li tota la societat catalana per resoldre el conflicte territorial, ni se'l plantegen. Es juga a contrarestar l'argumentari sobiranista: si Catalunya, que per ells forma part d'un tot (Espanya) pot decidir, també ho ha de poder fer una part de la pròpia Catalunya.
Negar a Catalunya la condició de nació
Els d'Arrimadas i Rivera, que neguen que Catalunya sigui una nació, han trobat en aquesta iniciativa un filó per intentar ridiculitzar els arguments que utilitza l'independentisme, ja que els impulsors de Tabàrnia reivindiquen el dret a decidir i un referèndum com el d'Escòcia i es queixen de l'espoli fiscal a la qual denuncien que és sotmesa la província de Barcelona perquè paga un "32% més del que rep". A més, posen sobre la taula tot un reguitzell de fets diferencials que van des de l'"orgull pel bilingüisme" a la "mentalitat oberta", una major densitat de població, una major renta i una majoria de vots en contra de la independència.
Una de tantes idees iròniques que triomfen a les xarxes en dies de poca activitat però que té dues singularitats: que els dirigents de Ciutadans s'hi han aferrat i que recupera la idea de les dues Catalunyes -mapa inclòs- contraposant "ruralitat i cosmopolitisme" i un camp pretesament "subvencionat" a les zones més productives i menys compromeses amb la República.
El discurs del dèficit fiscal
D'on surt, però, el nom de Tabàrnia? Es tracta d'un neologisme format a partir dels noms de Tarragona i Barcelona, les dues demarcacions on més força tenen C's, PSC i PP. Els seus impulsors són l'entitat Barcelona is not Catalonia i a la seva web asseguren que són "més d'un centenar d'agrupacions, associacions i empreses", així com persones a títol particular, de tots els àmbits. Argumenten que estan en contra de la independència perquè perjudica especialment els interessos -polítics i fiscals- dels ciutadans del Tarragonès, el Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Oriental, Maresme, Garraf i Baix i Alt Penedès. Són les més industrioses del país, i per això defensen que s'haurien de constituir en una comunitat autònoma independent dins d'Espanya.
Els promotors, aplaudits per SCC, contraposen l'entorn rural "subvencionat" i independentista a l'urbà, més productiu i que consideren fidel a l'unionisme
L'entitat demana un referèndum per demostrar que la Catalunya interior "vol una cosa" i Tabàrnia "en vol una altra". Un principi que xoca amb la Catalunya "un sol poble" que reivindiquen les formacions sobiranistes i que ha estat tronc central del catalanisme, també del PSC. Els promotors, molt aplaudits per Societat Civil Catalana, fins i tot han dissenyat una bandera que és fruit de la fusió de la de Barcelona i la de Tarragona i han trobat un ràpid ressò a mitjans com El Periódico, El País o Crónica Global.
Cs ha propagat la idea de la Tabàrnia. Foto: Adrià Costa
En les darreres hores, Ciutadans s'ha aferrat a aquesta idea i els seus principals dirigents han reivindicat aquest concepte a través de les xarxes socials. La curiosa premissa sota la qual es mouen és clara: si la realitat territorial no els dona prou força per governar, crear un territori a mida pot ser la solució si l'independentisme segueix mantenint el pols. El referèndum acordat que interpel·li tota la societat catalana per resoldre el conflicte territorial, ni se'l plantegen. Es juga a contrarestar l'argumentari sobiranista: si Catalunya, que per ells forma part d'un tot (Espanya) pot decidir, també ho ha de poder fer una part de la pròpia Catalunya.
Negar a Catalunya la condició de nació
Els d'Arrimadas i Rivera, que neguen que Catalunya sigui una nació, han trobat en aquesta iniciativa un filó per intentar ridiculitzar els arguments que utilitza l'independentisme, ja que els impulsors de Tabàrnia reivindiquen el dret a decidir i un referèndum com el d'Escòcia i es queixen de l'espoli fiscal a la qual denuncien que és sotmesa la província de Barcelona perquè paga un "32% més del que rep". A més, posen sobre la taula tot un reguitzell de fets diferencials que van des de l'"orgull pel bilingüisme" a la "mentalitat oberta", una major densitat de població, una major renta i una majoria de vots en contra de la independència.
Si los nacionalistas alegan el inexistente derecho a dividir, cualquiera puede hacerlo. Prefiero diversidad y unión. https://t.co/sHEn2ZL2oF
— Albert Rivera (@Albert_Rivera) 26 de desembre de 2017
El día que los tractores estelados entraron en #Barcelona las empresas editoriales huían de la ciudad. El independentismo nos arruina. #Tabarniapic.twitter.com/RP5MiScQ93
— Carina Mejías (@CarinaMejias) 26 de desembre de 2017
El nacionalismo defiende una Cataluña homogénea y choca fácilmente contra sus propias contradicciones. Defendemos una Cataluña dentro de España y la UE donde se respete y se entienda la pluralidad y diversidad