Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
eleccions Parlament 2017: anàlisi

On han anat els vots del 27-S aquest 21-D?

Ciutadans ha rebut una important bossa de votants d’altres formacions i de l'abstenció | Al camp sobiranista s'instal·la una certa dualitat entre Junts per Catalunya, que s'endú la majoria de votants de Junts pel Sí i domina el rerepaís, i ERC, que es fa forta als entorns metropolitans | El vot de l'antiga Unió acaba repartit de forma equilibrada entre el Iceta, Puigdemont i Arrimadas

per Toni Rodon, 24 de desembre de 2017 a les 15:00 |
Un col·legi electoral d'Osona | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’excepcionalitat de les eleccions del 21-D s’ha acabat notant, també, en la configuració d’un sistema de partits gairebé nou. Ambdós blocs polítics s’han recompost: d’una banda, el bloc sobiranista mostra certa moderació en el tema nacional (la CUP, l’única formació partidària de la unilateralitat, perd suports) i es mou a l’esquerra, amb un creixement important dels republicans en relació a les de 2012, el darrer cop que es van enfrontar a CiU (ara Junts per Catalunya). De l’altra, el bloc constitucionalista es polaritza en la dimensió nacional i vira cap a la dreta, ambdues qüestions simbolitzades amb l’emergència forta de Ciutadans.

Amb tot, les dades ens mostren que la recomposició dels dos blocs és fruit de diversos moviments importants d’electors: sobretot en el bloc dels partidaris de la unitat d’Espanya, Ciutadans ha rebut una important bossa de votants d’altres formacions i de l'abstenció. Com ens explicava en Marc Guinjoan, sembla que la lògica estratègica hauria pesat de forma important entre els votants unionistes. Ara bé, l’anàlisi dels transvasaments de votants ens deixa altres titulars que ens ajuden a entendre els resultats del 21-D.


Puigdemont al camp, Junqueras a la ciutat

Un dels grans interrogants de les eleccions era la distribució de forces que es produiria en el camp sobiranista. De fet, una de les grans sorpreses de la nit electoral va ser la victòria de Junts per Catalunya, desmentint bona part de les enquestes, en el bloc republicà. Les dades de transferències de vots ens mostren que la victòria del “partit del president” es deu a una doble dinàmica: en primer lloc, gran part dels vots de Junts pel Sí van optar per Junts per Catalunya. En concret, un 55%. El percentatge de votants de Junts pel Sí que va anar a ERC va ser menor: el 35%. Vora un 10% va optar per la CUP.

En segon lloc, JxCat s’ha beneficiat d’un suport sòlid a les zones més despoblades, mentre que ERC ha dominat més a les zones urbanes captant nou votant. De fet, bona part dels antics votants de Junts pel Sí de les comarques barcelonines ha anat a parar a ERC, mentre que al “rerepaís” s’ha optat per JxCat. Aquest doble patró territorial il·lustra el doble perfil del votant sobiranista: més d’esquerres a ciutat i d’un perfil més moderat a l’interior. Un dels interrogants del futur pel camp sobiranista és, per tant, si aquest doble perfil, exemplificat políticament amb les llistes separades, serà capaç de penetrar més en certes zones urbanes, que fins ara es resisteixen al discurs sobiranista.
 

Gràfica sobre els transvasaments Foto: Toni Rodon


L’abstencionista diferencial no és només unionista

Durant anys, s’ha estès la idea que l’abstencionista habitual en les catalanes, però que votava en les generals, era el culpable de les derrotes dels partits d’àmbit estatal. El de l’abstenció diferencial era un argument curiós: d’abstenció d’aquest tipus també n’hi ha, per exemple, a la comunitat de Madrid, i la lògica rarament s’utilitzava per justificar victòries i derrotes de determinats partits. De fet, les capçaleres estatals alimentaven aquesta idea i asseguraven que, si la participació superava el 80%, el bloc constitucionalista es faria amb la victòria (fa dos anys, però, el llistó l’havien posat al 70%).

Els nous votants que expliquen la participació del 81% no han anat només a l'unionisme: Junts per Catalunya i encara més ERC n'han atret

L’anàlisi de transvasament de vots ens indica que els nous votants del 21-D no només han anat al bloc constitucionalista. Ciutadans i el PSC s’emporten, respectivament, el 35 i el 6% de votants que es van abstenir l’any 2015. Tanmateix, el 10% de nous votants van a parar a JxCAT i el 14% a ERC. L’últim terç dels que no van anar a votar l’any 2015 s’han tornat a abstenir, conformant l’anomenat grup d’abstencionistes estructurals.

Cs es converteix en l’epicentre unionista

Bona part del creixement de Ciutadans, segons indiquen les dades, es deu a la gran fidelitat dels seus antics votants i, sobretot, a la gran quantitat de vots que roba d’antics votants de diferents partits. Vora el 35% dels votants socialistes del 2015 van anar a parar a Cs. Més gran és la transferència que prové del PP: gairebé el 45% de votants populars del 2015 van optar dijous per Ciutadans. Ciutadans rep votants fins i tot de l’antiga CSQP: una quarta part d’antics votants de CSQP van triar aquest cop la papereta d’Inés Arrimadas.

La CUP pateix fugues diverses, fins i tot cap a JxCat

La CUP va acabar la nit amb 4 diputats, menys de la meitat dels que va obtenir l’any 2015. Bona part d’aquesta davallada es deu al fet que el 44% dels seus votants van decidir-se, aquest cop, per ERC. L’anàlisi de transferències indica fins i tot que hi ha hagut un cert flux de votants cupaires que s’han passat a Junts per Catalunya. En concret, un 20-25%. Aquest transvasament, que a priori pot sorprendre, pot venir explicat pel perfil de cert vot prestat que la CUP va rebre l’any 2015, sobretot en zones menys poblades.

Què ha fet el votant d’Unió?

Una de les estratègies del PSC per augmentar la seva base electoral va passar per una aliança amb antics puntals d’Unió Democràtica. Tot i que el partit d’Iceta ha pujat un escó, en el fons s’han quedat igual, perquè ha anat a parar a Ramon Espadaler, d’Units per Avançar i que va ser cap de llista d'Unió el 2015. Els propis socialistes han reconegut que els resultats no van estar a l’alçada de les expectatives. Un senyal d’aquest magre creixement és el fet que els exvotants d’Unió no han optat en la gairebé totalitat pel PSC. Vora el 40% d’ex-Unió van votar dijous per Miquel Iceta. La resta es van repartir, a parts iguals, entre Cs i JxCat.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació