eleccions parlament 2017: anàlisi

Per què Arrimadas no té raó quan es queixa del sistema electoral català

Cs va obtenir els escons més "barats" a Barcelona, Girona i Tarragona i amb circumscripció única o proporcionalitat total en perdria dos

Els perjudicats ho són per quedar fora en dues o tres demarcacions i no pels programes o la implantació: el PP, la CUP i els "comuns"

El repartiment afavoreix menys que l'espanyol o el basc les demarcacions petites i assegura la proporció territorial

, Politòleg | 24/12/2017 a les 08:45h
Especial: 21 de desembre: eleccions Parlament 2017
Arxivat a: Política, escons, llei electoral, Inés Arrimadas, El pati descobert, 21-D, Eleccions Parlament 2017, anàlisi
Inés Arrimadas amb un mur de cartró que representava la Catalunya sobiranista.
[Article escrit i publicat abans que l'escó de Cs a Tarragona passés al PP pel recompte del vot exterior]

De manera gairebé sistemàtica, just després de les eleccions al Parlament toca referir-se al sistema electoral català per queixar-se'n. En sentir-se els perjudicats, aquells que no han dubtat en donar suport a la suspensió de l’autonomia de Catalunya per la via del 155 i que han utilitzat la Junta Electoral Central (espanyola) en campanya per fer-los la feina bruta, són ara els que més es queixen de l’absència d’una llei electoral catalana i l’ús, com a mecanisme transitori, de la Llei Orgànica de Règim Electoral General espanyola.

Aquests dies la líder de Ciutadans Inés Arrimadas, que ha guanyat però queda lluny de poder articular majoria de govern, ha estat qui ha aixecat més fort la veu per denunciar que Catalunya té una llei que els penalitza i que evita que es els resultats de l’unionisme es reflecteixin en una majoria d’escons. Segons ella, i la premsa de Madrid, es premien injusta i exageradament els territoris menys poblats, i més sobiranistes, en el repartiment. Com és habitual, el debat discorre per viaranys més passionals i apriorístics que tècnics. Ara bé, què hi ha de cert en les crítiques i quines comparacions podem establir? Aquestes són les claus d'aquest debat:

1. Arrimadas també es va veure "beneficiada" per la llei electoral

Una mirada als resultats electorals globals ens mostra que a Carles Puigdemont és a qui l’escó li ha sortit més barat. En concret, cada diputat li ha costat 27.655 vots. Una mica per sobre, hi ha ERC i C’s, a qui el preu de l’escó ha estat molt similar: 29.044 i 29.786 vots, respectivament. La diferència és dràstica amb la resta de partits, per qui cada escó ha estat molt més car: 35.469 al PSC; 40.462 a Catalunya en Comú; 48.338 a la CUP; i 61.369 al PP.

El debat sobre el repartiment dels escons es basa en temes més apriorístics i passionals que no pas tècnics

Si ens mirem els resultats per demarcacions, veiem com, de fet, en tres de les quatre circumscripcions Ciutadans (l’excepció és Lleida) guanya l’escó amb un “preu” més barat, i en tots els casos el preu que ha pagat és inferior a la mitjana del que s’ha pagat a la circumscripció.
 

Cost de l'escó a cada demarcació, per partits. La línia vermella marca la mitjana de 'preu' en vots



2. Els perjudicats són els que no obtenen representació

En realitat, els grans perjudicats són els partits que no aconsegueixen obtenir vots suficients per obtenir el primer escó en cada circumscripció perquè es perden. I no és el cas de Ciutadans. El 21-D ha estat el cas del PP a Lleida, Girona i Tarragona (el seu escó balla amb C’s per tan sols 11 vots i caldrà estar pendent d'impugnacions i del recompte del vot exterior); la CUP a Lleida i Tarragona; i els Comuns a Girona i Lleida. Així, a cadascuna de les tres demarcacions que s’escullen menys diputats, hi ha com a mínim dos partits que no han obtingut representació i que, per tant, tenen vots que no estan representats.

En el cas de Girona els vots “perduts” del PP i els Comuns són el 6,86%; a Lleida els vots de CUP, PP i Comuns sumen el 13,47%; i a Tarragona PP i CUP són el 8,55%. Ells són els veritables damnificats, no per programa, i per això és a qui l’escó els surt més car. A les eleccions al Congrés la situació encara es fa més evident perquè s'escullen molts menys diputats i el risc de "llençar" vots és major. D'aquí que els polítics apel·lin sempre al "vot útil".

3. L'equilibri territorial és el correcte

Barcelona escull 85 diputats, però d’acord amb la seva població n’hi pertocarien 101. Tarragona, Girona i Lleida n’escullen 18, 17 i 15 però per població els en tocarien 14, 13 i 7, respectivament. Aquest fenomen de la desviació entre el percentatge de representants escollits i el percentatge de població s’anomena en ciència política “desviació en el prorrateig” (també conegut com a malapportionment), i és molt normal, una paraula que agrada força a Arrimadas. La lògica que hi ha darrere és la de donar pes “al territori”, això és, donar un poder específic a les zones més despoblades i evitar que es converteixin en un territori sense cap rellevància durant la campanya electoral i, sobretot, al moment en què els governs han d’implementar polítiques públiques.

4. Què passaria amb circumscripció única?

Què hauria passat si els 135 diputats s’haguessin escollit en una única circumscripció per mètode d’Hondt i tots els vots “valguessin igual”? En aquest cas, el partit guanyador, C’s, hauria obtingut 35 diputats (2 menys dels que obtingué), mentre que tant Junts per Catalunya com ERC n’haurien obtingut 30 (4 i 2 menys dels que van obtenir). Sumats als 6 de la CUP, que en guanyaria dos, el sobiranisme n’hauria obtingut 66. No és, però, habitual en cap sistema parlamentari una circumscripció única.

La situació només es capgiraria amb una demarcació única o un nul biaix territorial que cap sistema contempla i que provocaria més coalicions i vot tàctic

I què hauria passat si cadascuna de les circumscripcions catalanes hagés escollit els diputats que els pertoquen per població? En aquest cas el sistema electoral genera un mecanisme intern contradictori: d'una banda, es fa més representatiu perquè cada territori escull els diputats que els pertoquen; per l’altra però, les més petites escullen pocs diputats i els partits mitjans i petits tenen poques opcions d'obtenir representació. El sistema doncs, tot i que a simple hauria de resultar més proporcional, no ho és d'immediat. El 21-D hauria proporcionat un bonus de 2 diputats a C’s (37) i una penalització de 2 a Puigdemont (32).

El 27-S de 2015 Junts pel Sí i la CUP sí haurien obtingut en qualsevol cas la majoria absoluta. Amb tot, fa de mal calcular què hauria passat amb un sistema diferent perquè tant partits com electors haguessin adaptat el seu comportament al canvi de sistema i, per exemple, la coalició entre PDECat i ERC hagués estat més probable, cosa que hauria donat a la CUP més vot estratègic en les circumscripcions petites. El mateix, òbviament, pels partits unionistes.

5.El sistema espanyol és més desproporcional

En termes comparats, la LOREG consolida un sistema electoral força desproporcionat. De fet, d’acord amb Samuels i Schneider, Espanya era, a finals dels anys 90, el 16è país amb més desequilibri. D’entre els països desenvolupats per sobre en desviació, només hi havia Islàndia, Chile, Argentina i Andorra. Catalunya, en tant que aplica la mateixa llei té una desviació similar, tot i que la ràtio de vots entre la província on el preu és més elevat (Barcelona) i on és més barat (Lleida) per les eleccions d’aquest dijous va ser de 2,6 a 1. Per Girona i Tarragona va ser d’1,68 i 1,77 a 1 respectivament, un valor més raonable.

La desproporció més forta és entre Lleida i Barcelona (1 contra 2,6) però poc té a veure amb Sòria i Madrid (1 contra 3,8) o els 25 escons de cada territori basc

Amb tot, són valors que queden lluny del 3,8 a 1 entre Madrid i Sòria o del 3,5 a 1 entre Madrid i Ceuta, ambdós per les eleccions al Congrés del 2016. El cas més extrem és el basc, on el sistema propi reparteix a parts iguals de 25 escons per cada territori foral els 75 seients de la cambra basca. Així, els 150.000 electors d'Àlaba trien els mateixos escons que els 575.000 de Biscaia. Les formacions unionistes mai ho han qüestionat perquè perjudica els abertzales.

El debat sobre la necessitat de garantir una certa sobrerepresentació a les àrees rurals és molt ideològic i sobretot, està molt subjecte a interessos partidistes. De tota manera, hi ha cert acord en la ciència política que una certa desviació en el prorrateig pot tenir efectes positius. Tanmateix, el debat de quant ha de ser aquesta desviació és més complicada.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Bla bla bla
Quin país!, 24/12/2017 a les 09:09
+15
-31
Però a l'hora de la veritat, partits amb menys vots obtenen més escons per collons. Biska la damucrasia!!

Això només sembla just si beneficia al teu partit, i a Catalunya portem 40 anys sense llei electoral catalana per què el sistema beneficia la cosa convergent i ara també els partits independentistes.
Està bé...
Alabanda, 24/12/2017 a les 09:12
+23
-5
Article prou objectiu... Sols li falta remarcar els punts següents (queden més o menys implícits, però s'ometen de forma poc elegant): 1) la protesta de la sra. Arrimadas em sembla que no era que sortís perjudicat Ciutadans, sinó que surt perjudicat el bloc constitucionalista. 2) Com es diu clarament, en cas de circumscripció única, i malgrat que Ciutadans baixaria, el bloc independentista hauria perdut la majoria absoluta d'escons. Sols amb l'actual sistema la conserva. 3) Efectivament, la desproporció s'agreuja a la resta d'Espanya, però això no és un argument a favor del sistema a Catalunya, sinó una explicació de per qué ningú no vol canviar el sistema: aquest beneficia les zones rurals més "identitàries" i, per tant, a Catalunya, el nacionalisme i ara l'independentisme, i a Espanya el PP. Estranys socis fa la vida...
Home, algo de rao sí en té.
Anònim, 24/12/2017 a les 09:23
+10
-4
Suposo que la queixa no és perque Ciutadans hauria tingut més diputats, sino perque l'independentisme hauria tret menys i perdut la majoria absoluta. I la mateixa queixa hi ha de sempre a les eleccions generals sobre tot per part dels partits mitjans com Esquerra Unida, Ciutadans, Podemos i abans el CDS. Afavoreix els grans i perjudica els petits, i a Catalunya perjudica a qui és fort a Barcelona.

Curiosament ara ERC ha sofert en les seves carns aquest efecte: amb només 12000 vots menys de milions d'emesos el normal és tenir els mateixos diputats però com que ERC és forta a Barcelona i Tarragona i JxC a Lleida i Girona té dos diputats més. Això pot fer que ERC sigui ara favorable a un canvi a a la llei electoral, cosa que abans no ho era.
Declaracions molt importants de Clara Ponsatí !
Anònim, 24/12/2017 a les 09:43
+10
-6
Declaracions que han passat desapercebudes però que considero que son una clau per veure per on aniran les coses. Ha dit que com no hem arrivat al 50% dels vots la declaración d'independència queda aparcada, i la Clara és de les " dures ". Crec que volen pasar de la CUP, ja que ells han dit que només donaran suport a un president que desenvolopi la independència que consideren declarada i fer-la efectiva. Llavors buscarien gobernar en minoría buscant al menys l'abstenció dels comuns prometent que no hi haurà vies unilaterals i formant el bloc del dret a decidir. Inclús veurien amb bons ulls que a CUP es retirés del Parlament com han amenacat moltes vegades, dient que ells ja no farien política autonomista. Sense els 4 de la CUP els 66 d'erc i jxc son majoria absoluta.
No volen veure la realitat....
Joan Jaume, 24/12/2017 a les 10:06
+8
-8
El fet de veure l'independència com impossible fa de l'unionisme un grup cec que no sap o no vol adaptar una estratègia amb aquesta realitat. Com llur diagnòstic és fals, les solucions seran inapropiades, a benefici de la República catalana.
@Joan Jaume
Quin pais!, 24/12/2017 a les 10:32
+13
-13
Impossible no es. Només es antidemocràtica, cosa que no sembla preocupar-vos gaire als indepes. En termes de vot popular i de poblaicó total, l'independentisme va perdre al 27S i ha tornat a perdre ara.

I en lloc de reflexionar sobre el significat d'aixó, ara esteu molt entretinguts amb qui va a presò, qui hi es o qui deixa de ser-hi.

El problema no es si els vostres liders estan a presò. El problema es, si la vostra idea es tan bona, com es que la majoria de catalans no us la compra? I com es que no els feu cas quan no us donen la raó, si ells son una clara majoria i vosaltres esteu en minoria?
Immobilisme
Anònim, 24/12/2017 a les 10:46
+7
-5
Rajoy no moura fitxa no pactara, no ho ha fet abans ni ho fara ara,la pregunta és que em de fer?
Tornar a l'autonomisme o la republica.
Si volem republica toca uniteralitat.
Primar no és català
Anònim, 24/12/2017 a les 10:58
+5
-2
No es diu primer sinó afavorir preferir elegir...
una trentena de cognoms catalans
simonet, 24/12/2017 a les 11:20
+15
-7
El País va publicar fa un mes l'article "El supremacismo nacionalista hasta en los apellidos", per denunciar que a les llistes de JxC hi havia pocs cognoms castellans.

De cognoms castellans, a les llistes de JxC n'hi ha una trentena, d'un total de 270 cognoms.

Resulta que a les llistes de C's passa el mateix però a la inversa: hi ha una trentena de cognoms catalans.

Segur que aviat El País treurà un article per denunciar-ho, oi?
Ni caso a éstos
Anònim, 24/12/2017 a les 11:28
+18
-9
C's acaba de comprobar que JAMÁS gobernará Cataluña. Un millón de inadaptados no es suficiente.

@ quin pais!
Anònim, 24/12/2017 a les 12:12
+17
-6
Com sempre comptant els vots dels comuns pel unionisme, eh?
Saps perfectament que en numero de vots ERC, JuntsxCat i CUP sumen mes que Colono's, PSC i PP, a tu que t agrada tant parlar de vots en plan absolut. I això havent fletat soldats empadronats a Catalunya en autobús que no tenien per costum votar, havent fet totes les trampes q han pogut, com preparar sobres amb paperetes de Colono's i havent-se gastat una milionada en la campagna electoral de la Arrimadas (d' on han sortit tots aquests calers no ho sabrem mai...), una andalusa que vol ser presidenta de la Generalitat dient mentida darrera mentida i creant odi dins la societat catalana, per simplement espanyolitzar Catalunya
I si parlem de vots en contra del 155 i a favor de un referèndum pactat, llavors ja es una majoria molt mes que clara, pq saps q els comuns en aquest aspecte si que compten amb el bloc independentista.
O sigui q accepta la realitat i tingues un Bon Nadal.
@ 12:12
A-Z, 24/12/2017 a les 12:55
+9
-3
El que compta és el percentatge de vots dels partits de la DUI, és a dir, el 47,5%.
@anònim 12:12
Quin pais!, 24/12/2017 a les 13:24
+7
-20
2 milions de 5,5 son minoria de vots. Ja et pots muntar les películes que vulguis, els indepes sou minoria, sempre ho heu estat i sempre ho sereu. No teniu dret a independitzar Catalunya sense l'aprobació explícita de la majoria dels catalans.

"No" es "No"
Callar es "No"
Deixar-vos fer es "No"
L'únic que significa "Si" es "Si", i això no ho teniu.
RepCat
Anònim, 24/12/2017 a les 13:41
+15
-2
Perque han de votar els espanyols que viuen a Catalunya?
Miris como ho miris...
Anònim, 24/12/2017 a les 14:48
+14
-3
Número de vots partits independentistes: 2.000.000
Número de vots partits unionistes: 1.800.000

Fin. La resta es voler marejar la perdiu, mentir, crear confusió i plorar, l'únic que saben fer els de C's.

Número de vots pels "gallegos": 320.000 (els hi dic gallegos perque no saps si venen, si van, si pujen o si baixen)
@ 12:12
Anònim, 24/12/2017 a les 15:01
+9
-4
"els comuns en aquest aspecte si que compten amb el bloc independentista".
Todos los votantes de "els comuns" de estas elecciones no son independentistas y te lo explico:
¿Hay algún votante independentista que no haya votado a un partido independentista? Estaremos de acurdo en que la respuesta es :NO.
Entonces, es evidente que los independentistas de "els comuns" también lo han hecho y por eso tienen menos escaños.
Por ello podemos afirmar,sin lugar a dudas, que el 100% de los votos de "els comuns" No son independentistas.
Proporcionalitat i atenció al territori
Ars Electionis, 24/12/2017 a les 16:54
+0
-0
L'article afirma que una millora de la proporcionalitat de partit a nivell global ---com si hi hagués una sola circumscripció--- està renyida amb mantenir una representació adequada de les zones més despoblades. Això és fals: el sistema biproporcional, adoptat recentment en diversos cantons suïssos, permet aconseguir aquest doble objectiu! Vegi's

Per alusions...
Berlin, 24/12/2017 a les 17:08
+4
-7
@15:01 Si aprendieras a leer, verías q haces como la Arrimadas, poner en boca de independentistas lo que nunca han dicho
@quin país!: "callar es No, deixar-vos fer es No". Amb això ja ho has dit tot, hahaha. Si comptes així, al final per tu el PP tindrà la majoria absoluta i tot...
No cal discutir, està clar q no vols acceptar la realitat: mes vots per la independència.
@ Berlin de 15:01
Anònim, 24/12/2017 a les 19:14
+5
-0
"poner en boca de independentistas lo que nunca han dicho"
¿Por ejemplo?
@ 17:08
Anònim, 24/12/2017 a les 19:18
+5
-0
Barcelona Via Fora !
No feu falses projeccions
Alabanda, 25/12/2017 a les 07:30
+2
-2
No feu falses projeccions: aquestes eleccions, com les del 27 S, no han estat un plebiscit. Ningú no ha fet una pregunta clara ("vols això o allò en aquestes o aquelles condicions?"), sinó que hem votat una sèrie de llistes de diferents partits i coalicions. Tot el que es pot dir amb sentit comú i sense manipulacions és que estem molt dividits. La independència no és impossible, pq en política res mai no és del tot impossible. Però amb una societat tant dividida, un statu quo polític i legal amb moltes xacres però prou sòlid i internacionalment reconegut, la independència és altament improbable. No menystingueu de nou l'Estat, independentistes, ni l'altra meitat dels catalans. Si voleu instal.lar-vos en el discurs del greuge permanent, feu-ho: és el que em temo que volen els vostres dirigents per seguir manant una bona temporada i és el que em temo que fan inevitable les psicopatologies col.lectives del nostre tristíssim poble català. Però no oblideu que si els indepes teniu recursos (2 milions de catalans) per marejar la perdiu durant molts anys, Espanya té molts més recursos (2 milios de catalans i unes quantes decenes de milions d'altres espanyols, a més de tots els intruments habituals d'un Estat) per aguantar durant dècades, si fos necessari, incloent coses que alguns ni voleu imaginar, i que només significarien pagar-vos amb la vostra mateixa moneda (p.e., això de Barcelona Via Fora que cita un dels comentaristes).
Per l'hiperventilat
Anònim, 25/12/2017 a les 07:31
+10
-1
T'ho han dit clar. 2 miliond de vots indepes contra 1.8 unionistes. A veure qui te dret a que? Ja voriem que passaria en un referendum pactat. El que estar clar que els del 155 son minoria.
@ 07:31
Anònim, 25/12/2017 a les 10:51
+3
-5
No li donis més voltes, els partits de la DUI han perdut en vots.
Siguem exactes d'una punyetera vegada, que no és tan difícil si es pensa una mica...
Alabanda, 25/12/2017 a les 11:57
+5
-0
Dir 2 milions d'indepes i 1,8 de no indepes es dir una veritat parcial i, per tant. una falsedat global. Les dades són clares:

Independentistes clars: 940.000 + 929.000 + 193.000 = 2.062.000
Dels quals: 1.869.000 independentistas pro-UE, pro-sistema i ara per ara sembla que no unilateralistes, però en qualsevol cas ambigus; i 193.000 independentistas antisistema, antiUE i unilateralistes (que ningú no oblidi que, si els fos possible, aquests independentistas ens farien a tots independents amb el mateix unilateralisme amb què a continuació expropiarien burgesos i menestrals prescindint de si són independentistes o no independentistes).

Clarament no independentistas i a favor del 155: 1.100.000 + 602.000 + 184.000 = 1.886.000. Entre aquests partits clarament no independentistas està el partit més votat.

Per ultim, tenim 323.000 votants contra el 155, però també contra l'unilateralisme i no definits del tot respecte de la independència: els dirigents dels Comuns solen pronunciar-se a favor d'un referèndum pactat en el qual habitualment diuen que votarien negativament.

Ara comença a fer sumes i restes, a calcular tants per cents i a veure quins escons han correspost a cadascú segons una llei electoral tan legal com discutible, i potser entendràs per què tanta gent a les altes esferes calla o va amb peus de plom (perquè Catalunya està dividida i TOTS tenim un "pollo" de collons), per què la Sra. Ponsatí va dir des de Brussel.les el que va dir (encara li queden dos dits de sentit comú) i per què més val que ens deixem estar de brams i de slogans i comencem a afrontar la realitat en tota la seva complexitat.
@ 07:31
Anònim, 25/12/2017 a les 12:05
+4
-0
Ponsatí descarta ratificar la independència :

“Encara no hem sobrepassat el 50% del vot i això ens obliga a ser honestos”

punt 3
Anònim, 25/12/2017 a les 23:41
+0
-0
després de llegir el punt tres, i de justificar el motiu, no podeu queixar-nos del desequilibri que fa anys que ens governa i que va donar 23 de Pujol i que ara ens dona majoria amb un tant per cent inferior al 50%. Jo estic contentíssim i no em queixo. Deu ser perquè sóc masoquista i em sembla rebé. En país més cutre el que m'ha tocat viure.
Transgenderisme & Arrimadas
Anònim, 26/12/2017 a les 10:06
+0
-0
Garçon manqué?

Altres sistemes?
Anònim, 27/12/2017 a les 13:51
+0
-1
Algú s'ha plantejat com quedaría amb un sistema del tipus anglès? 135 circumscripcions (1 per diputat), i qui guanya a cada circumscripció s'emporta l'escó. Responsabilitat directa del diputat cap als seus electors per sobre dels partits.
Caminem amb pas ferm cap a la República
Anònim, 30/12/2017 a les 19:52
+0
-0
L'espanyolisme sempre ens intenta aixecar la camisa. És per això que com més estudis i més informació tinguem tota la població millor i més avantatges i possibilitats per a no deixar-nos entabanar.

Perquè us penseu que el primer que volen sempre atacar els unionistes són els mitjans de comunicació públics nostrats i el nostre sistema educatiu?

Ens voldrien mesells i incultes, per així poder-nos assimilar, vertebrar a Espanya més ràpidament tot substituint la nostra llengua i la nostra cultura per la d'ells.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
El desacord entre JxCat i ERC en la fórmula per investir Puigdemont ajorna fins a darrer moment la tria de la mesa del Parlament i la presidència de la cambra | Els republicans tenen diversos noms sobre la taula, en funció de com de generosa hagi de ser la interpretació que calgui fer del reglament
01/01/1970
El Secretariat de la Comissió de Peticions proposa que la majoria es declarin "inadmissibles" però els eurodiputats tenen l'última paraula i encara no s'han pronunciat de forma "oficial"
Ferran Casas | 1 comentari
01/01/1970
En tres setmanes no s'ha resolt cap de les incògnites de l'endemà del 21-D. Si se sabés de què va aquesta legislatura tot seria més senzill. Avui també són notícia les concentracions pels presos, la ressaca de la sentència del Palau, la nova vida de Rabell, la Guerra del Golf i Sergi Bruguera
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"
Carles Mundó, en una entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Considerat un dels valors més sòlids d'ERC, l'últim titular de Justícia torna a l'advocacia després d'haver tancat la Model i passar per la reclusió d'Estremera | Els rivals polítics li reconeixen solidesa i fiabilitat, fins al punt que té ascendent al partit i manté una relació fluïda amb el ministre Rafael Catalá
Carles Puigdemont, durant el seu primer i únic debat de política general com a president | Adrià Costa
Oriol March | 14 comentaris
01/01/1970
Les dificultats per reescollir Puigdemont generen un debat soterrat a la seva llista i al conjunt de l'independentisme, que afronta la legislatura amb baixes i el full de ruta per definir | El president podria no tornar per evitar la detenció i això forçaria que un conseller primer portés el dia a dia o un relleu