01
de gener
del
2018
Actualitzat
el
02
de gener
a les
11:37h
Les eleccions han deixat un grup parlamentari del Partit Popular molt migrat. Tan sols quatre diputats -dels onze que tenien ara- seuran a la propera cambra catalana, i hauran de conviure amb la CUP en el grup mixt. Una "mala companyia", si es recorden els atacs que des del partit de Mariano Rajoy se solen llençar contra "los radicales de la CUP". Però caldrà veure si és millor la convivència en el si del subgrup del PP.
Xavier García Albiol, Andrea Levy i Santi Rodríguez per Barcelona, i Alejandro Fernández per Tarragona són els quatre únics diputats electes del PP. Els rumors sobre la continuïtat d'Albiol al capdavant del partit a Catalunya són constants des d'abans de la campanya i caldrà veure si l'exalcalde de Badalona roman a l'escó tota la legislatura. Albiol, Levy, Rodríguez i Fernández són quatre perfils molt diferents en tots els sentits i caldrà veure com funcionen en equip.
Albiol es va resistir a triar Santi Rodríguez com a secretari general del PP català en el congrés que el va elegir president, el març passat. Es va posar fi així a un període d'interinitat després de la sortida d'Alicia Sánchez-Camacho de la direcció del partit. Fa pocs mesos, però sembla que hagi passat molt més. La designació de Rodríguez, un parlamentari treballador i bon dialèctic, va ser fruit d'un pols intern. L'entorn de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, amb el delegat del govern espanyol, Enric Millo, al davant, va apostar fort per ell.
De Piqué a braç dret d'Albiol
Santi Rodríguez havia compartit amb Millo la proximitat amb Josep Piqué, en els temps agitats en què l'exministre dirigia el partit. Van voler donar un gir catalanista al PP català, que els fets van desmentir. No era el perfil preferit d'Albiol, que segons fonts de la formació pensava més en una figura com la jove diputada Esperança Garcia, provinent de Ciutadans.
Al final, però, va ser Rodríguez l'elegit. L'actual secretari general ha conreat una imatge d'home prudent i lleial i és dels dirigents valorats des de diverses sensibilitats. Caldrà veure si el tàndem que ha fet amb Albiol resistirà una crisi com la que travessen els populars.
La situació no serà fàcil i ja s'apunta que els mals resultats electorals tindran una derivada laboral que obligarà al partit a fer un ERO per la caiguda d'ingressos.
Levy, massa mediàtica
La número dos per Barcelona ha estat Andrea Levy. La vicesecretària d'Estudis i Programes del PP va ser una imposició de Jorge Moragas, però en la passada legislatura no va acabar de trobar el seu lloc dins del grup parlamentari. Hiperactiva en tertúlies i actes socials, Levy era criticada per membres del partit per considerar que es dedicava poc a les tasques de diputada. Això, en un grup d'onze diputats, i en plena voràgine del procés, era difícil d'empassar per molts.
Alguns episodis que va protagonitzar, com quan va mastegar ostensiblement un xiclet en un ple, van molestar la direcció del grup. Com també algunes absències en plens rellevants. Ara es trobarà amb molta feina i poc lluïda, i haurà de compartir temps i espai amb aquests cupaires a qui tant ha criticat. Entre els noms que han circulat com a possible recanvi al capdavant del PP català, també ha corregut el de Levy. Però en aquests moments, dirigir la formació a Catalunya no és vist com un premi.
El vot exterior recupera Alejandro Fernández
El vot exterior ha portat al PP català un regal que és més que un premi de consolació. La pèrdua d'un dels 37 escons de Ciutadans -el sisè per Tarragona- i la recuperació pels populars d'un diputat ha permès que Alejandro Fernández mantingui l'escó.
No és un tema menor, ja que Fernández era el portaveu del grup a la cambra en la passada legislatura. Parlamentari eficaç, amb una base de poder territorial, situat en l'ala dura del partit però amb un fort instint polític, el seu paper serà crucial per preservar la cohesió interna entre els populars.
Xavier García Albiol, Andrea Levy i Santi Rodríguez per Barcelona, i Alejandro Fernández per Tarragona són els quatre únics diputats electes del PP. Els rumors sobre la continuïtat d'Albiol al capdavant del partit a Catalunya són constants des d'abans de la campanya i caldrà veure si l'exalcalde de Badalona roman a l'escó tota la legislatura. Albiol, Levy, Rodríguez i Fernández són quatre perfils molt diferents en tots els sentits i caldrà veure com funcionen en equip.
Albiol es va resistir a triar Santi Rodríguez com a secretari general del PP català en el congrés que el va elegir president, el març passat. Es va posar fi així a un període d'interinitat després de la sortida d'Alicia Sánchez-Camacho de la direcció del partit. Fa pocs mesos, però sembla que hagi passat molt més. La designació de Rodríguez, un parlamentari treballador i bon dialèctic, va ser fruit d'un pols intern. L'entorn de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, amb el delegat del govern espanyol, Enric Millo, al davant, va apostar fort per ell.
De Piqué a braç dret d'Albiol
Santi Rodríguez havia compartit amb Millo la proximitat amb Josep Piqué, en els temps agitats en què l'exministre dirigia el partit. Van voler donar un gir catalanista al PP català, que els fets van desmentir. No era el perfil preferit d'Albiol, que segons fonts de la formació pensava més en una figura com la jove diputada Esperança Garcia, provinent de Ciutadans.
Al final, però, va ser Rodríguez l'elegit. L'actual secretari general ha conreat una imatge d'home prudent i lleial i és dels dirigents valorats des de diverses sensibilitats. Caldrà veure si el tàndem que ha fet amb Albiol resistirà una crisi com la que travessen els populars.
La situació no serà fàcil i ja s'apunta que els mals resultats electorals tindran una derivada laboral que obligarà al partit a fer un ERO per la caiguda d'ingressos.
Levy, massa mediàtica
La número dos per Barcelona ha estat Andrea Levy. La vicesecretària d'Estudis i Programes del PP va ser una imposició de Jorge Moragas, però en la passada legislatura no va acabar de trobar el seu lloc dins del grup parlamentari. Hiperactiva en tertúlies i actes socials, Levy era criticada per membres del partit per considerar que es dedicava poc a les tasques de diputada. Això, en un grup d'onze diputats, i en plena voràgine del procés, era difícil d'empassar per molts.
Alguns episodis que va protagonitzar, com quan va mastegar ostensiblement un xiclet en un ple, van molestar la direcció del grup. Com també algunes absències en plens rellevants. Ara es trobarà amb molta feina i poc lluïda, i haurà de compartir temps i espai amb aquests cupaires a qui tant ha criticat. Entre els noms que han circulat com a possible recanvi al capdavant del PP català, també ha corregut el de Levy. Però en aquests moments, dirigir la formació a Catalunya no és vist com un premi.
Dolors Montserrat, Xavier García Albiol i Andrea Levy en un acte de campanya. Foto: PPC/Job Vermeulen
El vot exterior recupera Alejandro Fernández
El vot exterior ha portat al PP català un regal que és més que un premi de consolació. La pèrdua d'un dels 37 escons de Ciutadans -el sisè per Tarragona- i la recuperació pels populars d'un diputat ha permès que Alejandro Fernández mantingui l'escó.
No és un tema menor, ja que Fernández era el portaveu del grup a la cambra en la passada legislatura. Parlamentari eficaç, amb una base de poder territorial, situat en l'ala dura del partit però amb un fort instint polític, el seu paper serà crucial per preservar la cohesió interna entre els populars.