eleccions Parlament 2017: anàlisi

Independentisme immune a la participació

«Sembla que l’increment de la participació ha beneficiat clarament Cs en detriment de PSC i PP i no ha tingut un efecte clar sobre cap dels partits del sobiranisme»

Més participació el 21-D... i majoria unionista?

| 24/12/2017 a les 09:50h
Especial: 21 de desembre: eleccions Parlament 2017
Arxivat a: Política, anàlisi, eleccions Parlament 2017, participació
Urna plena durant la jornada electoral | Sergi Càmara
La gran notícia de les eleccions del 21-D va ser l’increment de la participació electoral. Un augment que va ser generalitzat a tot el territori, ja que les dades provisionals de què disposem mostren que a només poc més de 300 meses de les més de 8.000 repartides pel territori la participació va baixar respecte l’any 2015. En un 75% de les meses la participació va pujar entre un 2 i un 8%, i la mitjana d’augment va ser d’un 4,4%. A l’espera de tenir resultats d’enquesta a nivell individual, si analitzem els resultats a nivell de mesa electoral podem fer-nos una primera idea sobre quins efectes ha pogut tenir la participació electoral sobre els guanys i pèrdues dels partits.

Una de les idees més comentades era la idea que Ciutadans havia aconseguit ser la força més votada i amb més escons gràcies a l’increment de la participació. Les dades que es mostren a continuació semblen confirmar aquesta sospita. Ciutadans puja més allà on la participació ha estat més elevada que el 2015. L’eix horitzontal mostra l’increment del percentatge de vot de Ciutadans del 2017 respecte al 2015 i es veu clarament com la majoria de punts se situen en valors per sobre del 0 de l’eix vertical (que marca la diferència de participació). Els efectes de l’increment de la participació per a les altres forces unionistes no ha estat tan positiu. Tal com ens marca la línia de tendència per al PSC i el PP, els majors increments de vot (o menors pèrdues en el cas del PP) els van tenir allà on la participació va augmentar menys i van perdre més percentatge de vot respecte a les eleccions del 2015 allà on la participació va ser més elevada. En el cas del PSC això podria indicar que va aconseguir vots d’altres partits en aquelles meses ultramobilitzades el 2015 però no va aconseguir captar els nous votants de les meses on la participació va créixer més. 
 

Gràfic 1 Foto: Pau Vall


En el cas dels "comuns", la gràfica següent mostra com han obtingut un major percentatge de vot allà on ha augmentat la participació però es tracta d’increments de vot molt minsos que, units amb el creixement dels altres partits, no els ha permès rendibilitzar-ho electoralment.
 

Gràfic 2 Foto: Pau Vall



En el cas de les forces independentistes no sembla que la participació hagi tingut un efecte negatiu en el percentatge de vots rebuts en les meses. Els gràfics segueixen la mateixa estructura que abans i podem veure que el percentatge rebut per la CUP ha disminuït de manera generalitzada a totes les meses però no sembla que hagi perdut més vots allà on la participació ha estat més alta (la línia vermella que mostra la tendència és pràcticament horitzontal). Les pèrdues de la CUP han estat generalitzades: ha perdut part del vot prestat de l’esquerra que va obtenir el 2015 i potser s’ha vist castigada pel seu paper durant la darrera legislatura.

Junts per Catalunya i ERC perden en percentatge de vot respecte al percentatge de vot de Junts pel Sí, fet que no ens hauria de sorprendre gens, ja que JxSí era una coalició de tots dos partits. Malgrat tot, la pendent lleugerament positiva de la línia de tendència ens mostra que tots dos partits han sofert una menor pèrdua respecte al percentatge de vots de Junts pel Sí justament allà on la participació ha augmentat més. Si ens fixem en el quadrant inferior dret podem veure que si prenem els resultats agregats de Junts per Catalunya i ERC en les eleccions del 21-D, no han perdut percentatge de vots allà on més gent ha votat. Aquests gràfics mostren un patró d’estabilitat en el percentatge de vot independentista malgrat els canvis en la participació. És plausible pensar que aquest manteniment en el percentatge de vots allà on la participació ha pujat es degui a transvasaments de vot d’altres partits, més que a la mobilització de nous votants, ja que la mobilització de l’independentisme ja era molt elevada. Tot i això caldran altres anàlisis per confirmar o refutar aquesta idea.
 

Gràfic 3 Foto: Pau Vall


Finalment, és interessant mostrar com Junts per Catalunya ha estat el partit que ha sabut recollir millor l’herència de Junts pel Sí. El següent gràfic mostra clarament que allà on JxSí va treure un percentatge de vot molt elevat Junts per Catalunya també ha obtingut un resultat elevat mentre que ERC no ha estat capaç de recollir aquests vots. El panell dret del gràfic mostra que en aquelles meses on JxSí va treure un 50% o més dels vots –generalment les zones interiors de Catalunya– ERC no ha mantingut aquesta tònica i més aviat s’ha estancat, tot cedint el testimoni de la representació independentista a Junts per Catalunya. 
 

Gràfic 4 Foto: Pau Vall


En els propers dies, anàlisis més acurades de les dades podran ajudar a entendre més bé quins efectes ha tingut la participació i els transvasaments de vot que s’han produït. A hores d’ara, però, sembla que l’increment de la participació ha beneficiat clarament Cs a costa dels seus socis del bloc del 155 i no ha tingut un efecte clar sobre cap dels partits del sobiranisme. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Totalment immune
B. Runner, 24/12/2017 a les 11:35
+2
-13
Totalment immune: estancant en un 47 % des de les eleccions del 1999.
Tanmateix C's creix exponencialment.
Al tantu que va de cantu...
Al B runner
Anònim, 24/12/2017 a les 15:01
+12
-1
Noi la teva obsessió és malatissa, se't veu per totes les notícies deixant anar la teva bilis contra la independència. A sobre moltes de les teves argumentacions no tenen sentit o són falses. Explica'm com la independència s'ha quedat estancada si ha obtingut més vots que l'1-O i això que "es podia votar tantes vegades". Ves a mirar cantitats o gràfics, veuràs com el nombre de vots independentistes va pujant comparat amb altres dates com el 9-N. Sobretot accepta la derrota que és ridícul tor plegat.
ni majoria no silenciosa
Anònim, 24/12/2017 a les 17:05
+11
-1
El que s' ha demostrat aquest dijous passat es que el unionistes ni son majoria, a mens que a l' escola m' enganyessin i 57 fis mes gran que 70 , ni silenciosa. Nomes cal veure els esgarips de la Sra Arrimades la nit electoral o els del sr Carrizosa
Per cert. C" s acaba de perdre un esco. I el P P pot anar al parlament en 600 que te 4 places. ( encara que sera dificil encabiri a en Albiol)
Estadístiques
Adolf Lladó, 25/12/2017 a les 09:03
+3
-2
No ens auto-enganyem, no s'ha de confondre majoria parlamentaria (70/135) amb majoria social (47%).
Cal fer una reflexió profunda:
Com és que a les 10 ciutats de catalunya més poblades a guanyat C's?
Com és que 1 de cada 4 votans ha votat C's?
No s'ha de caure amb el cofoïsme i triomfalisme.
Cal continuar treballar.
2018
Anònim, 01/01/2018 a les 08:01
+0
-0
Amb 4.358.376 votants, l'Estatut de Catalunya va obtenir la ratificació de 2.322.355 catalans, un 53,28% del cens català.

Amb 4.421.965 votants, l'Estatut de Catalunya va obtenir la ratificació de 1.899.897 catalans, un 48,85% del cens català.

Amb 4.398.173 votants, la Constitució Espanyola de 1978 va obtenir la ratificació de 2.701.870 catalans, un 61,43 del cens català.

Cal notar que, tot i els ploramiques, el suport a l'Estatut va baixar considerablement en 2006.

L'independentisme no té cap legitimitat. La realitat dels resultats així ho demostren.

En aquestes últimes autonòmiques l'independentisme va obtenir el suport de 2.063.361 catalans, i el vot NO independentista va obtenir el suport de 2.212.871 catalans.

L'independentisme guanya a la Catalunya rural i, per contra, els no indepedentistas guanyen a la Catalunya industrial i grans ciutats.
Els números són els que són, no podem canviar-los.

Bon any nou! A veure si li dóna el cop de gràcia al maligne nacionalisme i l'envia al més profund dels abismes infernals, i que deixin de tocar els ous*.



* Si volen ser independentistes, hauran d'acceptar que Barcelona i la seva àrea metropolitana, així com Tarragona i altres poblacions, continuïn formant part d'Espanya per voler-així els seus ciutadans.
Resposta a 2018
Anònim, 01/01/2018 a les 19:06
+0
-0
Manipules grollerament els resultats quan disposes els vots dels "comuns" completament al bloc No independentista. Saps perfectament que una bona part d'aquest partit (i alguns dels seus màxims representants) votan SI en el proper referèndum que aconseguirem fer. En el cas més pesimista un 30% i en el més optimista un 60% votaran si. Son garantistes, pero no unionistes.

Per altra banda si puguessim fer unes eleccions sense por saps perfectament que el republicanisme s'enfilaria per sobre del 60% fàcilment. Sense repressió ni càstigs tipus intervenció econòmica de la Generalitat. Amb joc net no hi hauria color. I per això lluitem i redoblarem esforços i farem història.

Au, ves tu i tota la bruticia amb qui t'associes en les idees a la paperera de la història.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies relacionades amb la constitució del Parlament i la investidura
 09:47 Forta presència policial al parc de la Ciutadella.
 09:44 Columnes de gent es van desplaçant al passeig Lluís Companys per seguir la sessió de constitució del Parlament.
 09:35 Comencen a aplegar-se els primers assistents a la concentració convocada per l'ANC i Òmnium al passeig Lluís Companys.
 09:22 Jordi Turull ha explicat a El món a RAC1 que la primera cadira del grup parlamentari estarà buida amb un llaç groc.
 09:22 Junqueras, Sànchez i Forn reclamen el vot delegat en la constitució del Parlament. Els diputats electes d'ERC i Junts per Catalunya que estan empresonats demanen poder participar en la votació de la mesa de la cambra, el primer tràmit de la legislatura. Ho explica Oriol March.
 09:15 Els exiliats de JxCat descarten delegar el vot en la constitució del Parlament. Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig no demanaran participar des de la distància en la tria de la mesa de la cambra, que presidirà Roger Torrent, segons explica Jordi Turull a RAC1. Per Oriol March.
 08:52 Desenes de persones es dirigeixen al Parlament convocades per ANC i Òmnium per viure la sessió de constitució des de l'exterior de la cambra catalana. Imatges: Josep Maria Montaner.
 07:37 PORTADES «El separatismo desafía la ley», a «El País». Recull de les portades dels diaris de paper espanyols i catalans.
 06:29 EL DESPERTADOR de Ferran Casas: Primer pas, el Parlament. "Les traves i les amenaces constants de l'Estat alimenten el dubte de si Puigdemont podrà ser investit malgrat l'acord amb ERC, però les institucions catalanes seran a partir d'avui menys dèbils", diu el subdirector de NacióDigital. Avui també són notícia Roger Torrent, els "Jordis", Xavier Domènech, Joan Amades i Eugeni Xammar.
 22:00 El Berguedà reclama la llibertat dels presos, tres mesos després de l'empresonament dels «Jordis». 
 21:32 Junqueras demana formalment la delegació del vot. La mesa d'edat es decanta per interpretar el reglament per permetre que els diputats presos -també Jordi Sànchez i Joaquim Forn- puguin habilitar que altres electes votin per ells; ho explica Roger Tugas.
 21:34 VÍDEOS Els tarragonins exigeixen l'alliberament dels presos polítics amb un silenci eixordador. Més de 500 persones es concentren a la plaça de la Font per recordar que fa 92 dies que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez estan tancats a la presó i 75 que Oriol Junqueras i Joaquim Forn també hi són.
 21:34 Empresaris alemanys demanen a Rajoy que no es tanqui a una investidura a distància de Puigdemont. Consideren que cal diàleg per desencallar la situació actual entre els governs espanyol i català.
 21:29 Roger Torrent, un jove valor en alça lleial a ERC i de confiança de Marta Rovira. Perfil de Roger Tugas del nou president del Parlament, que renunciarà a l'alcaldia de Sarrià de Ter que ostentava des del 2007 -amb més del 70% dels vots durant dues legislatures- i que ha anat agafant responsabilitats parlamentàries a mesura que la secretària general s'implicava en el dia a dia del procés.
 21:21 
 21:24 El Parlament arrenca amb la fórmula de la investidura i el full de ruta en l'aire. Roger Torrent presidirà la cambra en la dotzena legislatura amb Josep Costa (JxCat) com a vicepresident; la incògnita sobre Puigdemont i el rol dels presos marcarà els primers compassos. Per Oriol March.
 
 21:21 
 21:13 
 21:10 
 21:10 
 21:07 
 21:07 
 20:55 
 20:55 
 20:54 
 20:54 
 20:49 
 20:49 
 20:49 
 20:26 
 20:18 JxCat i ERC es refermen en proposar Puigdemont com a candidat a la Generalitat. En un comunicat conjunt, els dos grups fan costat a situar Roger Torrent al Parlament en la línia de "restituir" les institucions, malgrat la renúncia de Forcadell de la setmana passada.
 19:41 
 19:41 
 19:23 
 19:14 
 19:14 
 18:07 La batllesa de Girona, a Millo: «No farem homenatges als qui ens van atonyinar». Marta Madrenas respon així a les declaracions del delegat del Govern espanyol, que l'havia acusada de convertir les entitats en "ostatges" de la seva actitud "sectària" contra l'Estat. 
 18:07 Esgotades les localitats de l'espectacle per recollir fons pel consell de Cultura Lluís Puig. Tindrà lloc aquest divendres al Centre Cultural Terrassa.
 18:01 El think tank holandès que va enviar observadors l'1-O confirma «un contracte» amb el Govern. El Centre for Strategic Studies de La Haia evita valorar "els continguts, les activitats o si hi havia diners implicats" en la relació amb l'executiu català.
 17:45 ÚLTIMA HORA ERC situa Roger Torrent com a president del Parlament. Alba Vergés, que en l'anterior legislatura també era diputada, serà secretària de la mesa.
 17:32 La CUP avisa que el suport a Puigdemont pot decaure si no dona la cara pel cas Palau. Núria Gibert avisa que "no n'hi ha prou amb un canvi de nom" i reclama netedat a les forces implicades en la República catalana.
 16:28 Rajoy recorrerà immediatament al TC si la mesa permet el vot delegat a Puigdemont. El president del govern espanyol espera que l'independentisme presenti un "candidat net" a la investidura.
 16:12 La CUP condiciona l'entrada a la mesa a un pacte per a la «materialització» de la República. La formació anticapitalista avança que votarà la constitució d'una mesa de "majoria independentista sense reclamar a canvi contraprestacions".
 15:54 Millo reclama «sentit comú» per a la investidura i amenaça de nou amb el 155. El delegat del govern espanyol també s'ha referit a la suspensió que ha fet el TC a la comissió per investigar l'1-O afirmant que la via judicial "segueix el seu curs". 
 15:02 El jutge del Suprem obre una peça secreta en la causa per rebel·lió contra el Govern: només serà privada durant quinze dies.
 14:09 Carme Forcadell s'acomiada dels treballadors del Parlament. 
 13:56 Puigdemont promet la Constitució per imperatiu legal en acreditar-se com a diputat. Josep Rull, conseller de Territori i representant electe des de les eleccions del 21-D, ha fet servir la mateixa fórmula.
 13:45 VÍDEO Gabilondo: «Puigdemont, presoner». El periodista reflexiona sobre la situació del president.
 13:43 El PP implora a Cs la cessió d'un diputat per tenir grup propi però Arrimadas s'hi nega. La líder de Ciutadans respon als populars que faran una petició a la mesa perquè tinguin els mateixos drets que la resta de grups. Albiol recorda a Arrimadas com el PP va cedir dos llocs de la mesa del Congrés al grup d'Albert Rivera i li demana que ara actuï de la mateixa manera.
 13:07 El primer xoc entre sobiranistes i 155: les cadires que ocuparà cada grup al ple; ho expliquen Sara González i Roger Tugas. Independentistes i "comuns" pacten repartir-se els seients del cantó esquerra de l'hemicicle, mentre que vuit diputats de JxCat haurien de saltar a la dreta, junt a Cs, PSC i PP. Catalunya en Comú-Podem recuperaria l'espai d'ICV-EUiA, però liberals i socialistes s'oposen a aquesta distribució i s'intentarà assolir un consens abans de constituir el ple.
Entrades anteriors »
Oriol March
01/01/1970
Roger Torrent presidirà la cambra en la dotzena legislatura amb Josep Costa (JxCat) com a vicepresident; la incògnita sobre Puigdemont i el rol dels presos marcarà els primers compassos | Rajoy ja ha avisat que recorrerà al TC si es permet votar els electes exiliats en la primera sessió del Parlament | Els diputats de Brussel·les ja han anunciat que no demanaran delegar el vot, a diferència dels que estan a la presó, que sí que ho sol·licitaran
01/01/1970
La mesura seria voluntària i podria beneficiar aquells treballadors que van cotitzar més al principi o a la meitat del seu trajecte professional
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"
Carles Mundó, en una entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Considerat un dels valors més sòlids d'ERC, l'últim titular de Justícia torna a l'advocacia després d'haver tancat la Model i passar per la reclusió d'Estremera | Els rivals polítics li reconeixen solidesa i fiabilitat, fins al punt que té ascendent al partit i manté una relació fluïda amb el ministre Rafael Catalá