24
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
17:56h
La gran notícia de les eleccions del 21-D va ser l’increment de la participació electoral. Un augment que va ser generalitzat a tot el territori, ja que les dades provisionals de què disposem mostren que a només poc més de 300 meses de les més de 8.000 repartides pel territori la participació va baixar respecte l’any 2015. En un 75% de les meses la participació va pujar entre un 2 i un 8%, i la mitjana d’augment va ser d’un 4,4%. A l’espera de tenir resultats d’enquesta a nivell individual, si analitzem els resultats a nivell de mesa electoral podem fer-nos una primera idea sobre quins efectes ha pogut tenir la participació electoral sobre els guanys i pèrdues dels partits.
Una de les idees més comentades era la idea que Ciutadans havia aconseguit ser la força més votada i amb més escons gràcies a l’increment de la participació. Les dades que es mostren a continuació semblen confirmar aquesta sospita. Ciutadans puja més allà on la participació ha estat més elevada que el 2015. L’eix horitzontal mostra l’increment del percentatge de vot de Ciutadans del 2017 respecte al 2015 i es veu clarament com la majoria de punts se situen en valors per sobre del 0 de l’eix vertical (que marca la diferència de participació). Els efectes de l’increment de la participació per a les altres forces unionistes no ha estat tan positiu. Tal com ens marca la línia de tendència per al PSC i el PP, els majors increments de vot (o menors pèrdues en el cas del PP) els van tenir allà on la participació va augmentar menys i van perdre més percentatge de vot respecte a les eleccions del 2015 allà on la participació va ser més elevada. En el cas del PSC això podria indicar que va aconseguir vots d’altres partits en aquelles meses ultramobilitzades el 2015 però no va aconseguir captar els nous votants de les meses on la participació va créixer més.
En el cas dels "comuns", la gràfica següent mostra com han obtingut un major percentatge de vot allà on ha augmentat la participació però es tracta d’increments de vot molt minsos que, units amb el creixement dels altres partits, no els ha permès rendibilitzar-ho electoralment.
En el cas de les forces independentistes no sembla que la participació hagi tingut un efecte negatiu en el percentatge de vots rebuts en les meses. Els gràfics segueixen la mateixa estructura que abans i podem veure que el percentatge rebut per la CUP ha disminuït de manera generalitzada a totes les meses però no sembla que hagi perdut més vots allà on la participació ha estat més alta (la línia vermella que mostra la tendència és pràcticament horitzontal). Les pèrdues de la CUP han estat generalitzades: ha perdut part del vot prestat de l’esquerra que va obtenir el 2015 i potser s’ha vist castigada pel seu paper durant la darrera legislatura.
Junts per Catalunya i ERC perden en percentatge de vot respecte al percentatge de vot de Junts pel Sí, fet que no ens hauria de sorprendre gens, ja que JxSí era una coalició de tots dos partits. Malgrat tot, la pendent lleugerament positiva de la línia de tendència ens mostra que tots dos partits han sofert una menor pèrdua respecte al percentatge de vots de Junts pel Sí justament allà on la participació ha augmentat més. Si ens fixem en el quadrant inferior dret podem veure que si prenem els resultats agregats de Junts per Catalunya i ERC en les eleccions del 21-D, no han perdut percentatge de vots allà on més gent ha votat. Aquests gràfics mostren un patró d’estabilitat en el percentatge de vot independentista malgrat els canvis en la participació. És plausible pensar que aquest manteniment en el percentatge de vots allà on la participació ha pujat es degui a transvasaments de vot d’altres partits, més que a la mobilització de nous votants, ja que la mobilització de l’independentisme ja era molt elevada. Tot i això caldran altres anàlisis per confirmar o refutar aquesta idea.
Finalment, és interessant mostrar com Junts per Catalunya ha estat el partit que ha sabut recollir millor l’herència de Junts pel Sí. El següent gràfic mostra clarament que allà on JxSí va treure un percentatge de vot molt elevat Junts per Catalunya també ha obtingut un resultat elevat mentre que ERC no ha estat capaç de recollir aquests vots. El panell dret del gràfic mostra que en aquelles meses on JxSí va treure un 50% o més dels vots –generalment les zones interiors de Catalunya– ERC no ha mantingut aquesta tònica i més aviat s’ha estancat, tot cedint el testimoni de la representació independentista a Junts per Catalunya.
En els propers dies, anàlisis més acurades de les dades podran ajudar a entendre més bé quins efectes ha tingut la participació i els transvasaments de vot que s’han produït. A hores d’ara, però, sembla que l’increment de la participació ha beneficiat clarament Cs a costa dels seus socis del bloc del 155 i no ha tingut un efecte clar sobre cap dels partits del sobiranisme.
Una de les idees més comentades era la idea que Ciutadans havia aconseguit ser la força més votada i amb més escons gràcies a l’increment de la participació. Les dades que es mostren a continuació semblen confirmar aquesta sospita. Ciutadans puja més allà on la participació ha estat més elevada que el 2015. L’eix horitzontal mostra l’increment del percentatge de vot de Ciutadans del 2017 respecte al 2015 i es veu clarament com la majoria de punts se situen en valors per sobre del 0 de l’eix vertical (que marca la diferència de participació). Els efectes de l’increment de la participació per a les altres forces unionistes no ha estat tan positiu. Tal com ens marca la línia de tendència per al PSC i el PP, els majors increments de vot (o menors pèrdues en el cas del PP) els van tenir allà on la participació va augmentar menys i van perdre més percentatge de vot respecte a les eleccions del 2015 allà on la participació va ser més elevada. En el cas del PSC això podria indicar que va aconseguir vots d’altres partits en aquelles meses ultramobilitzades el 2015 però no va aconseguir captar els nous votants de les meses on la participació va créixer més.
Gràfic 1 Foto: Pau Vall
En el cas dels "comuns", la gràfica següent mostra com han obtingut un major percentatge de vot allà on ha augmentat la participació però es tracta d’increments de vot molt minsos que, units amb el creixement dels altres partits, no els ha permès rendibilitzar-ho electoralment.
Gràfic 2 Foto: Pau Vall
En el cas de les forces independentistes no sembla que la participació hagi tingut un efecte negatiu en el percentatge de vots rebuts en les meses. Els gràfics segueixen la mateixa estructura que abans i podem veure que el percentatge rebut per la CUP ha disminuït de manera generalitzada a totes les meses però no sembla que hagi perdut més vots allà on la participació ha estat més alta (la línia vermella que mostra la tendència és pràcticament horitzontal). Les pèrdues de la CUP han estat generalitzades: ha perdut part del vot prestat de l’esquerra que va obtenir el 2015 i potser s’ha vist castigada pel seu paper durant la darrera legislatura.
Junts per Catalunya i ERC perden en percentatge de vot respecte al percentatge de vot de Junts pel Sí, fet que no ens hauria de sorprendre gens, ja que JxSí era una coalició de tots dos partits. Malgrat tot, la pendent lleugerament positiva de la línia de tendència ens mostra que tots dos partits han sofert una menor pèrdua respecte al percentatge de vots de Junts pel Sí justament allà on la participació ha augmentat més. Si ens fixem en el quadrant inferior dret podem veure que si prenem els resultats agregats de Junts per Catalunya i ERC en les eleccions del 21-D, no han perdut percentatge de vots allà on més gent ha votat. Aquests gràfics mostren un patró d’estabilitat en el percentatge de vot independentista malgrat els canvis en la participació. És plausible pensar que aquest manteniment en el percentatge de vots allà on la participació ha pujat es degui a transvasaments de vot d’altres partits, més que a la mobilització de nous votants, ja que la mobilització de l’independentisme ja era molt elevada. Tot i això caldran altres anàlisis per confirmar o refutar aquesta idea.
Gràfic 3 Foto: Pau Vall
Finalment, és interessant mostrar com Junts per Catalunya ha estat el partit que ha sabut recollir millor l’herència de Junts pel Sí. El següent gràfic mostra clarament que allà on JxSí va treure un percentatge de vot molt elevat Junts per Catalunya també ha obtingut un resultat elevat mentre que ERC no ha estat capaç de recollir aquests vots. El panell dret del gràfic mostra que en aquelles meses on JxSí va treure un 50% o més dels vots –generalment les zones interiors de Catalunya– ERC no ha mantingut aquesta tònica i més aviat s’ha estancat, tot cedint el testimoni de la representació independentista a Junts per Catalunya.
Gràfic 4 Foto: Pau Vall
En els propers dies, anàlisis més acurades de les dades podran ajudar a entendre més bé quins efectes ha tingut la participació i els transvasaments de vot que s’han produït. A hores d’ara, però, sembla que l’increment de la participació ha beneficiat clarament Cs a costa dels seus socis del bloc del 155 i no ha tingut un efecte clar sobre cap dels partits del sobiranisme.