Carles Puigdemont, el president salvat per la campanya

Existeixen diverses versions sobre la genèsi de Junts per Catalunya, en funció de l'interlocutor que l'expliqui. En una d'elles, Carles Puigdemont fa la següent reflexió a Artur Mas, Marta Pascal i David Bonvehí: "Si ens presentem com a PDECat i jo no sóc candidat, el resultat serà dolent. Si sóc el candidat del partit, podem empatar amb ERC. I si ens presentem amb un projecte que vagi més enllà, podem guanyar les eleccions". El pronòstic atribuït al president de la Generalitat es va quedar a tres escons de complir-se, perquè Ciutadans va guanyar les eleccions amb 37 escons per davant dels 34 de la la seva llista, però va tenir el mèrit de superar els republicans, disparats a les enquestes des de feia mesos. Puigdemont, salvat per la campanya, està en disposició d'intentar la investidura si la situació judicial li ho permet.

Va ser el 13 de novembre, recorden els seus col·laboradors, que el president va fer el pas definitiu per ser cap de cartell. Alguns dels membres de la seva guàrdia pretoriana a Palau -Elsa Artadi i Josep Rius, entre d'altres- van viatjar durant uns dies a Brussel·les per dissenyar la llista. Ho feien des d'allà on podien i en espais tan poc habituals en política com l'habitació d'un hotel. Les trucades es feien, fins i tot, des del lavabo, i s'escoltaven els uns als altres mentre esposaven en contacte amb possibles candidats. Les ofertes les treballava l'entorn del president, però era ell qui les concretava en persona. Els números definitius van ballar perquè la candidatura, entre d'altres factors, també havia de comptar amb el beneplàcit del PDECat.

"La campanya li ha anat molt bé. L'hem notat en forma, animat", ha ressaltat durant la recta final cap al 21-D el seu equip. Tot i l'excepcionalitat de l'exili, la situació s'ha anat normalitzant amb el pas de les setmanes. Al principi, però, tot es va fer molt dur: marxar sense la família, patir per la seguretat i mantenir la "continuïtat històrica" d'una Generalitat que acabava de ser intervinguda eren els principals maldecaps, i a Puigdemont se li va fer una muntanya. La possibilitat d'anar a les eleccions, però, li va donar un horitzó nou i la feina per confegir la llista. Estava tan animat fent la de Girona, per cert, que va posar més candidats dels que es repeteixen a la demarcació -17-.

Un dels primers problemes que es van solucionar va ser l'apartat tecnològic necessari per fer campanya. A la seu de la llista, situada al barri de Gràcia de Barcelona, s'hi va disposar un projector per tal que el president aparegués en pantalla, via videoconferència, a les reunions del comitè estratègic. Als mítings, dues opcions: la mateixa videconferència o bé via satèl·lit. Puigdemont seguia les intervencions dels teloners des d'una pantalla en una sala recoberta de croma -aquell fons de color verd que es fa servir en televisió- i podia escoltar les reaccions del públic a través d'un auricular. A les mans sempre hi tenia papers escrits a mà amb el missatge de la jornada, consensuat amb Artadi i els membres del comitè estratègic.

Ressentiment amb Iceta

El primer secretari del PSC i candidat a les eleccions, Miquel Iceta, va tenir una participació activa en les negociacions multilaterals destinades a impedir l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la declaració de la independència. Iceta va ser a Palau la nit del 26 d'octubre, el dia abans que el Parlament aprovés l'inici -simbòlic- de l'estat català. I a Puigdemont no li ha agradat gens que s'hagi presentat com la presumpta cara amable de la intervenció de l'autonomia, de manera que ha centrat en ell tots els missatges agressius de la campanya. L'estratègia tenia suport en les enquestes, que situava una bossa d'uns 200.000 votants amb els socialistes.

A ERC, en canvi, no li ha caigut cap retret. El president ha elogiat el paper del vicepresident Oriol Junqueras, empresonat a Estremera, i ha recalcat la necessitat de restituir el Govern legítim. Els teloners -Artadi i Eduard Pujol, però també el conseller de la Presidència, Jordi Turull- han estat més durs, però sense citar mai els republicans. "Hem de votar sense fer floritures", va assenyalar Turull des de Vic. La directora de campanya i el portaveu de la candidatura s'han encarregat de deixar clar que Junts per Catalunya era "l'única candidatura que defensava" l'executiu cessat per Mariano Rajoy i que, si s'explorava una alternativa el president, seria donar la raó a l'Estat.

Un dels moments que Puigdemont recorda amb més emoció de la campanya és la manifestació del 7 de desembre a Brussel·les, a la qual van acudir unes 45.000 persones vingudes de Catalunya. Se'l va veure abraçat a alguns dels presents -aquell dia va rebre la visita de la família, filles incloses- i amb un to dur contra la Unió Europea oficial pel seu suport a l'estratègia de Rajoy contra el procés. Va ser el candidat, de fet, que més va capitalitzar aquella manifestació a la qual també van assistir líders del PDECat, d'ERC i de la CUP. L'argument -força de la campanya es basava en la "legitimitat" del president a l'exili, i això permetia projectar el candidat i, al mateix temps, minimitzar el risc de crítiques de l'independentisme.

"El missatge ha estat bo i s'ha percebut la candidatura com a transversal de debò", manté un membre de la sala de màquines de Junts per Catalunya. "S'ha activat el gen convergent", sosté un altre dels consultats. En tot això hi té a veure Puigdemont, que ha passat el rasclet a la Catalunya interior i ara veu més a prop que fa unes setmanes una hipotètica investidura. Dependrà, això sí, de la situació judicial: si aconsegueix tornar, anar al Tribunal Suprem i no acabar detingut, té opcions de creuar la frontera. Li farà cas a la família -la seva dona ha assistit a dos mítings, a Barcelona i a Girona-, al seu amic Josep Maria Matamala i també a l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas. L'última paraula, però, la vol tenir ell. I hi reflexionarà durant les festes que passarà a Bèlgica.