Eleccions Parlament 2017: anàlisi

El futur judicial de Junqueras condiciona la nova etapa d'ERC

Rovira accepta que va ser un error no aferrar-se des de l'inici al vicepresident català com a candidat i plantejar alternatives o diferenciar entre Govern legítim i executiu | El funcionament del partit i la negociació amb JxCat va lligat a si el Suprem decideix el dia 4 alliberar el cap de llista, o a si pot recollir l'acta i exercir algun càrrec posteriorment

per Roger Tugas Vilardell , 24 de desembre de 2017 a les 19:15 |
Marta Rovira ha entomat el pes de la campanya arran de l'empresonament de Junqueras. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El resultat electoral del 21-D ha deixat un regust agredolç en ERC. La victòria del bloc independentista en un context de participació elevadíssima i repressió judicial no amaga que els republicans tenien l'expectativa d'esdevenir primera força o, com a mínim, liderar l'espai independentista. Així, malgrat els quasi 930.000 vots assolits i els 32 diputats -rècord sense pal·liatius per a aquest partit, des de la Segona República-, el sorprenent ascens de JxCat va aigualir la nit als seus dirigents. Amb Oriol Junqueras podent fer campanya, asseguren, els 11.000 vots que els separen s'haurien capgirat, com a mínim.

De fet, el futur polític d'ERC està també clarament condicionat pel futur judicial del seu líder. El 4 de gener és una data marcada en vermell als despatxos republicans, ja que és el dia en què el Tribunal Suprem ha citat les seves defenses per valorar si el manté o no a presó. El jutge ja va avisar, quan va deixar en llibertat sota fiança els altres consellers -excepte Joaquim Forn-, que la privació de llibertat es podria revisar, si apreciava que desapareixia el risc de reincidència o si canviaven les circumstàncies.


Per això, la secretària general del partit, Marta Rovira, ha exigit a Mariano Rajoy que, arran dels resultats electorals, actuï i es mogui per alliberar els presos polítics, com a gest per iniciar una negociació. I és que, a més de personalment, ERC ha trobat a faltar molt políticament a Junqueras, l'arquitecte d'una formació que va recollir amb 10 diputats el 2011 i que va deixar preparada per pugnar per la victòria electoral. La seva absència durant la campanya per captivar electors i per tractar l'estratègia de la candidatura s'ha notat, malgrat que estava en contacte amb els dirigents republicans.

Implicat en campanya


De fet, en el darrer tram, va demanar certa pugna amb la candidatura de Carles Puigdemont per fer valer el seu compromís en el procés -ell mateix va recordar en una entrevista a Rac1 que està a la presó per "per coherència" i per "donar la cara", un dard indirecte al president exiliat-.

Així mateix, segons fonts presents en l'executiva d'ERC d'aquest divendres, Rovira ha acceptat que un dels errors de la campanya va ser no jugar la carta Junqueras abans, ja que, fins la segona setmana, els republicans van fer la distinció entre el "Govern legítim" i el "Govern executiu", amb ella com a possible presidenta del segon, però llavors van variar el discurs i van passar a defensar que Junqueras seria el seu candidat a la presidència, en cas que guanyessin. Un gir que va permetre frenar la tendència a la baixa de les enquestes.


Lideratge consolidat de Rovira

De fet, des de l'entrada a Govern del president d'ERC, Rovira ja havia passat a dur un eficient lideratge orgànic del partit junt a nous dirigents com Sergi Sabrià, Isaac Peraire o, a nivell parlamentari, Roger Torrent. Tot i això, ara la dirigent republicana està també sota la lupa judicial després que el Suprem hagi ampliat la causa per rebel·lió, entre d'altres, a ella. Per això, la formació aspira a tornar a poder lluir el carisma mediàtic de Junqueras, així com poder-lo fer entrar en la imminent negociació de nou Govern.

De fet, els republicans creuen que, si no és el dia 4, el seu líder podrà sortir de la presó per agafar l'acta i exercir les responsabilitats institucionals que li corresponguin, tal com conclou un informe del catedràtic de Dret Constitucional, Joan Vintró. En canvi, dubten molt que Rajoy permeti a Puigdemont tornar a Catalunya per ser investit, perquè el risc de fuga seria evident, cosa que deixa en suspens el seu futur. A diferència del que assegurava en campanya, el president català ara reclama "garanties" abans de tornar a Catalunya i, malgrat que ERC ha assumit que els resultat de JxCat avala la demana de fer el que calgui per restituir el "Govern legítim" i s'ha compromès a treballar per aconseguir-ho, hi veu dificultats evidents per fer-ho possible.

ERC s'aferra a un informe jurídic que defensa que Junqueras hauria de poder sortir a recollir l'acte i assumir les responsabilitats insittucionals que li pertoquessin

El futur de Puigdemont i Junqueras, per tant, marcaran les negociacions que començaran els propers dies per conformar Govern. Sigui com sigui, en base als resultats tan equilibrats del 21-D, ara ERC reclamarà un executiu més paritari -Junts per Sí va marcar un pes del 58% a CDC i del 42% per als republicans, però ara JxCat ha obtingut sols el 50,3% dels vots que sumen les dues principals candidatures independentistes-, i fins i tot pensa en proposar que el mateix Junqueras, com a actual vicepresident legítim, reclami la presidència, si Puigdemont no torna.

Govern ràpid i amb la CUP

Igualment, ERC posa l'accent en la necessitat que pactar ràpid aquest nou Govern -cosa segurament incompatible amb que estigui conformat pels mateixos membres que en la legislatura anterior- per posar fi ràpidament al 155 i fer front a les seves conseqüències. Així mateix, reclama que aquest estigui obert a la CUP, que ja s'ha mostrat oberta a entrar-hi -i Poble Lliure aposta per fer-ho-, per fer-lo encara més transversal, i obert a acords amb els "comuns".

D'aquesta manera, els republicans aspiren a impulsar amb aquestes organitzacions d'esquerres esperen un programa ambiciós de polítiques socials que serveixi per fer guanyar suports a la República i que, en aquells camps en què l'Estat s'hi oposi, una àmplia majoria del Parlament s'hi confronti, encara que ara sigui amb el lideratge de JxCat. El procés constituent inclòs en el seu programa també hauria de ser un espai de col·laboració de totes les forces compromeses amb el dret a decidir.

Els republicans estenen la mà a la CUP i els "comuns" per implantar un programa de mesures socials encara que sigui en confrontació amb l'Estat

A nivell d'implantació electoral, ERC està satisfeta, ja que és força homogènia i, malgrat que no s'ha imposat a cap demarcació, s'ha situat com a segona força a les quatre, així com ha estat primera o segona força en 35 de les 42 comarques. Especialment positiu ha estat el creixement a les zones metropolitanes, ja que ha quedat segona a Barcelona, Tarragona o Badalona i tercera a quasi totes les altres grans ciutats de l'entorn, sempre per davant dels "comuns". L'única decepció ha estat Girona, on Puigdemont ha arrasat i només han entrat quatre diputats republicans, mentre que a Tarragona i Lleida -teòricament zones més complicades- ho han fet cinc.

Els diputats que han quedat fora

Així, els resultats per sota del que les enquestes preveien inicialment i l'entrada d'independents com Jenn Díaz, Ruben Wagensberg o Najat Driouech ha provocat que per ara quedessin fora -almenys a l'espera de conformar Govern i de si els empresonats o exiliats poden recollir l'acta- diputats de l'anterior legislatura com Gerard Gómez del Moral, Assumpció Laïlla (de Demòcrates), Chakir El Homrani, Marc Sanglas, Fabian Mohedano (d'Avancem), Magda Casamitjana (de MES) o Jordi Orobitg (un dels pares de la llei de transitorietat), així com independents com Núria Picas, Jose Rodríguez "Trinitro" o Eduardo Reyes.
 
IMPLANTACIÓ D'ERC PER MUNICIPIS

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació