22
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
24
de desembre
a les
9:54h
Ciutadans (37 diputats) ha tingut dos grans caladors de vot: el cinturó de Barcelona i el Camp de Tarragona. De Barcelona provenen 24 diputats i a Tarragona n'han obtingut 6. De l'àrea metropolitana, destaquen l'Hospitalet de Llobregat (33%), la Cornellà de Núria Parlon (33%) o Castelldefels (35%), amb bons resultats a Sabadell (28%) i Terrassa (29%). A Badalona, feu de García Albiol, es planten amb un 31%. A Sant Vicenç dels Horts, d'on ha estat alcalde Oriol Junqueras, s'enduen el 35%. Al sud, Ciutadans ha obtingut la victòria a Tarragona ciutat i a Reus, amb resultats contundents a municipis com Salou (43%) i Vila-seca (47%). A l'altra banda del Principat, crida l'atenció el taronja fort de l'Aran, on s'imposa, amb percentatges rellevants a Viella i Naut Aran. Una dada clau: de 23 poblacions amb més de 50.000 habitants, Cs no ha guanyat només en tres: Girona, Sant Cugat i Manresa.
Les urnes catalanes han estat, també, una gran batalla pel lideratge de la dreta espanyola. El triomf de Ciutadans (37 escons al Parlament) no ha servit per impedir una majoria independentista a la cambra. Tampoc per fer presidenta Inés Arrimadas. Però sí que serà útil a l'estratègia del partit unionista per reforçar-se en l'arena de la política espanyola. I per subratllar el lideratge d'un Albert Rivera que creu que ja ha arribat l'hora de parlar de tu a tu amb Mariano Rajoy.
Rivera ha estat molt suau amb el govern del PP durant tota la campanya. Dels populars, només en volia els vots, i ja els té. No es tractava pas d'ofendre un electorat conservador i espanyolista que aquest cop estava disposat a abandonar les sigles del PP. Un cop ha obtingut els bons resultats que esperava, Rivera ha enfilat la caravana de Cs en direcció a Moncloa.
Reformes per a Espanya, duresa amb Catalunya
El líder de Ciutadans ha repetit en diversos moments de la campanya que Espanya necessita "un nou projecte". Aquest divendres, després de la reunió de la direcció de Cs, ha dit que des de la Transició, Espanya ha tingut tres projectes, encarnats pel centrista Adolfo Suárez, el socialista Felipe González i José María Aznar. Ara en cal un altre. L'atac a Rajoy ha estat evident. Rivera ha dibuixat també el terreny d'aquest nou projecte.
Per Rivera, Espanya necessita reformes enfront l'immobilisme del PP. Però ha deixat clar que no pensa en cap concessió a la Catalunya sobiranista. En el "nou projecte espanyol" que vol encarnar, no hi ha espai per a la majoria de la societat catalana, formada per independentistes i per contraris a l'article 155. I ha llençat contra el PP l'acusació de no haver estat prou "clar" i de "mirar cap a un altre costat" en lloc de plantar cara al procés. Per al PSOE també hi ha atacs: des de Ciutadans se'ls ha acusat de "copiar" els independentistes. Rivera va fer sang quan va escoltar la proposta de Miquel Iceta de defensar l'indult pels polítics sobiranistes.
Radicalitzar el discurs
Rivera, envalentit pels resultats, ha elevat el to respecte al govern de Rajoy i, tot i garantir que mantindrà els acords de legislatura ("no jugarem amb els espanyols"), ha insistit en què faran complir-los. Amb el front judicial contra la corrupció que tenalla el PP, Rivera sap que els esdeveniments li donaran moltes oportunitats per escometre contra els populars.
Inés Arrimadas i Albert Rivera, en el seu acte més multitudinari, a Girona. Foto: ACN
Populisme i penetració al territori
La campanya de Cs s'ha caracteritzat per trets molt propis del populisme. S'han pogut escoltar grans apel·lacions patriòtiques sense referències ideològiques clares ("l'orgull de ser espanyols a Catalunya"), s'ha vist un culte a la personalitat de Rivera i Arrimadas, en molts actes pràcticament els únics oradors, i ha quedat clar que era l'element identitari, enmig d'onejar de banderes espanyoles i senyeres, allò que reunia els seus partidaris.
En molts mítings del partit, s'ha plasmat la capacitat d'aplegar votants de l'upper Diagonal i de Nou Barris o Cornellà. Què és això sinó populisme? També en el mapa de la penetració de Ciutadans en el territori es percep aquesta "transversalitat" de classe entre la massa votants de Ciutadans. El partit taronja arrasa en el cinturó, entre votants procedents del PSC i del PP, però també a l'Aran.
Ciutadans (37 diputats) ha tingut dos grans caladors de vot: el cinturó i el Camp de Tarragona. De l'àrea metropolitana, destaquen l'Hospitalet (33%), la Cornellà de Núria Parlon (33%) o Castelldefels (35%), amb bons resultats a Sabadell (28%) i Terrassa (29%). A Badalona, feu de García Albiol, es planten amb un 31%. A Sant Vicenç dels Horts, d'on ha estat alcalde Oriol Junqueras, s'enduen el 35%. Al sud, Cs ha obtingut la victòria a Tarragona ciutat i a Reus, amb resultats contundents a municipis com Salou (43%) i Vila-seca (47%). Crida l'atenció el taronja fort de l'Aran, on s'imposa, amb percentatges rellevants a Viella i Naut Aran. Una dada clau: de 23 poblacions amb més de 50.000 habitants, Cs no ha guanyat només en tres: Girona, Sant Cugat i Manresa.
Superar el bipartidisme...
"El bipartidisme està obsolet". Aquestes paraules del president de Ciutadans han subratllat el component de "nova política" de Cs, aquest "podemisme de dretes" que representa. Rivera es veu amb cor de faltar-li al respecte als dos grans partits espanyols, PSOE i PP, que han patit una reculada sensible el 21-D. La suma de tots dos feien 27 escons en la cambra dissolta. Ara són només 20. I Rivera ha proclamat amb satisfacció que el seu partit ha obtingut més vots que la suma de PSOE, PP i Podem.
... i patrimonialitzar la Constitució
Un element sempre present en tots els actes de Cs en aquesta campanya ha estat vindicar l'esperit de la Constitució. Arrimadas ha aprofitat els mítings per "agrair" la gent que la va poder votar per fer-la possible. L'enaltiment de la Carta de 1978 i els elogis al rei per part de Rivera han estat constants. El 2018, quan es compleixen 40 anys de la seva aprovació, pot facilitar aquest intent de mitificació de la Constitució, d'una banda, i alhora de presentar-se com els únics que la poden defensar amb eficàcia.
A Rivera, l'aplicació de l'article 155 de la "seva" Constitució li ha anat bé. Ha sabut presentar el seu partit com el que més va pressionar perquè Rajoy, finalment, intervingués. Aquest cop, després d'haver jugat sempre amb la catalanofòbia, i no haver tingut escrúpols quan s'ha tractat de carregar contra el catalanisme (com en el recurs contra l'Estatut), el PP ha comprovat que ha estat un altre el beneficiari de la seva política repressiva a Catalunya.