El problema de Rajoy

El president espanyol acata la desfeta a Catalunya, però no sembla disposat a explorar solucions. No es mou, però potser el faran moure. El seu futur s'enfosqueix. També són protagonistes el sorteig de la loteria, l'últim número de la revista "Líbero", Leo Messi, Montserrat Roig i la sèrie "The Crown".

Mariano Rajoy, president del govern espanyol, en una foto d'arxiu
Mariano Rajoy, president del govern espanyol, en una foto d'arxiu | PP
22 de desembre del 2017
Actualitzat a les 17:29h

Després de sumar majoria absoluta en un escenari completament advers, l'independentisme té una feina titànica: ha de recalcular el full de ruta fent-lo compatible amb el clam de la sobirania de l'1-O, sense obviar que el suport del ciutadans que volen l'estat propi se situa en el 47,5% dels electors. Abans de fixar camí haurà de resoldre l'altra gran incògnita, la presidència de la Generalitat. Puigdemont podrà ser investit? Si el perill de l'empresonament persisteix -i s'ha de quedar a Brussel·les-, l'alternativa ha de sortir de la llista de Junts per Catalunya? En el cas que Oriol Junqueras sortís de la presó, Puigdemont accediria a cedir la potestat al vicepresident com a representant del Govern legítim? Són preguntes que ara no tenen respostes, tot i que els partits ja formulen hipòtesis en privat.

El sobiranisme, que ha demostrat la seva resiliència, haurà de prendre decisions. Però el problema gran el té ara Mariano Rajoy. L'autor intel·lectual del 155 i de l'avançament electoral ha perdut crèdit, com li recorden els seus rivals, de Pedro Sánchez a Albert Rivera. El PP és avui un partit residual a Catalunya i pot pagar car a Espanya la seva innació política, entregat com estava a l'estratègia judicial per frenar el procés. Rajoy és fràgil el Congrés i l'han desautoritzat a les urnes. En la compareixença d'aquest divendres a la Moncloa, ha acatat la desfeta, però no ha semblat disposat a explorar solucions. Ni es reunirà amb Puigdemont -prioritza el diàleg amb Inés Arrimadas, que no serà presidenta- ni esgrimeix més negociació que la que marca "l'imperi de la llei". El president espanyol no es mou, però potser el faran moure. El seu futur s'enfosqueix.  

El futur del PDECat. Les perspectives electorals de la formació abans que Puigdemont acceptés pilotar una llista de confecció pròpia eren devastadores. El cartell del president ha revertit els pronòstics amb uns resultats que indiquen un suport capil·lar en els territoris interiors, ben conjugats amb la penetració d'ERC en les ciutats metropolitanes. Després del pas al costat del PDECat, el partit buscarà recobrar el protagonisme i assegurar-se el futur. Serà al Govern i haurà d'afrontar el debat de la marca, pensant en les municipals. Junts per Catalunya tindrà continuïtat -ho ha reconegut Marta Pascal- i el partit ja es reivindica com un "espai polític guanyador", com detalla Oriol March.

Els pessics de la loteria espanyola. Amb la ressaca de les eleccions per digerir, el sorteig de Nadal s'ha encavalcat en el calendari com un parèntesi (breu) a la política. La Grossa (71198) ha tornat a Sort després de tres anys d'esquivar Catalunya. Barcelona també ha esgarrapat part del segon premi, així com del tercer i dels cinquens. Si heu tingut la sort de tenir un dels números agraciats, gaudiu-ne. Podeu comprovar si heu fet les paus en aquesta eina que us hem preparat a NacióDigital.       
  

Vist i llegit

Futbol i cultura és una mescla que conjuga bé. En això excel·leix la revista Líbero, que aquest desembre dedica un especial a Catalunya, coincidint amb les eleccions del 21-D. "Hem comprovat que a la vida, si t'ho expliquen amb futbol, ho entens", escriuen en la presentació de l'últim número de la capçalera, que analitza la rivalitat entre el Reial Madrid i el FC Barcelona amb articles que val la pena llegir i rellegir. El més rellevant és el que desgrana la història d'un documental inèdit, protagonitzat per Pep Guardiola i José Luis Rodríguez Zapatero. El rodatge data del 2006 i el treball, impulsat per Jaume Roures (Mediapro) mai va veure la llum. Guardiola, que encara no havia fet el salt a les banquetes, ja havia evidenciat inquietuds més enllà del futbol i Zapatero acumulava adhesions pel seu talante, un capital polític que després s'erosionaria. Les hores de gravació continuen guardades. Endinseu-vos en la intrahistòria d'aquell documental fallit.


     La frase de la setmana

Rajoy també ha parlat després de les eleccions, però la frase de la setmana la va dir abans que parlessin les urnes: "Ara ja sabem què és el 155". Pronunciada en la jornada de reflexió dels comicis del 21-D, es va interpretar com un missatge amenaçador a l'independentisme en ple sopar (míting) del PP a Madrid. Rajoy va exhibir com un èxit de l'Estat l'aplicació de l'article 155, ara derrotat a les urnes per la majoria absoluta del sobiranisme. "Ha deixat algunes ensenyances que han quedat per al futur i per sempre", va afegir el líder dels populars, obrint la porta a una reedició de la intervenció de les institucions catalanes. La dreta espanyola ha desistit de buscar una solució al conflicte polític. Ara li passa factura.

 
El nom propi

Aquest dissabte hi ha clàssic al Santiago Bernabéu. Juga Leo Messi a l'estadi on ha encadenat més exhibicions lluny del Camp Nou. I intueixo que el millor jugador de tots els temps tindrà present que Cristiano Ronaldo -una espècie d'Hugo Sánchez modern- es va definir com "el millor futbolista de la història" a la revista France Football després de rebre la Pilota d'Or. El portuguès ho va dir sense ruboritzar-se, esperant l'assentiment general. Messi fa temps que no juga per satisfer guardons individuals. Se sap el millor i ho constaten els rivals. Però tampoc li deu agradar que el vulgaritzin d'aquesta manera. Li han faltat al respecte i el calendari ha volgut que el Barça, amb Messi al capdavant, tanqui l'any a Madrid. Recordeu què va fer l'última vegada que va passar per Chamartín? Ho podeu veure aquí. Fins demà, Leo.  


Els imperdibles

Ara que s'acosten dies d'àpats copiosos i tardes llargues a casa, us recomano un llibre i una sèrie per gaudir de la pausa. La lectura, la reedició d'Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig, amb introducció de Rosa Toran i presentació d'Artur London. La proposta audiovisual, The Crown, la biografia serialitzada de la reina d'Anglaterra arriba a la segona temporada. Si no l'heu descoberta, no us perdeu la primera temporada, en especial l'adaptació del personatge de Winston Churchill. Si esteu al dia, degusteu els nous capítols, que aprofundeixen en la complicada relació entre la reina i el seu marit, un maldecap afegit a la tasca de cap d'estat en plena emancipació de les colònies. Bon cap de setmana i bones festes! I un record especial per als qui passareu el Nadal, per primer cop, amb algun buit a casa. Mirem endavant. 


Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital



Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
 
Fes clic aquí per subscriure't-hi