23
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
24
de desembre
a les
14:39h
La CUP ha viscut aquest 21 de desembre la primera patacada electoral de la seva curta història parlamentària, rebaixant el nombre d'escons de deu a quatre. El correctiu a les urnes els ha obligat a fer autocrítica sobre el seu rol com a "satèl·lits" del Govern de Junts pel Sí acompanyant el procés, i en aquest sentit, a analitzar què ha fallat des de l'1 d'octubre i fins el moment després de moments crítics com la declaració de la República.
I és que, segons han explicat fonts del partit a NacióDigital, la necessària "autocrítica" passa per determinar quin és el paper que la CUP hauria d’haver tingut en relació al Govern, i valorar si hauria d’haver format part del "pinyol de les decisions i les responsabilitats" fins i tot formant-ne part amb conselleries. En aquest sentit, els cupaires lamenten que se’ls hagi exigit, però no se’ls hagi implicat en el procés, i que aquest distanciament els hagi passat factura electoral.
De fet, la CUP no era a totes les reunions de la comissió formada per representants de l'executiu i d'entitat sobiranistes on es prenien decisions rellevants sobre el referèndum de l'1-O. Tenen sensació, de fet, que van ser apartats de les més importants. Eren reunions a porta tancada en què s'establien els passos a seguir i com es podia plantejar un escenari que forcés la negociació amb l'Estat, que la CUP descartava en pro d'una declaració unilateral. Ara, els resultats els han portat a repensar la seva implicació en el Govern i, fins i tot, a plantejar-se seriosament la possibilitat de formar part de l'executiu, tal com han sospesat durant aquesta campanya electoral.
El vot volàtil que torna al 2012
La CUP, el partit de les samarretes i les arracades, ha fet fail en les eleccions de resposta al 155. Dels deu escons aconseguits amb l'herència de David Fernàndez, que els diputats liderats per Anna Gabriel han defensat durant dos anys, s'ha passat a quatre, tan sols un diputat per sobre dels de 2012. Cinc anys després que la CUP fes el salt al Parlament, doncs, es planteja una lectura i una pregunta. La primera és que, en termes globals, els cupaires només han aconseguit un diputat més. I la segona, que cal plantejar-se quina va ser la circumstància favorable fa dos anys. En aquest cas, un vot volàtil prestat d'Esquerra ha retornat als republicans.
La CUP s'ha col·locat, en aquests comicis, a 193.352 vots, un nombre que representa un 4,45% del total de l'escrutini, una mica més de la meitat dels vots que va tenir el 2015, que van ser de 337.794. La repartició d'escons per demarcacions tampoc ha ajudat els cupaires, que han perdut els diputats de Lleida i Tarragona i només han pogut mantenir la de Girona i els tres primers de la llista de Barcelona.
L'escenari al Parlament de Catalunya, per tant, canvia considerablement, i la CUP perd capacitat de pressionar cap a la via unilateral. Malgrat que han indicat en diverses ocasions que podrien investir o, fins i tot, formar part del Govern si aquest es comprometés amb la República, només faria falta una abstenció per no trucar els plans de l'executiu català. En aquest punt, caldrà veure si aposten per la passivitat davant del bilateralitat i el diàleg amb l'Estat, o confronten des de l'oposició aquest camí polític, que consideren un retorn al "processisme" i a una etapa pre-referèndum.
Pèrdua a tot el país
La CUP no ha aconseguit ser primera força política en cap municipi de Catalunya, i només en cinc, on la formació té representativitat o marques blanques, ha assolit la segona posició. A la demarcació de Barcelona ha estat sisena força amb poc més de 141.700 vots (4,36%), però la seva influència en l'àrea metropolitana ha estat nul·la (no ha superat el 6%), malgrat que durant la campanya hi ha centrat especial atenció, amb l'objectiu d'atraure un vot esquerres i sobiranista que ha capitalitzat ERC.
Una estratègia que podria haver resultat equivocada, segons les mateixes fonts del partit. De fet, els cupaires tenien la voluntat d'eixamplar el vot independentista cap a l'esquerra quan afirmaven "una República social i de classe". Però aquesta estratègia ha resultat, per a ells, una baralla fallida. Mentre jugaven les cartes socials a Cornellà, Sant Boi de Llobregat o l'Hospitalet, on no han superat el 3% dels vots, Junts per Catalunya i Esquerra els mossegaven al territori.
Mals resultats, però millors que el PP
Si bé la CUP ha assumit els mals resultats d'aquests comicis, també ha aconseguit quedar per sobre del PP, qui havia considerat que això seria un "descrèdit". L'escenari, a hores d'ara pels dos grups, és la de cohabitar dins d'un grup mixt, a l'espera remota que la CUP pogués pactar amb algun altre partit per la cessió d'un diputat per tenir més visibilitat.
Més enllà de la lectura del vot útil o prestat d'ERC, per altra banda, hi ha diversos elements que també poden haver afectat electoralment la CUP. Fonts del partit admeten que esperaven la davallada però no que fos tan forta: "pensàvem que teníem més vot estructural", diuen. En aquest sentit, la lectura per la baixa se situava en els sis escons, sense preveure una disminució tan substancial.
I és que, segons han explicat fonts del partit a NacióDigital, la necessària "autocrítica" passa per determinar quin és el paper que la CUP hauria d’haver tingut en relació al Govern, i valorar si hauria d’haver format part del "pinyol de les decisions i les responsabilitats" fins i tot formant-ne part amb conselleries. En aquest sentit, els cupaires lamenten que se’ls hagi exigit, però no se’ls hagi implicat en el procés, i que aquest distanciament els hagi passat factura electoral.
De fet, la CUP no era a totes les reunions de la comissió formada per representants de l'executiu i d'entitat sobiranistes on es prenien decisions rellevants sobre el referèndum de l'1-O. Tenen sensació, de fet, que van ser apartats de les més importants. Eren reunions a porta tancada en què s'establien els passos a seguir i com es podia plantejar un escenari que forcés la negociació amb l'Estat, que la CUP descartava en pro d'una declaració unilateral. Ara, els resultats els han portat a repensar la seva implicació en el Govern i, fins i tot, a plantejar-se seriosament la possibilitat de formar part de l'executiu, tal com han sospesat durant aquesta campanya electoral.
Diputats de la CUP al ple del Parlament Foto: Adrià Costa
El vot volàtil que torna al 2012
La CUP, el partit de les samarretes i les arracades, ha fet fail en les eleccions de resposta al 155. Dels deu escons aconseguits amb l'herència de David Fernàndez, que els diputats liderats per Anna Gabriel han defensat durant dos anys, s'ha passat a quatre, tan sols un diputat per sobre dels de 2012. Cinc anys després que la CUP fes el salt al Parlament, doncs, es planteja una lectura i una pregunta. La primera és que, en termes globals, els cupaires només han aconseguit un diputat més. I la segona, que cal plantejar-se quina va ser la circumstància favorable fa dos anys. En aquest cas, un vot volàtil prestat d'Esquerra ha retornat als republicans.
La CUP s'ha col·locat, en aquests comicis, a 193.352 vots, un nombre que representa un 4,45% del total de l'escrutini, una mica més de la meitat dels vots que va tenir el 2015, que van ser de 337.794. La repartició d'escons per demarcacions tampoc ha ajudat els cupaires, que han perdut els diputats de Lleida i Tarragona i només han pogut mantenir la de Girona i els tres primers de la llista de Barcelona.
La candidata Mireia Boya a l'acte central de campanya de la CUP Foto: Adrià Costa
L'escenari al Parlament de Catalunya, per tant, canvia considerablement, i la CUP perd capacitat de pressionar cap a la via unilateral. Malgrat que han indicat en diverses ocasions que podrien investir o, fins i tot, formar part del Govern si aquest es comprometés amb la República, només faria falta una abstenció per no trucar els plans de l'executiu català. En aquest punt, caldrà veure si aposten per la passivitat davant del bilateralitat i el diàleg amb l'Estat, o confronten des de l'oposició aquest camí polític, que consideren un retorn al "processisme" i a una etapa pre-referèndum.
Pèrdua a tot el país
La CUP no ha aconseguit ser primera força política en cap municipi de Catalunya, i només en cinc, on la formació té representativitat o marques blanques, ha assolit la segona posició. A la demarcació de Barcelona ha estat sisena força amb poc més de 141.700 vots (4,36%), però la seva influència en l'àrea metropolitana ha estat nul·la (no ha superat el 6%), malgrat que durant la campanya hi ha centrat especial atenció, amb l'objectiu d'atraure un vot esquerres i sobiranista que ha capitalitzat ERC.
Una estratègia que podria haver resultat equivocada, segons les mateixes fonts del partit. De fet, els cupaires tenien la voluntat d'eixamplar el vot independentista cap a l'esquerra quan afirmaven "una República social i de classe". Però aquesta estratègia ha resultat, per a ells, una baralla fallida. Mentre jugaven les cartes socials a Cornellà, Sant Boi de Llobregat o l'Hospitalet, on no han superat el 3% dels vots, Junts per Catalunya i Esquerra els mossegaven al territori.
Cartells electorals a Barcelona Foto: Adrià Costa
Mals resultats, però millors que el PP
Si bé la CUP ha assumit els mals resultats d'aquests comicis, també ha aconseguit quedar per sobre del PP, qui havia considerat que això seria un "descrèdit". L'escenari, a hores d'ara pels dos grups, és la de cohabitar dins d'un grup mixt, a l'espera remota que la CUP pogués pactar amb algun altre partit per la cessió d'un diputat per tenir més visibilitat.
Més enllà de la lectura del vot útil o prestat d'ERC, per altra banda, hi ha diversos elements que també poden haver afectat electoralment la CUP. Fonts del partit admeten que esperaven la davallada però no que fos tan forta: "pensàvem que teníem més vot estructural", diuen. En aquest sentit, la lectura per la baixa se situava en els sis escons, sense preveure una disminució tan substancial.
Acte de final de campanya de la CUP a Barcelona. Foto: ACN