23
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
24
de desembre
a les
16:15h
"La nostra és una cursa de fons". Aquesta és una de les frases que més repeteixen a la direcció dels "comuns" quan se'ls pregunta pels resultats electorals. Vuit diputats prescindibles per a la governabilitat no són, evidentment, la força que esperava tenir un espai que, des del triomf d'Ada Colau a les municipals, havia seguit sempre una línia ascendent. De fet, Catalunya Sí que es Pot, coalició en la qual no es va implicar Barcelona en Comú, quedava al marge de l'anàlisi que sempre feien els "comuns". La polarització, asseguren, els ha perjudicat. Però Xavier Domènech sosté que, a mig termini, la seva aposta d'esquerres i sobiranista per bastir una Catalunya amb una relació confederal amb Espanya serà la solució al conflicte territorial.
Però, com de llarga pot ser aquesta cursa que planteja? El principal risc que afronten els "comuns" és quedar abocats a una travessia pel desert que dificulti la viabilitat d'un projecte que aspira a canviar la correlació de forces a l'estat espanyol de la mà de Podem i les confluències territorials. Després de guanyar dues eleccions espanyoles a Catalunya, la presència al Parlament era l'assignatura pendent. No l'han superada amb bona nota, fet que obliga l'espai a fer una reflexió interna sobre el full de ruta. Sobretot tenint en compte que les municipals seran d'aquí a un any i mig i que, en aquests comicis a la capital catalana, s'han enfonsat fins a la cinquena posició.
En aquests moments hi ha dues realitats que han quedat molt clares després del 21-D: per molt que Pablo Iglesias i Domènech proclamessin que el "model processista" està esgotat, la construcció d'una República catalana continua sent la via que més suports aglutina; i el bloc constitucionalista no suma prou a Catalunya i es manté compacte a Espanya. Amb aquests dos fronts consolidats, els "comuns" no seran imprescindibles a la vida parlamentària de la nova legislatura, cosa que els pot condemnar a la subalternitat.
Incapacitat per marcar els tempos
Trobarien escletxes en el cas que la CUP no apuntalés un govern de Junts per Catalunya i ERC i hagués d'entrar en joc la geometria variable. Però els de Domènech, que reivindiquen que van néixer per disputar "l'hegemonia convergent", són d'entrada reticents a aliances amb la candidatura de Puigdemont. Només trobaran punts d'entesa a l'hora de defensar l'autogovern i les institucions catalanes sempre, així com a l'hora d'exigir que no es judicialitzi el conflicte polític o bé en mesures socials amb segell d'esquerres i que reverteixin les retallades.
Però Catalunya en Comú-Podem augura, de fet, que aquesta tornarà a ser una legislatura curta a no ser que els independentistes facin una reculada en el seu projecte. És només una especulació. El gran risc per als "comuns" és que la permanència dels dos blocs s'allarguin en el temps i s'enquistin sense que tinguin capacitat d'incidència. Només una moció de censura del PSOE que Pedro Sánchez no està disposat a impulsar en aquests moments i que donaria ales a Pablo Iglesias podria donar un tomb a la situació. "Si no fem fora el PP, no hi haurà sobirania ni per a Catalunya ni per a ningú" va insistir Colau durant la campanya. Però és precisament el fet que aquest canvi d'escenari no estigui directament a les mans de Podem que fa que no puguin posar dates a la seva proposta de referèndum acordat.
L'efecte del vot volàtil
Mentre l'escenari a Catalunya i Espanya no es mogui, els "comuns" tenen molta feina a fer per consolidar el seu espai. Si una cosa ha quedat demostrada des del 2015 és que el vot que reben és volàtil i pot oscil·lar entre els més de 900.000 en unes espanyoles als poc més de 320.000 en unes catalanes. El fenomen del vot dual que tradicionalment ha afectat el PSC hi té a veure. Això és fruit, analitzen des de la candidatura, de la "manca de construcció identitària" que sempre hi ha hagut en una determinada esquerra catalana que fa que sigui vista com una opció vàlida per governar Espanya de la mà del PSOE o, en aquest cas, de Podem, però no per governar Catalunya.
En el cas dels "comuns", tenen el problema de quedar superats per la dreta i per l'esquerra. Ha quedat clar que pel que fa al vot que respon a una lògica espanyola, és Ciutadans qui capitalitza el vot útil en contra de l'independentisme. Per la banda de l'esquerra, ERC aglutina el vot independentista d'esquerres mentre que el PSC reté el no independentista que vol fugir de la dreta. Això explica per què a l'àrea metropolitana els "comuns" no recullen els fruits de la reculada socialista. El cinturó roig esdevé taronja mentre ERC també millora resultats.
El risc de perdre Barcelona
El mapa és demolidor: els de Domènech i Colau són cinquens a Barcelona, on no guanyen a cap districte; quarts a ciutats com Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet i Santa Coloma de Gramenent; cinquens a Badalona i Sabadell; o quarts al Prat de Llobregat, feu d'ICV. La falta d'implantació territorial també acaba passant factura, ja que s'han quedat sense representant a Girona i Lleida -malgrat que la candidata fos la senadora Sara Vilà- i només mantenen l'escó de Tarragona.
Domènech s'ha mostrat convençut que aquest daltabaix electoral no suposa un risc per a les pròximes municipals, on s'ha mostrat convençut que els barcelonins avalaran el projecte de Colau. L'alcaldessa, però, ha preservat molt la seva imatge durant aquesta campanya, on ha tingut un presència discreta. Perdre l'alcaldia de la capital catalana seria la confirmació de la crisi del seu projecte.
Però, com de llarga pot ser aquesta cursa que planteja? El principal risc que afronten els "comuns" és quedar abocats a una travessia pel desert que dificulti la viabilitat d'un projecte que aspira a canviar la correlació de forces a l'estat espanyol de la mà de Podem i les confluències territorials. Després de guanyar dues eleccions espanyoles a Catalunya, la presència al Parlament era l'assignatura pendent. No l'han superada amb bona nota, fet que obliga l'espai a fer una reflexió interna sobre el full de ruta. Sobretot tenint en compte que les municipals seran d'aquí a un any i mig i que, en aquests comicis a la capital catalana, s'han enfonsat fins a la cinquena posició.
"La nostra és una cursa de fons", argumenten els "comuns"
En aquests moments hi ha dues realitats que han quedat molt clares després del 21-D: per molt que Pablo Iglesias i Domènech proclamessin que el "model processista" està esgotat, la construcció d'una República catalana continua sent la via que més suports aglutina; i el bloc constitucionalista no suma prou a Catalunya i es manté compacte a Espanya. Amb aquests dos fronts consolidats, els "comuns" no seran imprescindibles a la vida parlamentària de la nova legislatura, cosa que els pot condemnar a la subalternitat.
Pablo Iglesias, Xavier Domènech i Ada Colau, al míting de Santa Coloma Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú
Incapacitat per marcar els tempos
Trobarien escletxes en el cas que la CUP no apuntalés un govern de Junts per Catalunya i ERC i hagués d'entrar en joc la geometria variable. Però els de Domènech, que reivindiquen que van néixer per disputar "l'hegemonia convergent", són d'entrada reticents a aliances amb la candidatura de Puigdemont. Només trobaran punts d'entesa a l'hora de defensar l'autogovern i les institucions catalanes sempre, així com a l'hora d'exigir que no es judicialitzi el conflicte polític o bé en mesures socials amb segell d'esquerres i que reverteixin les retallades.
Però Catalunya en Comú-Podem augura, de fet, que aquesta tornarà a ser una legislatura curta a no ser que els independentistes facin una reculada en el seu projecte. És només una especulació. El gran risc per als "comuns" és que la permanència dels dos blocs s'allarguin en el temps i s'enquistin sense que tinguin capacitat d'incidència. Només una moció de censura del PSOE que Pedro Sánchez no està disposat a impulsar en aquests moments i que donaria ales a Pablo Iglesias podria donar un tomb a la situació. "Si no fem fora el PP, no hi haurà sobirania ni per a Catalunya ni per a ningú" va insistir Colau durant la campanya. Però és precisament el fet que aquest canvi d'escenari no estigui directament a les mans de Podem que fa que no puguin posar dates a la seva proposta de referèndum acordat.
L'efecte del vot volàtil
Mentre l'escenari a Catalunya i Espanya no es mogui, els "comuns" tenen molta feina a fer per consolidar el seu espai. Si una cosa ha quedat demostrada des del 2015 és que el vot que reben és volàtil i pot oscil·lar entre els més de 900.000 en unes espanyoles als poc més de 320.000 en unes catalanes. El fenomen del vot dual que tradicionalment ha afectat el PSC hi té a veure. Això és fruit, analitzen des de la candidatura, de la "manca de construcció identitària" que sempre hi ha hagut en una determinada esquerra catalana que fa que sigui vista com una opció vàlida per governar Espanya de la mà del PSOE o, en aquest cas, de Podem, però no per governar Catalunya.
En el cas dels "comuns", tenen el problema de quedar superats per la dreta i per l'esquerra. Ha quedat clar que pel que fa al vot que respon a una lògica espanyola, és Ciutadans qui capitalitza el vot útil en contra de l'independentisme. Per la banda de l'esquerra, ERC aglutina el vot independentista d'esquerres mentre que el PSC reté el no independentista que vol fugir de la dreta. Això explica per què a l'àrea metropolitana els "comuns" no recullen els fruits de la reculada socialista. El cinturó roig esdevé taronja mentre ERC també millora resultats.
Xavier Domènech i Owen Jones, al míting a la plaça Universitat de Barcelona Foto: Adrià Costa
El risc de perdre Barcelona
El mapa és demolidor: els de Domènech i Colau són cinquens a Barcelona, on no guanyen a cap districte; quarts a ciutats com Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet i Santa Coloma de Gramenent; cinquens a Badalona i Sabadell; o quarts al Prat de Llobregat, feu d'ICV. La falta d'implantació territorial també acaba passant factura, ja que s'han quedat sense representant a Girona i Lleida -malgrat que la candidata fos la senadora Sara Vilà- i només mantenen l'escó de Tarragona.
Domènech s'ha mostrat convençut que aquest daltabaix electoral no suposa un risc per a les pròximes municipals, on s'ha mostrat convençut que els barcelonins avalaran el projecte de Colau. L'alcaldessa, però, ha preservat molt la seva imatge durant aquesta campanya, on ha tingut un presència discreta. Perdre l'alcaldia de la capital catalana seria la confirmació de la crisi del seu projecte.