Procés català

La Fiscalia demana al Suprem que també investigui Trapero per rebel·lió

El ministeri públic també exigeix la citació de Josep Maria Jové en qualitat d'investigat | El magistrat Pablo Llarena fixa per al 4 de gener la decisió sobre l'excarceració de Junqueras i amplia la causa a personatges com Mas, Pascal, Gabriel i Rovira

per Redacció , 22 de desembre de 2017 a les 12:20 |
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, sortint de l'Audiència Nacional espanyola | Isaac Meler
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Fiscalia del Tribunal Suprem (TS) ha sol·licitat aquest divendres al magistrat instructor de la causa per rebel·lió, Pablo Llarena, que inclogui en la seva investigació el major dels Mossos d'Esquadra cessat, Josep Lluis Trapero. 

Trapero ja està investigat per sedició a l'Audiència Nacional espanyola per les protestes davant la conselleria d'Economia el 20-S i la suposada passivitat dels Mossos d'Esquadra l'1-O. Per això, la Fiscalia demana que es remetin al Suprem les diligències practicades pel TSJC, el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona i les comunicacions dels Mossos de l'1-O.


El ministeri públic també ha demanat citar en qualitat d'investigat Josep Maria Jové, l'ex-número 2 del vicepresident Oriol Junqueras a la conselleria d'Economia, en el marc de la causa contra tot el Govern, els membres sobiranistes de la mesa del Parlament i els "Jordis".

Precisament aquest divendres, el Suprem ha fixat en el 4 de gener la vista per atendre els recursos d'apel·lació de la defensa d'Oriol Junqueras i debatrà, llavors, si manté a presó el líder republicà. Junqueras és l'únic dels membres del Govern encara empresonats que no va demanar tornar a declarar per tal de continuar endavant amb la via d'apel·lació. 


A més a més, Llarena ha ampliat la causa i incorpora a la llista d'investigats l'expresident Artur Mas, la secretària general d'ERC i número 2 d'ERC el 21-D, Marta Rovira, l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, i la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras.

"Suport polític" als parlamentaris independentistes


Els seus noms apareixen a l'informe entregat per la Guàrdia Civil al jutge Llarena el passat 15 de desembre i estarien dins el comitè estratègic que assenyalava el document "EnfoCATs", considerat pel jutge com el full de ruta de l'independentisme. En la resolució, Llarena indica que tots ells van "idear i conjuminar el procés de ruptura que s'investiga" i considera que van tenir un paper "destacat i principal". Apunta que han aportat "suport polític a l'actuació parlamentària" per portar a terme la declaració d'independència". En condició d'investigats, es poden personar a la causa i tenir accés a les actuacions. De moment, el jutge no els cita a declarar.

El magistrat Pablo Llarena ha decidit ampliar la causa per rebel·lió, sedició i malversació i afegeix com a investigats nous noms destacats del PDECat i ERC i, per primer cop, també assenyala la CUP i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Es tracta de l'expresident de la Generalitat i líder del PDECat, Artur Mas, la secretària general d'ERC i número 2 d'ERC el 21-D, Marta Rovira, l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, i la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras.
 

Artur Mas anant al TSJC en una de les sessions del judici al 9-N Foto: Isaac Meler


Llarena va demanar el passat 11 de desembre a la Guàrdia Civil –en condició de policia judicial- nombrosa informació per començar a instruir. Entre els informes sol·licitats, volia informació individualitzada dels membres de l'anomenat "comitè estratègic per a la independència" (inclòs al document 'EnfoCATs') i quin paper havien jugat en la consecució de la declaració d'independència.

Aquest informe policial (que ocupa més de 500 pàgines) es va entregar al jutge el passat 15 de desembre i les parts el van conèixer aquest dijous. Els noms dels nous investigats apareixen com a membres d'aquest comitè estratègic. Segons la Guàrdia Civil, "tots van ser copartícips de dissenyar l'estratègia que havia de conduir a la independència, van dissenyar, orientar, dirigir i controlar la implementació dels seus plans per la creació d'un estat sobirà, i van mobilitzar els recursos humans i materials necessaris".

Imputacions en base a l'informe policial

En base a aquest informe policial, el jutge ha decidit ampliar "l'espai subjectiu de la investigació", tal i com recull a la resolució dictada aquest divendres. El jutge basa les noves imputacions en l'EnfoCATs però també en les anotacions trobades a l'agenda personal de Josep Maria Jové, perquè considera que tots els investigats van participar en reunions que es recullen en les seves anotacions.

El magistrat Llarena considera que els fets que s'investiguen s'han pogut portar a terme "sota la direcció i coordinació" d'un conjunt de persones entre els quals es trobarien els presidents i portaveus dels grups parlamentaris independentistes del darrer Parlament, així com els presidents i secretaris generals dels partits independentistes i la presidenta de l'AMI.

Llarena afegeix que els nous investigats sembla que haurien tingut una "participació principal i destacada" en el procés independentista, "donant-li suport polític que necessitava l'actuació parlamentària i l'actuació d'execució que van portar a terme el procés". Novament, basa aquestes afirmacions en l'atestat de la Guàrdia Civil, entregat al Suprem quatre dies després que el jutge els ho encarregués.

Sense citacions, de moment

El jutge els ha notificat la seva condició d'investigats per tal que es puguin personar a la causa i tenir accés a la informació de les actuacions "per tal que puguin exercir el seu dret a defensa", tal i com preveu l'article 118 de la Llei d'Enjudiciament Criminal. De moment, cap d'ells ha estat citat a declarar.

Les noves investigacions s'han donat a conèixer l'endemà de les eleccions catalanes, amb la victòria de Cs com a força més votada però amb una majoria absoluta de les forces independentistes al Parlament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació