Pròrroga contra els elements

L'independentisme s'ha de preguntar què pot construir a partir d'ara, perquè el risc de bloqueig no ha desaparegut. Avui també són notícia la digestió dels resultats als partits, les diligències de Llarena al Suprem, la Grossa de Nadal, Carlos Losada, Lech Walesa i Emili Teixidor

22 de desembre del 2017
Actualitzat a les 6:28h
L'independentisme es va guanyar ahir a les urnes una pròrroga contra els elements. La República no ha mort, el mandat no desapareix ni es debilita però la majoria, amb l'inconvenient estètic pels sobiranistes del triomf de Ciutadans per la dura (i crec que sana) competència entre Junts per Catalunya i ERC i el fracàs del PP i el PSC, tampoc s'amplia. Cal obrir ja un diàleg intern posant la República -que és el que concita més adhesions a ulls del 81% del cens- al centre del debat i explorant, amb Madrid i amb les institucions europees, totes les vies de diàleg possibles. L'independentisme té legitimitat per governar però s'ha de preguntar què pot construir a partir d'ara. El risc de bloqueig hi és. No a l'hora de formar govern, però sí a la de seguir avançant per vies pacífiques.

El primer que cal assegurar és la retirada del 155, la sortida dels presos i el retorn de Puigdemont (ha estat la seva gran promesa electoral) i els seus consellers. El resultat li hauria de facilitar però tot plegat depèn de la justícia espanyola i d'un fracassat Mariano Rajoy. En les properes hores veurem els seus primers moviments i si té alguna voluntat d'entrar en una dinàmica més raonable. Us deixo la crònica de Joan Serra Carné sobre la nit electoral i el meu article d'opinió. Consulteu aquí tots els diputats i aquí els resultats a cada municipi.
 

L'endemà dels partits. Per recuperar la jornada d'ahir a la nit a cada partit i quin escenari se'ls obre (les continuïtats de us deixo les cròniques que n'han fet els nostres redactors: Pep Martía Ciutadans, Oriol Marcha Junts per Catalunya, Roger Tugas a ERC, Jordi Bes al PSC, Sara Gonzálezals "comuns", Aida Morales a la CUP i Isaac Meleral PP. També val la pena que llegiu les cròniques d'Albert Segura sobre la jornada de votació als barris de Sabadell, d'Àlvar Llobet a Vallfogona de Balaguer, i de Sílvia Berbís a la Ràpita amb les dues àvies icòniques de l'1-O. 

El Suprem no atura la repressió. Avui analitzarem el resultat però també estarem forçosament pendents del Suprem perquè el magistrat Pablo Llarena té des d'ahir les diligències de la Guàrdia Civil, que impliquen en la "rebel·lió" independentista a desenes de dirigents i fins i tot a personalitats com Pep Guardiola perquè per ells fins i tot les manifestacions de la Diada poden ser punibles. Podria haver-hi una bona tongada d'imputats entre ells Marta Rovira, Artur Mas i Anna Gabriel. 

Grossa de Nadal. La ressaca del 21-D marcarà la jornada. L'altre gran tema del dia serà la rifa de Nadal que, cada any, organitza el govern espanyol. Centenars d'entitats en fan participacions i a molts centres de treball i establiments els treballadors i clients juguen al mateix número. La rifa conviu amb la Grossa de Nadal que fa uns anys que organitza la Generalitat i es sorteja el 31 de desembre. El context polític ha fet guanyar pes a la catalana. Avui seguirem el sorteig de Madrid i us hem preparat una guia per seguir-la. Veurem si també cau "molt repartit", en un "barri treballador" i serveix per "tapar forats". És dia de tòpics i milions.  

Aturada nadalenca. El Despertador s'acomiada fins al 8 de gener per l'aturada nadalenca. Però com que ja teniu l'hàbit de començar el dia amb aquest butlletí al vostre correu electrònic n'enviarem una versió sense seccions però amb els principals titulars cada dia feiner. El dilluns 8 tornarem també amb una cançó, si pot ser relacionada amb l'actualitat, per arrencar l'any. Responeu aquest correu o envieu un mail a [email protected]  


Vist i llegit

El periodista i escriptor Francesc-Marc Àlvaro escrivia ahir a La Vanguardia l'article Minotaure dins l'urna, en la que repassava el canvi de terç del catalanisme en els darrers anys i com el pas de l'"oficialisme autonòmic" ha estat a "la supervivència". "Es tracta de saber exactament quina supervivència volem i quina ens permeten sense càstig", deia sobre la jornada electoral del 21-D.


 El passadís

Gairebé 60.000 persones es van mobilitzar ahir per fer d'apoderats i interventors. Les formacions independentistes van ser els que més en van tenir per assegurar la netedat del procés. El PSC, el PP i Cs en van portar d'altres indrets de l'estat per cobrir les meses que consideraven estratègiques. El PSC va comptar, a més, amb el reforç extra dels seus socis d'Units per Avançar, que amb Ramon Espadaler al capdavant recullen el testimoni de l'Unió de Duran i Lleida. A un dels col·legis de la zona alta, l'escolta Projecte de l'avinguda Tibidabo, un dels que la policia espanyola va assaltar l'1-O, feia d'interventor socialista Carlos Losada. És un dels caps visibles d'Units per Avançar i havia estat director general d'Esade, una de les principals escoles de negocis del país i ahir es va implicar per l'èxit d'Iceta. Són les noves incorporacions al partit que havia estat hegemònic a l'esquerra catalana i que ara representa de forma fidedigna l'establishment encara que sense remuntar a les urnes. El manifest de suport al candidat el signaven diversos exconsellers de CiU, entre ells l'integrista catòlic Josep Miró i Ardèvol


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1990 Lech Walesa arribava a la presidència de Polònia completant el relleu als comunistes prosoviètics, que havien anat perdent el poder després de la caiguda del mur de Berlín. Fins aleshores, aquest electricista de les drassanes de Gdansk havia liderat Solidaritat, la primera central sindical independent del bloc de l'est. Però no era un obrer qualsevol, ja que feia anys que tenia suport de potències occidentals i del Vaticà i el 1983 havia rebut ja el Premi Nobles de la Pau. Un cop al govern, Walesa va pilotar el trànsit d'una economia planificada a una de lliure mercat, però el 1995 va ser derrotat a les urnes. Aquest documental de El Mundo en glosa la figura.  


 L'aniversari

Un 22 de desembre de l'any 1933 naixia a Roda de Ter (Osona) l'escriptor Emili Teixidor, que va morir el 2012 a Barcelona. Amic de Miquel Martí i Pol, pedagog, mestre i articulista, Teixidor va escriure nombrosos títols de literatura infantil i juvenil. En la seva maduresa li va arribar la fama com a novel·lista amb El llibre de les mosques o Pa Negre, que va ser adaptada amb èxit al cine per Agustí Villaronga retratant la duresa dels primers anys del franquisme. Poc abans de morir, i aprofitant que la Universitat de Vic l'investia doctor honoris causa, Carles Capdevila el va entrevistar per parlar de literatura, de política i del càncer que patia.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi