21
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
20:04h
A Vallfogona de Balaguer (la Noguera) hi voten 780 persones. Ho fan a l'ajuntament, just al costat del bloc número 33 del carrer Major. Aquí és on viu la família de Meritxell Serret, la consellera d'Agricultura i candidata d'ERC a la demarcació de Lleida ara exiliada a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i la resta de consellers.
A la vila el dia és fred, molt més que a la capital de Brussel·les, que a les nou del matí indica vuit graus, deu més que a Vallfogona, on els primers votants entren a la sala habilitada al consistori just després que s'hagi obert sense cap incident. "No és com el darrer cop que vam votar", recorda un elector després d'agafar la papereta de la seva il·lustre veïna. Al poble es coneix tothom i les salutacions es succeeixen, però s'intensifiquen quan els pares de Serret entren al col·legi electoral amb el nét al cotxet.
La mare parla com ella i es mostra ferma davant dels periodistes que li fan fotografies; s'hi troba a gust. Està animada? li pregunten: "Molt. el vot no ens el prendran ni la dignitat tampoc", assegura tot enfilant el camí cap a la urna, on l'esperen els fotògrafs com si ella mateixa fos la candidata. "Que estrany és això", admet mentre agafa el nen en braços abans de votar.
Les noies de la mesa riuen en l'ambient pacífic i tranquil d'una jornada electoral atípica on la gent entra, saluda, vota i surt ràpid "perquè toca treballar". Pels carrers de Vallfogona s'hi veuen més cartells electorals, llaços grocs i estelades que persones. La gent no es s'atura massa a fer-la petar, i els qui ho han s'encauen al bar del poble, al redós del fred i la boira que no s'ha aixecat. "Això que estem vivint no s'havia vist mai", recorda un home que pren cafè. Algun renega i un jove fa un acudit; "M'he anat a blanquejar les dents perquè en tenia una que era mig groga i tenia por que no em deixessin votar", riu.
Curiosament, ningú no vesteix de groc, tampoc el candidat d'ERC, Bernat Solé, que reivindica el vot per la seva formació per guanyar la presidència i recuperar les institucions. Explica que ha parlat amb la consellera i diu que està animada i amb ganes de vèncer a les urnes. "No sé si ho aconseguiran, però vaja... de cartells de la Meri n'hi ha molts", diu un home, que espera poder-la saludar pels carrers altre cop. "Tard o d'hora tornarà suposo...". La seva mare ho espera, però per si de cas, planteja una alternativa: "Quan hi vagi jo a mitjans de gener potser em quedo a viure amb ella", bromeja.
A la vila el dia és fred, molt més que a la capital de Brussel·les, que a les nou del matí indica vuit graus, deu més que a Vallfogona, on els primers votants entren a la sala habilitada al consistori just després que s'hagi obert sense cap incident. "No és com el darrer cop que vam votar", recorda un elector després d'agafar la papereta de la seva il·lustre veïna. Al poble es coneix tothom i les salutacions es succeeixen, però s'intensifiquen quan els pares de Serret entren al col·legi electoral amb el nét al cotxet.
La mare parla com ella i es mostra ferma davant dels periodistes que li fan fotografies; s'hi troba a gust. Està animada? li pregunten: "Molt. el vot no ens el prendran ni la dignitat tampoc", assegura tot enfilant el camí cap a la urna, on l'esperen els fotògrafs com si ella mateixa fos la candidata. "Que estrany és això", admet mentre agafa el nen en braços abans de votar.
Un cartell de Meritxell Serret a Vallfogona de Balaguer. Foto: Àlvar Llobet
Les noies de la mesa riuen en l'ambient pacífic i tranquil d'una jornada electoral atípica on la gent entra, saluda, vota i surt ràpid "perquè toca treballar". Pels carrers de Vallfogona s'hi veuen més cartells electorals, llaços grocs i estelades que persones. La gent no es s'atura massa a fer-la petar, i els qui ho han s'encauen al bar del poble, al redós del fred i la boira que no s'ha aixecat. "Això que estem vivint no s'havia vist mai", recorda un home que pren cafè. Algun renega i un jove fa un acudit; "M'he anat a blanquejar les dents perquè en tenia una que era mig groga i tenia por que no em deixessin votar", riu.
Curiosament, ningú no vesteix de groc, tampoc el candidat d'ERC, Bernat Solé, que reivindica el vot per la seva formació per guanyar la presidència i recuperar les institucions. Explica que ha parlat amb la consellera i diu que està animada i amb ganes de vèncer a les urnes. "No sé si ho aconseguiran, però vaja... de cartells de la Meri n'hi ha molts", diu un home, que espera poder-la saludar pels carrers altre cop. "Tard o d'hora tornarà suposo...". La seva mare ho espera, però per si de cas, planteja una alternativa: "Quan hi vagi jo a mitjans de gener potser em quedo a viure amb ella", bromeja.
VÍDEO Els pares de la consellera @MeritxellSerret, votant a Vallfogona de Balaguer. "La dignitat no ens la prendran" pic.twitter.com/TbbyegHCcU
— NacióLleida (@NacioLleida) 21 de diciembre de 2017