20
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
21
de desembre
a les
15:00h
La campanya d'ERC ha anat de menys a més. De l'inici dubitatiu amb els vaivens entorn la proposta de Govern legítim i Govern executiu a deixar clar que el seu candidat és Oriol Junqueras en el míting central i en focalitzar l'acte final en la seva figura des del seu municipi. La principal cara pública dels republicans arran de l'empresonament del cap de llista, Marta Rovira, també va començar més insegura i ha anat guanyant fortalesa dia rere dia. Els dirigents del partit asseguren que la campanya se'ls ha fet curta, que els seus sondejos apunten que van aturar l'hemorràgia de vot cap a Junts per Catalunya i fins i tot estaven remuntant, frec a frec amb Cs per al primer lloc.
Tot i això, el dia 22 serà igualment complicat. La manca d'entesa per acordar uns punts programàtics comuns dificultarà un acord amb la candidatura de Carles Puigdemont i la CUP per al nou full de ruta, així com la pugna per qui hauria de liderar el nou Govern -si el president exiliat o un d'ERC- també ha suposat motius de tensió i tot apunta que seguirà sent-ho en les jornades posteriors.
I què cal fer amb els "comuns"? Sumar-los per eixamplar el sobiranisme, en base a un gir a l'esquerra i un procés constituent ampli, o això pot allunyar l'espai del PDECat del consens? El 21-D només tancarà alguns interrogants dels republicans, però sempre podran menjar-se els torrons amb un somriure si ho fan com la primera força del Parlament, per primer cop des de la Segona República.
Tot i això, el dia 22 serà igualment complicat. La manca d'entesa per acordar uns punts programàtics comuns dificultarà un acord amb la candidatura de Carles Puigdemont i la CUP per al nou full de ruta, així com la pugna per qui hauria de liderar el nou Govern -si el president exiliat o un d'ERC- també ha suposat motius de tensió i tot apunta que seguirà sent-ho en les jornades posteriors.
I què cal fer amb els "comuns"? Sumar-los per eixamplar el sobiranisme, en base a un gir a l'esquerra i un procés constituent ampli, o això pot allunyar l'espai del PDECat del consens? El 21-D només tancarà alguns interrogants dels republicans, però sempre podran menjar-se els torrons amb un somriure si ho fan com la primera força del Parlament, per primer cop des de la Segona República.
| Debilitat: campanya curta sense cap de llista |
|---|
- La campanya republicana va tenir un inici irregular, amb un discurs poc comprensible sobre quin Govern calia investir i una Marta Rovira encara no del tot bregada -com en el cara a cara a Salvados amb Inés Arrimadas-. Al cap de poc, es va desacomplexar en relació a que el seu candidat era Oriol Junqueras i la dirigent republicana va guanyar en seguretat, però aquells primers dies li poden haver fet perdre algunes posicions.
- ERC també ha pagat l'empresonament d'Oriol Junqueras, cosa que ha impedit fer campanya al dirigent polític més valorat a Catalunya, segons bona part dels sondejos. De fet, el govern espanyol fins i tot li ha obert un expedient -com a Jordi Sànchez (JxCat)- per participar-hi a través de missatges gravats. Els republicans han trobat a faltar el seu carisma, al qual li deuen bona part del mèrit de les expectatives electorals. |
| Amenaça: entesa complicada |
|---|
| - Un dels principals temors dels líders d'ERC és que qualli el senzill missatge de Junts per Catalunya conforme cal votar aquesta candidatura per restituir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Una part dels votants republicans així ho volen i l'aposta ferma per Junqueras en lloc del dirigent del PDECat els pot fer dubtar -més després del polèmic comunicat de l'ANC-, malgrat que des d'ERC han intentat subratllar que difícilment Puigdemont podrà tornar de Brussel·les i ser investit, com ja van asseverar per primer cop Ruben Wagensberg i Carles Mundó a Blanes, el 8 de desembre: - Precisament aquesta pugna amb Junts per Catalunya pot dificultar l'entesa posterior. ERC ha defensat en campanya la necessitat d'un Govern fort que passi en primera instància per les tres candidatures independentistes i s'obri després als "comuns", però els xocs d'aquests dies, la manca d'un full de ruta compartit, les noves exigències d'unilateralitat de la CUP o el lideratge a l'executiu poden fer inservible una eventual majoria independentista al Parlament. |
| Fortalesa: coralitat i llaços grocs |
|---|
- Els estrategues d'ERC han fet de la necessitat virtut i, a partir del moment que van constatar que Junqueras seguiria a la presó i que Marta Rovira necessitava suport, van dissenyar una campanya molt coral en què han tingut molt de protagonisme la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, els consellers alliberats Carles Mundó i Raül Romeva, alguns independents (Ruben Wagensberg, Jenn Díaz, Najat Driouech, Núria Picas...), dirigents de Demòcrates i MES o fins i tot l'ex-secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin. Nombrosos membres de la candidatura d'ERC, amb Marta Rovira al mig, en el míting final. Foto: Adrià Costa - Malgrat el drama personal i polític que significa tenir el cap de llista entre reixes, l'empresonament de Junqueras, els alliberaments de Romeva, Mundó, Forcadell i Dolors Bassa, i l'exili de Toni Comín i Meritxell Serret van omplir de contingut la campanya d'ERC, que ha reclamat el vot per acabar amb els judicis polítics i treure el seu líder de la presó. El vot sentimental contra una injustícia és també un recurs molt vàlid quan la lupa judicial tampoc no deixa parlar clar sobre el projecte polític. |
| Oportunitat: frenar Cs i capitanejar el procés |
|---|
| - El frec a frec amb Cs per al primer lloc li ha permès a ERC apel·lar al vot útil, una opció que fins ara no li era a l'abast, ja que no havia arrencat mai una campanya des de la pole, en les últimes dècades. La imatge d'Inés Arrimadas com a vencedora d'unes eleccions catalanes és una al·legoria reiterada per cridar a concentrar el vot independentista en els republicans, com hi van insistir en el míting final. |