Eleccions Parlament 2017

5,5 milions de catalans cridats a les urnes: creix el vot estranger i baixa per correu

El govern espanyol incrementa la seguretat policial a 17.000 agents per garantir una jornada electoral "tranquil·la"

per Redacció , 20 de desembre de 2017 a les 13:32 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Electors a l'Escola Industrial, aquest migdia Foto: Adrià Costa


Un total de 5.554.394 catalans estan cridats a votar aquest dijous a les eleccions al Parlament –els resultats es podran seguir en temps real a NacióDigital- convocades pel govern de Rajoy en aplicació de l'article 155. Es tracta d'un 0,79% més de votants que en les darreres eleccions del 2015. Del total del cens, 5.328.013 persones són residents a Catalunya i 226.381 ho fan a l'estranger.


Les dades les ha fet públiques aquest migdia el delegat del govern espanyol, Enric Millo, un fet insòlit -habitualment a càrrec del departament de Governació de la Generalitat- que s'explica per les mesures d'intervenció de l'executiu de Rajoy, que va comportar el cessament del Govern.

Segons les informacions facilitades pel delegat espanyol, en aquesta ocasió ha crescut el nombre de votants des de l'estranger fins a arribar a les 39.521 persones, un 85,5% més que el 2015, mentre que baixat el nombre de ciutadans que han optat per votar per correu: 78.876 persones, un 26,5 menys.


El govern espanyol incrementa la presència policial

Uns 17.000 policies vetllaran aquest dijous per la seguretat. En concret, 12.321 mossos faran vigilància estàtica als 2.680 col·legis electorals juntament amb policies locals, 1.834 dels quals vigilaran, juntament amb 104 vigilants de seguretat privada, 600 locals en exclusiva. La Guàrdia Urbana de Barcelona, per exemple, es farà càrrec de 70 col·legis de la capital catalana. A banda, bona part dels 6.000 agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil vigilaran edificis de l'estat, infraestructures crítiques i estaran als centres de coordinació.


El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i el secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, han assegurat que l'increment de la policia catalana no es deu a cap circumstància concreta, sinó a la voluntat que es desenvolupi una jornada electoral "tranquil·la" i que s'ha vist més "convenient i oportú" que una parella de mossos vigili cada col·legi, en comptes que una sola patrulla es faci càrrec de dos o tres col·legis i facin vigilància dinàmica, com es feia fins ara.

Preguntats per si els votants podran lluir llaços o peces de roba grogues, Millo ha dit que la restricció de la Junta Electoral Central (JEC) només afecta els membres de les meses i els representants dels partits polítics, no pas als electors. També han assegurat que els recomptes paral·lels anunciats per entitats sobiranistes, dels quals no tenen constància oficial, no són il·legals, ja que sempre s'han fet, però en cap cas seran vàlids, sinó que només ho serà el recompte oficial, que haurà d'acabar com a molt tard el dimecres 27 de desembre per part de les juntes electorals provincials.

En una roda de premsa al centre de dades de la Fira de Gran Via de Barcelona, Millo i Puigserver han donat tots els detalls estadístics i tècnics de la jornada electoral i han explicat com es farà el recompte i es comunicarà.

Unes eleccions amb aritmètiques incertes

El context polític i social excepcional pel conflicte obert entre Catalunya i l'Estat fa que les eleccions dibuixin un escenari incert tot i les aproximacions demoscòpiques. La crida al vot útil de Ciutadans ha alimentat la possibilitat que Inés Arrimadas discuteixi la victòria a l'independentisme, tot i que les enquestes atribueixen avantatge a ERC i la possibilitat d'una majoria en escons de les forces que van declarar la República el 27 d'octubre no és gens remota. De fet, la via sobiranista és l'única amb possibilitats de sumar majoria, almenys segons els sondejos.

Ni el bloc constitucionalista -Ciutadans, PSC i PP- ni l'alternativa per trencar els blocs que plantegen els "comuns" -descarta per ERC i PSC- s'endevina ara mateix com a viable, en aquest últim cas per com de taxatives han estat les declaracions en la campanya. En relació a l'opció del tripartit progressista, les posicions es poden estovar després del 21-D. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació