Va servir d'alguna cosa l'1-O?

L'1 d'octubre vam votar. I ho vam fer perquè així ho havíem reclamat a les urnes, en les dues darreres eleccions al Parlament, una majoria de ciutadans que volíem decidir de forma lliure i democràtica el nostre futur col·lectiu. Vam votar i ens van pegar. Ens van atonyinar a les portes dels col·legis electorals i, abans i després, van investigar, detenir i empresonar alguns dirigents polítics i líders socials del país. A l'octubre, amb bona part del país mobilitzada, es va perdre l'oportunitat d'implementar una República que s'havia votat a les urnes i proclamat al Parlament. Però els va ser igual: l'Estat, representat pel PP, el PSOE i el PP, va mostrar la seva pitjor cara i, armat amb fiscals, jutges i policies, va reprimir el moviment independentista i segar l'autonomia i convocar eleccions. La seva resposta era la venjança.

Avui toca tornar-s'hi democràticament. Ha estat una campanya estranya, dura i també trista. Amb candidats a la presó, altres a l'exili després d'haver d'improvisar candidatura, i missatges pobres a banda i banda. Cal, però, ser en massa a les urnes i decidir el camí que es tria. Damunt la taula hi ha dues opcions versemblants: seguir amb un procés que sabem que tindrà costos, que no serà tan immediat com es voldria i que obligarà a posar-se més a la pell de l'altre per guanyar consensos; o assumir les polítiques del bloc del 155, que ha evaporat la reforma constitucional i només ofereix l'encaix en un estat, l'espanyol, que no vol ser canviat a fons ni acceptar la seva plurinacionalitat. Les terceres vies han quedat esborrades per uns anys. Votar el bloc republicà és ratificar-se en l'1-O. Si l'independentisme guanya -ja sigui amb una majoria absoluta de Junts per Catalunya, ERC i la CUP o superant el 50% dels vots- el missatge a les insensibles institucions europees serà rotund, es reforçarà la legitimitat interna i el càstig a Rajoy, que ahir seguia amenaçant mentre Enric Millo feia rodes de premsa amb l'escut de la Generalitat, serà sever. Tenim la paraula. Hem de decidir on volem que ens porti.
 

Immortalitzar la campanya. Per recuperar el que ha estat la campanya us deixo el diccionari que han preparat Joan Serra Carné i Pep Martí. Dels estirabots de Borrell a Brussel·les i Estremera passant per les claus dels "comuns".  
 
Així arriben els partits. Els redactors que han seguit les caravanes de les set formacions que seran al nou Parlament han fet cadascun un anàlisi de la seva campanya i les perspectives que se'ls poden obrir. Ho han fet en forma d'un pedagògic DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats): el de Junts per Catalunya d'Oriol March, el d'ERC de Roger Tugas, el de Ciutadans de Pep Martí, els dels "comuns" de Sara González, el del PSC de Jordi Bes, el del PP d'Isaac Meler i el de la CUP d'Aida Morales.
 
El factor participació. Les enquestes han previst una participació encara més alta que el 27-S, que va ser del 75%. Aquesta, però, no té perquè capgirar els equilibris. Per entendre què pot passar i els efectes que pot tenir llegiu l'anàlisi del politòleg Jordi Muñoz.
 

Vist i llegit

Victoria Prego és la cronista oficial de la transició. A més, és presidenta de l'Associació de la Premsa de Madrid. Treballa a El Independiente, el diari digital que dirigeix l'exdirector d'El Mundo Casimiro García Abadillo. Ahir escrivia La libertad ya ha ganado en Cataluña varios enteros, un text molt dur amb els independentistes, avalant la repressió i apostant clarament per Inés Arrimadas, que ha comptat amb el favor gairebé unànime de la premsa espanyola. Deia, però, que si guanya seria el primer cop que en vots ho feia un partit "no nacionalista". O considera que el PSC ho és o la cronista oficial ha obviat les victòries en vots de Pasqual Maragall el 1999 i el 2003.


 El passadís

Avui és un consell: desconfieu de tot el que us arribi abans de les vuit de la tarda per missatgeria o per les xarxes. Informeu-vos pels mitjans (si pot ser a NacióDigital, que us tindrem ben al cas amb periodistes desplegats per tot el país). No hi ha enquesta de TV3 a peu d'urna. Només en fa els mitjans del Grup Godó, que publicaran una actualització del sondeig de La Vanguardia en la que s'ha treballat aquests dies. Per tant no feu cas a les suposades enquestes "de bona font" que us arribin perquè només seran un intent de condicionar el vostre vot. 


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2005 començava a funcionar el domini .cat, que usen la majoria de pàgines web en català. Des de l'any 1996 persones vinculades a la xarxa catalana havien intentat registrar als ens reguladors internacionals d'internet el .ct per Catalunya intentant que, com els estats independents, el nostre país pogués tenir un domini territorial de dues lletres. Davant les traves, es va optar per sol·licitar, amb èxit, un de caire general orientat a una comunitat lingüística, que també han acabat tenint l'euskera (.eus) i el gallec (.gal). El .cat va ser usat en un primer moment per moltes institucions, però ara ja són milers les entitats, mitjans de comunicació i altres pàgines privades que l'usen. La Fundació puntCAT, que en els darrers mesos ha patit fortes convulsions, el gestiona i promou.


 L'aniversari

El 21 de desembre de 1960 va nàixer al barri barceloní del Clot José María Sanz Beltrán, que seria més tard conegut amb el nom artístic de Loquillo. Fins el 2007 el va acompanyar la banda Los Trogloditas. El cantant de rock, que també prometia com a estrella de bàsquet, va viure la seva època daurada als 80. D'aquells anys és la mítica Cadillac solitario. L'artista ha admès en algunes entrevistes que donar titulars és una forma de que se sàpiga que encara remena la cua. En els darrers anys s'ha convertit en una de les referències de l'espanyolisme amb un discurs molt crític amb el procés i políticament s'ha acostat a Ciutadans. 

​
Fes clic aquí per subscriure't-hi