Eleccions Parlament 2017: crònica

L'independentisme afronta la revàlida més complicada

ERC s'encomana a Junqueras per batre Ciutadans en unes eleccions de desenllaç incert mentre Puigdemont fa una crida a "reforçar" amb el vot la presidència de la Generalitat | Els partits tanquen una campanya anòmala marcada pel duel entre blocs, l'acció dels tribunals i les apel·lacions a l'emotivitat

per Joan Serra Carné , 19 de desembre de 2017 a les 22:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ha estat una campanya anòmala. No podia ser d'una altra manera després d'una declaració d'independència sense aplicació pràctica, la imposició d'unes eleccions des de Madrid que han implicat de la supressió de l'autonomia, i l'empresonament de part del Govern, que té la seva altra meitat a l'exili. Ha estat una campanya estranya perquè dels tribunals n'han sortit més titulars que dels mítings -l'últim, d'aquest dimarts, quan la Fiscalia ha demanat al Suprem que Oriol Junqueras no pugui sortir de la presó-. Ha estat una campanya diferent perquè ha pesat més l'emotivitat que les propostes, aparcades en un segon terme per la confrontació de blocs. Els partits han posat el retrovisor, per detallar el memorial de greuges del rival, conscients que el futur és incert, per la dificultat de dibuixar un escenari post 21-D.

I el futur és incert perquè per primer cop una força que no sorgeix del catalanisme polític s'ha presentat, fins a l'esprint final de campanya, amb opcions de guanyar les eleccions. La crida al vot útil de Ciutadans ha alimentat la possibilitat que Inés Arrimadas discuteixi la victòria a l'independentisme, tot i que les enquestes atribueixen avantatge a ERC i la possibilitat d'una majoria en escons de les forces que van declarar la República el 27 d'octubre no és gens remota. De fet, la via sobiranista és l'única amb possibilitats de sumar majoria, almenys segons els sondejos. Ni el bloc constitucionalista -Ciutadans, PSC i PP- ni l'alternativa per trencar els blocs que plantegen els "comuns" -descarta per ERC i PSC- s'endevina ara mateix com a viable, en aquest últim cas per com de taxatives han estat les declaracions en la campanya. En relació a l'opció del tripartit progressista, les posicions es poden estovar després del 21-D. Dependrà dels resultats.


El relat unionista passa per un triomf d'Arrimadas

Amb l'Estat en contra i sense el timó de la Generalitat, l'independentisme necessita una victòria -convincent- per esquivar escenaris que complicarien els següents passos de l'estratègia sobiranista. Per això, ERC s'ha concentrat a propagar el "perill" que representa Ciutadans, conscient que l'establishmet polític i mediàtic espanyol posaria data de caducitat al procés si el partit d'Albert Rivera obté més vots que Oriol Junqueras o Carles Puigdemont, encara que la majoria independentista es mantingués o s'eixamplés.

 

El rostre d'Inés Arrimadas, protagonista d'un missatge electoral Foto: Adrià Costa


Tot i que l'aritmètica parlamentària faria molt difícil la investidura d'Arrimadas -els "comuns" no col·laboraran a fer possible un Govern liderat per Ciutadans i amb la crossa del PP-, a Madrid la lectura dels resultats esquivaria els matisos. A diferència d'Arrimadas -que aquest dimarts ha fet una última crida al vot útil a Nou Barris-, Iceta recollirà menys suports però també genera menys anticossos. No és estrany que hagi engreixat les seves possibilitats amb l'etiqueta de presidenciable, per molt que el candidat del PSC hagi patinat amb la proposta d'indults -ràpidament matisada a instàncies de Ferraz- i Josep Borrell l'hagi escorat al bloc del 155 amb declaracions altisonants.


El PP, resignat a ser l'última força constitucionalista, es juga el crèdit de Rajoy, que ha agafat el timó de la candidatura a última hora per corregir les pèssimes perspectives de Xavier García Albiol. Un PP extramadament dèbil impulsaria les opcions d'Arrimadas -es preveuen més moviments de vots intrablocs que de transvasament- i significaria una clatellada per al president espanyol. Rajoy, però, ja ha dit que un mal resultat davant l'independentisme no tindrà conseqüències en el calendari electoral d'Espanya.
     
Les relacions (tibants) entre ERC i la llista de Puigdemont

Els debats televisius -amb un fil conductor que ha passat pel 155, els presos, les conseqüències econòmiques del procés i les aliances postelectorals- han reproduït l'escenografia dels blocs. Amb el permís dels "comuns" -que han erosionat tant l'independentisme per la via unilateral com els socis del 155 per la suspensió de l'autogovern-, les crítiques entre els integrants dels blocs han estat mínimes en la recta final de campanya. ERC i Junts per Catalunya (JxCat) han evitat agredir-se en els debats, tot i que les relacions són tibants, com es comprovarà quan s'hagi d'afrontar la investidura en cas de triomf sobiranista.
 
La insistència de la llista de Puigdemont en la restitució de la figura del president i el Govern legítim, encara que ERC s'imposi en els comicis, ha enverinat la convivència -per cert, tampoc senzilla entre JxCat i el PDECat-. ERC va rebutjar la llista única i entén que Junqueras té el dret d'aspirar a la presidència. Aquest dimarts, els republicans han homenatjat el seu líder davant la presó d'Estremera, entre crits i insults de la ultradreta. Al seu torn, Puigdemont ha reduït la campanya a un únic missatge, propagat de principi a final de la campanya: modificar el Govern equival a acceptar el 155. Per reforçar la presidència "legítima" de la Generalitat, JxCat ha fet una última crida aquest dijous a "passar el rasclet" per acumular suports a Puigdemont. Succeeix que ningú pot aclarir el futur d'un i l'altre: Junqueras continua a la presó i el president sap que si deixa Brussel·les i trepitja territorial estatal serà detingut.

Les tensions reapareixeran el 22 de desembre. A banda de la presidència, les forces independentistes hauran de resoldre moltes incògnites. Hauran d'explicar, per exemple, com recalcularan el full de ruta després de la demostració de força de l'Estat contra la via unilateral. ERC i Junts per Catalunya donen per descomptat el suport de la CUP, però els anticapitalistes ja han advertit que les seves condicions passen per superar el marc autonomista i desplegar la República, amb accent social. En una entrevista a NacióDigital, Carles Riera ja va advertir que la CUP serà més "exigent" que en l'última legislatura.

Els anticapitalistes només perdran protagonisme si la clau de la majoria parlamentària recau en els "comuns". I Xavier Domènech ja ha advertit que tan sols facilitarà opcions progressistes, fet que redueix el ventall de combinacions. Pablo Iglesias i els "comuns" donen per "esgotat el model processista" i actuaran en conseqüència. Es tanca la campanya més anòmala. Arriba la revàlida.
 

Cartells en defensa del projecte independentista, habituals en la campanya del 21-D Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació