19
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
11
d'abril
del
2019
a les
11:25h
Quan es va anunciar l'acte d'ERC al costat de la presó d'Estremera, un periodista va preguntar irònicament si ja es podia avisar als d'Hogar Social per al comitè de benvinguda. Els precedents dels dirigents sobiranistes arribant a Madrid per declarar a l'Audiència Nacional o el Tribunal Suprem feien preveure que els ultres també podrien fer acte de presència aquest cop. I no han fallat. Un cop desacomplexats i ja del tot desperts -per culpa dels independentistes, segons Pablo Iglesias-, els simpatitzants d'extrema dreta no tenen cap problema per campar lliurement per Barcelona o Madrid en contra del procés català.
Tot i això, en arribar, tan sols esperaven a Marta Rovira i els altres dirigents republicans prop d'un centenar de periodistes que han viscut veritables moments de tensió a l'hora de situar les càmeres, els micròfons, fer les fotografies i ocupar posicions per obtenir els millors plans. Els crits ja arribaven entre companys de professió abans i tot que comencessin les declaracions. Els agents de la Guàrdia Civil s'ho miraven des de la distància amb cara de pomes agres. L'entorn de la presó d'Estremera és un descampat enorme, un no-res. No podia passar massa cosa.
A banda de la premsa, però, sí que hi havia un genet solitari i amb molta moral que tenia ganes de fer evident el seu malestar vers el procés cap a la República catalana. Ell tot sol, innocent, feia onejar una bandera espanyola ben amunt, lligada a un pal on també hi havia una pancarta on portava una inscripció favorable a la Constitució i diferents adhesius, entre els quals el clàssic cor de Cs amb les banderes catalana, espanyola i europea. L'únic perill que representava era auditiu, perquè dificultava la recepció de les declaracions gràcies a un amplificador des d'on feia sonar cançons ben patriòtiques, com "Y viva España!", sense deixar de fer bíceps en cap moment fent voleiar la bandera a dreta i esquerra.
Carme Forcadell arribava tard. A diferència dels altres dirigents d'ERC, no venia amb el mateix bus que els periodistes catalans, sinó que la duia un cotxe i, abans d'arribar sola, s'havia quedat esperant l'altre vehicle en un punt pel qual finalment no va parar. En saber l'error, ha tornat a arrencar cap a la presó. Semblava que els periodistes ja s'havien ordenat i tot estava a punt per començar les declaracions, un cop ha arribat la presidenta del Parlament.
Els ultres fan acte de presència
Però no. Un grup d'una desena de persones s'acostava sense massa escarafalls, dissimulant i, quan es trobaven darrere de les càmeres, en la rampa en què s'havien col·locat per gravar, han desplegat dues banderes espanyoles i una gran pancarta on s'hi llegia "España no se rinde" i han començat a proferir crits contra la independència. La majoria eren joves vestits amb texans i jaqueta, però un d'ells, més gran, anava més mudat, amb corbata. No lluïen simbologia explícitament feixista, malgrat que Hogar Social -el logo de l'organització està en la pancarta i en un domàs que mostren- és una associació obertament ultra.
Quan han aparegut, s'han encès les primeres alarmes. En un primer moment, s'han quedat allunyats dels polítics, però després han decidit baixar al descampat on es trobaven i s'han situat just darrere seu. La tensió creixia. La Guàrdia Civil s'ho mirava sense intervenir. Diversos dirigents i candidats d'ERC estaven fent una pinya darrere de Marta Rovira, Raül Romeva, Carme Forcadell, Antoni Castellà i Ernest Maragall, els que parlaven i intentaven seguir fent-ho malgrat els càntics i insults a uns pocs metres de les seves esquenes.
Tot i això, com que veien que ningú no els aturava, els ultres han decidit avançar, quedant-se a tocar de la comitiva independentista, que intentava seguir sense immutar-se. Un extremista s'ha situat ja al clatell del portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, mentre seguia cridant. El contacte era imminent i només llavors la Guàrdia Civil ha decidit actuar. Han baixat alguns agents i han separat els espontanis dels polítics i han fet un cordó per mantenir-los a tres metres de distància. Alguns els intenten sortejar i tornar-se a acostar als republicans, però els agents els van placant i enretirant.
Des d'allí, han seguit amb els seus càntics i crits: "Com us protegeixen les forces d'ocupació!", "no ens enganyen, Catalunya no és Espanya", "catalanitat és hispanitat", "terroristes, separatistes!", "fora, fora", "covards" o "Puigdemont, a presó!". Fins i tot, s'han fet referit a Romeva com "el calb de la loteria". Poca originalitat, però dins els tòpics. Alguns republicans, en canvi, s'han posat més nerviosos quan han començat a cantar "¿Dónde está el osito, el osito dónde está?", de força més mal gust, ja que feia referència als policies enxampats fent mofa sobre una possible violació de Junqueras a presó.
Un vell conegut de la Blanquerna
Un dels ultres s'ha situat davant Rovira i li ha recriminat la mort del simpatitzant de la Falange a Saragossa a mans d'un protagonista de "Ciutat morta": "Parla molt de violència, però l'únic mort fins ara és Víctor Laínez!". Volia cridar l'atenció de la premsa. Mentre, Núria Picas gravava els extremistes amb el seu mòbil i li demanava irònicament a un: "Amb què ens delectaràs ara?". Igualment, Ruben Wagensberg ha viscut també certa tensió quan ha identificat qui seria un dels condemnats per les agressions feixistes a la Blanquerna que fins ara han aconseguit eludir la presó a base de recursos, qui ha sortejat la Guàrdia Civil en alguna ocasió per acostar-se als republicans.
Al final, però, cap cop a lamentar. Acabades les -torpedinades- declaracions, els polítics i periodistes s'han dirigit cap a l'autobús o els respectius vehicles o, en el cas de Marta Rovira i la diputada Ester Capella, a dins la presó, per visitar Junqueras -durant dues hores, segons ha detallat la primera a la nit-. L'ha vist "serè i ferm". Més que els altres republicans que, mentre marxaven, encara estaven una mica trasbalsats. "Com pot ser que els pacífics estiguin a la presó sense judici i els violents ja condemnats estiguin al carrer?", es preguntaven. Ells i molts altres.
Tot i això, en arribar, tan sols esperaven a Marta Rovira i els altres dirigents republicans prop d'un centenar de periodistes que han viscut veritables moments de tensió a l'hora de situar les càmeres, els micròfons, fer les fotografies i ocupar posicions per obtenir els millors plans. Els crits ja arribaven entre companys de professió abans i tot que comencessin les declaracions. Els agents de la Guàrdia Civil s'ho miraven des de la distància amb cara de pomes agres. L'entorn de la presó d'Estremera és un descampat enorme, un no-res. No podia passar massa cosa.
A banda de la premsa, però, sí que hi havia un genet solitari i amb molta moral que tenia ganes de fer evident el seu malestar vers el procés cap a la República catalana. Ell tot sol, innocent, feia onejar una bandera espanyola ben amunt, lligada a un pal on també hi havia una pancarta on portava una inscripció favorable a la Constitució i diferents adhesius, entre els quals el clàssic cor de Cs amb les banderes catalana, espanyola i europea. L'únic perill que representava era auditiu, perquè dificultava la recepció de les declaracions gràcies a un amplificador des d'on feia sonar cançons ben patriòtiques, com "Y viva España!", sense deixar de fer bíceps en cap moment fent voleiar la bandera a dreta i esquerra.
Carme Forcadell arribava tard. A diferència dels altres dirigents d'ERC, no venia amb el mateix bus que els periodistes catalans, sinó que la duia un cotxe i, abans d'arribar sola, s'havia quedat esperant l'altre vehicle en un punt pel qual finalment no va parar. En saber l'error, ha tornat a arrencar cap a la presó. Semblava que els periodistes ja s'havien ordenat i tot estava a punt per començar les declaracions, un cop ha arribat la presidenta del Parlament.
Els ultres fan acte de presència
Però no. Un grup d'una desena de persones s'acostava sense massa escarafalls, dissimulant i, quan es trobaven darrere de les càmeres, en la rampa en què s'havien col·locat per gravar, han desplegat dues banderes espanyoles i una gran pancarta on s'hi llegia "España no se rinde" i han començat a proferir crits contra la independència. La majoria eren joves vestits amb texans i jaqueta, però un d'ells, més gran, anava més mudat, amb corbata. No lluïen simbologia explícitament feixista, malgrat que Hogar Social -el logo de l'organització està en la pancarta i en un domàs que mostren- és una associació obertament ultra.
Quan han aparegut, s'han encès les primeres alarmes. En un primer moment, s'han quedat allunyats dels polítics, però després han decidit baixar al descampat on es trobaven i s'han situat just darrere seu. La tensió creixia. La Guàrdia Civil s'ho mirava sense intervenir. Diversos dirigents i candidats d'ERC estaven fent una pinya darrere de Marta Rovira, Raül Romeva, Carme Forcadell, Antoni Castellà i Ernest Maragall, els que parlaven i intentaven seguir fent-ho malgrat els càntics i insults a uns pocs metres de les seves esquenes.
Marta Rovira i Ester Capella, entrant a la presó d'Estremera. Foto: ACN
Tot i això, com que veien que ningú no els aturava, els ultres han decidit avançar, quedant-se a tocar de la comitiva independentista, que intentava seguir sense immutar-se. Un extremista s'ha situat ja al clatell del portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, mentre seguia cridant. El contacte era imminent i només llavors la Guàrdia Civil ha decidit actuar. Han baixat alguns agents i han separat els espontanis dels polítics i han fet un cordó per mantenir-los a tres metres de distància. Alguns els intenten sortejar i tornar-se a acostar als republicans, però els agents els van placant i enretirant.
Des d'allí, han seguit amb els seus càntics i crits: "Com us protegeixen les forces d'ocupació!", "no ens enganyen, Catalunya no és Espanya", "catalanitat és hispanitat", "terroristes, separatistes!", "fora, fora", "covards" o "Puigdemont, a presó!". Fins i tot, s'han fet referit a Romeva com "el calb de la loteria". Poca originalitat, però dins els tòpics. Alguns republicans, en canvi, s'han posat més nerviosos quan han començat a cantar "¿Dónde está el osito, el osito dónde está?", de força més mal gust, ja que feia referència als policies enxampats fent mofa sobre una possible violació de Junqueras a presó.
Un vell conegut de la Blanquerna
Un dels ultres s'ha situat davant Rovira i li ha recriminat la mort del simpatitzant de la Falange a Saragossa a mans d'un protagonista de "Ciutat morta": "Parla molt de violència, però l'únic mort fins ara és Víctor Laínez!". Volia cridar l'atenció de la premsa. Mentre, Núria Picas gravava els extremistes amb el seu mòbil i li demanava irònicament a un: "Amb què ens delectaràs ara?". Igualment, Ruben Wagensberg ha viscut també certa tensió quan ha identificat qui seria un dels condemnats per les agressions feixistes a la Blanquerna que fins ara han aconseguit eludir la presó a base de recursos, qui ha sortejat la Guàrdia Civil en alguna ocasió per acostar-se als republicans.
Gent condemnada a presó pels fets de la Blanquerna, com el familiar del Méndez de Vigo i Pedro Morenés, però que no han entrat ‘perquè tenen fills’, ens esperaven a l’entrada de la presó cridant animalades. Quines coses! Quan l’hem reconegut, ens ha amenaçat de mort. pic.twitter.com/M8e5QcxHDM
— Ruben Wagensberg (@wagensberg) 19 de desembre de 2017
Al final, però, cap cop a lamentar. Acabades les -torpedinades- declaracions, els polítics i periodistes s'han dirigit cap a l'autobús o els respectius vehicles o, en el cas de Marta Rovira i la diputada Ester Capella, a dins la presó, per visitar Junqueras -durant dues hores, segons ha detallat la primera a la nit-. L'ha vist "serè i ferm". Més que els altres republicans que, mentre marxaven, encara estaven una mica trasbalsats. "Com pot ser que els pacífics estiguin a la presó sense judici i els violents ja condemnats estiguin al carrer?", es preguntaven. Ells i molts altres.