Ciutadans: entre l'impuls del vot útil i el sostre unionista

Les enquestes han catapultat les opcions d'Arrimadas, però la dificultat per trobar aliats i sumar una majoria alternativa al sobiranisme obre interrogants sobre el seu marge d'actuació després del 21-D

Banderoles de Ciutadans al costat d'una estelada.
Banderoles de Ciutadans al costat d'una estelada. | Adrià Costa
20 de desembre del 2017
Actualitzat el 21 de desembre a les 15:01h
Ciutadans (Cs) va començar la campanya electoral amb l'impuls que li va donar l'enquesta del CIS, que situava la formació d'Albert Rivera a un metre del primer lloc, en lluita amb ERC. Els d'Inés Arrimadas han aconseguit mantenir les expectatives de victòria al llarg d'aquestes setmanes. Sens dubte, és el seu principal èxit durant la campanya.

Amb una estratègia conservadora, blindant la candidata i evitant al màxim cometre errors que els poguessin desgastar, els taronges arriben a la vigília electoral en bona posició. Tenen animats els seus i han convençut molts indecisos del bloc constitucionalista que només ells poden superar Puigdemont i Junqueras -així, per separat- mentre encarrilen la seva caravana més enllà de l'Ebre.

 
 Debilitats: la dificultat de sumar
- La dificultat de sumar prou aliats per conformar una majoria de govern és la principal dificultat que tenen davant seu els dirigents de Cs. La major part de les enquestes els donen possibilitats reals d'arribar en primera posició. Però, i després? No és fàcil que es produeixi una majoria unionista de 68 escons. I l'única aliança que semblaria fàcil seria amb el PP, una suma del tot insuficient.
 

Un assistent oneja una bandera espanyola amb el 155 en el míting tarragoní de Cs. Foto: Jonathan Oca


- El discurs de Cs, malgrat les referències d'Inés Arrimadas a la "reconciliació" i a ser "la presidenta de tots els catalans" s'ha caracteritzat per una gran bel·ligerància enfront el sobiranisme, acusat de tots els mals. Això ha convertit el missatge de Cs en més negativista que alternatiu. Es comprova amb l'hostilitat manifesta, per exemple, envers la proposta de Miquel Iceta de demanar l'indult pels líders independentistes, en cas de condemna. O en l'advertiment que votar el PSC pot acabar avalant un altre tripartit. Cs, en un discurs de blanc/negre, demana el vot de l'unionisme per "caducar" el procés.       
 
 
Amenaces: convivència de lideratges

Inés Arrimadas i Albert Rivera, en el seu acte més multitudinari, a Girona. Foto: ACN


- La campanya de Cs ha mostrat dos lideratges consolidats: el d'Albert Rivera com a cap indiscutible del partit, i el d'Inés Arrimadas, aquella noia jove que el 2015 va saltar al primer lloc com a candidata a la Generalitat, quan Cs va passar de 9 a 25 diputats. Dos lideratges en pugna? En aquella campanya, la gaditana anava del bracet de Rivera en els cartells. Aquest cop, ja és protagonista en solitari. Però Rivera ha participat activament en la campanya, i en tots els actes en què tots dos intervenen, és sempre ell qui clou el míting. No hi ha cap senyal de desavinences. Tots dos tenen camp per córrer. Fins ara.

- L'aposta de Cs per qüestionar el model educatiu és una de les seves mesures més arriscades. Encara que amb el temps han suavitzat la càrrega contra la immersió lingüística, defensen la penetració del castellà a l'ensenyament sota el paraigües d'un model trilingüe: català, castellà i anglès. A banda de la llengua, l'altra via d'atac contra l'escola és l'acusació d'adoctrinament, que Arrimadas expressa en la frase: "Volem una escola que ensenyi a pensar, no què pensar". Però l'escomesa contra l'escola té mal pronòstic: és un dard contra la cohesió social i no té cap altre suport polític en un àmbit, l'ensenyament, en què les lleis requereixen de consens ampli.     
 
 
Fortaleses: una campanya eficaç
- Hi ha un element present en totes les intervencions dels candidats de Cs: cal concentrar el vot. Això es fa amb apel·lacions constants als votants de PSC i PP a actuar aquest cop amb pragmatisme i fer-los confiança. és un argument que tindrà -poc o molt- resposta positiva. Els votants del PSOE i de Rajoy saben que els  seus líders espanyols no són ara candidats i la prioritat és que un partit unionista arribi primer.

- Si en una cosa destaca la campanya de Cs és en l'eficàcia del seu aparell comunicatiu i en tot el referent al màrqueting. Si les coses, en política, són també allò que sembla, les posades en escena del partit han estat magnífiques. La disciplina de la candidata i una campanya molt presidencial ha aconseguit vendre bé el producte.   
 
 
Oportunitats: erosionar el PP
- Cs té a l'abast quedar en primera posició el 21-D. Encara que això, com ja s'ha dit, no equival ni molt menys a governar, sí que donaria als taronges un relat potent contra l'adversari "separatista". La relativa igualtat entre JxCat i ERC, segons la majoria de sondejos, dona a Cs la possibilitat d'imposar-se en vots o en escons. Seria una confirmació de la situació actual, en què Arrimadas ja és líder de l'oposició.

- Però Cs, amb els resultats del 21-D a la ma, mira a Madrid, i en concret a Mariano Rajoy. Aquest dijous, les campanes també tocaran per al líder del PP, que es pot veure erosionat si la distància entre Arrimadas i el seu candidat Albiol s'incrementa. Ara la relació d'escons al Parlament és de 25 a 11, pe`ro un eixamplament de la bretxa, amb un PP per sota dels 10 diputats, seria un terrabastall per Moncloa i Génova. Amb un bon resultat, Rivera guanyaria perfil presidenciable a Espanya.  
 




 
Arxivat a