19
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
21:33h
A aquesta gent hem de votar? De tant en tant m’ho preguntava. Feia esforços per ser empàtic, per captar i capturar els bons moments de tots els que intervenien, per a rescatar flaixos de bona voluntat, d’esperit constructiu, d’altura política, de capacitat discursiva i retòrica –escassíssims- d’intencionalitat dialèctica, de predisposició a escoltar, d’autocrítica i de la més elemental simpatia, proximitat, carisma, característiques antany habituals i ben valorades en la personalitat dels polítics. Què vaig trobar de tot això? Res, absolutament res. Un desert. Un erm. La devastació total.
No puc entendre que un polític interrompi constantment, que no deixi de parlar perquè la seva veu s’escolti per sobre de l’altre que tampoc deixa de parlar, que li facin una pregunta i respongui el que li dona la gana, que li llancin un argument en contra de la seva política i ell tiri pilotes fora. Tot això va passar durant el debat a set de TV3. Si quedava algú indecís el planyo. Per qui es decidirà? Per la candidata Arrimadas –sens dubte la que va sortir més malparada del debat- que no deixava de murmurar mentre els altres parlaven i que tossia ostentosament només quan parlaven els del bloc contrari? El seu enfrontament amb Marta Rovira és agre, es nota que no se suporten i ho porten a terrenys de confrontació francament desagradables.
L’indecís votarà els partits de Rovira i de Jordi Turull, incapaços durant més de dues hores de debat d’esbossar ni la més discreta intenció d’autocrítica? Votarà Garcia Albiol, que es va atrevir a treure una foto del moderador del debat –i director de TV3- Vicent Sanchis, intentant deixar-lo en mal lloc? Votarà Carles Riera, de la CUP, que sap argumentar bé però que sembla que porti les orelleres del bestiar? Cap mena de cintura per a escoltar, només anar a la seva. Votarà els "comuns", amb un Xavier Domènech –de lluny qui va sortir menys tocat- fent justícia a la segurament justa etiqueta de l’equidistància compulsiva?
O votarà potser el PSC de Miquel Iceta –pel meu gust el millor polític de tots els presents ahir- pel qual sembla que el 155 és la millor de les opcions possibles i que, com amb bon ull li va retreure Rovira, porta membres de Societat Civil Catalana a la seva llista electoral. Turull aprofitava, també amb bon ull, diverses opcions per a mencionar el seu pas per la presó. Els noms de Junqueras, Sánchez i Cuixart van sortir en diverses ocasions. Pels candidats autoanomenats “constitucionalistes” aquest tema era tabú, esclar. Com també la congelació de partides pressupostàries per culpa de l’aplicació del 155.
No puc entendre que un polític interrompi constantment, que no deixi de parlar perquè la seva veu s’escolti per sobre de l’altre que tampoc deixa de parlar, que li facin una pregunta i respongui el que li dona la gana, que li llancin un argument en contra de la seva política i ell tiri pilotes fora. Tot això va passar durant el debat a set de TV3. Si quedava algú indecís el planyo. Per qui es decidirà? Per la candidata Arrimadas –sens dubte la que va sortir més malparada del debat- que no deixava de murmurar mentre els altres parlaven i que tossia ostentosament només quan parlaven els del bloc contrari? El seu enfrontament amb Marta Rovira és agre, es nota que no se suporten i ho porten a terrenys de confrontació francament desagradables.
L’indecís votarà els partits de Rovira i de Jordi Turull, incapaços durant més de dues hores de debat d’esbossar ni la més discreta intenció d’autocrítica? Votarà Garcia Albiol, que es va atrevir a treure una foto del moderador del debat –i director de TV3- Vicent Sanchis, intentant deixar-lo en mal lloc? Votarà Carles Riera, de la CUP, que sap argumentar bé però que sembla que porti les orelleres del bestiar? Cap mena de cintura per a escoltar, només anar a la seva. Votarà els "comuns", amb un Xavier Domènech –de lluny qui va sortir menys tocat- fent justícia a la segurament justa etiqueta de l’equidistància compulsiva?
O votarà potser el PSC de Miquel Iceta –pel meu gust el millor polític de tots els presents ahir- pel qual sembla que el 155 és la millor de les opcions possibles i que, com amb bon ull li va retreure Rovira, porta membres de Societat Civil Catalana a la seva llista electoral. Turull aprofitava, també amb bon ull, diverses opcions per a mencionar el seu pas per la presó. Els noms de Junqueras, Sánchez i Cuixart van sortir en diverses ocasions. Pels candidats autoanomenats “constitucionalistes” aquest tema era tabú, esclar. Com també la congelació de partides pressupostàries per culpa de l’aplicació del 155.