JxCat: totes les fitxes a la restitució de Puigdemont
La candidatura presidencial basa tota l'estratègia en la figura del cap de cartell, del qual en destaca la legitimitat després de ser apartat del Govern pel 155
Acte d'inici de campanya de Junts per Catalunya
|
Adrià Costa
Fa tan sols un mes i una setmana que Carles Puigdemont va decidir definitivament que es presentaria a les eleccions catalanes convocades per Mariano Rajoy. Ho va fer des de Bèlgica i acompanyat d'un nucli reduït de col·laboradors que el van ajudar a confegir una llista el més àmplia possible amb l'objectiu de "restituir el Govern legítim", com han anat repetint tots els representants de Junts per Catalunya. Des del 13 de novembre, Puigdemont s'ha bolcat en campanya per remuntar les enquestes -que de moment només tenien en compte les sigles d'un PDECat que no disposava de candidat clar- i obtenir una victòria a les urnes davant d'ERC i el bloc del 155.
Cap enquesta publicada li ha atorgat la victòria, però a la candidatura estan convençuts que hi haurà "sorpreses" i que el president està "en disposició de guanyar les eleccions". "Esclar que vencerem!", ha exclamat en pràcticament tots els mítings el portaveu de la llista, Eduard Pujol. L'argumentari de Junts per Catalunya, en aquest sentit, s'ha basat en dues idees fonamentals: no cal triar cap de files de la Generalitat "perquè ja en tenim un" -Puigdemont- i que pensar en qualsevol alternativa és tant com validar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. El 21-D, segons ha explicat el cap de cartell, és la segona volta de l'1-O. I ara toca desplegar el mandat republicà "amb tots els efectes", tal com va explicar divendres passat.
"La campanya li ha anat molt bé, està en forma i amb ganes", manté el seu equip més proper, que parla constantment amb ell per telèfon o per videoconferència. Puigdemont ha aparegut en campanya a través de la tecnologia, i això li ha permès una presència molt sovintejada en actes sectorials, mítings i aparicions a la seu de la candidatura. Una llista, per cert, que té molt del president però també una part del PDECat, encarregada d'organitzar actes territorials i de portar agendes de candidats. Els alcaldes han estat els màxims representants de les sigles nacionalistes en el camí al 21-D.
La sortida de presó de Jordi Turull i Josep Rull els ha convertit en protagonistes, especialment en mítings i debats. En tot moment han evitat el cos a cos amb ERC, que s'ha produït en el terreny del retret implícit. De fet, Puigdemont ha volgut ressaltar que si guanya les eleccions tornarà a entrar a Palau amb el vicepresident Oriol Junqueras -tancat des de fa un mes i mig a Estremera- i la resta d'integrants de l'executiu. Aquestes són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de Junts per Catalunya, una candidatura amb la qual el president es juga el seu futur polític i personal.
Debilitat: el PDECat i les traves judicials
- La construcció de la candidatura no ha estat senzilla. El PDECat li dona suport logístic, econòmic i tècnic, a banda de tenir registrat el nom, però bona part del pes estratègic el porta l'entorn de Puigdemont. Això ha generat friccions entre les dues ànimes de la llista, tal com va explicar NacióDigital. Un resultat electoral discret -una tercera plaça, per exemple-, obriria un fort debat intern sobre el futur del partit i el paper del president de la Generalitat.
Carles Puigdemont es connecta per videconferència o per satèl·lit als mítings Foto: Junts per Catalunya
- La situació judicial del president és incerta. Sobre ell hi pesa una ordre de detenció a Espanya, fet que li impedeix tornar al país. Puigdemont ha deixat clar que no posarà els peus a Catalunya fins després de les eleccions, especialment en cas de vèncer o bé en cas de tenir pactada la investidura. Mentrestant, el president es mantindrà a l'exili davant del risc de ser privat de llibertat a l'Estat. L'estratègia d'anar a Bèlgica, segons el màxim dirigent del país, ha estat encertada perquè ha internacionalitzat com mai el procés català i fa que Europa estigui pendent del 21-D.
Amenaça: la incertesa de la investidura
- Del resultat electoral en depèn el seu futur polític i, en certa manera, personal. Si no guanya les eleccions o bé no és investit, el seu argument-força de ser romandre com a president legítim es pot veure amenaçat. A banda, la possibilitat de no tenir garantida la investidura pot fer que, en cas que la Fiscalia no retiri la querella per sedició i rebel·lió i el jutge no faci marxa enrere amb l'ordre de detenció, Puigdemont hagi de quedar-se a viure fora de Catalunya.
