19
de desembre
del
2017
Actualitzat
a la
13:15h
El quatre de juny de 1984, Bruce Springsteen presentava al món un disc on mostrava la mesura de la realitat social americana, sense embuts. Born in the U.S.A. va ser un èxit, amb la cançó homònima sonant a totes les ràdios del món i convertida en un himne que posava el focus en la lluita de la classe treballadora per arribar a tocar el somni americà. Potser, també, l'himne més mal entès de la història de la música. Aquell disc contenia una cançó que va estar a punt de no ser a la selecció final, No surrender. "Germans de sang sota la nit turmentosa, amb el jurament de defensar. Res de retractar-se, nena, no hi ha lloc per a la rendició".
Sentir la cançó, amb Junqueras a la presó d'Estremera, posa els pèls de punta. Però aquesta és la tria del candidat d'ERC, en una versió que ens remet a una realitat gens aliena, exòtica o llunyana, cantada en català i interpretada per Quim Vila i Fermí Fernández. "Ben ultratjat per totes bandes i menyspreat com si fos immadur... Fins a la fava estic de tanta humiliació i anhelo un nou futur", diu la lletra. "Perquè la terra no s'arrenda", clama, la tornada. Un himne catàrtic que suposa un alè d'esperança i de convenciment per Junqueras, tancat sense opcions de gaudir de cultura, cançons, llibres, sèries, privat de tota mena de llibertat individual. "Fa molt temps que no veig cap pel·lícula. I a la presó, menys", afirma.
I sèries de televisió? "A la presó no en puc veure. Darrerament m'havia enganxat a House of cards, tot i que en els darrers anys he aprofitat el temps que era a casa per estar amb la família". Malgrat aquesta solitud i aquesta impossibilitat, Junqueras confessa que a Estremera llegeix "com mai" i que ha recuperat la literatura italiana, tal com ja vam poder comprovar recentment amb la transcripció i adaptació que va fer d'un poema de l'italià Cesare Pavese, Mania di Solitudine. "Aquí, en la foscor, sols, estem tranquils i ens sentim senyors del nostre destí". Ara, el seu destí és a les mans dels ciutadans que votaran aquest 21 de desembre. I que potser també ho faran sense rendició.
Una cançó: No surrender, en versió de Fermí Fernàndez i Quim Vila
Una pel·lícula: Fa molt de temps que no en veu cap
Un llibre: La literatura italiana
Una sèrie: House of cards
Sentir la cançó, amb Junqueras a la presó d'Estremera, posa els pèls de punta. Però aquesta és la tria del candidat d'ERC, en una versió que ens remet a una realitat gens aliena, exòtica o llunyana, cantada en català i interpretada per Quim Vila i Fermí Fernández. "Ben ultratjat per totes bandes i menyspreat com si fos immadur... Fins a la fava estic de tanta humiliació i anhelo un nou futur", diu la lletra. "Perquè la terra no s'arrenda", clama, la tornada. Un himne catàrtic que suposa un alè d'esperança i de convenciment per Junqueras, tancat sense opcions de gaudir de cultura, cançons, llibres, sèries, privat de tota mena de llibertat individual. "Fa molt temps que no veig cap pel·lícula. I a la presó, menys", afirma.
I sèries de televisió? "A la presó no en puc veure. Darrerament m'havia enganxat a House of cards, tot i que en els darrers anys he aprofitat el temps que era a casa per estar amb la família". Malgrat aquesta solitud i aquesta impossibilitat, Junqueras confessa que a Estremera llegeix "com mai" i que ha recuperat la literatura italiana, tal com ja vam poder comprovar recentment amb la transcripció i adaptació que va fer d'un poema de l'italià Cesare Pavese, Mania di Solitudine. "Aquí, en la foscor, sols, estem tranquils i ens sentim senyors del nostre destí". Ara, el seu destí és a les mans dels ciutadans que votaran aquest 21 de desembre. I que potser també ho faran sense rendició.
Una cançó: No surrender, en versió de Fermí Fernàndez i Quim Vila
Una pel·lícula: Fa molt de temps que no en veu cap
Un llibre: La literatura italiana
Una sèrie: House of cards